TÀRTAR DE FUET

Quan presentem un bistec tàrtar sempre pot sortir algú dient, és que a mi la carn crua..., i de fet no és crua del tot, és marinada, segurament no l'han tastat mai. Altres maneres en què mengem habitualment la carn sense coure-la són els  pernils i també el fuet.

Així dons preparem un entrant gustós, gens complicat i que, amb la incorporació d'un trompe-l'oeil, és sorprenent i divertit.

Per a quatre persones necessitarem un fuet ( aproximadament 200 grams), un tomàquet d'amanir gran, dues escalunyes, quatre tomàquets cirereta de color groc, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem escaldant el tomàquet d'amanir per pelar-lo fàcilment i finalment treure-li les llavors. Tallem la carn a talls ben petits i la deixem damunt d'un escorredor perquè perdi l'aigua.

Remullem el fuet i esperem un parell de minuts, el pelarem molt fàcilment. Una vegada pelat el tallem a trossos.

Pelem les escalunyes. Si no agradés el picant de la ceba, una vegada pelades les escaldem durant un minut.

Emprant una picadora trinxem la carn del fuet i la ceba.

Posem el tomàquet, el fuet i la ceba en un bol, salpebrem lleugerament i hi afegim un petit raig d'oli extra verge d'oliva. Ho remenem bé.

Tallem els tomàquets grocs per la meitat. Per a aquest plat només aprofitarem la mitja esfera de cadascun d'ells.

Amb l'ajuda d'un cèrcol de cuina muntem el plat afegint-hi el tomàquet groc que fa l'efecte d'un rovell d'ou de guatlla. Ho decorem amb julivert trinxat.

FIGUES AMB ROCAFORT

És temps de figues i l'hem d'aprofitar. Avui preparem un entrant o una tapa, amb una combinació de gustos deliciosa. Som-hi!

Necessitem pa, formatge rocafort, figues i mel.

Tallem el pa a llesques i l'enfornem durant uns minuts a 200º, fins que el tinguem torrat. El deixem temperar.

L'untem amb el rocafort i a sobre hi posem les figues tallades a rodanxes. Ho gratinem fins que el formatge comença a fondre's.

Només ens cal afegir-hi mel i servir calent. 

CREMA D'ESPÀRRECS AMB ESCOPINYES

Aquesta és una recepta molt senzilla i ràpida de preparar. El resultat és un entrant que sorprèn per la frescor i la combinació de gustos.

Ens caldrà 250 grams d'espàrrecs en conserva, 100 grams d'escopinyes en conserva, 100 grams de maionesa, oli d'oliva extra verge, sal i pebre.

Al got de la batedora hi posem els espàrrec amb el seu líquid. Escorrem les escopinyes, el líquid i la meitat de la conserva l'afegim també amb les espàrrecs. Finalment hi posem la maionesa, una cullerada sopera d'oli d'oliva, salem lleugerament i hi molem pebre negre. 

Ho treballem bé fins que quedi triturat. Per assegurar-nos que no ha quedat cap fibra d'espàrrec és aconsellable passar-ho pel colador xinès.

Si volem una crema freda la tenim una hora a la nevera, en cas contrari ho podem servir directament a temperatura ambient. Només ens queda repartir a cada copa la resta d'escopinyes reservades.

BACALLÀ A LA MANDARINA

No fa massa dies en el bloc "La Cuina de l'Olga" se'ns mostrava la recepta de "Gotets de mandarina, bacallà i avellanes" que em va semblar molt interessant i vaig dir-me que era qüestió de provar-ho. Vet aquí doncs la meva versió, com que encara estem a la tardor li he afegit magrana que aporta color i alhora un punt de dolçor que contrasta i bé amb l'acidesa de la mandarina i el gust del bacallà.

Els ingredients emprats són, bacallà dessalat i esqueixat, mandarines, avellanes, magrana, julivert i oli extra verge d'oliva.

El dia abans comencem esqueixant el bacallà i posant-lo en remull. L'aigua la canviem tres vegades.

