PASTISSETS DE POLLASTRE I VERDURES

Al Regne Unit són molt apreciats els pastissos salats, possiblement el més consumit sigui el pastís de pollastre, el chicken pie. A més de pollastre hi posen altres ingredients verdures i/o bolets, preparats amb una salsa cremosa i coberts amb pasta de full.

Amb aquesta idea preparem uns pastissets individuals, de més ben servir que un pastís gran. El farcit del pastís pot admetre un munt de variants, apte dons per a tots els gustos.

Per a quatre racions ens caldrà un pit de pollastre, una ceba de Figueres, una pastanaga, una tassa de pèsols desgranats,  un pebrot vermell petit, pasta de full, farina, llet, un ou, mantega, oli, sal i pebre.

Pelem la ceba i la pastanaga i ho trinxem finament. Esbandim el pebrot i també el tallem ben petit. Tallem el pit de pollastre en forma de petits daus.

En una paella ampla, amb una mica d'oli, sofregim la ceba. Així que comenci a transparentar hi incorporem el pebrot i la pastanaga. A mitja cocció hi afegim el pollastre i uns minuts més tard els pèsols. Salpebrem i continuem la cocció. Quan ho tinguem a punt hi posem una cullerada sopera de farina i ho remenem durant un parell de minuts, moment en el què hi anirem afegint llet, de mica en mica i sense deixar de remenar, fins aconseguir un farcit cremós. 

Retallem la pasta de full de mida una mica més gran que la boca del motlle. La punxem amb una forquilla o bé hi fem petits talls.

Untem els motlles amb mantega i els omplim amb el farcit, sense arribar ben bé a dalt. Els cobrim amb la pasta de full que pintem amb ou batut abans d'enfornar.

Els tenim a 200º fins que agafi un bonic color daurat, aproximadament hi haurà estat un quart d'hora.

COCA AMB VERDURES, SALSITXES I OLIVES NEGRES

Avui he preparat aquesta coca, un deute que tenia amb una amiga, la Graciel·la, viatgera empedreïda i escriptora d'èxit de vendes assegurat. Em va di que li enviés per e-mail, penso que serà millor compartir-ho.

De coques salades se n'han fet sempre i gairebé a tot arreu, malgrat que la globalització ens porti a pensar gairebé només en la pizza. A casa nostra en tenim un exemple ben viu, la coca de recapta.

La manera de fer-la, els ingredients, es tan variada com permet la imaginació. És, sens dubte, un bon recurs per aprofitar allò que tinguem a la nevera, aquell producte que ens n'ha quedat poca quantitat per a fer-ne un àpat per sí sol. La podem preparar amb allò que agradi a qui l'ha de menjar, obviant allò que no ens acaba de fer el pes.

Podem, sens dubte, fer-nos nosaltres mateixos la massa, també ho podem fer amb massa que ja ens la venen a punt, sense complicar-nos la vida. Jo avui n'he fet servir d'aquesta.

Per a quatre persones he fet servir una làmina de pasta de full, salsa de tomàquet, una ceba, mig pebrot vermell, mitja albergínia, puntes d'espàrrec verd, un quart de quilo de bolets variats, quatre salsitxes, olives negres, mozzarella, orenga, oli, sucre i sal.

Amb els diferents ingredients he fet una primera cocció ràpida, els he anat saltant per separat, això m'ha permès, després, distribuir-los bé per tota la superfície de la coca.

Així doncs, he preparat una mica de salsa de tomàquet sofregint-lo amb una punta de sucre i sal.

La pasta de full, ja ve a punt per a usar, l'he punxada lleugerament amb una forquilla i hi he escampat una capa de salsa de tomàquet per sobre. Al damunt hi he anat distribuint primer la ceba i després la resta d'ingredients acabant amb la mozzarella a trossos petits i un bon polsim d'orenga.

Ho he enfornat a 200º als primers cinc minuts, desprès l'he regulat a 180º, estant-hi en total mitja hora.