PATÉ DE DÀTILS I FORMATGE BLAU

Amb dàtils i formatges farem ràpidament un aperitiu, una tapa, un entrant, deliciós que segur que el tornarem a fer sovint.

El mostraré en dues versions, la primera més densa i la segona més cremosa, el gust és pràcticament el mateix, la textura en boca no.

Els ingredients que necessitem són dàtils, formatge blau, crema de formatge per untar i crema de llet.

En la primera versió per a 100 grams de dàtils, hi hem posat 50 grams de formatge blau (si agrada el gust intens n'hi posarem més), 50 grams de crema de llet de 18% de matèria grassa i 100 grams de crema de formatge per a untar.

Traiem els pinyols dels dàtil i posem tots els ingredients dins del got de la batedora, ho triturem durant mig minut i ja el tenim, més ràpid i fàcil no pot ser.

Observem que queda un paté dens on es noten els trossos de dàtil, gairebé com si parléssim d'una terrina.

Per a la segona versió hi posem el doble de crema de llet i ho triturem tot plegat durant un minut. 

El resultat és molt més cremós.

Untem torradetes amb els patés i ho podem guarnir amb mig dàtil al damunt.

FIGUES AMB ROCAFORT

És temps de figues i l'hem d'aprofitar. Avui preparem un entrant o una tapa, amb una combinació de gustos deliciosa. Som-hi!

Necessitem pa, formatge rocafort, figues i mel.

Tallem el pa a llesques i l'enfornem durant uns minuts a 200º, fins que el tinguem torrat. El deixem temperar.

L'untem amb el rocafort i a sobre hi posem les figues tallades a rodanxes. Ho gratinem fins que el formatge comença a fondre's.

Només ens cal afegir-hi mel i servir calent. 

SARDINES CURADES

Potser la manera més habitual de menjar les sardines i els seitons sense coure'ls sigui deixant-los marinar amb vinagre o amb l'àcid del suc de cítrics, llimona, taronja o llima. 

Avui, però, ho farem d'una manera diferent, curant les sardines amb sal i sucre, tècnica emprada també amb altres tipus de peix blau, especialment el salmó.

Comencem netejant les sardines i obtenint els dos lloms de cadascuna. 

Com amb qualsevol peix que haguem de consumir cru o poc cuit és convenient congelar-lo durant un mínim de 48 hores per evitar el risc de contagi per anisakis, el deixarem descongelar tenint-lo durant unes hores a la nevera.

Per fer la conserva ens caldrà seguir aquestes proporcions. Per mig quilo de lloms de sardina, necessitarem 400 grams de sal grossa, 200 grams de sucre blanc, la pell d'una llimona i d'una taronja (només la part de color, sense gens de blanc), pebre negre en gra i oli d'oliva.

Barregem la sal i el sucre i en posem una primera capa dins de la safata on farem el curat, hi col·loquem les pells dels cítrics i els lloms de sardina amb la pell cap amunt, finalment ho cobrim amb la resta de sal i sucre. Ho tapem amb paper film i tenim a la nevera durant una hora i mitja.

Si ho féssim amb salmó podríem afegir anet trinxat a la sal i al sucre enlloc de les pells de cítrics. En ser peces més grosses el tindríem a la nevera entre deu i dotze hores.

Passat aquest temps, esbandim la sal i assequem les sardines amb paper de cuina. Les col·loquem en un recipient amb uns grans de pebre negre i les cobrim amb oli d'oliva.

Les podem consumir de seguida o bé tenir-les a la nevera on ens aguantaran perfectament fins a tres setmanes.

Avui les he servit damunt d'una torrada amb un tall de tomàquet, un espàrrec verd tot amanit amb unes escates de sal marina, el propi oli de conservació i unes gotes de crema de vinagre balsàmic.

BACALLÀ FUMAT AMB IOGURT GREC A LA MANDARINA

Aquest és un entrant de ràpida i molt fàcil preparació amb un resultat excel·lent.

