ESPAGUETIS AMB TOMÀQUETS AL FORN

En la meva darrera publicació deia que, entre d'altres aplicacions dels tomàquets al forn, a Itàlia els mengen amb pasta, especialment amb espaguetis, els Spaguetti con i pomodori al forno, vet aquí dons aquesta recepta.

Partim dons dels ingredients de la recepta anterior afegint-hi 320 grams d'espaguetis, parmesà i sal.

Anem controlant el punt de cocció dels tomàquets al forn. 

Els tomàquets els podríem tenir fets amb antelació, en aquest cas, només ens caldria escalfar la platera abans d'acabar el plat.

Coem la pasta en abundant aigua amb sal fins a tenir-la al dente, l'escorrem i la passem directament a la platera amb els tomàquets calents.

Ho barregem bé amb el formatge acabat de ratllar, si calgués hi podem afegir una mica de l'aigua de coure la pasta.

Servim de seguida. 

ARRÒS CREMÓS DE REMOLATXA

La remolatxa és una hortalissa rica en minerals, ens aporta iode, ferro, potassi i silici. També conté vitamines i són coneguts els seus efectes antioxidants. Avui serà l'ingredient principal d'un arròs cremós i que a més del seu punt dolcenc li donarà color. 

Emprarem arròs extra del Delta, de la varietat Montsianell, un arròs amb un molt bon resultat a la cuina i provada capacitat d'absorció de sabors.

Per a quatre persones ens caldrà 360 grams d'arròs extra, dues remolatxes, dues cebes de Figueres, dos grans d'all, brou de verdures, formatge parmesà, mantega, farigola fresca, oli, sal i pebre.

Pelem les remolatxes i les posem a coure en el brou de verdures.

Pelem i trinxem els alls i les cebes. Trossegem les remolatxes. Ratllem formatge parmesà.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim a foc més aviat suau la ceba i l'all, ho anem remenant sovint fins que la ceba comenci a enrossir, moment en que salpebrem, hi incorporem l'arròs, remenem bé i deixem perlar durant un parell de minuts. Ara hi anem afegint brou de verdura que tenim a punt d'ebullició, ho fem de cullerot en cullerot a mesura que l'arròs el vagi absorbint.

Passats 8 minuts hi incorporem la remolatxa trossejada i continuem la cocció durant 8-9 minuts més.

Amb la paella fora del foc hi afegim el formatge ratllat i una nou de mantega. Remenem bé per tal de que els lactis es fonguin i donin cremositat i brillantor  al plat.

Ja només ens cal emplatar i decorar-lo amb unes flors i fulles de farigola fresca.

ALBERGÍNIA MARINADA AMB CARPACCIO DE VEDELLA I TOMÀQUET SEC

Per a quatre persones harem de menester una albergínia, dotze tomàquets secs, 150 grams de carpaccio de vedella, formatge parmesà, herbes provençals, julivert, pebre negre, dos grans d'all, sal i oli extra verge d'oliva.

Esbandim l'albergínia, li traiem la cua i la tallem a llesques de mig centímetre de gruix. Les salem i deixem reposar durant mitja hora per tal de que suïn i perdin l'amargor. Les esbandim i assequem bé amb paper de cuina.

Untem l'albergínia amb oli i la fem a la planxa ben calenta, uns tres minuts per cada costat.

Les dipositem en una platera amb els tomàquets secs, els alls xafats, les herbes, sal, pebre acabat de moldre i finalment ho cobrim amb oli extra verge d'oliva. Cobrim la platera amb paper film i deixem marinar durant un mínim de tres hores; ben bé ho podríem tenir d'un dia per l'altre. 

Si les hem tingut a la nevera caldrà treure-les mitja hora abans de servir. Les posem en un colador perquè escorrin l'oli.

Trinxem el julivert i fem uns encenalls de parmesà.

Muntem el plat amb una base de carpaccio de vedella, les albergínies i els tomàquets, el formatge i el julivert trinxat.

CANELONS D'ALBERGÍNIA FARCITS DE FORMATGES

Fa uns mesos proposava uns canelons d'albergínia farcits de carn picada, amb la mateixa idea avui parlo de farcir les albergínies amb una barreja de formatges i alfàbrega. Som-hi.

