COCA DE CEBA CARAMELITZADA AMB BRIE I GORGONZOLA

Una coca fàcil de preparar i molt gustosa, de les que s'acaben ràpidament.

Tant la podem preparar amb pasta de full o amb massa per a pizza. Si fem servir la primera ens caldrà punxar-la amb una forquilla per evitar que en créixer al forn s'infli formant bombolles.

Necessitarem una massa de pasta de full o de pizza, tres cebes grosses, formatges gorgonzola i brie, orenga, sucre, sal, pebre, vinagre balsàmic i oli.

Comencem pelant les cebes i tallant-les a juliana. En una paella amb un bona cullerada d'oli, amb el foc a mitjana potència, les anem sofregint fins que comencin a agafar color, salpebrem, afegim una cullerada de sucre i una altre de vinagre balsàmic. Abaixem la intensitat del foc i deixem caramelitzar lentament, remenant de tant en tant. Si cal hi afegim una mica d'aigua.

Tallem uns daus petits dels dos tipus de formatge.

Estenem la massa i la cobrim amb una capa de ceba i hi anem dipositant el formatge repartit per tota la superfície. Acabem escampant-hi orenga.

Ho enfornem a 220º durant deu-dotze minuts, fins que la coca estigui feta i el formatge fos.

Servim sense deixar que es refredi.

COCA A LA TARONJA

En aquest bloc no sovintegen les entrades dedicades a postres, no són l'especialitat de la casa, tanmateix de tant en tant en mostro alguna.

Aquesta coca dolça a la taronja és molt fàcil de preparar i d'èxit assegurat, som-hi.

Només ens caldrà massa de pizza finíssima, una taronja i sucre.

Rentem i assequem la taronja i la tallem a llesques fines.

Estenem la massa damunt de paper de cuina per enfornar i i anem disposant la taronja, l'ensucrem i deixem reposar durant dos o tres minuts abans d'enfornar-la a 220º durant deu-dotze minuts. 

El sucre s'haurà començat a dissoldre amb el propi suc de la taronja i acabarà formant un almívar sobre la coca.

COCA DE FUSIÓ MEDITERRÀNIA

No, encara no és ben bé l'època, tanmateix ja es troben les primeres figues al mercat. Sembla que enguany, a causa de les fortes calors del mes de juny, tot vagi avançat. 

Reconec que les figues m'entusiasmen, i no me n'he pogut estar, n'he comprat unes quantes tot i ser conscient que encara no poden ser les millors.

Veient els ingredients que tenia a la cuina he pensat a fer una coca amb sabor mediterrani, olives arbequines,

formatge caciocavallo silano, del Mezzogiorno italià,

més massa de pizza molt fina, cebes de Figueres, orenga, oli i sal.

Comencem pelant les cebes i tallant-les a juliana fina. En una paella amb un petit rajolí d'oli les salem lleugerament i caramelitzem a foc suau.

Traiem el pinyol de les olives. Llesquem el formatge i les figues. Tallem la massa de pizza en porcions individuals. Les punxem amb una forquilla i enfornem a 240º durant uns deu minut, fins que comenci a agafar color.

Muntem les coques amb la ceba, les olives, el formatge, les figues i ho acabem amb un polsim d'orenga.

COCA AMB FORMATGES

Per a la gent a qui agrada el formatge aquesta és una bona variant de la famosa "pizza ai quattro formaggi" feta amb aquella combinació de formatges que més patxoca ens faci. Jo n'he combinat cinc.

Ens caldrà una massa de pizza finíssima, tomàquets madurs, un bitxo, olives negres, oli, sal i orenga.

Ep! diria que em descuido d'alguna cosa, ah, sí, els formatges! En aquesta ocasió he fet servir, sec de vaca i ovella, rocafort, parmesà, mozzarella i idiazabal fumat. 

Comencem preparant la salsa de tomàquet. En un cassó amb unes gotes d'oli a foc suau anem cuinant el tomàquet trinxat sense pells ni llavors al que hi hem afegit un bitxo i una punta de sal. El remenem sovint fins que tinguem la salsa de tomàquet al nostres gust. Enretirem el bitxo.

Escalfem al forn a 240º, si en tenim, amb l'opció de forn amb aire calent.

Ratllem el formatge sec de vaca i ovella i tallem menuts els altres quatre tipus de formatge.

Estenem la massa sobre paper de forn i pintem tota la superfície amb la salsa de tomàquet. a sobre hi disposem una capa del formatge ratllat i a continuació hi posem la resta de formatges.

Ara hi distribuïm les olives.