Per a quatre persones ens caldran quatre talls de bacallà fumat, un iogurt grec, una mandarina, estragó, pebre rosa en gra i oli extra verge d'oliva.

Esbandim bé la mandarina.

Posem el iogurt en un bol i hi ratllem la meitat de la pell de la mandarina. Ho barregem bé.

Estirem les fines llesques de bacallà fumat i hi espolsem estragó.

Servim una capa de iogurt sobre el que hi ratllem més pell de mandarina, el bacallà a l'estragó, més uns grans de pebre rosa i unes gotes d'oli extra verge d'oliva.

XAMPINYONS A LA CARBONARA

Aquest xampinyons farcits són fàcils de preparar i tant poden formar part d'uns entrants variats, com a acompanyament o guarnició o fins i tot com a tapa.

Per a quatre persones ens caldran dotze xampinyons grans, 150 grams de cansalada viada tallada a daus petits, 150 ml. de crema de llet, una ceba petita, oli, sal, pebre i nou moscada.

Comencem esbandint bé els bolets i traient-los els peus, que trinxarem ben petits. Pelem la ceba i també la trinxem.

En una paella amb un petit raig d'oli sofregim ràpidament la ceba fins que vulgui agafar color, ara hi afegim els peus dels xampinyons i ho saltem durant un parell de minuts, moment en que hi incorporem la cansalada, barrejant i sofregint durant un parell de minuts més abans de posar-hi la crema de llet, salpebrem i hi ratllem una punta de nou moscada. Deixem reduir fins que tingui la consistència cremosa que volem.

Mentre, en una paella antiadherent calenta, fem els xampinyons a la planxa, un minut, minut i mig, per cada costat.

Només ens caldrà farcir cada xampinyó amb una cullerada de la salsa i servir-los calents.

MUSCLOS AMB PARMESÀ ACABATS AL FORN

Aquesta és una recepta relativament habitual a la cuina italiana, gens complicada d'elaborar i que ens proporciona un entrant diferent o, perquè no, una tapa interessant.

Els ingredients que necessitem per a una trentena de musclos són: musclos, 1 o 2 grans d'all, julivert, una cullerada sopera de pa ratllat, dues cullerades soperes de parmesà ratllat i vi blanc sec.

Comencem netejant els musclos traient-los les barbes i esbandint-los bé en aigua freda. 

Posem els musclos amb un rajolí de vi en una cassola, la tapem i a foc alt els mantenim fins que s'obrin les valves.

Fora del foc si hi ha algun musclo que no s'hagi obert, l'eliminem. Traiem també la meitat de les valves sense carn. Colem el líquid que hagin deixat.

Rentem el julivert i pelem els alls. Els trinxem finament i els barregem en un bol amb el pa ratllat i la meitat del formatge ratllat. Hi incorporem una mica del propi líquid d'obrir els musclos per fer una pasta més o menys homogènia. No hi posem gens de sal, tant els musclos com el parmesà ja en porten.

Amb una cullereta anem disposant aquesta barreja en cadascun dels musclos, els col·loquem en una platera d'anar al forn i repartim la resta de parmesà per sobre.

Ho enfornem a 200º durant deu, dotze minuts. Els servim immediatament.

LLENGUA DE VEDELLA AMB CIGRONS

Ens caldrà una llengua de vedella, una ceba, claus d'espècia, llorer, tres porros, dos pebrots verds, mig quilo de tomàquet triturat, mig quilo de cigrons cuits, pebre negre, sucre, sal i oli.

Comencem per coure la llengua. La posem amb abundant aigua freda a l'olla de pressió, amb un parell de fulles de llorer i una ceba amb claus d'espècia adherits. La tindrem durant una hora. Si ho féssim en una olla normal hem de contar una mica més del doble de temps.

Una vegada cuita, encara en calent, li traiem la pell dura que l'envolta raspant-la amb un ganivet. La tornem a posar a l'aigua calenta i deixem que es refredi per si sola, d'aquesta manera no s'enfosqueix la carn. Una vegada freda la posem a la nevera o millor en comencem la congelació per poder-la tallar amb més facilitat.