Per a una dotzena de canelons necessitem dues albergínies, 150 grams de recuit, 75 grams de cheddar, 75 grams de parmesà, un ou, alfàbrega, salsa de tomàquet, julivert, sal i pebre.

Esbandim les albergínies i els tallem tant el cap com la cua. Les tallem longitudinalment en llesques de mig centímetre de gruix, no aprofitem els dos extrems.

Salem l'albergínia pels dos costats i deixem reposar durat mitja hora perquè suïn i perdin l'amargor. L'assequem, hi posem pebre negre acabat de moldre i enfornem a 175º durant 20 minuts.

Mentre ratllem els formatges. En un bol posem el recuit, el cheddar i la meitat del parmesà, una cullerada d'alfàbrega trinxada i ho remenem amb una cullera.

Quan tinguem l'albergínia cuita posem damunt de cada llesca una cullerada del preparat de formatges i l'enrotllem.

Posem una base de salsa de tomàquet a la safata d'anar al forn i hi anem col·locant els canelons d'albergínia, cobrim amb més salsa de tomàquet, el parmesà reservat i julivert trinxat.

Només ens caldrà enfornar-ho, ara a 200º, durant 25 minuts.

Podríem tenir-ho preparat amb antelació i fer aquest darrer pas just abans de servir.

MONIATO AMB CRUIXENT DE PARMESÀ

El moniato és un tubercle que trobem durant tot l'any al mercat, tanmateix a casa nostra és a la tardor quan tradicionalment s'ha consumit més, per la castanyada, per Tots Sants, juntament amb castanyes i panellets.

Fa unes setmanes la Glòria, en el seu bloc No tot són postres... a la cuina ens suggeria una recepta de Moniato amb xips de col Kale, aquí coneguda com a col ploma o arrissada. La idea del moniato al forn barrejat amb formatge cremós em va agradar, tant és així que n'he fet aquesta versió.

Per a quatre persones ens caldran dos moniatos, 50 grams de formatge cremós per untar, 50 grams de formatge parmesà, herbes provençals, sal i pebre.

Enfornem els moniatos a 180º fins que estiguin cuits. Els deixem temperar.

Preparem el cruixent de parmesà, per això ratllem el formatge i el dipositem sobre paper d'enfornar formant dues rodones. En una safata el posem al forn, només amb el gratinador, a mitja potència fins que hagi fos. També ho deixem temperar.

Tallem els moniatos per la mitat longitudinalment. Amb una cullera buidem la carn i la posem em un bol, també hi afegim el formatge cremós, un polsim d'herbes de Provença, sal i pebre. Ho barregem bé i amb aquest preparat tornem a farcir les pells del moniato.

Tallem els cruixents de parmesà per la meitat i els col·loquem damunt de cada moniato just al moment de servir.

POLLASTRE EN SALSA CARBONARA

Aquest és un plat saborós i consistent que es prepara fàcilment.

Tot i que actualment la salsa carbonara es fa sovint amb crema de llet cal saber que l'autèntica, la tradicional no, es fa amb rovells d'ou. Tanmateix aquesta recepta sí que la preparem amb crema de llet per tal de que amoroseixi millor la carn de pit de pollastre més eixuta.

Per a quatre persones ens caldran dos pits de pollastre, una ceba petita, 100 grams de cansalada viada, 200 ml de crema de llet, 100 grams de xampinyons, formatge parmesà, vi blanc, oli, sal i pebre.

Traiem la pell i polim els pits de pollastre. Els tallem a daus o a tires fines.

Esbandim els xampinyons i els tallem. Pelem la ceba i la trinxem. Tallem la cansalada a tires fines.

En una paella amb una mica d'oli sofregim el pollastre i la cansalada tot remenant sovint durant cinc o sis minuts. Els reservem.

A la mateixa paella sofregim la ceba, quan comenci a transparentar hi incorporem els xampinyons. Així que  s'hagi evaporat l'aigua que deixen anar els bolets hi tornem a posar la carn reservada i mig got de vi blanc. Deixem reduir abans d'afegir-hi la crema de llet. Quan comenci a espessir hi afegim parmesà ratllat, remenem bé i deixem coure un parell de minuts més.