Ho enfornem durant uns deu minuts, Si el forn és convencional, segurament li hem de tenir una mica més.

Així que surt la coca del forn hi posem l'orenga pel damunt.

COCA DE CALÇOTS I XORIÇ AMB SALSA ROMESCO

Ara és època de calçots aquesta varietat de ceba tendra, poc bulbosa, que es va calçant a mesura que es va fent. A més de les típiques calçotades podem emprar-lo en moltes altres aplicacions a la cuina, avui proposo de menjar-los en una coca.

Per a quatre persones ens caldrà: pasta de full, vuit-deu calçots, xoriç i farina.

Si ens en sobrat calçots d'una calçotada, ja els tenim fets, si no els podem fer al caliu o al forn. Jo els he fet al forn. 

Per començar eliminem les arrels, la part verda del calçot i la primera capa i els esbandim en aigua sota l'aixeta. Els posem en una safata per anar al forn amb un polsim de sal i un rajolí d'oli. Els enfornem a 180º durant vint minuts, aleshores els girem i els tenim un quart d'hora més.

Per fer la coca, empolsinem amb farina la superfície de treball i amb el corró estirem la pasta per a fer-la ben prima. La tallem en porcions i la punxem amb una forquilla.

L'enformen a 220º  durant deu-dotze minuts. Deixem temperar. Tallem el xoriç a tires.

Per a la salsa romesco ens caldrà: una cabeça d'alls, una vintena d'ametlles i d'avellanes torrades, sis llesques de pa torrat, sis nyores, quatre tomàquets madurs, una tassa de vinagre blanc, cinc tasses d'oli d'oliva, sal i pebre.

Posem les nyores en remull en aigua tèbia durant un parell d'hores. Després les buidem de llavors i en traiem la polpa.

Escalivem els alls i els tomàquets. Ho pelem i traiem la llavor del tomàquet.

Passem tots els ingredients al got de la batedora elèctrica i ho treballem fins que quedi ben fina. Si quedés massa espessa hi podem posar més oli o bé una mica de l'aigua en què hem remullat les nyores. És convenient deixar-la reposar i rectificar, si cal de sal.

Obtenim una bona quantitat de salsa que es conserva molt bé a la nevera.

Muntem la coca untant-la amb salsa romesco. A sobre hi posem calçots i talls de xoriç, acabant-la amb més salsa romesco.

COCA DE SARDINES AMB PORRO I ALBERGÍNIA

Ens caldrà una massa de pizza o de pasta de full, una albergínia, un  porro, quatre sardines, tomàquet triturat, olives, dos grans d'all, sucre, oli, sal i pebre.

Netegem les sardines d'escates i espines i les fem a filets. Tallem el porro a juliana. Trinxem l'all.

Escalivem l'albergínia, ho podem fer al caliu, al forn o al microones. La pelem i la tallem a tires fines.

En una cassoleta escalfem un petit raig d'oli i sofregim els alls trinxats. Així que comencin a agafar color hi posem quatre cullerades de tomàquet triturat, un polsim de sucre i sal. Anem remenant de tant en tant, si cal hi afegim miques d'aigua fins a obtenir una salsa de tomàquet.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim el porro. Quan comenci a transparentar hi afegim l'albergínia i en continuem la cocció tot plegat durant cinc minuts més.

Punxem la massa amb una forquilla i la pintem amb la salsa de tomàquet, a sobre hi posem la barreja de porro i albergínia. Salpebrem. Ho enfornem a 180º durant deu minuts.  Aleshores hi posem les sardines i les olives, ho reguem amb un fil d'oli extra verge d'oliva i en continuem la cocció durant cinc minuts més.

Deixem temperar  abans de servir.

.

SCHIACCIATINA D'OLIVES AMB XAMPINYONS I PROVOLONE

La paraula italiana schiacciatina la podríem traduir com a coqueta, una coca petita. Aquest plat d'avui pot ser un bon entrant, original i molt gustós.

Els ingredients emprats són: schiacciatine d'olives, xampinyons, formatge provolone, oli, sal pebre i unes fulles de menta fresca.

Les coquetes les podem trobar en comerços especialitzats en productes italians, estan fetes amb farina de blat, olives, llet, aigua, oli, sal i llevat.

Netegem i llesquem els xampinyons, els salpebrem i els saltem ràpidament en una paella lleugerament untada amb oli. Llesquem també el provolone.

Damunt de cada coqueta hi posem una capa de xampinyons, la cobrim amb provolone i o bé les gratinem al forn o al microones durant un parell de minuts a 500w de potència, just fins que hagi fos el formatge. Servim immediatament decorant-les amb fulles de menta fresca.

