ROTLLETS DE CARBASSÓ

Aquest plat tant pot ser un entrant com formar part de diferents propostes per a un sopar informal. Fet al forn, sense fregits, resulta molt saludable i saborós.

Per a quatre persones ens caldran dos carbassons, 150 grams de mozzarella, 50 grams de pernil, oli sal i pebre.

Esbandim en aigua els carbassons, els assequem i tallem les puntes.

Els tallem al llarg amb la mandolina, els talls han de ser prims, aproximadament d'un parell de mil·límetres, si fossin gruixuts serien de mal enrotllar. 

No emprarem ni els primers ni els darrers talls. Amb una ceba grossa i aquests retalls podem preparar una truita de ceba i carbassó, però això ja són figues d'un altre paner.

Tallem el pernil a talls de l'amplada del carbassó i d'uns quatre centímetres de llarg. Fem el mateix amb la mozzarella.

Damunt de cada tall de carbassó posem un tall de pernil i un de mozzarella, l'enrotllem i els punxem amb broquetes de fusta.

Untem amb oli una platera per anar al forn, hi dipositem les broquetes amb els rotllets de carbassó, les salpebrem lleugerament i acabem finalment amb un fil d'oli.

Ho enfornem a 200º durant deu minuts. Els tenim durant dos minuts més amb calor dalt i baix. El carbassó no queda excessivament fet, lleugerament cruixent i amb el formatge fos, tot plegat es desfà a la boca.

MONIATO AMB TROMPETES DE LA MORT I PERNIL

El moniato el tenim associat a la tardor a Tots Sants, a la castanyada, justament amb les castanyes i els panellets, tanmateix és un tubercle que trobem durant tot l'any.

A la cuina és un dels grans desaprofitats, segurament no hi pensem i és una llàstima perquè ens ofereix diverses i bones combinacions. Avui el preparem al forn amb uns dels bolets més fins i aromàtics, les trompetes de la mort, acompanyat amb pernil i mozzarella. 

Per a quatre persones ens caldran quatre moniatos més aviat petits i ovalats, que no siguin molt estilitzats, 100 grams de trompetes de la mort, 150 grams de pernil tallat a daus petits, mozzarella, un gra d'all, una branca de romaní, oli, sal i pebre.

Esbandim els moniatos, els punxem amb una forquilla i emboliquem individualment amb paper d'alumini.

Els enfornem a 180º amb calor dalt i baix durant gairebé una hora, fins que estiguin cuits.

Netegem els bolets, si són deshidratats els tenim durant mitja hora en aigua tèbia. Tallem la mozzarella a llenques fines. Trinxem finament unes fulles de romaní i reservem les flors. També trinxem l'all.

En una paella amb una petit raig d'oli fregim ràpidament els bolets i l'all salpebrats.

Quan els moniatos estiguin cuits els desemboliquem i els fem un tall al llarg sense acabar de partir-los. Hi posem la mozzarella i ho tornem a enfornar fins que fongui el formatge.

Els farcim amb les trompetes, els daus de pernil i acabem la presentació amb les flors de romaní.

PIZZA D'ALBERGÍNIA

Si volem fer una dieta baixa en hidrats de carboni, no menjar tant pa ni tanta pasta, i ens agraden les pizzes, aquesta és una bona opció, substituïm la massa de la pizza per albergínia i la complementem amb aquells ingredients que més ens agradin.

Aquesta està feta amb bolets i olives negres, naturalment no hi pot faltar la salsa de tomàquet ni l'orenga ni la mozzarella.

Els ingredients que ens caldran són: albergínies, tomàquets, bolets (frescos, assecats o congelats), mozzarella, orenga, olives negres, pebre negre, oli, sal i sucre.

Per fer la salsa de tomàquet ens cal pelar-los, eliminar les llavors i trinxar-los. Posem els tomàquet, sal, pebre i una mica de sucre en un cassó amb unes gotes d'oli i fem la salsa a foc suau, remenem de tant en tant fins que tingui la consistència que més ens agrada, si cal hi anem afegint aigua en petites quantitats.