PERA AMB PERNIL I CEBA CARAMELITZADA

Necessitem una pera grossa, una ceba de Figueres, pernil, formatge parmesà, crema de vinagre balsàmic, sucre i oli.

Pelem la ceba i la tallem a juliana. En una paella amb una mica d'oli la sofregim a foc mitjà. Quan vulgui començar a agafar color hi afegim una cullerada sopera de sucre i continuem la caramelització remenant sovint.

La pera caldria que fos madura però no tova. La pelem, la tallem en quatre trossos i procurem fer-ne uns rectangles. 

Tallem uns encenalls de formatge parmesà.

Estirem els talls de pernil i damunt de cadascun hi posem un tall de pera, uns encenalls de formatge i ceba caramelitzada. Els enrotllem.

Cobrim la safata del forn amb una làmina de silicona o de paper d'alumini, hi col·loquem els rotlles i ho enfornem a 200º entre cinc i sis minuts.

Servim el plat decorat amb unes gotes de crema de vinagre balsàmic.

A més de la combinació de sabors tindrem la combinació de textures en boca. Un entrant que sorprèn gratament.

ALBERGÍNIES A LA PARMIGIANA (VERSIÓ ERRI DE LUCA)

Fa més de quatre anys vaig publicar una recepta de PARMIGIANA D'ALBERGÍNIES, en la que parlava dels origens sicilians d'un plat que, amb els anys, s'ha anat estenen per altres zones d'Itàlia, en especial per la Campània i l'Emília-Romanya, o sigui pels voltants de Nàpols, Bolonya i Parma.

Tot llegint el llibre "Il più e il meno" del napolità ERRI DE LUCA, per a mi un dels escriptors italians actuals més interessants, vaig trobar una perla gastronòmica. En un relat de vivències autobiogràfiques explica els records entranyables de les albergínies a la parmigiana tal com les preparaven a casa seva.

He volgut preparar-les el més fidelment possible, vet aquí el resultat.

En la versió catalana del llibre, traduïda per Albert Pejó, el paràgraf diu així:

""Segons les instruccions detallades de la iaia Emma i de la seva jove, la Liliana. 

Les preparaven coent les hortalisses tres vegades. Primer tallaven les albergínies a làmines

i les posaven al sol, la més potent de les flames, perquè perdessin l'aigua i concentressin el sabor.

Després les fregien, i la cuina s'inundava d'una olor de festa.

L'última cocció era al forn, després d'haver-les dipositat per capes, cada una coberta de salsa de tomàquet, d'alfàbrega. mozzarella i un grapat de parmesà.

Tres coccions eren necessàries per elaborar l'àpat que més encaixa, per a mi, amb la paraula casa.

Ara que la mare no hi és, practico l'abstinència d'aquest menjar; és un exili alimentari. En comptes d'anar al cementiri, el dol el faig a taula.""

ALBERGÍNIES AMB TOMÀQUET AL FORN

Aquest és un plat que cal preparar amb temps per deixar-lo temperar abans de servir. També el podem preparar el dia abans i tenir-lo a la nevera fins una hora abans de l'àpat.

Per a quatre persones ens caldran dues albergínies mitjanes, 4 o 5 tomàquets petits, 3 ous, 100 ml. de nata per cuinar, 75 grams de formatge emmental i 75 de parmesà ratllats, orenga, oli, sal i pebre.

Tallem les cues de les albergínies i les tallem a llesques de més d'un centímetre de gruix. Amb una mica de sal les deixem suar durant mitja hora perquè perdin l'amargor. Finalment les esbandim en aigua i assequem amb paper de cuina.

Mentre haurem escalfat el forn a 190º amb calor a dalt i a baix.

Posem les albergínies en una platera per anar al forn, les reguem amb un fil d'oli i salpebrem. Les tenim al forn durant tres quarts, ja estaran toves.

Batem els ous i els barregem amb la crema de llet i els formatges.

Intercalem els tomàquets tallats per la meitat entre les llesques d'albergínia, ho reguem amb els ous, llet i formatge i finalment ho empolsinem amb orenga seca. Ho tornem a enfornar durant 35-40 minuts més, fins que hagi quallat.

