COSTELLA DE PORC ROSTIDA A LA CATALANA

 A partir d'una recepta sortida de la factoria Alícia hem fet aquest rostit, n'hi ha per sucar-hi pa!

Per a quatre persones necessitarem vuit costelles de porc tallades a trossos, tres cebes de Figueres, quatre grans d'all, sis tomàquets madurs, un grapat de fruits secs, panses sense pinyol, una branca de canyella, la pell de mitja taronja, una branca de farigola i una de romaní, unes branques de julivert, vi ranci, sal i pebre.

Comencem pelant i traient la llavor dels tomàquets i els trinxem a ganivet. Pelem les cebes i les tallem a juliana. Pelem tres grans d'alls i els trinxem ben petits. Amb l'ajut del pelador traiem part de la pell de la taronja procurant que no hi quedi la part blanca.

Posem les panses en remull amb el vi ranci. (També hi podem posar orellanes i/o prunes).

Salpebrem les costelles i les marquem en una cassola amb oli. Quan hagin enrossit les reservem.

A la mateixa paella sofregim a foc moderat la ceba i els alls, ho salem. Remenem sovint fins a tenir la ceba daurada. Ara hi afegim el tomàquet i continuem la cocció. Si cal hi afegim una mica d'aigua. 

Quan ho tinguem ben cuit hi incorporem la carn, les herbes, la canyella, la pell de taronja i el vi ranci. Així que hagi reduït hi posem les panses i mig cobrim amb aigua. Tapem la cassola i deixem coure a foc moderat fins que la carn estigui ben tendre.

Fem una picada amb els fruits secs, el gra d'all que hem reservat i unes fulles de julivert. Quan falti poc per enllestir la cocció, rectifiquem si cal de sal i hi posem la picada.

Com la major part de guisats ho podem tenir fet i escalfar abans de servir, el repòs li haurà anat bé.

CONILL AMB FIGUES

Ara és temps de figues i he de confessar que són la meva debilitat. Avui les cuinem amb conill, un guisat per sucar-hi pa.

Aquest és un plat que podem assaborir durant tot l'any emprant figues seques, però, sens dubte, amb figues fresques és molt millor.

Per a quatre/sis persones ens caldrà un conill trossejat, vuit-dotze figues, dues cebes de Figueres, dos grans d'all, vi blanc, una llesca de pa del dia anterior, julivert, oli, sal i pebre.

Posem un raig d'oli en una cassola ampla i quan estigui calent hi fem enrossir el conill salpebrat. El reservem.  A continuació fregim els alls pelats, el pa i el julivert. 

Amb aquests ingredients més el fetge del conill farem una picada.

A la mateixa cassola, amb el foc més moderat, hi sofregim la ceba tallada a juliana, sense presses, remenant tot sovint. Quan la ceba agafi un bonic color daurat hi incorporem el conill i un parell de gots de vi blanc, deixem durant uns minuts que redueixi el vi i ho mig cobrim amb aigua. Tapem la cassola i continuem la cocció a foc suau.

Quan el conill estigui gairebé cuit i tendre hi incorporem la picada deixatada amb una mica del propi líquid de la cassola. Passats cinc minuts rectifiquem si cal de sal i hi afegim les figues tallades per la mitat. Amb cinc minuts més de cocció tindrem el plat a punt. 

 

POLLASTRE AMB GAMBES A LA TARONJA

Per a sis persones ens caldrà un pollastre de pagès, una dotzena de gambes vermelles, tres taronges, divuit escalunyes, tres cebes grosses, 300 grams de tomàquet triturat, tres grans d'all, ametlles i avellanes torrades, julivert, llorer, vi ranci, farina, oli, sal i pebre.

Tallem el pollastre en sis talls. Rentem les taronges i les fem a llesques. Pelem les escalunyes. També pelem les cebes i les trinxem finament.

En una cassola ampla amb un petit raig d'oli marquem la taronja per ambdós costats i la reservem. Fem el mateix amb les gambes, després amb les escalunyes i finalment amb el pollastre que haurem salpebrat.

Si el pollastre ha deixat massa oli n'enretirem una mica, deixant el que ens calgui per sofregir la ceba. A foc suau la sofregim remenant sovint fins que comenci a agafar color. Ara hi afegim el tomàquet, continuem remenant de tant en tant fins que estigui ben concentrat, si cal hi afegim una tassa d'aigua.

Quan tinguem el sofregit al nostre gust hi posem un parell de cullerades de farina, remenem durant un parell de minuts abans de mullar-ho amb una copa de vi ranci. Deixem reduir i tornem el pollastre a la cassola posant-hi també dues fulles de llorer. Salem i gairebé ho cobrim d'aigua i amb la cassola tapada deixem coure a poc a poc durant aproximadament tres quarts d'hora.

Mentre preparem una picada amb els alls, el julivert i un manat d'ametlles i avellanes torrades.

