PIT D'INDIOT EN SALSA D'AMETLLES

Per a quatre persones ens caldrà pit d'indiot, 50 grams de farina d'ametlles, ametlles torrades per decorar, llet, farina, oli, sal i pebre.

Si no tenim farina d'ametlles, en triturem finament.

Comencem fent quatre filets del pit d'indiot. Els salpebrem i enfarinem.

En una paella amb un bon raig d'oli calent els fregim per ambdós costat fins que comencin a agafar color. Els reservem en una cassola ampla.

Fem escolar gairebé tot l'oli de la paella i ens quedarà les restes de farina fregida. Hi afegim la farina d'ametlles, ho remenem perquè s'integrin bé i hi anem afegint llet de mica en mica, sense deixar de remenar, com si féssim una beixamel. La salsa espessirà ràpidament, hi continuem afegint llet mentre va coent, ha de quedar una salsa líquida. 

Salpebrem i passem la salsa a la cassola de l'indiot. Deixem coure tot plegat durant uns deu minuts tot sacsejant la cassola de tant en tant. Si quedés massa espès hi tornem a afegir una mica més de llet.

Servim amb alguna ametlla torrada per sobre del filet amb la salsa.

CONILL AMB OLIVES I SALSA D'AMETLLES

Per a quatre persones ens caldrà un conill tallat en vuit talls, una ceba, dos grans d'all, 60 grams d'ametlles, 100 grams d'olives sense pinyol, 1 got de vi blanc sec, farigola fresca, oli, sal i pebre.

Salpebrem el conill i l'enrossim en una cassola amb un raig d'oli. El reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc baix, sofregim la ceba tallada juliana i l'all. Anem remenant sovint fins que comenci a agafar color.

Passem el sofregit al got de la batedora amb el fetge del conill, les ametlles i el vi blanc. Ho triturem ben fi.

Tornem el conill a la cassola, afegint-hi el sofregit triturat, les olives, sal, fulles de farigola fresca i un got d'aigua. Posem la cassola a foc mitjà fins que comenci a bullir, aleshores tapem la cassola i abaixem el foc al mínim perquè aguanti el punt de cocció. 

Deixem que vagi fent el xup-xup durant uns 30 - 40 minuts, fins que el conill estigui tendre.

És d'aquells plats que guanyen deixant-los reposar, fins i tot d'un dia per l'altre. En aquest cas el tornaríem a escalfar abans de servir.

PORRADA

Fa uns dies la Maria Àngels del bloc VISCA LA CUINA ens proposava la recepta de la porrada. Ens explicava que era d'origen medieval i d'alguna manera similar al que avui coneixem com a vichysoisse, però amb un parell d'elements diferenciadors importants, no porta cap derivat làctic tipus nata o crema de llet i en canvi si que porta ametlles, tot plenament vegetal. Com a idea em va semblar molt interessant i avui us presento la meva versió.

 

Per a quatre persones he emprat un manat de porros, dues patates mitjanes, brou vegetal, farina d'ametlla, oli, sal i menta fresca.

 

Comencem netejant els porros i tallant la part blanca a rodelles. Pelem les patates i les tallem a daus. Rentem la menta fresca.

En una olleta amb una cullerada d'oli comencem sofregint el porro i la patata, remenem sovint. Així que vulgui començar a agafar color hi posem un parell de cullerades de farina d'ametlla, ho remenem durant uns moment i just ho cobrim amb el brou de verdures, també ho salem. Deixem que es vagi fent a foc moderat durant un quart i mig.

Ho deixem temperar perquè no es cogui la menta i així li aporti un plus de frescor. Posem la menta a l'olla reservant-ne algunes fulles per a la presentació. Ho triturem amb el braç elèctric.

És d'aquells plats que tan els podem servir tebis com freds. Gràcies Maria Àngels.