Tal com  s'ha dit, caldrà deixar temperar abans de servir.

VERDURES AL FORN AMB PARMESÀ

Una bona alternativa a la verdura bullida, amb més sabor, fàcil de preparar i que tant pot servir com a acompanyament o com a, per exemple, un sopar lleuger.

A més de verdura variada, la que ens vingui de gust, jo he emprat patata, mongeta, pastanaga i alls tendres, ens caldrà, un gra d'all, parmesà, orenga, oli, sal i pebre.

Rentem i/o pelem les verdures, les tallem i disposem en una platera per anar al forn.

En un bol barregem l'all trinxat finament, el parmesà ratllat, l'orenga, oli, sal i pebre. Aboquem aquesta mescla damunt de la verdura i ho anem girant fins que tot quedi ben mesclat.

Ho enfornem a 200º fins que la patata estigui cuita, amb 25-30 minuts n'hi ha prou. Si volem la verdura ben daurada la deixem una estona més.

PATATES AL FORN AMB ALL I PARMESÀ

L'acompanyament d'un plat amb patates fregides és el més recorrent, el què podem fer a casa o trobar en el més senzill dels restaurants. 

Aquesta és una proposta diferent, molt més gustosa i que pot acompanyar una gran diversitat de plats.

Per a quatre persones ens caldran quatre patates de mitjanes a grans, dos grans d'all, formatge parmesà, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem rentant bé les patates i tallant-les al llarg. Trinxem els alls molt finament.

En un bol barregem bé les patates amb  quatre cullerades d'oli d'oliva, els alls, mitja tassa de formatge acabat de ratllar, sal i pebre. Les col·loquem en una safata d'enfornar amb la pell cap avall.

Ho enfornem a 200º durant gairebé tres quarts. En el darrer moment hi espolsem julivert trinxat i ja les tenim a punt.

En el dia d'avui han servit d'acompanyament a uns xurrascos de vedella que hem fet al forn.

ARRÒS CREMÓS DE PASTANAGUES AMB ESCAMARLANS

El passat dimecres dia 15 ens vàrem desplaçar fins a Artés, a la comarca del Bages, per visitar la factoria de CALDOS ANETO, allà vàrem coincidir amb altres blocaires i fotògrafs en el que va resultar una jornada molt interessant.

A primera hora ens van acompanyar a Sant Fruitós de Bages, als terrenys d'un dels seus proveïdors de productes del camp, de productes de proximitat, que la Cooperativa 2147 Mans té a tocar del monestir de Sant Benet.

En els horts situats a la conca del Llobregat hi practiquen agricultura ecològica, res de herbicides ni d'adobs químics, potenciant la fertilitat de la terra mitjançant la rotació en la producció. En aquesta època de l'any vàrem veure plantacions de porros, en fase de collita, i de cols, encara en procés de creixement.

Seguidament vàrem tornar a la fàbrica on se'ns va explicar detalladament el procés de cuinar els diferents brous, aquell dia veiérem com es cuinava el brou d'escudella (caldo de puchero).

El procés és del tot similar a com ho podem fer a casa, això sí en quantitat industrial. Es netegen els productes, si cal pel tipus de caldo s'hi posa el sofregit, aigua, oli i sal i a coure lentament, just per sobre dels 100º durant dues hores pels brous de peix i tres per a la resta. Cap tipus d'additiu, ni conservants ni colorants. Després se sotmet al procés d'uperització i sense més es conserven durant un mínim de nou mesos.

Acabada la visita ens van obsequiar amb una mostra variada dels seus caldos.

Amb un d'aquest, en concret amb el "Caldo natural de pastanaga" fet amb pastanaga, porro i api, he cuinat l'arròs cremós de pastanagues amb escamarlans.

Els ingredients emprats per a quatre persones són, quatre escamarlans grans, tres pastanagues, dues cebes de Figueres, caldo natural de pastanaga Aneto, 360 grams d'arròs, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

Comencem pelant i trinxant la ceba i pelant les pastanagues i tallant-les a daus petits.

En una paella amb unes gotes d'oli marquem els escamarlans ràpidament i els reservem. Ara hi posem un petit raig d'oli més i, a foc suau, sofregim la ceba, sense preses, remenant sovint. Quan hagi agafat color hi incorporem la pastanaga, salpebrem i continuem el sofregit.