Apartem el pollastre i passem la salsa per la batedora elèctrica. Tornem el pollastre a la cassola amb les escalunyes, la picada i la salsa, passat un quart d'hora hi incorporem les gambes i la taronja, deixant-ho a foc molt suau durant un quart més.

Com a bon rostit el plat guanya deixant-lo reposar, encara més d'un dia per l'altre. Només ens caldrà escalfar-ho abans de servir.

FRICANDÓ DE RAP I ESCAMARLANS

Quan parlem de fricandó ens ve al cap un plat de carn, de vedella, amb salsa i cama-secs.  

Avui preparem aquest plat propi de la cuina catalana amb peix, amb rap i escamarlans. El podem cuinar amb diferents tipus de peix blanc, preferiblement amb els de carn dura.

Com que ara a l'estiu no tenim tant de temps disponible per estar tancats a la cuina, aquest plat el podem tenir gairebé preparat, d'un dia per l'altre. En pocs minuts el tindrem a punt de servir.

Per a quatre persones hem emprat quatre cuetes de rap d'uns 800 grams, 600 grams d'escamarlans mitjans-petits, 100 grams de cama-secs, una ceba grossa de Figueres, dues pastanagues, tres tomàquets madurs, dos grans d'all, avellanes i ametlles torrades, un carquinyoli, julivert, brou de peix, vermut blanc sec, farina, oli pebre i sal.

Comencem per rehidratar els bolets posant-los en un bol coberts d'aigua.

En una paella amb unes gotes d'oli saltem ràpidament els escamarlans. En reservem vuit de sencers  i la carn de la resta. 

En un pot de cuina amb una cullerada d'oli continuem sofregint els caps i les closques dels escamarlans dels que hem guardat la carn. Amb la mà de morter els anem prement per extreure'n tota la substància i hi afegim el brou de peix i l'aigua d'hidratar els cama-secs. Ho deixem bullir a foc suau durant uns vint minuts, així enriquim el brou amb el gust dels bolets i els escamarlans que formen part del plat.

Tallem les cues de rap a rodanxes fines -el fricandó es prepara amb talls prims de carn-. Salpebrem i enfarinem el peix. En una cassola amb oli calent el fregim durant un parell de minuts per cada costat i el reservem. 

En el mateix oli sofregim la ceba tallada a juliana. Quan transparenti hi afegim la pastanaga tallada a rodanxes i continuem la cocció. En agafar color hi incorporem el tomàquet sense pell ni llavors. Deixem a foc suau que vagi concentrant-se fins a quedar com una melmelada. 

Ho passem al got de la batedora i ho triturem afegint-hi un parell de cullerots de brou.

Mentre haurem preparat una picada amb els alls, un manat d'ametlles i avellanes torrades, el carquinyoli i les fulles d'un parell de branques de julivert. La deixatem amb un got de vermut blanc sec.

Tornem la salsa a la cassola hi afegim la picada, els cama-secs, el rap i els escamarlans, tant els sencers com els pelats. Ho deixem a foc suau durant uns cinc minuts perquè s'incorporin tots els sabors.

Si hem preparat el plat el dia anterior, aquest darrer pas el farem just abans de servir.

MANDONGUILLES AMB CLAVELLADA I ESPINACS

A la cuina tradicional és fàcil trobar plats en els que es combinen la carn, el peix i productes de l'hort. Entre els més coneguts trobem les mandonguilles amb sèpia i pèsols, el pollastre o conill amb gambes o escamarlans, els calamars farcits de carn i espinacs, i tants d'altres. Acostumen a ser plats espectaculars, de festa grossa, per sucar-hi pa.

En aquesta línia avui preparem una cassoleta de mandonguilles amb clavellada (també coneguda com a rajada, escrita o bastina) i espinacs tendres.

Per a quatre persones ens caldrà dues aletes de clavellada, 400 grams de carn picada de porc i vedella, un manat d'espinacs tendres, dues cebes mitjanes, dos tomàquets, pa, llet, un ou, alls, avellanes i o ametlles torrades, julivert, brou de verdures, farina, oli, sal i pebre.

Comencem preparant les mandonguilles. En un bol posem la carn picada, l'ou, un gran d'all i julivert trinxats finament, la molla d'una llesca de pa remullada en llet, sal i pebre. Ho barregem bé, formem les mandonguilles, les enfarinem i fregim en oli ben calent, just fins que comencin a agafar color, s'acabaran de coure a la cassola. Les reservem.

Esbandim en aigua els espinacs i el tallem a grans trossos. Escaldem durant un minut els tomàquets, els traiem la pell i les llavors i els picolem. Pelem i trinxem les cebes. Pelem tres grans d'all.

Esbandim també la rajada, l'assequem amb paper de cuina i tallem cadascuna de les aletes en dos talls. 

Posem un raig d'oli en una cassola ampla. Quan estigui calent hi posem els alls, una llesca de pa i les fulles d'unes branques de julivert. A mesura que agafin color, vigilant que no es cremin, ho reservem. Amb això més els fruits secs farem la picada.