Trinxem els porros i tallem el pebrot a daus. En una cassola amb dues cullerades d'oli sofregim el porro, a foc suau, fins que comenci a agafar color. Ara hi incorporem el pebrot i continuem el sofregit durant quatre-cinc minuts més abans d'afegir-hi el tomàquet, una cullerada de sucre, sal i pebre. Anem remenant sovint, sempre a foc suau, fins que tinguem la salsa ben confitada.

Tallem la llengua a llesques de mig centímetre i la incorporem a la cassola. Hi posem un parell de gots d'aigua i ho fem coure  durant deu minuts. Ara hi posem els cigrons, rectifiquem si cal de sal i ho deixem tres o quatre minuts més tot plegat.

Aquest és d'aquells plats que guanyen deixant-los reposar, millor d'un dia per l'altre.  

COCOTXES DE BACALLÀ A L'ALLET

Aquest és un entrant o una tapa d'aquells per llepar-se els bigotis.

Per a quatre persones ens caldran tres quarts de quilo de cocotxes de bacallà, tres grans d'all, un o dos bitxos, oli i cristalls de sal.

Habitualment podem trobar al mercat les cocotxes de bacallà salades, així doncs hem de començar per dessalar-les. Les mantindrem a la nevera en aigua durant dos dies, canviant-la cada vuit hores.

Les assequem bé amb paper de cuinar, així estalviarem una bona tanda d'esquitxos.

Tallem els alls a làmines i els daurem en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva suau. Cal vigilar que no se'ns cremin. Els reservem.

Traiem les llavors del bitxo (un o dos en funció de si ens agrada més o menys picant) i el posem al mateix oli juntament amb les cocotxes. A foc alt les fregim ràpidament, un parell de minuts per cada costat.

Les servim al moment regant-les amb l'oli aromatitzat, amb els alls reservats i uns cristalls de sal.

CALAMARSONS AMB CEBA CALAMERITZADA

Per a quatre persones necessitem: 600 grs. de calamarsons, cinc cebes de Figueres de mida mitjana-gran, mel, sal marina en escates, sal i oli extra verge d'oliva.

El més entretingut del plat és preparar la ceba, quan més lentament la fem millor serà el resultat. Comencem doncs pelant les cebes i tallant-les a juliana. La posem en una pella amb un parell de cullerades d'oli, a foc moderat, salem i tapem. Amb això aconseguim que la ceba suï i es vagi fent amb la pròpia humitat que va deixant. Anem remenant sovint. Així que comenci a voler canviar de color abaixem encara més la intensitat del foc i hi afegim un parell de cullerades de mel. Continuem el procés de caramelització fins que tingui un bonic color fosc.

Mentre netegem els calamarsons i els salem lleugerament. Els passem per una paella a foc viu on hi hem posat unes gotes d'oli. Els saltem fins que s'hagin begut el líquid que deixin anar.

Muntem el plat amb els calamarsons, la ceba, unes escates de sal marina i un fil d'oli extra verge d'oliva.

Ho podríem també considerar una tapa? Perquè no.

CARPACCIO DE CEPS AMB POMA

Ens caldrà ceps petits, poma verda o àcida, oli extra verge d'oliva, vinagre balsàmic, pebre i cristalls de sal.

Traiem la part terrosa i netegem curosament els ceps, els tallem a llesques fines. Els deixem marinar durant un parell d'hores en oli, un petit raig de vinagre balsàmic i pebre molt.

Tallem la poma a petits daus.

Servim els bolets, amb daus de poma, ho reguem amb l'oli i vinagre de la maceració i per acabar hi posem uns cristalls de sal.

Un entrant o, perquè no?, una tapa de temporada. La poma hi aporta un toc de frescor molt interessant en boca.

