SECRET DE PORC DUROC ACABAT AL FORN AMB CACIOCAVALLO

Fa molt de temps que anava darrera del caciocavallo, un formatge veritablement gustós tant per ser menjat directament com aplicat a la cuina. Després de demanar-ho en diverses ocasions finalment els n'han servit a la Bottega Toscana del Mercat del Lleó de Girona. Aquest és un formatge fet amb llet sencera de vaca.

De les diferents varietats m'han servit el caciocavallo silano, amb DOP i un estricte control de producció. Les vaques de les que s'obté la llet pasturen lliurament per l'altiplà Silà a la Calabria.

El secret de porc Duroc és una carn magra molt fina de sabor, ideal per fer a la planxa, a la brasa o a la llosa.

Amb aquest parell d'ingredients més orenga, oli, pebre i sal preparem un plat sense cap complicació i molt gustós.

Filetegem el secret de porc o bé demanem que ens ho facin a la carnisseria.

També llesquem finament el formatge.

Salpebrem la carn i la fem a la planxa ben calenta que haurem untat només amb unes gotes d'oli. La cocció és molt ràpida, un minut per cada costat.

La passem a una platera d'anar al forn, la cobrim amb formatge i a sobre hi posem fulles d'orenga.

Només ens falta gratinar-ho lleugerament per tal de que es comenci a fondre el formatge. Ho servirem seguidament.

ESCÓRPORA AL FORN A LA MANERA GREGA

Fa una setmana, en un dels portals de fotografia que sovintejo, el fotògraf grec Chris Logothetis va publicar imatges d'una platera amb un peix a punt d'enfornar. 

Em van cridar l'atenció tant la forma com el fons del que s'hi veia. Pel que fa als ingredients n'hi ha un parell que per a mi eren una novetat en aquest tipus de plat, una base de fulles d'api i canyella en branca. Pel que fa a la forma, la ceba i les patates no eren la base sobre la que hi anava el peix sinó que l'acompanyaven. Tot plegat em va fer pensar a provar-ho i a la peixateria vaig trobar una bonica escórpora de palangre, doncs cap a la cuina falta gent.

Per a dues persones he emprat una escórpora d'uns 650 grams, fulles d'api, una patata grossa, tres cebes de Figueres petites, un tomàquet, llorer, canyella en branca, oli, sal i pebre.

L'escórpora és un peix que no té escata, per tant ens limitem a netejar-la de tripes i la deixem sencera. Pelem la patata i les cebes i les fem a grans llesques, també llesquem el tomàquet. 

Escalfem el forn a 220º.

Untem amb oli la platera on l'enfornarem. Fem una base de fulles d'api i a sobre hi posem el peix salat per fora i per dins. Anem col·locant al costat els altres ingredients, la patata, el tomàquet i la ceba, unes fulles de llorer i unes branques trencades de canyella. Ho salpebrem i reguem amb oli. 

Ja només cal enfornar-ho durant aproximadament 40 minuts. Tots els ingredients ja estaran cuits. En obrir el forn l'olor de l'api impregna els sentits. 

Servim els plats procurant treure totes les espines, no n'hi ha masses. Finalment ho reguem amb un fil d'oli extra verge d'oliva.

El resultat és espectacular, la canyella hi aporta un toc diferent molt interessant.

BACALLÀ A LA MANDARINA

No fa massa dies en el bloc "La Cuina de l'Olga" se'ns mostrava la recepta de "Gotets de mandarina, bacallà i avellanes" que em va semblar molt interessant i vaig dir-me que era qüestió de provar-ho. Vet aquí doncs la meva versió, com que encara estem a la tardor li he afegit magrana que aporta color i alhora un punt de dolçor que contrasta i bé amb l'acidesa de la mandarina i el gust del bacallà.

Els ingredients emprats són, bacallà dessalat i esqueixat, mandarines, avellanes, magrana, julivert i oli extra verge d'oliva.

El dia abans comencem esqueixant el bacallà i posant-lo en remull. L'aigua la canviem tres vegades.

Pelem les mandarines, desgranem la magrana, trinxem el julivert i al morter piquem lleugerament les avellanes, no ha de quedar una pasta. 

Al moment de servir col·loquem els grills de la mandarina, el bacallà ben escorregut entre mig, ho reguem amb l'oli d'oliva i continuem posant-hi les avellanes, la magrana i finalment el julivert.

Més senzill de preparar no pot ser.

Gràcies, Olga.