En el mateix oli sofregim la ceba a foc suau. Quan hagi agafat un bonic color daurat hi incorporem el tomàquet, salpebrem i continuem el sofregit, sense presses. Així que el tinguem fet hi afegim les mandonguilles i les cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure durant uns quinze o vint minuts abans de posar-hi la picada, els espinacs i la clavellada, que no necessita gaire cocció. Rectifiquem, si cal,  de sal i ho deixem coure cinc minuts més.

Si ho deixem reposar abans de servir no li fem cap mal, al contrari, el plat ho agraeix.

POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Per a quatre persones ens caldrà un pollastre, vuit escamarlans, una ceba grossa o dues de petites, tres grans d'all, tres tomàquets madurs, ametlles, avellanes, julivert, llorer, vi ranci, farina, sal i pebre.

Tallem el pollastre en vuit talls, el salpebrem i enfarinem. 

Posem tres cullerades d'oli en una cassola ampla i enrossim el pollastre. El reservem. Fem el mateix ràpidament amb els escamarlans.

Pelem i trinxem las cebes, escaldem els tomàquets i els traiem la pell i les llavors.

Si hi ha excés d'oli a la cassola en traiem, no ens en caldrà gaire. Sofregim a foc suau la ceba, quan hagi transparentat hi afegim el tomàquet i continuem el sofregit fins que estigui ben concentrat, si cal hi afegim una tassa d'aigua. 

Quan tinguem el sofregit a punt hi posem una cullerada generosa de farina, una copa de vi ranci i, tot remenant, deixem que redueixi. Ara és el moment d'incorporar-hi el pollastre, un parell de fulles de llorer, sal i gairebé cobrir-ho amb aigua. Deixem coure a foc suau durant uns tres quarts d'hora.

Preparem la picada amb els alls, el julivert i un manat d'ametlles i avellanes torrades. Ho deixatem amb el propi suc de la cocció.

Passat el temps indicat hi afegim els escamarlans i la picada. Rectifiquem, si cal, de sal i ho deixem coure tot plegat uns minuts més.

ARRÒS DE GUATLLES I BOTIFARRA NEGRA

Per a quatre persones ens caldran dues guatlles, 150 grams de botifarra negra, 360 grams d'arròs, dues cebes de Figueres, un porro, dos grans d'all, una branca d'api, dues nyores, un grapat d'ametlles torrades, una llesca de pa, una fulla de llorer, julivert, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Comencem separant les cuixes i els pits de les guatlles, amb la resta farem el brou amb què courem l'arròs.

Pelem la botifarra i la fem a llesques. 

Posem les nyores en remull.

Pelem i trinxem les cebes, una d'elles molt finament. Pelem els alls. Rentem bé el porro i separem les fulles i la part verda de la resta. Esbandim l'api i la fulla de llorer.

En una olla amb un petit raig d'oli comencem sofregint una de les cebes, la de talls més grossos. Quan agafi color hi afegim les carcasses reservades de les guatlles, deixant també que rossegin. Ara hi incorporem l'api, el llorer i la part verda del porro tallada a grans trossos. Hi afegim dos litres llargs d'aigua i deixem que bulli lentament durant una hora llarga.

A la cassola on farem l'arròs, amb una mica d'oli rossegem el pa, i els alls, vigilant que no es cremin, ho passem al morter, amb les ametlles, la carn de les nyores i el julivert. En fem una picada deixatant-la amb un got de vi blanc.

A la mateixa cassola ara rossegem les cuixes i els pits de les guatlles, així com la botifarra negra. Ho reservem. Ara hi sofregim la ceba ben trinxada, ho hem de fer a poc a poc, remenant sovint, fins que agafi un bonic color daurat. En aquest punt hi afegirem la part blanc del porro que haurem trinxat, tot continuant el sofregit.

Quan el tinguem a punt hi incorporem l'arròs i el deixem perlar, durant un parell de minuts. Ara hi posem la picada, salpebrem i ho cobrim amb el caldo calent. A mesura que el vagi absorbint n'hi afegim més. Passats vuit minuts hi incorporem les guatlles i dos minuts més tard la botifarra.

Quan tinguem l'arròs al dente el deixem reposar durant dos minuts fora del foc abans de servir.

FRICANDÓ AMB CAMA-SECS

Fa uns dies tot veient la recepta de fricandó al bloc AL POT PETIT..., em vaig adonar que no he publicat encara cap recepta d'aquest plat tradicional de la nostra cuina tot i que el faig de tant en tant.

La Conxita en la seva proposta segueix els consells del cuiner Joan Roca, jo des da fa anys ho faig seguint les indicacions d'un altre mestre de la cuina catalana, en Josep Lladonosa, cal dir que ambdues propostes són força similars.

Per a quatre persones ens caldrà un quilo de vedella (tapa plana, cap de mort, jarret...), dues cebes, dues pastanagues, tres tomàquets madurs, brou de carn Aneto, tres grans d'all, farigola, llorer, cama-secs, ametlles torrades, dues galetes maria, vi blanc sec, farina, oli, sal i pebre.