Pelem les mandarines, desgranem la magrana, trinxem el julivert i al morter piquem lleugerament les avellanes, no ha de quedar una pasta. 

Al moment de servir col·loquem els grills de la mandarina, el bacallà ben escorregut entre mig, ho reguem amb l'oli d'oliva i continuem posant-hi les avellanes, la magrana i finalment el julivert.

Més senzill de preparar no pot ser.

Gràcies, Olga.

BRANDADA DE BACALLÀ AMB MELMELADA DE MONIATO

La proposta d'avui és un entrant diferent, amb un contrast de sabors en boca molt interessant. Farem unes torrades amb brandada de bacallà i una melmelada suau, poc dolça, de moniato, amb un toc de canyella i unes panses de Corint. La sorpresa està garantida.

Ens caldrà un parell de talls de bacallà, una patata petita, tres grans d'all, oli, llet, un moniato, llimona, canyella, sucre, panses de Corint i pa.

Un parell de dies abans haurem posat el bacallà en remull, canviant-li l'aigua dos vegades al dia.

Comencem pel què requereix més temps, la melmelada. Pelem el moniato i el tallem a daus petits. El posem en un bol amb un terç del seu pes de sucre, mitja branca de canyella i la pell de mitja llimona. Ho remenem i deixem reposar un mínim d'un parell d'hores.

Passat aquest temps, ho posem en un caçó amb una tassa d'aigua, a foc suau i deixem que vagi coent durant uns tres quarts. Quan estigui, apartem la canyella i la pell de llimona i triturem el moniato. Deixem temperar.

Per fer la brandada confitem una tassa d'oli amb els alls llescats durant uns vint minuts a molt baixa temperatura, no hauria d'arribar a fregir.

Pelem la patata i la llesquem. La fem bullir amb aigua amb una mica de sal durant un quart d'hora. En aquest moment hi afegim el bacallà. Així que torni a arrencar el bull i deixi anar escuma, ho enretirem del foc.

Posem la patata en un bol, hi incorporem el bacallà sense pell ni espines. Amb una forquilla ho anem xafant i barrejant, afegint-li l'oli d'all i una tassa de llet calenta. Ha de quedar amb la consistència d'un puré de patates. (Si tenim pressa també ho podem fer amb el braç elèctric a mitjana velocitat).

Tallem el pa a llesques i les torrem. 

Damunt de cada llesca hi posem una capa de brandada i al damunt una de moniato. Ho acabem amb unes panses de Corint.

CREMA DE MONIATO AMB PETITES ALBERGÍNIES FARCIDES

Fent un tomb pel mercat de Figueres vaig trobar albergínies extremadament petites. Ja me les vaig imaginar farcides i presentades com un petit entrant diferent. 

Per fer-ho com a plat de temporada, què millor que preparar una crema de moniato per acompanyar-les?

Per a quatres persones ens caldran quatre petites albergínies, una ceba tendra petita, un tall de pebrot verd, xoriç picant, formatge per gratinar, un moniato, una ceba, mantega, canyella en pols, oli, sal i pebre.

Rentem les albergínies, els traiem les cues. Amb molta cura anem buidant-les deixant aproximadament mig centímetre de carn abans d'arribar a la pell. Les posem en un recipient que pugui anar al forn recolzades de manera que quedin amb l'obertura cap a dalt. Les salem i hi posem un rajolí d'oli a l'interior. Les enfornem a 200º fins que comencin a estar cuites però no massa toves.

Mentre, trinxem la ceba tendra, la carn de l'albergínia que hem retirat, el pebrot i d'un bon tall de xoric picant. Ho sofregim en una paella amb una cullerada d'oli tot començant per la ceba. Quan canvii de color hi afegim l'albergínia i el pebrot. Finalment ho salpebrem i hi incorporem el xoriç. Quan ho tinguem a punt i ja fora del foc hi barregem una cullerada sopera de formatge ratllat.

Farcim les albergínies amb aquest preparat i les tornem a enfornar durant 10 minuts més. Les cobrim amb més formatge i ho acabem gratinant fins que el formatge hagi fos.

