dijous, 13 de març del 2014

CALDERETA DE LLAMÀNTOL

La caldereta és el plat de la cuina menorquina més conegut arreu, es prepara amb marisc o peix, si bé la que té més anomenada és la de llagosta. Perquè la qualitat de la caldereta sigui òptima el requisit fonamental és que els ingredients siguin absolutament frescos, i si parlem de marisc, que aquest sigui viu en entrar a la cuina.

El marisc viu que podem trobar a mercat, el preu del qual no sigui absolutament prohibitiu, és el llamàntol. Així doncs avui el farem en caldereta.
Per a quatre persones ens caldran dos llamàntols d'un mig quilo cadascun, una ceba grossa, dos grans d'all, julivert, sis tomàquets madurs, un bon manat d'ametlles torrades, una llesca de pa d'ahir, oli, sal, pebre i el que a Menorca anomenen sopes de pa, és a dir pa tallat a llesques molt i molt primes i o bé torrat lleugerament o bé deixat assecar.

Comencem preparant els llamàntols. Amb un ganivet gran separem el cap de la cua i aquesta la tallem seguint les anelles. El cap el tallem per la mitat longitudinalment, traiem el budell i reservem el cervell i tots els sucs que surtin. Cada mig cap el tallem en dos parts. Trenquem també les pinces grosses perquè es coguin millor i fer més fàcil la menja.

En una cassola ampla, tradicionalment es fa en cassola de fang, amb oli calent fregim lleugerament els talls del cap i les pinces. Fem el mateix amb una gran llesca de pa. Ho reservem.

En el mateix oli, a foc baix, preparem el sofregit començant per la ceba trinxada. Quan estigui transparent hi afegim els tomàquets ratllats. Quan tinguem el sofregit llest hi tornem a posar el cap i les pinces de llamàntol i tres gots d'aigua per persona. Tapem la cassola i deixem coure a foc moderat durant deu minuts.

Mentre fem la picada amb les ametlles, un pessic de sal, els alls, el julivert i la llesca de pa fregit. Per acabar-la hi afegim el cervell i els sucs reservats  del cap dels llamàntols. La deixatem amb una mica del propi caldo de cocció i l'afegim a la cassola. Passat un quart hi incorporem també els talls del cos dels llamàntols i salpebrem lleugerament -la picada amb els sucs de l'animal ja incorpora sal-. continuant la cocció durant un quart més. Amb aquesta cocció en temps diferent, aconseguim que la carn del marisc no es passi de cocció.

Hi ha qui afegeix a la picada una copa de brandi i en altres receptes es fa servir fumet de peix enlloc d'aigua. Personalment crec que tant una cosa com l'altre desvirtua el sabor del llamàntol. Hem dit que és ben fresc, viu.

Per servir posem les sopes de pa a la base del plat amb el caldo i talls del llamàntol. 

No ens ha de fer mandra embrutar-nos els dits! 

13 comentaris:

  1. Llepar-se els dits és bàsic, és d'aquells plats per gaudir menjant-los.

    ResponElimina
  2. i tan ,,,,,,, per llepar-se el dits y acabar amb tota la caldereta

    ResponElimina
  3. Que n’és de bona la caldereta, quan en faig no en queda ni una gota. Es un plat llepar-nos els dits
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé, Sión, cercant vaig trobar la teva versió.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Caram! Una caldereta feta a cssa? Això sí que és un dinar de reis!! Quan vam anar a Menorca l'any passat vam fer una caldereta al restaurant l'Ancora de Fornells i ens va deixar estupefactes. Que bona!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta, en quant a gust, no té res a envejar a la de llagosta. Val la pena dedicar-hi la bona estona que requerix, el resultat és de festa grossa.
      Ah, i si el prepares amb antelació, deixant-lo reposar, encara guanya més.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Em fas venir ganes d'anar a veure si trobo un llamàntol, quina pinta!

    ResponElimina
  6. UFFFF! en aquest plat faria feina...quina pintassa!!

    ResponElimina
  7. Que bona!!
    Se'm fa la boca aigua!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.