Comencem tallant els peus dels cama-secs, són molt llenyosos, i els tenim en remull durant un parell d'hores.

Tallem la vedella en forma de petits bistecs, la salpebrem i enfarinem. Els enrossim en oli calent i reservem damunt de paper de cuina.

A la mateixa cassola sofregim a foc moderat una bressa de ceba i pastanaga, quan agafin color hi incorporem els tomàquets pelats i tallats a daus. Salem i continuem el sofregit, remenant sovint, fins que quedi al nostre gust. Ara hi posem una cullerada de farina i, tot remenant, la deixam coure durant un parell de minuts, moment en el que hi posem una copa de vi blanc sec i el deixem reduir. 

Tornem la vedella a la cassola amb dues fulles de llorer i una branca de farigola i ho cobrim amb el brou de carn. Podríem posar-hi simplement aigua, o un brou casolà, m'agrada el resultat que dóna el de la firma Aneto. 

Ho tenim a foc suau, just perquè mantingui l'ebullició, durant una hora llarga. 

Preparem una picada amb les ametlles, els alls i les galetes. Colem els bolets i els saltem ràpidament en una paella amb unes gotes d'oli.

Enretirem la carn i les herbes aromàtiques. Trinxem les verdures amb el braç elèctric i passant-les pel colador xinés tornem la salsa a la cassola amb la carn. Hi afegim la picada i els cama-secs i ho deixem fent xup-xup durant uns minuts més i, si cal, rectifiquem de sal.

Com molts guisats de carn, aquest és un plat que millora deixant-lo reposar.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB PENEGAL I GAMBES

Per a quatre persones ens caldran dos penegals d'uns 700 grams cadascun, 350 grams de gamba vermella petita, una dotzena de xampinyons, una ceba grossa o dues de mitjanes, dues pastanagues, quatre grans d'all, una llesca de pa del dia anterior, avellanes, julivert, un tomàquet madur, brou de peix, vi blanc sec, oli i sal.

Escatem i netegem el penegal, separem el cap i les aletes i tallem el cossos en quatre talls cadascun. Amb el cap i les aletes prepararem el brou de peix.

Posem quatre cullerades d'oli a la cassola i sofregim els alls pelats, el julivert, el tomàquet i la llesca de pa. A mesura que vagin agafant un bonic color torrat ho anem reservant al morter. Pelem el tomàquet i amb tot plegat i un grapat d'avellanes, fem la picada que la deixatem amb una copa de vi blanc.

Mentre haurem pelat i trinxat la ceba, netejat i tallats a quarts els xampinyons i pelat i tallat a daus les pastanagues.

En el mateix oli sofregim la ceba a foc suau, la salem perquè sui i la remenem sovint. Quan hagi enrossit hi afegim primerament la pastanaga i un parell de minuts més tard els bolets. Quan el sofregit estigui a punt apugem la intensitat del foc i hi incorporem el brou i la picada, quan arrenqui el bull, els fideus i el peix i finalment, quan faltin cinc minuts per estar els fideus, rectifiquem si cal de sal i hi afegim les gambes. 

SUQUET DE PENEGAL

Després de viure una molt interessant jornada de pesca en una embarcació de palangre amb base al port de Llançà, ens emportem cap a casa quatre penegals fresquíssims, acabats de pescar, amb ells prepararem un suquet d'aquells per llepar-se els bigotis i sucar-hi pa.

El penegal és un peix de l'ordre dels Scorpaeniformes, de carn blanca, dura i d'una gran qualitat.

Per a quatre persones ens caldran quatre penegals d'uns 350 grams cadascun, quatre patates mitjanes, mitja cabeça d'alls, un tomàquet madur, una ceba, una llesca de pa del dia abans, julivert, llorer, avellanes, oli, sal i pebre.

Comencem escatant i netejant de tripes el peix. Separem el cap, la cua i les aletes i tallem el cos per la meitat.

En una olla amb una cullerada d'oli sofregim la ceba tallada petita, quan ha agafat color hi afegim les aletes les cues i els caps del penegal, continuem el sofregit fins que el peix es comenci a enganxar al fons de l'olla, ara hi afegim un litre i mig d'aigua i ho fem bullir entre 20 i 25 minuts per obtenir un fumet.

Posem un bon raig d'oli en una cassola de ferro i rossegem els alls pelats, han de quedar de color fosc sense arribar a ennegrir. Els reservem.

A la mateixa cassola sofregim el tomàquet tallat pel mig, la llesca de pa, unes branques de julivert i un parell de fulles de llorer. A mesura que agafin color ho anem reservant amb els alls. Amb tot plegat i un grapat d'avellanes farem la picada.