Entretant escalfem el brou de pastanaga a punt d'ebullició.

Incorporem l'arròs al sofregit, el deixem perlar durant un parell de minuts abans d'anar-hi posant brou de mica en mica, a mesura que el vagi absorbint, remenat en tot moment. Passats deu minuts hi posem els escamarlans i, ara a foc més suau, continuem la cocció durant 6 minuts mes.

Fora del foc enretirem els escamarlans i hi posem el parmesà acabat de ratllar. Ho remenem amb energia per tal de donar cremositat al plat.

Servim l'arròs amb l'escamarlà i una mica més de formatge ratllat per sobre.

ARRÒS CREMÓS DE CARBASSA

Parlant amb l'amic Joan, un expert en arrossos que ha passat per l'acreditada factoria Hofmann, em va reptar a fer un risotto de carbassa sense que es notés en boca el talls o daus de carbassa, vet aquí doncs la meva proposta.

Enlloc de bullir la carbassa abans de triturar-la l'he rostit al forn, es cou amb els seus propis sucs i el gust és molt més intens.

Els ingredients per a quatre persones són: 320 grams d'arròs bomba, 300 grams de carbassa sense la pell, una ceba de Figueres, brou de verdures, mantega, parmesà ratllat, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Per al brou de verdures ens caldrà una branca d'api, dues pastanagues i una ceba.

Comencem esbandint l'api, pelant les pastanagues i la ceba i ho fem a grans talls. Posem la verdura en dos litres d'aigua freda i ho fem coure a foc suau durant una hora llarga. Colem el brou obtingut i mantenim en calent.

Per rostir la carbassa, la tallem a grans daus i la posem en un recipient que pugui anar al forn amb una nou de mantega i un petit rajolí d'oli. Ho enfornem a 200º durant una hora, cada quart ho remenem. Finalment passem la carbassa al got de la batedora i la triturem.

Ratllem el formatge. Tallem la mantega a petits daus.

Trinxem la ceba finament i en una paella amb una mica d'oli la sofregim a foc suau fins que transparenti. Ara és el moment d'afegir-hi l'arròs, apujar la intensitat del foc i anar-lo remenant durant un parell de minuts abans de posar-hi un petit got de vi blanc sec. Així que hagi evaporat hi incorporem la carbassa rostida, salpebrem i hi anem posat brou de verdura de cullerot en cullerot a mesura que es vagi absorbint, remenant durant tota la estona. 

Passat divuit minuts, amb l'arròs al dente, apartem la paella del foc i hi posem primer la mantega i finalment el parmesà ratllat. Ho remenem bé per tal de donar cremositat al plat. 

COCA AMB FORMATGES

Per a la gent a qui agrada el formatge aquesta és una bona variant de la famosa "pizza ai quattro formaggi" feta amb aquella combinació de formatges que més patxoca ens faci. Jo n'he combinat cinc.

Ens caldrà una massa de pizza finíssima, tomàquets madurs, un bitxo, olives negres, oli, sal i orenga.

Ep! diria que em descuido d'alguna cosa, ah, sí, els formatges! En aquesta ocasió he fet servir, sec de vaca i ovella, rocafort, parmesà, mozzarella i idiazabal fumat. 

Comencem preparant la salsa de tomàquet. En un cassó amb unes gotes d'oli a foc suau anem cuinant el tomàquet trinxat sense pells ni llavors al que hi hem afegit un bitxo i una punta de sal. El remenem sovint fins que tinguem la salsa de tomàquet al nostres gust. Enretirem el bitxo.

Escalfem al forn a 240º, si en tenim, amb l'opció de forn amb aire calent.

Ratllem el formatge sec de vaca i ovella i tallem menuts els altres quatre tipus de formatge.

Estenem la massa sobre paper de forn i pintem tota la superfície amb la salsa de tomàquet. a sobre hi disposem una capa del formatge ratllat i a continuació hi posem la resta de formatges.

Ara hi distribuïm les olives.

Ho enfornem durant uns deu minuts, Si el forn és convencional, segurament li hem de tenir una mica més.