Per fer la crema de moniato, comencem trinxant una ceba i pelem i tallem a daus el moniato. En un caçó fonem un tall de mantega i sofregim la ceba a foc suau fins que agafi color. Aleshores hi incorporem el moniato, continuem la cocció durant tres o quatre minuts tot remenant-ho sovint. Ho salpebrem i cobrim d'aigua. Així que arrenqui el bull, abaixem el foc i deixem coure durant mitja hora. Si cal hi afegim una mica més d'aigua.

Una vegada cuit passem el moniato i la ceba al got de la batedora elèctrica i ho triturem finament, per assegurar-nos-en ho passem pel colador xinès. Ha de quedar una crema relativament espessa. L'acabem amb mitja cullera de les de cafè de canyella en pols, convé no passar-se. Ho remenem bé.

Presentem l'albergínia gratinada damunt d'un llit de crema de moniato.

ESGARRAET D'ABADEJO

Visitant l'Albufera, mentre esperava la paella de rigor, vaig demanar aquest plat, el nom del qual em va cridar l'atenció i la tria va ser tot un encert.

Ens caldrà bacallà, pebrot vermell, all i oli d'oliva, només amb aquests ingredients gaudirem d'un entrant de categoria.

Escalivem els pebrots. Si tenim oportunitat de fer-ho al caliu, millor que millor. Una vegada escalivats, els pelem i els esqueixem, o sigui, els esgarrem. Aleshores els passem per la paella amb un petit fil d'oli i uns alls trinxats i ho saltem durant un parell de minuts.

Esqueixem el bacallà i tot i que el costum és de servir-lo salat, cercant el contrast amb la dolçor del pebrot, em va semblar un xic excessiu, per tant el vaig tenir en remull durant quatre hores sense canviar-li l'aigua, amb el què perd una part de la salabró.

Muntem el plat amb el pebrot i el bacallà, ho reguem amb un fil d'oli d'oliva.

PASTÍS DE CLAVELLADA I XAMPINYONS AMB PEBROT ESCALIVAT

De la clavellada, rajada o escrita en consumim només les aletes que habitualment ja trobem a la peixateria netes i pelades. Les espines no són tals, sinó cartílags.

Avui farem un pastís de clavellada i xampinyons, ideal per a tenir fet i menjar fred o bé escalfar-ho abans de servir. Amb pebrot escalivat farem una tapa original o també el podem servir com a entrant.

He fet servir tres ales de clavellada, uns 800 grs., dues cebes de Figueres, una vintena de xampinyons, dos pebrots vermells, 200 ml. de nata baixa en greixos, quatre ous, oli, sal, pebre i nou moscada.

Rentem la clavellada sota l'aixeta, l'escorrem i assequem amb paper de cuina. Trinxem la ceba. Netegem els xampinyons i els fem a quarts.

En una paella ben calenta amb un rajolí d'oli, marquem la clavellada per ambdós costats i la reservem. Quan s'hagi refredat amb el dors d'un ganivet desprenem la carn de la rajada dels cartílags, d'ambós costats - si ho féssim amb el tall del ganivet, fàcilment sens trencarien els tendrums i després ens costaria més de separar-los de la carn-.

En una altra paella amb oli sofregim la ceba. Quan comenci a voler canviar de color hi afegim els xampinyons. Al moment en que estiguin cuits hi incorporem el peix, sal, pebre i hi ratllem nou moscada.. Ho deixem cinc minuts més que s'acabi de coure tot plegat.

Un un bol gran posem tot aquest preparat, els ous i la nata líquida i ho triturem amb el braç elèctric. Rectifiquem, si cal de sal.

Ho col·loquem en un motlle i ho enfornem al bany Maria a 160º durant tres quarts i mig.

Aprofitem el forn per escalivar els pebrots que haurem untat amb oli i embolicat en paper d'alumini.

Una vegada fet, -si clavem un escuradents al pastís ha de sortir sec,- ho deixem temperar. També deixarem reposar el pebrot sense desembolicar, després el pelarem amb facilitat.