Pelem les patates i les esqueixem, començant el tall amb un ganivet i acabant trencant-les, amb això aconseguim que deixi anar millor el midó i ens ajudi a lligar la salsa. Incorporem les patates a la cassola, les fem enrossir durant uns cinc minuts girant-les sovint. Ara hi afegim la picada i el fumet, no ha d'arribar a cobrir-les. Passats cinc minuts més hi posem el peix, salpebrem i continuem la cocció durant un quart d'hora. 

Deixem reposar uns minuts abans de servir.

CASSOLA DE FIDEUS AMB RAP I TROMPETES

El rap és un peix que és de bon acompanyar amb bolets, pel meu gust els millors són els camagrocs i les trompetes de la mort. Ara no és temporada de bolets però he tirat de trompetes que tinc assecades.

Per a quatre persones ens caldrà un rap d'un quilo i quart aproximadament (si només comprem la cua amb tres quarts de quilo en fem prou), mig quilo de fideus, trompetes de la mort, dues cebes, dos tomàquets madurs, una llesca de pa del dia anterior, tres grans d'all, ametlles i avellanes torrades, brou de peix, farina, oli, i sal.

Amb el cap i les aletes del rap preparem el brou. Posem els bolets a rehidratar en un bol amb aigua.

Tallem la cua del rap a rodanxes d'un parell de centímetres, les enfarinem lleugerament i les fregim a la cassola amb dues cullerades d'oli. Les reservem.

En el mateix oli hi posem els alls, el julivert i la llesca de pa. A mesura que estiguin fregits ho reservem.

Trinxem finament la ceba i la posem a la cassola, ara a foc suau, i l'anem sofregint tot remenant-la de tant en tant.

Escaldem els tomàquets, els traiem la pell i els trinxem. Quan tinguem la ceba ben enrossida hi incorporem el tomàquet, salem. Continuem el sofregit sense preses.

Fem arrencar el bull al brou de peix.

Quan tinguem el sofregit al nostre gust hi afegim els fideus i els bolets escorreguts. Passat un parell de minuts hi posem el brou bullint i el rap reservat.

Mentre preparem una picada amb el pa, els alls, el julivert i un manat d'avellanes i ametlles torrades. La deixatem amb l'aigua de hidratar els bolets i quan faltin cinc minuts per acabar la cocció la incorporem a la cassola.

CUA DE VEDELLA AL VI NEGRE

Fa poques setmanes la M.Glòria "Dolça" al seu sempre interessant bloc NO TOT SÓN POSTRES... A LA CUINA, ens parlava de la cua de vedella, un plat que jo no havia menjat mai. La seva manera entusiasta de parlar-ne em va animar a tastar-la. 

He de reconèixer que el resultat ha ultrapassat les expectatives que m'havia creat, vet aquí doncs la meva experiència.

Aquest és d'aquells plats que guanyen i molt deixant-lo reposar, així doncs el vaig començar el dia abans.

He emprat una cua de vedella que el carnisser a tallat en sis talls, tres cebes tendres, sis cebes petites, tres patates mitjanes, tres grans d'all, llorer, julivert, una llesca de pa, una dotzena d'avellanes, brou de verdures, vi negre, farina, oli, sal i pebre.

Salpebrem la cua de vedella, l'enfarinem lleugerament  i la daurem en una cassola amb una mica d'oli, també fregim una llesca de pa que pot ser tranquil·lament del dia anterior. Ho reservem.

Trinxem la ceba tendra i dos grans d'all i ho sofregim a la mateixa cassola. Anem remenant fins que agafin color, moment en el què hi incorporem la vedella, dues fulles de llorer i ho gairebé cobrim amb brou de verdures, salem. També hi posem un quart de litre de vi negre, de qualitat, el plat ho agrairà. Així que arrenqui el bull tapem la cassola i abaixem el foc al mínim de manera que vagi coent molt lentament, aquest plat no vol cap pressa.

Preparem una picada amb la llesca de pa reservada, les avellanes, un gra d'all i unes branques de julivert, la deixatem amb una mica del propi líquid de cocció.

Passada una hora i mitja incorporem la picada a la cassola i continuem la cocció durant tres quarts més, sempre a foc molt baix.  Ara ho deixem reposar fins a l'endemà.

Pelem les cebes petites i les patates i les incorporem a la cassola.

Verifiquem el punt de sal i continuem la cocció durant gairebé tres quarts més. Veurem que la carn està ben cuita ja que només en tocar-la es desprèn de l'os.

Ho servim acompanyat del mateix vi negre amb que hem elaborat el plat. En aquest cas un vi de la D.O. Empordà a base de cabernet sauvignon, cabernet blanc, syrah i garnatxa negra.

Aquest és un plat d'una gran melositat que ens farà llepar els dits tot escurant l'os.

Si no ho acompanyem amb patates aleshores el podem deixar acabat el dia anterior i just escalfar-ho abans de servir. Les patates és millor fer-les al moment.

FIDEUDA DE VERAT

Parlant amb la Vicenta, a la seva peixateria del Mercat Central de València, em va comentar una de les menges habituals dels pescadors de la zona, una cassola de fideus amb verat. Em va agradar allò què em va explicar i vet aquí la meva proposta.