Així que surt la coca del forn hi posem l'orenga pel damunt.

ARRÒS CREMÓS DE VERDURES AMB CALDO DE CEBA

No fa massa la casa Aneto va tenir la gentilesa de fer-me arribar una mostra d'algun dels seus productes, entre els que hi havia un caldo de ceba de cultiu ecològic. Amb aquest caldo he preparat un molt gustós arròs cremós de verdures.

Per a quatre persones he emprat 320 grams d'arròs, tres cebes tendres, tres pastanagues, 150 grams de pèsols desgranats, caldo de ceba, formatge parmesà, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Pelem les cebes i les trinxem finament. Pelem les pastanagues i les tallem a la brunesa -o sigui, a daus molt petits-. 

Escalfem el brou de ceba a punt d'ebullició.

Mentre, en una paella amb una cullerada d'oli, sofregim la ceba a foc moderat, la remenem sovint fins que agafi un bonic color torrat, moment en el que incorporem la pastanaga, salpebrem i continuem fent el sofregit. Quan s'hagi estovat hi posem els pèsols i ho deixem uns minuts més.

Ara és el moment d'apujar la intensitat del foc i posar-hi l'arròs, el deixem torrar durant un parell de minuts fins que quedi perlat, hi posem una copa de vi blanc i remenem fins que redueixi. A partir d'ara hi anem incorporant  de mica en mica el brou que està bullint, a mesura que el vagi absorbint. No deixem de remenar durant 12 minuts, abaixem la intensitat del foc i continuem amb la mateixa cocció durant cinc minuts més. 

Enretirem la paella del foc hi hi incorporem un parell de cullerades de parmesà acabat de rallar. Ho remenem amb energia per donar cremositat al plat.

Servim ratllant una mica més de formatge per sobre.

PASTA LLARGA A LA TARONJA

Fa pocs dies en el bloc que comparteixen les toscanes Natalia i Pina suggerien uns espagueti amb mascarpone a la taronja. La Lia assegurava que és una barreja de senzillesa i bondat especialment delicada al paladar. La proposta em va semblar molt engrescadora i vet aquí que no he tardat gens a fer la meva versió.

Per a quatre persones ens caldràn 350 grams de pasta llarga (espaguetis o tallarines), dues taronges, 150 grams de mascarpone, una tassa de llet, 30 grams de mantega, sal, pebre i parmesà.

Rentem bé les taronges i les assequem. Ratllem la pell d'una d'elles i n'espremem el suc.

Posem en una paella antiadherent unes gotes d'oli i la mantega, a foc suau, deixem què es fongui. Ara hi afegim la ratlladura de taronja, anem remenant amb una espàtula de fusta o de silicona durant uns minuts deixant que la mantega agafi tot el sabor de la taronja.

Hi incorporem el mascarpone i continuem remenant-ho fins que es fongui i quedi tot incorporat. En aquest punt hi afegim el suc de taronja i la llet. Així que arrenqui el bull tapem la cassola i ho deixem coure durant uns tres minuts. Salpebrem i continuem remenant-ho uns instants més.

Mentre haurem bullit la pasta. Així que estigui al dente la incorporem a la paella amb la salsa, també hi afegim un cullerot de la mateixa aigua de coure-la. Ho remenem a consciència perquè s'amalgamin tots els sabors. 

Enretirem la paella del foc i ho servim. Acabem el plat ratllant al moment formatge parmesà i la pell de la segona taronja.

MUSCLOS AMB PARMESÀ ACABATS AL FORN

Aquesta és una recepta relativament habitual a la cuina italiana, gens complicada d'elaborar i que ens proporciona un entrant diferent o, perquè no, una tapa interessant.

Els ingredients que necessitem per a una trentena de musclos són: musclos, 1 o 2 grans d'all, julivert, una cullerada sopera de pa ratllat, dues cullerades soperes de parmesà ratllat i vi blanc sec.

Comencem netejant els musclos traient-los les barbes i esbandint-los bé en aigua freda. 

Posem els musclos amb un rajolí de vi en una cassola, la tapem i a foc alt els mantenim fins que s'obrin les valves.

