PILOTA FARCIDA

A Itàlia hi ha tradició de preparar aquesta pilota farcida i la serveixen com a segon plat, el Polpettone, amb algun acompanyament.

L'elaboració no és complicada però tot plegat sí una mica llarga, l'esforç però val la pena.

Per a quatre persones ens caldrà: mig quilo de carn picada -està bé si és meitat de porc i meitat de vedella-, mitja lliura de ventresca tallada ben fina -la podem trobar ja tallada en sobres al supermercat, pot ser crua o curada-, 150 grs. d'espinacs, 100 grs. de gambes pelades, 100 grs. de formatge ratllat, una ceba, un ou, farina de galeta, orenga, oli, sal, pebre i un full de paper vegetal per enfornar.

Comencem preparant el farcit. En una paella en una mica d'oli sofregim la ceba fins que comenci a canviar de color, aleshores hi afegim els espinacs prèviament escaldats, el formatge ratllat i les gambes, sal i pebre. Deixem uns cinc minuts remenant-ho sovint.

En un bol gran de treball posem la carn picada, l'ou, 3 o 4 cullerades soperes de farina de galeta, una cullerada d'orenga, sal i pebre, i ho treballem amb les mans fins a tenir-ho tot ben barrejat.

De la ventresca en retallem la pell dura. Pre-escalfem el forn a 150º.

En una superfície de treball hi posem el full de paper vegetal mullat en aigua. a sobre hi anem posant els talls de ventresca un a a tocar de l'altre. Al damunt hi posem la carn picada fent un rectangle i al centre hi repartirem el farcit. Amb l'ajut del paper ho enrotllem prement-ho bé i ho col·loquem en un motlle rectangular.

Ho enfornem. Passada una hora ho traiem del motlle donant-li la volta, ho tornem a posar deixant-ho però destapat de paper perquè s'acabi de daurar bé. Ho tornem a enfornar durant mitja hora més.

Si ho deixem refredar serà de més bon tallar a llesques sense que se'ns trenqui.

Ho podem acompanyar de moltes maneres, jo ho he acompanyat amb un puré de patates a les fines herbes.

No cal dir que el farcit pot ser tan variat com vulguem... la imaginació al poder!

FIDEUS A LA CASSOLA DE TARDOR A PRIMAVERA

Avui en dia, la congelació d'aliments ens permet no només gaudir de tot una serie de productes durant tot l'any, sinó també de poder fer combinacions amb elements de diferents èpoques.

Ara que ja podem sortir al camp i recollir espàrrecs de marge per a consumir-los frescos, us proposo uns fideus a la cassola que a més porta carxofes, una fruita-flor-verdura d'hivern i bolets assortits, congelats des de la tardor.

Per quatre persones caldrà: quatre ales de pollastre, 150 grs. de cansalada, mitja lliura de gambes pelades, mitja lliura d'assortit de bolets, quatre carxofes, una ceba, un manat d'espàrrecs de marge, 150 grs. de tomàquet triturat, una lliura i mitja de fideus, brou de pollastre o de verdures, oli, sal, sucre i pebre negre.

Posem a sofregir el pollastre i la cansalada fins que agafin color i ho reservem.

En el mateix oli deixat temperar una mica i a foc suau comencem a sofregir la ceba fins que comenci a voler agafar color. Hi afegim les carxofes. Passats uns minuts hi afegim els bolets descongelats. Deixaran anar aigua, així que hagi reduït és el moment de posar-hi el tomàquet, una mica de sucre, sal i pebre.

Quan el sofregit estigui a punt hi posem les gambes, el pollastre, la cansalada i ho cobrim amb el brou. Així que arrenqui el bull hi posem els fideus. Passats cinc minuts hi posem els espàrrecs. Quan els fideus estiguin al dente, enretirem la cassola del foc i ho deixem reposar durant un parell de minuts abans de servir.

GALTES DE PORC AMB FRUITS SECS

A partir de la idea que em va donar l'Anna del bloc LA VELLA CARMANYOLA, us presento unes galtes de porc fetes al forn d'una manera no massa habitual, acabades de guisar i acompanyades amb fruits secs.