Per a quatre persones ens caldran dos verats mitjans, 500 grams de fideus, un pebrot verd, quatre grans d'all, dues nyores, un grapat d'avellanes torrades, una llesca de pa, julivert, dues fulles de llorer, oli i sal.

El primer pas i més important és netejar bé els verats, procurant que no quedi cap espina, ni les grosses ni les petites de la línia lateral, això ens permetrà menjar el plat sense cap mena d'entrebanc. De cada peix obtenim quatre filets que tallem en tres talls cadascun d'ells.  El reservem a la nevera.

Posem les nyores a rehidratar en aigua durant una hora. Amb una cullereta recuperem la carn.

Ara és el moment de preparar el brou. Ho fem posant dos litres i mig d'aigua a l'olla i afegir-hi el cap sense brànquies i les espines dels verats i dues fulles de llorer. Ho deixem bullir durant gairebé mitja hora i ho colem.

Llesquem els alls. Tallem el pebrot a tires. A la paella amb quatre cullerades d'oli fregim els alls fins que agafin color, també ho fem amb el pa i el julivert. Ho passem al morter amb la carn de les nyores i les avellanes. Preparem la picada. 

En el mateix oli fregim durant un parell de minuts el pebrot i el reservem. Ara hi rossegem els fideus. Quan hagin agafat color ho passem per un colador per escórrer tot l'oli. Reincorporem els fideus a la paella, també hi posem la picada, sal i seguidament un litre i quart de brou que tindrem ja a punt de bullir.

Als cinc minuts hi posem els talls de verat i les tires de pebrot. Continuem la cocció fins a tenir els fideus al seu punt.

Aquest plat es pot acompanyar amb allioli. 

CONILL EN PEPITÒRIA

El terme "en pepitòria" s'aplica a la manera de cuinar diferents plats de carn, especialment pollastre i gallina però també altres aus i conill o llebre, en la picada dels quals s'hi afegeix rovell d'ou dur.

Per a quatre persones ens caldrà un conill tallat a octaus, dos ous, una ceba mitjana, tres grans d'all, ametlles torrades, safrà, pa torrat, vi blanc sec, brou de verdures, farina, oli i sal.

Fem els ous durs bullint-los en aigua durant vuit minuts, els deixem temperar i separem les clares dels rovells.

Netegem el conill, el salem. enfarinem i el sofregim en oli calent fins a enrossir-lo. El reservem damunt de paper de cuina per tal de que absorbeixi l'accés d'oli.

En el mateix oli fem la mateixa operació amb els alls pelats. També els reservem.

Ara toca sofregir la ceba trinxada fina, no ha d'agafar color, així que transparenti tornem a posar-hi el conill i una copa de vi blanc. Deixem reduir, salem i mig cobrim la carn amb brou de verdures. Ho fem coure a foc suau durant una hora. De tant en tant girem el conill.

Preparem la picada amb els alls, els rovells d'ou, una dotzena d'ametlles torrades, una llesca de pa torrat i uns brins de safrà.

Passada l'hora incorporem la picada a la cassola i deixem coure tot plegat durant deu minuts més.

És d'aquella mena de plats que guanyen deixant-los reposar i escalfar-los abans de servir.

Servim decorant el plat amb les clares d'ou tallades petites.

CONILL AMB GAMBES

Per a quatre persones ens caldrà un conill, dotze gambes vermelles, dues cebes grosses, dos tomàquets madurs, quatre grans d'all, julivert, tres carquinyolis, una dotzena d'ametlles torrades, 250 grs. d'arròs llarg, vi ranci, llaurer, oli, sucre, sal i pebre.

Tallem el conill en vuit trossos. Pelem les cebes i les tallem a juliana. Pelem els alls. Escaldem durant uns segons els tomàquets per treure'ls la pell i les llavors i els trinxem.

Farem servir una cassola de boca ampla. A foc alegre, amb tres cullerades d'oli, enrossim el conill salpebrat i el reservem. Fem el mateix amb les gambes primer i amb els alls i el julivert després.

A la mateixa cassola, ara a foc suau, posem a sofregir la ceba, si cal hi afegim una mica més d'oli, remenem sovint fins que comenci a agafar color. Ara hi incorporem el tomàquet, sucre, sal i pebre. Continuem fent el sofregit lentament.

Mentrestant coem l'arròs llarg en aigua amb sal, unes gotes d'oli i un parell de fulles de llorer. Així que estigui al dente, el traiem del foc i l'escorrem. 

Preparem la picada amb els alls, el julivert, els carquinyolis, les ametlles i un polsim de sal. Ho deixatem amb una copa de vi ranci.

Quan tinguem el sofregit al nostre gust tornem a posar el conill a la cassola i el mig cobrim amb aigua. A foc moderat deixem que vagi fent xup-xup amb la cassola tapada. Cada quart d'hora donem la volta al conill.

