COCA AMB FORMATGES

Per a la gent a qui agrada el formatge aquesta és una bona variant de la famosa "pizza ai quattro formaggi" feta amb aquella combinació de formatges que més patxoca ens faci. Jo n'he combinat cinc.

Ens caldrà una massa de pizza finíssima, tomàquets madurs, un bitxo, olives negres, oli, sal i orenga.

Ep! diria que em descuido d'alguna cosa, ah, sí, els formatges! En aquesta ocasió he fet servir, sec de vaca i ovella, rocafort, parmesà, mozzarella i idiazabal fumat. 

Comencem preparant la salsa de tomàquet. En un cassó amb unes gotes d'oli a foc suau anem cuinant el tomàquet trinxat sense pells ni llavors al que hi hem afegit un bitxo i una punta de sal. El remenem sovint fins que tinguem la salsa de tomàquet al nostres gust. Enretirem el bitxo.

Escalfem al forn a 240º, si en tenim, amb l'opció de forn amb aire calent.

Ratllem el formatge sec de vaca i ovella i tallem menuts els altres quatre tipus de formatge.

Estenem la massa sobre paper de forn i pintem tota la superfície amb la salsa de tomàquet. a sobre hi disposem una capa del formatge ratllat i a continuació hi posem la resta de formatges.

Ara hi distribuïm les olives.

Ho enfornem durant uns deu minuts, Si el forn és convencional, segurament li hem de tenir una mica més.

Així que surt la coca del forn hi posem l'orenga pel damunt.

RISOTTO DE VERDURES AMB CACIOCAVALLO

Un dels risottos que m'ha quedat gravat a la ment pel seu sabor intens, diferent a la majoria, estava acabat amb formatge caciocavallo.

En la meva anterior entrada ja vaig parlar d'aquest formatge que m'ha costat molt de trobar a casa nostra, no és dels que més s'importen ni de bon tros. Ara he pogut finalment cuinar un risotto amb aquest formatge i val a dir que el seu gust ha impressionat a qui l'ha tastat.

De les varietats d'arròs amb que es preparen els risottos n'hi ha tres que són les més emprades, l'arbòrio, el carnaroli i el vialone nano. Avui he optat pel carnaroli que té una major concentració de midó amb el què la cremositat final del plat és més gran.

Per a quatre persones ens caldrà un ceba gran, una o dues pastanagues, 100 grams de pèsols desgranats, mig porro, 320 grams d'arròs carnaroli, vi blanc sec, brou de verdures, caciocavallo, mantega, oli, sal i pebre.

Trinxem la ceba finament, pelem la pastanaga i la tallem a daus petits, Tallem el porro a tires molt fines. Ratllem el formatge.

Escalfem el brou de verdures al punt d'ebullició.

En una paella ampla posem, a foc mitjà, unes gotes d'oli i una nou de mantega. Quan s'hagi fos hi posem la ceba trinxada i l'anem remenant sovint fins que comenci a canviar de color. Ara hi incorporem la pastanaga continuant el sofregit fins que s'estovi una mica, moment en el que fi incorporem els pèsols i continuem el sofregit durant dos o tres minuts més. En aquest punt hi posem l'arròs, apugem el foc, i l'anem remenant durant un parell de minuts fins que es perli.

Salpebrem i hi afegim una copa de vi blanc sec i tot remenant esperem a que hagi evaporat. A partir d'ara anem incorporant el brou de verdures de mica en mica, sense deixar de remenar,  a mesura que el líquid sigui absorbit n'hi afegim més. Passats deu minuts abaixam una mica la intensitat del foc i continuem el procés de cocció fins que l'arròs estigui al dente. Apartem el recipient del foc i hi incorporem quatre cullerades de formatge ratllat remenant amb energia de manera que el formatge es fongui i s'incorpori plenament al plat donant-li cremositat.

Mentre en una altra paella amb una mica d'oli hem saltejat el porro.

Emplatem l'arròs acompanyant-lo del porro cruixent i hi espolsem més caciocavallo ratllat.