Ho conservem a la nevera fins el moment de servir.

ENTRANTS VARIATS

Avui us proposo un sopar diferent, informal, a base d'alguns entrants variats, desprès, si cal pot haver-hi un altre plat principal,... o no.

He volgut provar un parell de torrades gratinades al forn, idea que he tret del bloc "A la taula i al llit..." d'en Francesc, del País Valencià, fent alguna petita variació respecte del que ell proposa.

TORRADA GRATINADA AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE CEBA I MOSTASSA.

La melmelada de ceba i mostassa, ja la he explicada a part, ja que pot tenir diferents aplicacions com acompanyament de carn o peix fets a la planxa o al forn.

Tallem el pa a llesques d'un dit de gruix, hi posem un bona capa de melmelada, a sobre un disc de formatge de cabra. Es gratina al forn fins que es comenci a fondre el formatge. Servir ben calent.

ESPÀRRECS VERDS A LA PLANXA.

Tallem la part més dura dels espàrrecs que no aprofitarem per aquest plat, (en podrem fer un brou de verdures o un puré d'espàrrecs.).

En una olla amb abundant aigua bullint i un punt de sal els escaldem durant un parell de minuts, passant-los immediatament en un bol amb aigua i gel, per a tallar-ne la cocció i que no perdin el color verd intens.

Escalfem molt bé la planxa, hi posem unes gotes d'oli i els espàrrecs, sal i pebre negre, els anem girant fins que vulguin agafar color. Els servim calents amb un raig d'oli verge d'oliva per sobre.

TORRADA GRATINADA AMB FORMATGE DE CABRA I PERA EN ALMÍVAR.

Tallem el pa a llesques d'un dit de gruix. Escorrem bé les peres i en fem talls de la llargada de la llesca de pa. Tallem uns discs de formatge de cabra.

Cobrim cadascuna de les llesques amb pera, hi posem generosament pebre negre i ho tapem amb el disc de formatge de cabra. Es gratina al forn fins que es comenci a fondre el formatge. Servir ben calent.

CALAMARSONS A LA ANDALUSA.

Netegem els calamarsons traient-los l'espina, la boca i els ulls. Els esbandim sota l'aixeta i els deixem escórrer bé.

Els salem i enfarinem, procurant que perdin la farina sobrera; per això és bo, una vegada enfarinats, posar-los dins d'un colador de malla i saltar-los una mica.

En oli ben calent els fregim ràpidament, just perquè quedin cruixents. Servir de seguida.

CISTELLETS DE BRANDADA DE BACALLÀ AMB LLAGOSTINS

Ens caldrà per a 4 persones:

Uns fulls de pasta brick, 200 grs. de bacallà dessalat, (opcionalment, un parell de patates i/o 200 ml. de llet o nata líquida), 8 llagostins, 8 puntes d'espàrrec verd, un manat de cebollí, 4 grans d'all, oli suau d'oliva i sal.

Preparar unes corol·les amb la pasta brick usant motlles circulars i enfornar-ho a uns 180º fins que comencin a enrossir.

En un cassó posat al foc al mínim, aromatitzar oli d'oliva suau amb els alls llescat, en molt important que no arribi a fregir.

Esqueixar el bacallà dessalat, esmicolant-lo ben petit i dins del morter anar-lo treballant tot afegint-li de mica en mica l'oli aromatitzat d'alls. S'ha d'anar picant i remenant fins a obtenir una pasta amb la densitat desitjada. Es pot allargar amb una mica de puré de patates i amb llet bullint o nata líquida. Tastar i rectificar, si cal de sal.

Pelar els llagostins i fer-los molt breument a la planxa amb unes gotes d'oli i un polsim de sal. A la mateixa planxa hi farem també unes puntes d'espàrrecs verds.

Preparar en el got de la batedora un oli verd. Es pot fer amb oli de gust suau i un manat de cebollí. Una vegada trinxat passar-lo per un colador.

Muntar el plat omplint les corol·les amb la brandada, a sobre els llagostins i les puntes d'espàrrec.

Regar amb unes gotes d'oli verd.