Passada una hora, hi afegim les gambes i la picada, rectifiquem si cal de sal, i ho deixem coure tot plegat durant deu minuts mes.  Apaguem el foc i ho deixem reposar.

Servim el conill amb les gambes acompanyats de l'arròs blanc.

SUQUET DE MOLLA

La molla, també coneguda com a mòllera o bròtola és un peix blanc, amb el cos allargat i comprimit a la part de la cua, més gustós que el lluç, per altra banda el seu preu al mercat és més econòmic. Com a curiositat direm que les veiem sempre amb el ventre molt inflat, això és degut al canvi de pressió quan surten a la superfície.

Per a quatre persones ens caldran quatre molles d'uns 300 grs. cadascuna, sis patates mitjanes, dos tomàquets madurs, tres grans d'all, dues llesques de pa sec, un grapat d'ametlles i un d'avellanes, dues nyores, julivert, llorer, vermut blanc sec, fumet de peix, oli i sal.

Comencem posant les nyores en remull en aigua tèbia durant una hora. Després en traurem la carn.

 

Netegem el peix de cap i budells i els tallem en tres trossos cadascun.

 

En una cassola catalana amb un bon raig d'oli comencem fregint els alls pelats, han de quedar ben enrossits però sense arribar a cremar-se ja que ens amargarien. Els reservem. 

En el mateix oli anem fregint el pa, els tomàquets partits per la mitat, unes fulles de julivert i un parell de fulles de llorer. 

Amb tots aquests ingredients més la carn de les nyores i els fruits secs preparem la picada. Ho podem fer al morter o amb el braç elèctric. Ho deixatem amb un got de vermut blanc.

Pelem les patates i les comencem tallant per acabar trencant-les -així deixen anar millor el midó, absorbeixen els gustos i lliguen el plat-. Les posem a la cassola. Així que comencen a transparentar hi afegim la picada i ho cobrim amb el fumet de peix.  Deixem que vagi coent. Als deu minuts hi incorporem el peix, salem, i ho deixem fer durant deu minuts més.

Només caldrà deixar-ho reposar durant uns minuts abans de servir-ho.

CALDERETA DE LLAMÀNTOL

La caldereta és el plat de la cuina menorquina més conegut arreu, es prepara amb marisc o peix, si bé la que té més anomenada és la de llagosta. Perquè la qualitat de la caldereta sigui òptima el requisit fonamental és que els ingredients siguin absolutament frescos, i si parlem de marisc, que aquest sigui viu en entrar a la cuina.

El marisc viu que podem trobar a mercat, el preu del qual no sigui absolutament prohibitiu, és el llamàntol. Així doncs avui el farem en caldereta.

Per a quatre persones ens caldran dos llamàntols d'un mig quilo cadascun, una ceba grossa, dos grans d'all, julivert, sis tomàquets madurs, un bon manat d'ametlles torrades, una llesca de pa d'ahir, oli, sal, pebre i el que a Menorca anomenen sopes de pa, és a dir pa tallat a llesques molt i molt primes i o bé torrat lleugerament o bé deixat assecar.

Comencem preparant els llamàntols. Amb un ganivet gran separem el cap de la cua i aquesta la tallem seguint les anelles. El cap el tallem per la mitat longitudinalment, traiem el budell i reservem el cervell i tots els sucs que surtin. Cada mig cap el tallem en dos parts. Trenquem també les pinces grosses perquè es coguin millor i fer més fàcil la menja.

En una cassola ampla, tradicionalment es fa en cassola de fang, amb oli calent fregim lleugerament els talls del cap i les pinces. Fem el mateix amb una gran llesca de pa. Ho reservem.

En el mateix oli, a foc baix, preparem el sofregit començant per la ceba trinxada. Quan estigui transparent hi afegim els tomàquets ratllats. Quan tinguem el sofregit llest hi tornem a posar el cap i les pinces de llamàntol i tres gots d'aigua per persona. Tapem la cassola i deixem coure a foc moderat durant deu minuts.

Mentre fem la picada amb les ametlles, un pessic de sal, els alls, el julivert i la llesca de pa fregit. Per acabar-la hi afegim el cervell i els sucs reservats  del cap dels llamàntols. La deixatem amb una mica del propi caldo de cocció i l'afegim a la cassola. Passat un quart hi incorporem també els talls del cos dels llamàntols i salpebrem lleugerament -la picada amb els sucs de l'animal ja incorpora sal-. continuant la cocció durant un quart més. Amb aquesta cocció en temps diferent, aconseguim que la carn del marisc no es passi de cocció.

Hi ha qui afegeix a la picada una copa de brandi i en altres receptes es fa servir fumet de peix enlloc d'aigua. Personalment crec que tant una cosa com l'altre desvirtua el sabor del llamàntol. Hem dit que és ben fresc, viu.

Per servir posem les sopes de pa a la base del plat amb el caldo i talls del llamàntol. 