BACALLÀ CONFITAT AMB ESPINACS I SALSA DE TOMÀQUET

Aquesta tant pot ser una recepta per a un segon plat com per a una tapa, en aquest cas les quantitats ens serviran per a vuit persones enlloc de les quatre habituals.

Per a quatre persones ens caldran vuit talls de bacallà, una lliura d'espinacs, sis tomàquets madurs, tres grans d'alls, un grapat de panses de Corint i un altre de pinyons, oli, sal i sucre.

Dessalem el bacallà tenint-lo en remull a la nevera durant tres dies, cada dotze hores canviem l'aigua.

Netegem i esbandim bé els espinacs. Els escaldem durant un parell de minuts en aigua bullint a la que hi haurem posat un mica de sal. Els remullem amb aigua freda i els reservem.

Pelem els tomàquets, els traiem les llavors i els trinxem finament. A foc suau anem fent la salsa de tomàquet amb una mica d'oli, sal i sucre.

Posem les panses en remull durant una hora. Saltem ràpidament els pinyons en una paella sense gens d'oli, just fins que comencin a agafar color.

Confitem el bacallà en una cassola cobert amb oli d'oliva de gust suau i els alls llescats. El tindrem a 80º durant 4-5 minuts, és important que no arribi a fregir. Passat aquest temps el traiem del foc i deixem que es vagi temperant en el mateix oli.

Muntem el plat amb una base de salsa de tomàquet, un llit d'espinacs ben escorreguts, el bacallà i l'acabarem amb les panses i els pinyons.

MANDONGUILLES D'ALBERGÍNIA

Tot just acabo de llegir el llibre de l'Andrea Camilleri, "La dansa de la gavina". Una nova publicació amb Salvo Montalbano com a protagonista.

Una nit, en arribar a casa, frueix de valent amb un dels plats que li ha deixat preparat l'Adelina, unes mandonguilles d'albergínia.

Si tant van agradar al comissari, per què no les tastem? Vet aquí, doncs, la meva versió.

Per a unes 25 mandonguilles ens caldrà una albergínia grossa, 125 grs. de farina de galeta, 100 grs. de formatge parmesà ratllat, dos ous, dos grans d'all, julivert, llavors de sèsam, oli, sal i pebre. 

Per a la salsa, un iogurt grec, mitja poma i unes fulles de menta fresca per decorar.

Comencem escalivant l'albergínia al caliu, al forn o al microones. Quan estigui la pelem, l'esmicolem i la deixem una estona damunt d'un colador perquè perdi el líquid que pugui tenir.

En un bol barregem 100 grs. de farina de galeta, el parmesà ratllat, els ous, l'all i el julivert trinxat, l'albergínia, sal i pebre. Ho amassem bé i anem formant les mandonguilles. Les passem per la resta de farina de galeta barrejada amb unes llavors de sèsam.

En un cassó amb l'oli ben calent les fregim fins que comencin a enrossir. Les reservem damunt de paper de cuina perquè deixin anar l'excés d'oli.

Pelem la poma i la tallem a daus petits. La barregem amb el iogurt.

Presentem les mandonguilles amb un fil de salsa de iogurt, adornant-les amb unes fulles de menta fresca.

Tant pot ser un entrant com una tapa cruixent.

XAMPINYONS AMB OUS DE GUATLLA

 

  

El suggeriment d'avui tant pot formar part d'uns entrants com ser una tapa.

Per a quatre persones ens caldrà vuit xampinyons grans, vuit ous de guatlla, orenga, mantega, sal i pebre.

Netegem els xampinyons i els traiem els troncs. Escalfem el forn a 220º.

A l'interior de cada xampinyó hi posem sal, pebre, orenga i una punta de mantega. Els posem al microones a 600W de potència durant tres minuts.

Buidem els xampinyons de l'aigua que hagin deixat anar en la cocció i hi posem un ou de guatlla en cadascun d'ells. Ho enfornem durant 10 minuts abans de servir.