COCA DE PORROS, ALLS TENDRES I EMMENTAL

Per a quatre persones he necessitat pasta de full, quatre porros, dos manats d'alls tendres, formatge emmental, oli i sal.

Comencem estirant la pasta de full sobre una superfície empolsinada amb farina i tallant-la en forma quadrada o rectangular. La punxem amb una forquilla.

Netegem els porros i els alls tendres i ho tallem petit. Tallem el formatge a llesques fines.

En una paella amb una mica d'oli i a foc moderat sofregim els porros, passats uns minuts hi afegim els alls tendres i sal. Remenem sovint fins que ho tinguem cuit.

En una plata d'anar al forn damunt de paper de forn hi posem la pasta de full sobre la que hi repartim els alls tendres i el porro. Ho cobrim amb formatge emmental.

Ho enfornem a 220º durant un quart i mig. Deixem temperar uns moments, sense deixar que refredi i ja la podem servir.

COCA DE SEITONS

En pocs dies de diferència he vist un parell de receptes de coca amb sardines o seitons i aquí us mostro la meva particular versió.

Per a quatre persones he fet servir pasta de full, vuit seitons, dos pebrots vermells, una ceba grossa, tres grans d'all, julivert, oli i sal.

Els seitons han de ser ben frescos per a poder-los treure l'espina sense que se'ns trenquin. Els netegem i obrim doncs com un llibre sense l'espina.

Tallem la ceba a juliana fina. El pebrot al llarg a tires de l'amplada del seitó, en necessitem vuit, si ens en sobra la resta el piquem petit. Trinxem ben petit l'all i el julivert.

En una paella amb molt poc oli i a foc suau saltem la ceba fins que esdevingui transparent i la reservem. A la mateixa paella fem una primera fregida ràpida al pebrot, fins que s'estovi una mica.

Amb una forquilla punxem la pasta de full i anem muntant la coca, primer hi posem una capa de ceba, els vuit talls de pebrot i a sobre de cadascun els seitons. Hi repartim l'all i el julivert i el pebrot petit, un raig d'oli d'oliva extra verge i un polsim de sal.

Abans d'enfornar amb un ganivet ben esmolat marquem la coca en vuit rectangles, serà de molt més ben tallar i repartir.

Amb el forn a uns 180º ho tenim durant un quart i mig.

Una vegada hagi temperat ja ho podem servir.

COCA AMB VERDURES, SALSITXES I OLIVES NEGRES

Avui he preparat aquesta coca, un deute que tenia amb una amiga, la Graciel·la, viatgera empedreïda i escriptora d'èxit de vendes assegurat. Em va di que li enviés per e-mail, penso que serà millor compartir-ho.

De coques salades se n'han fet sempre i gairebé a tot arreu, malgrat que la globalització ens porti a pensar gairebé només en la pizza. A casa nostra en tenim un exemple ben viu, la coca de recapta.

La manera de fer-la, els ingredients, es tan variada com permet la imaginació. És, sens dubte, un bon recurs per aprofitar allò que tinguem a la nevera, aquell producte que ens n'ha quedat poca quantitat per a fer-ne un àpat per sí sol. La podem preparar amb allò que agradi a qui l'ha de menjar, obviant allò que no ens acaba de fer el pes.

Podem, sens dubte, fer-nos nosaltres mateixos la massa, també ho podem fer amb massa que ja ens la venen a punt, sense complicar-nos la vida. Jo avui n'he fet servir d'aquesta.

Per a quatre persones he fet servir una làmina de pasta de full, salsa de tomàquet, una ceba, mig pebrot vermell, mitja albergínia, puntes d'espàrrec verd, un quart de quilo de bolets variats, quatre salsitxes, olives negres, mozzarella, orenga, oli, sucre i sal.

Amb els diferents ingredients he fet una primera cocció ràpida, els he anat saltant per separat, això m'ha permès, després, distribuir-los bé per tota la superfície de la coca.

Així doncs, he preparat una mica de salsa de tomàquet sofregint-lo amb una punta de sucre i sal.

La pasta de full, ja ve a punt per a usar, l'he punxada lleugerament amb una forquilla i hi he escampat una capa de salsa de tomàquet per sobre. Al damunt hi he anat distribuint primer la ceba i després la resta d'ingredients acabant amb la mozzarella a trossos petits i un bon polsim d'orenga.

Ho he enfornat a 200º als primers cinc minuts, desprès l'he regulat a 180º, estant-hi en total mitja hora.