Fora del foc si hi ha algun musclo que no s'hagi obert, l'eliminem. Traiem també la meitat de les valves sense carn. Colem el líquid que hagin deixat.

Rentem el julivert i pelem els alls. Els trinxem finament i els barregem en un bol amb el pa ratllat i la meitat del formatge ratllat. Hi incorporem una mica del propi líquid d'obrir els musclos per fer una pasta més o menys homogènia. No hi posem gens de sal, tant els musclos com el parmesà ja en porten.

Amb una cullereta anem disposant aquesta barreja en cadascun dels musclos, els col·loquem en una platera d'anar al forn i repartim la resta de parmesà per sobre.

Ho enfornem a 200º durant deu, dotze minuts. Els servim immediatament.

ARRÒS CREMÓS DE CARXOFES AL PERFUM DE FARIGOLA

Els italians ens han ensenyat a fer grans arrosos amb ben pocs ingredients, un "risotto ai carciofi" és un magnífic primer plat de temporada. 

En no tenir a mà arròs de les varietats carnaroli, arborio o vialone nano, les pròpies del risotto, ho farem amb arròs bomba, aquest és el motiu pel què no parlo de risotto sinó d'arròs cremós. 

Per a quatre persones ens caldrà 320 grams d'arròs bomba, dues carxofes, una ceba de Figueres grossa, una branca de farigola fresca, llimona, mantega, formatge parmesà, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Pelem i polim les carxofes, els cors tallats a grills els mantenim en aigua i llimona perquè no ennegreixin. Separem unes fulles de farigola.

Posem una olla al foc amb gairebé dos litres d'aigua freda, amb els troncs i les fulles externes de la carxofa i la resta de farigola. Així que arrenqui el bull la mantindrem a foc suau durant uns tres quarts, així obtindrem el brou de carxofa i farigola.

Trinxem finament la ceba i la sofregim en una paella amb poc oli i a foc suau, remenant de tant en tant, fins que transparenti. Ara és el moment d'afegir-hi les carxofes, salpebrem i continuem el sofregit. Així que la carxofa estigui tova hi incorporem l'arròs, el deixem torrar durant un parell de minuts sense deixar de remenar. Hi posem mig got de vi blanc i deixem evaporar. 

Anem afegint el brou preparat, de cullerot en cullerot a mesura que el vagi absorbint. Remenem durant tota la estona, els primers set minuts a foc alegre, després abaixem la intensitat del foc i continuem la cocció durant deu minuts més. 

Apartem la paella del foc i hi posem una nou de mantega i parmesà ratllat. Ho remenem intensament per donar la cremositat al plat.

Servim l'arròs amb les fulles de farigola que tenim reservades.

RISOTTO AL VI NEGRE

A la novel·la Pista Nera de l'escriptor italià Antonio Manzini he llegit que als protagonistes els serveixen un risotto al barolo amb el que queden encantats. El barolo és un vi del Piemont que ha envellit un mínim de tres anys.

Això cal tastar-ho em vaig dir. No he trobat barolo però sí un vi negre envellit que em dóna molt bones sensacions, és el Baronia de Vilademuls, del petit celler Reig-Aulet de Parets d'Empordà.

Per a quatre persones he emprat: una ceba de Figueres, 400 grams d'arròs, mig litre de vi negre, una branca de farigola, un litre de brou de pollastre, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

Trinxem la ceba, separem les fulles de farigola, fem arrencar el bull al brou, ratllem el parmesà fins a obtenir-be un parell de cullerades, fem uns encenalls del mateix formatge per decorar el plat.

Posem una cullerada i mitja d'oli a la cassola i hi sofregim la ceba a foc moderat fins que s'estovi i torni transparent. Ara hi posem l'arròs i el salpebrem, ho remenem durant un parell de minuts abans de posar-hi el vi. Apugem la intensitat del foc i anem remenant fins que s'hagi evaporat del tot. Ara hi anem afegint el brou de mica en mica, sense parar de remenar, als cinc minuts abaixem la intensitat del foc i continuem la cocció fins que tinguem l'arròs al dente.

Apartem la cassola del foc i hi incorporem la farigola i el formatge ratllat. Ho barregem bé per donar cremositat al plat.

Servim l'arròs amb els encenalls de parmesà.