Per a quatre persones calen: quatre galtes de porc, dues cebes, dues pastanagues, dos tomàquets, un porro, un manat d'herbes (llorer, farigola i romaní), tres grans d'all, brou de carn, panses de Corint, orellanes, festucs, nous, una copa de vi blanc i una de vi ranci, oli, sal i pebre.

En un recipient ample per anar al forn, hi posem un bon raig d'oli, les galtes salpebrades i la verdura tallada a grans trossos, així com el manat d'herbes, el vi blanc, el vi ranci i ho cobrim amb el brou de carn (si no en tinguéssim ho podem fer amb un brou de verdures). Ho enfornem a 200º durant aproximadament set quarts d'hora. A mitja cocció girem les galtes.

Separem les galtes i triturem la verdura i el líquid de cocció, haurem separat el manat d'herbes. Una vegada ben fi, ho passem pel colador xinès. Ho tastem i si cal rectifiquem de sal.

En un altre recipient més just a la mida de les galtes, les hi posem amb un bon grapat de fruits secs, cobrint-ho tot plegat amb la salsa de verdures. Ho tornem a enfornar durant un quart d'hora més.

El resultat és un plat molt melós i amb el gust diferent que li donen els fruits secs.

ESTOFAT DE BONÍTOL AMB PATATES

Aquesta seria una variant "a la catalana" del conegut marmitako. Al país basc acostumen a fer coccions molt més ràpides que les nostres, això ho he respectat; les variacions que m'he permès en aquest plat es fer servir el pebrot vermell, ells utilitzen normalment el pebrot verd allargat i posar-hi la carn de nyores, en lloc de la del "pimiento choricero".

Per a quatre persones fem servir uns 600 grs. de llom de bonítol, quatre patates, una ceba, un pebrot, dos tomàquets, tres grans d'all, dues nyores, brou de bonítol o vegetal, julivert, oli i sal.

Des d'una hora abans tenim les nyores en aigua tèbia per tal de que es rehidratin.

Escaldem els tomàquets per a treure'ls la pell i les llavors i els tallem a daus petits. També tallem petit el pebrot,

En una cassola amb una mica d'oli posem a sofregir la ceba ben trinxada, remenant sovint, passat un minut afegim l'all també trinxat petit. Abans de que agafin color, just quan comencin a transparentar hi posem el pebrot i a continuació el tomàquet, continuem la cocció tot remenant durant tres minuts més.

Comencem tallant la patata per acabar trencant-la, es la manera en que desprèn més midó i ajuda a espessir la salsa tot impregnant-se més del gust del aliments.

Afegim la patata a la cassola amb la sal corresponent i la carn de la nyora. Ho cobrim amb brou de bonítol, si no en tenim hi podem posar un brou de verdures. Deixem que cogui durant un quart d'hora.

Mentre, tallem el bonítol a daus.

Enretirem la cassola del foc i hi posem el bonítol. Tapem i deixem que es cogui amb la pròpia escalfor de l'estofat tot reposant durant cinc minuts. Hi afegim julivert trinxat per sobre i ja el podem servir.

CREMA DE GARROFONS I PASTANAGA AMB MADUIXOTS

Fa uns dies vaig parlar dels garrofons i ja comentava com els havia cuit. Com que la cocció és llarga en vaig fer més i els vaig congelar.

Avui, amb el temps fred que encara ens acompanya, semblava que aniria bé alguna cosa calenta de primer, així doncs he preparat aquesta crema.

Per a quatre persones he fet servir, mitja ceba, un porro, dues pastanagues grosses, aproximadament un quart de quilo de garrofons cuits, maduixots, oli, sal i pebre.

He començat sofregint, en una cassola, la ceba i el porro tallats petits. Quan han agafat color hi he afegit les pastanagues també a talls, sal i pebre. Ho he deixat uns 5 minuts abans de cobrir-ho bé amb aigua i deixar-ho coure uns vint minuts. Quan gairebé estava la pastanaga cuita hi he afegit els garrofons que ja havia descongelat, deixant-ho uns minuts més.

He tret el líquid sobrer, sense llençar-lo, i ho he ben triturat, passant-ho després pel colador xinès, no m'interessava que hagués quedat cap pell dels garrofons. Si quedés massa espès hi afegim una mica del liquid de la cocció.

Una vegada emplatat, hi he posat uns maduixots com a decoració i regat amb unes gotes d'oli extra verge d'oliva.