Esbandim sota el raig de l'aixeta les albergínies i les podem tallar bé al llarg, tal com he fet, o bé a rodanxes amb el què obtindrem petites pizzes molt apropiades per a un aperitiu. Els talls han de ser de un centímetre de gruix aproximadament. Les salem i deixem una estona en un escorredor per tal de que perdin l'amargor.

Les esbandim, assequem i pintem amb oli i fem una primera cocció a la graella, han de quedar consistents, les acabarem de coure al forn.

Les cobrim amb la salsa de tomàquet, un polsim d'orenga, els bolets (nets, re-hidratats o descongelats, segons els que emprem), les olives negres i finalment la mozzarella. Les posem en una safata apta per anar al forn que hem untat lleugerament amb oli.

Enfornem a 200º fins durant uns 10-12 minuts, veurem que el formatge es fon i comença a agafar color.

Servim en calent.

PASTÍS DE CARN AMB FORMATGES I OUS

És cert que de pastissos de carn en trobem a la cuina de molts paisos, però segurament no ens equivoquem al dir que allà on els cuinen més habitualment és al Regne Unit. D'allà prové aquesta recepta.

Per fer el pastís necessitem 600 grams de carn picada de porc i vedella, una ceba grossa, dos grans d'all, 4 ous, pa ratllat, 100 grams de cansalada viada, 100 grams de formatge fos per untar, 50 grams de mozzarella ratllada, pebre negre i sal. 

Per a l'acompanyament ens caldrà dues peres, una ceba petita mantega i sal.

Pelem i trinxem la ceba i els alls. Els posem en un bol amb la carn picada, un ou, dues cullerades de pa ratllat, sal i pebre i ho barregem bé.

En un motlle per anar al forn -si és de silicona no ens caldrà untar-lo amb cap greix- posem la mescla preparada i cobrim el fons i les parets, a dins hi posem una base de formatge fos per untar, cobrim el fons i les parets amb les llesques de ventresca, després hi posem la mozzarella i per acabar els tres ous restants i un polim de sal.

Ho enfornem a 180º durant una hora.

El deixem temperar per poder-lo tallar millor.

Mentre preparem la salsa. Pelem i trinxem la ceba. Pelem les pares i les tallem a daus.

En un casso amb una nou de mantega sofregim la ceba a foc moderat, quan transparenti hi afegim la pera, salem lleugerament i deixem sofregir tot plegat durant dos-tres minuts. Ho mig cobrim d'aigua i continuem la cocció durant una quart d'hora més.

Ho triturem. Si quedés massa líquid continuem uns moments més la cocció fins que tingui la textura de salsa al nostre gust.

POLLASTRE AMB ESPINACS I FORMATGES

Per a quatre persones ens caldrà dos pits de pollastre, dos manats d'espinacs, formatge cremós per untar, formatge mozzarella ratllat, dos grans d'all, herbes provençals, oli, sal i pebre.

El pollastre, sense pell i filetejat prim, el deixem marinar col·locant-lo en un recipient amb els alls trinxats, un manat d'herbes provençals, sal, pebre i oli, durant mitja hora. El girem i deixem una mitja hora més.

Rentem els espinacs i els saltem ràpidament en una paella amb una mica d'oli. Si fossin congelats, els descongelem.

Escorrem bé els talls de pollastre i els col·loquem en una safata apta per anar al forn. Els untem amb el formatge cremós, a sobre hi distribuïm els espinacs i finalment cobrim amb la mozzarella.

Ho enfornem a 200º durant 25-30 minuts.

Ho servim calent, en aquest cas ho he fet acompanyat d'arròs de verdures.

ALBERGÍNIES A LA PARMIGIANA (VERSIÓ ERRI DE LUCA)

Fa més de quatre anys vaig publicar una recepta de PARMIGIANA D'ALBERGÍNIES, en la que parlava dels origens sicilians d'un plat que, amb els anys, s'ha anat estenen per altres zones d'Itàlia, en especial per la Campània i l'Emília-Romanya, o sigui pels voltants de Nàpols, Bolonya i Parma.