PASTÍS DE CLAVELLADA I XAMPINYONS AMB PEBROT ESCALIVAT

De la clavellada, rajada o escrita en consumim només les aletes que habitualment ja trobem a la peixateria netes i pelades. Les espines no són tals, sinó cartílags.

Avui farem un pastís de clavellada i xampinyons, ideal per a tenir fet i menjar fred o bé escalfar-ho abans de servir. Amb pebrot escalivat farem una tapa original o també el podem servir com a entrant.

He fet servir tres ales de clavellada, uns 800 grs., dues cebes de Figueres, una vintena de xampinyons, dos pebrots vermells, 200 ml. de nata baixa en greixos, quatre ous, oli, sal, pebre i nou moscada.

Rentem la clavellada sota l'aixeta, l'escorrem i assequem amb paper de cuina. Trinxem la ceba. Netegem els xampinyons i els fem a quarts.

En una paella ben calenta amb un rajolí d'oli, marquem la clavellada per ambdós costats i la reservem. Quan s'hagi refredat amb el dors d'un ganivet desprenem la carn de la rajada dels cartílags, d'ambós costats - si ho féssim amb el tall del ganivet, fàcilment sens trencarien els tendrums i després ens costaria més de separar-los de la carn-.

En una altra paella amb oli sofregim la ceba. Quan comenci a voler canviar de color hi afegim els xampinyons. Al moment en que estiguin cuits hi incorporem el peix, sal, pebre i hi ratllem nou moscada.. Ho deixem cinc minuts més que s'acabi de coure tot plegat.

Un un bol gran posem tot aquest preparat, els ous i la nata líquida i ho triturem amb el braç elèctric. Rectifiquem, si cal de sal.

Ho col·loquem en un motlle i ho enfornem al bany Maria a 160º durant tres quarts i mig.

Aprofitem el forn per escalivar els pebrots que haurem untat amb oli i embolicat en paper d'alumini.

Una vegada fet, -si clavem un escuradents al pastís ha de sortir sec,- ho deixem temperar. També deixarem reposar el pebrot sense desembolicar, després el pelarem amb facilitat.

Ho conservem a la nevera fins el moment de servir.

TEMPURA DE BADOCS FARCITS AMB BRANDADA DE BACALLÀ

 
Per a quatre persones he fet servir un quart de quilo de bacallà, una patata mitjaneta, vuit badocs o flors de carbassonera, dos grans d'all, oli de gust suau, llet, 150 grs. de farina, sal i aigua freda.

El dia anterior esqueixem el bacallà procurant que no quedi cap resta de pell ni d'espines, el posem en remull i el mantenim a la nevera. Canviem l'aigua cada 8 hores. L'escorrem bé.

Pelem la patata i la tallem petita. La fem bullir en aigua lleugerament salada durant un quart d'hora. Aleshores hi incorporem el bacallà. Així que torni a arrencar el bull ho deixem uns cinc minuts més. Ho escorrem i en un bol ho xafem bé amb una forquilla.

Llesquem l'all i el posem a confitar amb oli a foc molt suau, per anar bé no hauria de fregir. Passat uns vint minuts enretirem l'all i anem incorporant aquest oli aromatitzat a la patata i bacallà i ho treballem amb la forquilla. També hi anem afegint llet per amorosir-ho. La consistència ha de quedar com si es tractés d'un puré de patates. (Si tenim pressa ho podem fer amb el braç elèctric a una velocitat mitjana).

Preparem la tempura barrejant farina amb aigua ben gelada. Ho batem bé amb les varetes metàl·liques. Ha de quedar una massa que rellisqui lentament de la fulla d'un ganivet. Si fos massa líquida hi afegim més farina.

Farcim els badocs amb la brandada, els passem per la farina diluïda i els fregim en un cassó amb oli ben calent. Mig minut per cada costat. El passem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli i els servim encara calents.

TRUITES DE BACALLÀ

Fa pocs dies la MaryLou del bloc Pa amb tomàquet, ens va mostrar una recepta de truita de bacallà amb pebrot verd, que jo no havia tastat mai, i tenia una pinta impressionant. Li vaig comentar que la faria.

