TÀRTAR DE FUET

Quan presentem un bistec tàrtar sempre pot sortir algú dient, és que a mi la carn crua..., i de fet no és crua del tot, és marinada, segurament no l'han tastat mai. Altres maneres en què mengem habitualment la carn sense coure-la són els  pernils i també el fuet.

Així dons preparem un entrant gustós, gens complicat i que, amb la incorporació d'un trompe-l'oeil, és sorprenent i divertit.

Per a quatre persones necessitarem un fuet ( aproximadament 200 grams), un tomàquet d'amanir gran, dues escalunyes, quatre tomàquets cirereta de color groc, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem escaldant el tomàquet d'amanir per pelar-lo fàcilment i finalment treure-li les llavors. Tallem la carn a talls ben petits i la deixem damunt d'un escorredor perquè perdi l'aigua.

Remullem el fuet i esperem un parell de minuts, el pelarem molt fàcilment. Una vegada pelat el tallem a trossos.

Pelem les escalunyes. Si no agradés el picant de la ceba, una vegada pelades les escaldem durant un minut.

Emprant una picadora trinxem la carn del fuet i la ceba.

Posem el tomàquet, el fuet i la ceba en un bol, salpebrem lleugerament i hi afegim un petit raig d'oli extra verge d'oliva. Ho remenem bé.

Tallem els tomàquets grocs per la meitat. Per a aquest plat només aprofitarem la mitja esfera de cadascun d'ells.

Amb l'ajuda d'un cèrcol de cuina muntem el plat afegint-hi el tomàquet groc que fa l'efecte d'un rovell d'ou de guatlla. Ho decorem amb julivert trinxat.

ALBERGÍNIA MARINADA AMB CARPACCIO DE VEDELLA I TOMÀQUET SEC

Per a quatre persones harem de menester una albergínia, dotze tomàquets secs, 150 grams de carpaccio de vedella, formatge parmesà, herbes provençals, julivert, pebre negre, dos grans d'all, sal i oli extra verge d'oliva.

Esbandim l'albergínia, li traiem la cua i la tallem a llesques de mig centímetre de gruix. Les salem i deixem reposar durant mitja hora per tal de que suïn i perdin l'amargor. Les esbandim i assequem bé amb paper de cuina.

Untem l'albergínia amb oli i la fem a la planxa ben calenta, uns tres minuts per cada costat.

Les dipositem en una platera amb els tomàquets secs, els alls xafats, les herbes, sal, pebre acabat de moldre i finalment ho cobrim amb oli extra verge d'oliva. Cobrim la platera amb paper film i deixem marinar durant un mínim de tres hores; ben bé ho podríem tenir d'un dia per l'altre. 

Si les hem tingut a la nevera caldrà treure-les mitja hora abans de servir. Les posem en un colador perquè escorrin l'oli.

Trinxem el julivert i fem uns encenalls de parmesà.

Muntem el plat amb una base de carpaccio de vedella, les albergínies i els tomàquets, el formatge i el julivert trinxat.

EMULSIÓ DE MONIATO AMB MAGRANA

A mesura que la tardor avança les nits són més fredes i les sopes, les cremes i les emulsions venen més de gust.

Així doncs anem a preparar una emulsió emprant productes de temporada, amb el ben entès de que tan la podríem servir calenta com tèbia o fins i tot freda.

Per a quatre persones ens caldran tres moniatos, un porro, una magrana, canyella en pols, oli i sal.

Netegem el porro i pelem els moniatos, en fem una bresa -a talls regulars-.

En una cassola amb un petit raig d'oli, a foc moderat, comencem a sofregir el porro. Un parell de minuts després hi incorporem el moniato, una mica de canyella en pols i salem. Remenem sovint i deixem sofregir fins que el moniato comenci a estovar. Ara ho cobrim d'aigua i amb la cassola tapada deixem coure durant uns vint minuts.

Mentre desgranem la magrana.

Passem les verdures al got de la batedora i ho triturem. Finalment hi anem incorporant de mica en mica oli extra verga d'oliva fent-ne una emulsió.

Només ens queda incorporar-hi la magrana abans de servir.

CANELONS D'ALBERGÍNIA FARCITS DE FORMATGES

Fa uns mesos proposava uns canelons d'albergínia farcits de carn picada, amb la mateixa idea avui parlo de farcir les albergínies amb una barreja de formatges i alfàbrega. Som-hi.

Per a una dotzena de canelons necessitem dues albergínies, 150 grams de recuit, 75 grams de cheddar, 75 grams de parmesà, un ou, alfàbrega, salsa de tomàquet, julivert, sal i pebre.

Esbandim les albergínies i els tallem tant el cap com la cua. Les tallem longitudinalment en llesques de mig centímetre de gruix, no aprofitem els dos extrems.

Salem l'albergínia pels dos costats i deixem reposar durat mitja hora perquè suïn i perdin l'amargor. L'assequem, hi posem pebre negre acabat de moldre i enfornem a 175º durant 20 minuts.

Mentre ratllem els formatges. En un bol posem el recuit, el cheddar i la meitat del parmesà, una cullerada d'alfàbrega trinxada i ho remenem amb una cullera.

Quan tinguem l'albergínia cuita posem damunt de cada llesca una cullerada del preparat de formatges i l'enrotllem.

Posem una base de salsa de tomàquet a la safata d'anar al forn i hi anem col·locant els canelons d'albergínia, cobrim amb més salsa de tomàquet, el parmesà reservat i julivert trinxat.

Només ens caldrà enfornar-ho, ara a 200º, durant 25 minuts.

Podríem tenir-ho preparat amb antelació i fer aquest darrer pas just abans de servir.