Tot llegint el llibre "Il più e il meno" del napolità ERRI DE LUCA, per a mi un dels escriptors italians actuals més interessants, vaig trobar una perla gastronòmica. En un relat de vivències autobiogràfiques explica els records entranyables de les albergínies a la parmigiana tal com les preparaven a casa seva.

He volgut preparar-les el més fidelment possible, vet aquí el resultat.

En la versió catalana del llibre, traduïda per Albert Pejó, el paràgraf diu així:

""Segons les instruccions detallades de la iaia Emma i de la seva jove, la Liliana. 

Les preparaven coent les hortalisses tres vegades. Primer tallaven les albergínies a làmines

i les posaven al sol, la més potent de les flames, perquè perdessin l'aigua i concentressin el sabor.

Després les fregien, i la cuina s'inundava d'una olor de festa.

L'última cocció era al forn, després d'haver-les dipositat per capes, cada una coberta de salsa de tomàquet, d'alfàbrega. mozzarella i un grapat de parmesà.

Tres coccions eren necessàries per elaborar l'àpat que més encaixa, per a mi, amb la paraula casa.

Ara que la mare no hi és, practico l'abstinència d'aquest menjar; és un exili alimentari. En comptes d'anar al cementiri, el dol el faig a taula.""

COCA AMB FORMATGES

Per a la gent a qui agrada el formatge aquesta és una bona variant de la famosa "pizza ai quattro formaggi" feta amb aquella combinació de formatges que més patxoca ens faci. Jo n'he combinat cinc.

Ens caldrà una massa de pizza finíssima, tomàquets madurs, un bitxo, olives negres, oli, sal i orenga.

Ep! diria que em descuido d'alguna cosa, ah, sí, els formatges! En aquesta ocasió he fet servir, sec de vaca i ovella, rocafort, parmesà, mozzarella i idiazabal fumat. 

Comencem preparant la salsa de tomàquet. En un cassó amb unes gotes d'oli a foc suau anem cuinant el tomàquet trinxat sense pells ni llavors al que hi hem afegit un bitxo i una punta de sal. El remenem sovint fins que tinguem la salsa de tomàquet al nostres gust. Enretirem el bitxo.

Escalfem al forn a 240º, si en tenim, amb l'opció de forn amb aire calent.

Ratllem el formatge sec de vaca i ovella i tallem menuts els altres quatre tipus de formatge.

Estenem la massa sobre paper de forn i pintem tota la superfície amb la salsa de tomàquet. a sobre hi disposem una capa del formatge ratllat i a continuació hi posem la resta de formatges.

Ara hi distribuïm les olives.

Ho enfornem durant uns deu minuts, Si el forn és convencional, segurament li hem de tenir una mica més.

Així que surt la coca del forn hi posem l'orenga pel damunt.

ALBERGÍNIES A LA TOSCANA

Per a quatre persones ens caldran dues albergínies, dos tomàquets, tres grans d'all, pa ratllat, 100 grs. de mozzarella, alfàbrega, julivert, oli i sal.

Escaldem els tomàquets marcant-los prèviament amb una creu. Així que l'aigua arrenqui el bull, hi posem els tomàquets i els mantenim durant mig minut. Els refredem ràpidament i ara podem pelar-los fàcilment, els traiem les llavors i tallem la carn a daus petits.

Rentem les albergínies, les assequem bé i després de treure'ls les cues les tallem al llarg. Amb l'ajuda d'una cullera traiem la major part de la carn tenint cura de no trencar la pell. Tallem la carn també a petits daus.

Escalfem oli abundant en una paella i fregim el cos de les albergínies pels dos costats. Els reservem damunt de paper de cuina.

Buidem la major part de l'oli i a la mateixa paella saltem la carn de l'albergínia fins que hagi canviat de color i sigui tova. Ara hi incorporem l'all trinxat, el tomàquet i sal. Quan el tomàquet estigui cuit hi afegim dues cullerades de pa ratllat, alfàbrega i julivert trinxats. Donem un parell de voltes que es barregin els ingredients i apaguem el foc.

Farcim el cos de les albergínies amb aquest preparat i les cobrim amb mozzarella tallada ben fina.

Només ens faltarà gratinar-ho abans de servir.