A casa, però, no a tothom agrada el pebrot, així és que n'he fet dues versions:

La primera amb els ingredient següents (per a truites individuals): 125 grs. de bacallà esqueixat, un pebrot verd, una ceba tendra, dos ous, all, julivert, oli i sal.

Durant 24 hores dessalem el bacallà, canviant-ne l'aigua tres vegades.

Tallem la ceba a juliana i el pebrot a talls regulars.

En una paella amb una mica d'oli sofregim la ceba a foc suau i amb la paella tapada. Així que comença a canviar de color hi afegim el pebrot i en continuem la cocció. Quan el pebrot també ha canviat de color i afegim el bacallà i a foc més viu ho anem saltant fins que absorbeixi la mica d'aigua que hagi deixat.

En aquest moment hi posem els ous batuts, sal, un trinxat d'all i julivert i fem la truita.

Per a la segona, els ingredients són els mateixos substituint el pebrot per una patata mitjana.

Seguim el mateix procediment mantenint però la cocció de la ceba i la patata fins que aquesta es desfaci (no ha de quedar fregida), si calgués, sempre amb la paella tapada, hi afegim una mica d'aigua.

La resta és igual, bacallà, més endavant all, julivert, sal i els ous.

Totes dues han quedat boníssimes, i fins hi tot en opinió de qui no és amant del pebrot. Ep!, qui diu que no podria ser també una bona tapa, presentada a talls?

CAMEMBERT AMB PINYA ARREBOSSAT, AMB SALSA DE CEBA DE FIGUERES CARAMELITZADA AL VI DE PORTO

Aquest plat tan pot ser un entrant com una tapa.

En caldrà formatge camembert en porcions, una per cap, pinya, farina, ou i farina de galeta. Per a la salsa, ceba de Figueres, pinya, vi de Porto, oli, mantega i sucre.

Comencem preparant la salsa, un una cassoleta amb un raig d'oli sofregim a foc suau la ceba de Figueres trinxada, remenant tot sovint fins que ens agafi un color ben daurat, aleshores hi afegim retalls de pinya, una cullerada de sucre i ho deixem uns minuts més al foc.

Hi afegim una copa de vi de Porto i ho triturem amb el braç elèctric. A continuació ho tornem al foc i deixem reduir. Quan tingui la consistència de salsa que ens agrada, hi afegim una bola de mantega que ens hi donarà lluentor.

Haurem deixat durant un parell d'hores el formatge al congelador. Això ens permetrà treure la pell amb un ganivet ben esmolat sense que se'ns desfaci. Per els més entesos i amants del camembert ens estalviem aquest pas, treure-li la pell és un pecat.

Tallem unes llesques de pinya el més finament possible i posant-hi al damunt el triangle de formatge en retallem un parell de talls per porció. Fem com un entrepà de pinya amb el formatge al mig.

Cada tall el passem per farina, ou batut i farina de galeta i en una paella amb força oli molt calent, però molt, en fem una ràpida fregida; compte perquè sens pot cremar de seguida. Ho posem damunt de paper de cuina perquè perdi l'excés d'oli.

Emplatem amb una base de la salsa de ceba de Figueres caramel·litzada amb pinya al vi de Porto i el camembert arrebossat a sobre. Servir-ho de seguida calent.

En tallar-lo vessarà el formatge fos. La combinació de gustos és espectacular.

POPETS AMB SAMFAINA

Per a quatre persones he necessitat un quilo de popets, una ceba grossa, un pebrot, una albergínia, 4 grans d'all, un quart de quilo de tomàquet triturat, herbes provençals, julivert, oli, sucre i sal.

Netegem bé els popets traient-los la boca i els ulls. Tallem la ceba a juliana i l'albergínia i el pebrot a tires allargades. Llesquem els alls.