No ens ha de fer mandra embrutar-nos els dits! 

SUQUET DE BACALLÀ

Per a quatre persones ens caldrà: vuit talls de bacallà, quatre patates grans, sis grans d'all, una ceba grossa, dues cullerades de tomàquet triturat,  una llesca de pa, ametlles, avellanes, brou de peix, oli, farina, sal i pebre.

Primerament ens caldrà dessalar el bacallà. El tindrem tres dies en aigua a la nevera, canviant-la cada dotze hores.

En una cassola prou gran perquè ens hi càpiga bé el bacallà, escalfem quatre cullerades d'oli i hi fregim els alls pelats i la llesca de pa. Així que agafin color els separem i juntament amb els fruits secs en farem una picada.

A la mateixa cassola fregim ràpidament els talls de bacallà que haurem enfarinat. També el reservem.

Ara, amb el foc més baix comencem sofregint la ceba trinxada, la remenem sovint. Quan hagi canviat de color hi posem el tomàquet, salpebrem i continuem fent el sofregit.

Mentre pelem les patates i les trenquem, sense acabar-les de tallar amb el ganivet. Quan tinguem el sofregit enllestit hi incorporem les patates i la picada, ho cobrim amb el brou de peix. Passat un quart d'hora hi posem el bacallà amb la pell cap a baix i continuem la cocció durant 8-10 minuts més. De tant en tant sacsegem la cassola perquè es mesclin bé tots els gustos -per no trencar el bacallà, no ho remenem amb cap estri de cuina-.

Deixem reposar abans de servir.

Aquest és d'aquells plats que si els preparem amb antelació guanyen en gust. Aleshores només ens caldrà tornar-ho a escalfar.

CONILL AMB OLIVES I SALSA D'AMETLLES

Per a quatre persones ens caldrà un conill tallat en vuit talls, una ceba, dos grans d'all, 60 grams d'ametlles, 100 grams d'olives sense pinyol, 1 got de vi blanc sec, farigola fresca, oli, sal i pebre.

Salpebrem el conill i l'enrossim en una cassola amb un raig d'oli. El reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc baix, sofregim la ceba tallada juliana i l'all. Anem remenant sovint fins que comenci a agafar color.

Passem el sofregit al got de la batedora amb el fetge del conill, les ametlles i el vi blanc. Ho triturem ben fi.

Tornem el conill a la cassola, afegint-hi el sofregit triturat, les olives, sal, fulles de farigola fresca i un got d'aigua. Posem la cassola a foc mitjà fins que comenci a bullir, aleshores tapem la cassola i abaixem el foc al mínim perquè aguanti el punt de cocció. 

Deixem que vagi fent el xup-xup durant uns 30 - 40 minuts, fins que el conill estigui tendre.

És d'aquells plats que guanyen deixant-los reposar, fins i tot d'un dia per l'altre. En aquest cas el tornaríem a escalfar abans de servir.

LLUÇ A LA MARINERA

Per a quatre persones necessitem un lluç de palangre de gairebé un quilo i mig, vuit gambes, quatre tomàquets, quatre grans d'all, julivert, vi blanc sec, fumet de peix, farina, oli, sal i pebre. 

Per preparar el fumet ens caldrà les aletes, el cap (sense les brànquies) i les espines del lluç, una ceba, dos grans d'all, una pastanaga, un tomàquet, julivert i oli.

Comencem netejant el lluç, del quan en farem vuit talls.

En una olla amb una cullerada d'oli comencem sofregint la ceba i els alls tallats a grans trossos. Anem remenant fins que agafin color, sense cremar-se. En aquest punt hi afegim la pastanaga, el julivert i el tomàquet, tot també a grans trossos. Continuem remenant sovint i als cinc minuts hi posem el cap i espines del lluç. Continuem el sofregim uns minuts més. 

Afegim un parell de litres d'aigua freda. Així que comenci a bullir abaixem el foc i deixem coure entre 20 i 30 minuts. Només ens faltarà passar el fumet pel colador xinès. 

Escaldem els tomàquets, els traiem la pell i les llavor i en trinxem la carn. Al morter fem una picada amb els alls primer i després afegint-hi el tomàquet i un polsim de sal.

Salpebrem el lluç i l'enfarinem lleugerament. Trinxem el julivert.

En una cassola de boca ampla, amb tres cullerades d'oli, fregim ràpidament les gambes, un minut per cada costat i les reservem.

En el mateix oli sofregim la picada d'all i tomàquet. Ho fem a foc suau fins que es vagi concentrant. Quan estigui, hi posem una copa de vi blanc i deixem reduir.

Aleshores hi incorporem el lluç, amb la pell cap a baix, i amb prou feines el cobrim amb el fumet preparat. Salem. Quan faci deu minuts que ha arrencat el bull, hi incorporem les gambes i el julivert trinxat, apaguem el foc i tapem la cassola, deixant que s'acabi de coure amb la pròpia escalfor durant cinc minuts més, abans de servir.