Posem els pops en una cassola amb unes gotes d'oli, tapada i deixem que es vagin fent amb la pròpia aigua que desprenen. Quan estiguin ben tendres els reservem.

Comencem a preparar la samfaina. En una cassola amb poc oli i a foc moderat sofregim la ceba. Quan comenci a agafar color hi afegim els alls. Un parell de minuts més tard hi incorporem el pebrot i passats uns minuts l'albergínia. Quan la verdura estigui ben tova hi posem el tomàquet, una cullerada petita de sucre, sal i les herbes. A foc suau deixem anar concentrant. Quan quedi sec hi posem una tassa d'aigua, els pops i continuem la cocció tot plegat uns minuts més.

Abans de servir hi posem julivert trinxat per sobre.

Aquest plat pot funcionar molt bé com a tapa.

BACALLÀ AMB TOMÀQUET

Fa uns dies vaig fer bacallà a la llauna a la manera tradicional. Posteriorment en el bloc de cuina Pa amb tomàquet, la Mary Lou el va fer amb tomàquet. Com que el resultat és exquisit m'he permès de també mostrar com l'he fet, perquè pugui arribar a més gent i s'animin a fer-lo, val la pena.

Per a quatre persones he fet servir 8 talls de fillet de bacallà, un pebrot, tres grans d'all, 200 grs. de polpa de tomàquet, sucre, sal, pebre vermell dolç i oli.

Dessalem el bacallà.

Escalivem el pebrot untant-lo en oli i embolicant-lo en paper d'alumini, l'enfornem fins que estigui ben tou, gairebé uns tres quarts d'hora. El deixem refredar i el pelem i netegem de llavors. Tallem-lo a tires.

Assequem bé el bacallà amb paper de cuina i l'enfarinem. El fregim en oli ben calent durant un parell de minuts per cada costat. Colem l'oli i en tornem a posar només una mica a la paella. Sofregim els alls ben trinxats, fins que agafin color, moment en que hi posem el tomàquet, sal i sucre i deixem que vagi concentrant. Quan tinguem la salsa a punt hi posem pebre vermell.

Ara tenim dues opcions, acabar-lo al forn o al foc, a la mateixa paella.

Si el fem al forn, posem el bacallà en una plata, a sobre el pebrot escalivat i ho cobrim amb la salsa de tomàquet. Amb deu minuts més el tindrem a punt de servir.

Si el fem a la paella, hi incorporem el bacallà i a foc suau el deixem entre 7 i 10 minuts, si quedés massa sec hi afegim una mica d'aigua. En el moment d'emplatar, a sobre del bacallà hi posem els talls de pebrot escalivat i ho cobrim amb la salsa.

En ambdós casos podem posar-hi una mica de julivert trinxat que donarà la nota de color al plat.

Pels amants de les tapes, aquesta n'és una de bona.

SALTAT DE PÈSOLS I BOLETS A LA MENTA

Per a quatre persones necessitem: una lliura de pèsols desgranats, mitja lliura de bolets assortits, un porro dos talls de cansalada viada, una copa de vi ranci, menta fresca, oli, sal i pebre.

Trinxem el porro i tallem la cansalada viada en forma de petits bastonets. Si els bolets són grossos també els tallem més petits.

En una paella amb una mica d'oli sofregim el porro fins que vulgui començar a enrossir, moment en el que hi afegim la cansalada. Un parell de minuts més tard hi posem els bolets i ho salpebrem.

Així que es beguin l'aigua que desprenen els bolets hi posem els pèsols i el vi ranci i ho anem saltant o remenant a foc suau. A mitja cocció i afegirem la menta trinxada de la que n'haurem reservat unes fulles per a la presentació del plat. En cinc minuts de cocció tot plegat ja n'hi ha prou, no cal que els pèsols quedin cuits en accés.

Ho emplatem amb unes fulles de menta fresca i un fil d'oli extra verge d'oliva.

Pot ser un entrant, una tapa o en un primer plat en funció de la quantitat que servim.