ESPINACS AMB PANSES I SALSA DE GORGONZOLA

 Aquest és un plat fàcil de preparar i alhora molt gustós.

Per a la salsa de gorgonzola en un bol fonem 25 grams de mantega amb 150 grams de formatge gorgonzola que prèviament haurem trossejat. Hi afegim 250 ml. de nata per cuinar i anem remenant fins que quedi ton ben lligat. Per a aquest plat hi incorporem mig manat de panses.

Per quatre persones ens caldran, a més, dos manats d'espinacs frescos, mig manat més de panses i sal.

Cal rentar bé els espinacs en aigua freda, acostumen a porta terra.

Si són molt grans els trossegem i els bullim en aigua amb una punta de sal durant un parell de minuts. Els espinacs es couen ràpidament. Només en caldrà escorre'ls molt bé abans de passar-los al plat.

Posem la salsa de gorgonzola amb panses damunt d'una base d'espinacs tot acabant el plat amb la resta de panses i ja ho podem servir.

MANDONGUILLES D'ESPINACS AMB GAMBES I POMES

Aquest plat és molt complert, un mar i muntanya per sucar-hi pa. La combinació d'ingredients és molt saborosa.

Per a quatre persones necessitarem 300 grams de carn picada de porc i de vedella, un manat d'espinacs, un ou, 12 gambes mitjanes, tres pomes, tres cebes, tres grans d'all, pa, llet, farina, brou de verdures, llimona, oli, sal i pebre.

Netegem els espinacs, els escaldem ràpidament en aigua bullint, els deixem temperar damunt d'un escorredor per tal de que perdin el màxim d'aigua i els trinxem a ganivet.

Traiem la crosta d'una llesca de pa grossa o dues de mitjanes i el remullem amb llet. Pelem i trinxem dos grans d'all.

En un bol posem la carn picada, els espinacs, l'ou, l'all, el pa remullat amb llet, sal i pebre. Ho barregem bé, formem les mandonguilles, les enfarinem i fregim en oli ben calent fins que comencin a agafar color, acabaran de coure a la cassola. Les reservem damunt de paper de cuina per tal de que perdin l'excés d'oli.

Pelem les cebes i les tallem a juliana.

Pelem i traiem els cors de les pomes i de cadascuna d'elles en fem 10-12 talls. Les mullem amb suc de llimona per evitar que s'oxidin.

Pelem les gambes tot reservant els cossos. Posem dues cullerades d'oli en una cassola i sofregim l'altra gra d'all sencer, els caps i les pells de les gambes tot prement-les per extreure'n la substància. Passats uns minuts colem l'oli amb sabor a gamba i el tornem a la cassola, hi afegim la ceba sofregint-la a foc moderat fins que agafi un bonic color daurat.

Ara hi incorporem les mandonguilles i les cobrim amb el brou de verdures, salpebrem i deixem coure durant uns vint minuts. 

Ha arribat el moment de posar-hi la poma i un parell de minuts més tard les gambes. Remenem i deixem coure durant cinc minuts més.

Aquest és d'aquells plats que guanyen amb el repòs. Només ens caldrà escalfar-ho abans de servir.

PASTÍS D'ESPINACS

Aquest pastís el podem preparar en format gran, emprant un motlle desmuntable, o bé en cassoletes individuals.

Per a quatre persones ens caldran quatre patates grosses, 350 grams d'espinacs, 250 grams de crema de formatge per untar, dos ous, mantega, oli, sal i pebre.

Pelem les patates i les tallem a llesques fines, d'uns 3 mil·límetres de gruix.

Posem la paella a foc alt amb un parell de cullerades d'oli, anem fregint les patates fins que estiguin daurades però encara toves. 

Untem amb mantega el motlle o les cassoletes i cobrim la base i les parets laterals amb les patates.

A la mateixa paella coem ara els espinacs durant uns quatre minuts. Els passem a un colador i premem perquè perdin el màxim d'aigua.

En un bol batem els ous i hi afegim el formatge i els espinacs, salpebrem i remenem bé. 

Emplenem el motlle amb aquesta barreja i ho enfornem a 180º durant uns tres quarts d'hora.

FLAM D'ESPINACS I XAMPINYONS

Aquesta plat tant el podem servir al moment com tenir-lo preparat i que només calgui escalfar abans de servir.

Per a quatre flams ens caldran 10 xampinyons, dos manats d'espinacs, quatre ous, oli, sal i pebre.

Netegem els xampinyons dels peus terrosos i el tallem. Esbandim els espinacs -si fossin congelats els descongelem-.

En una paella amb unes gotes d'oli saltem ràpidament els bolets, salpebrem i hi incorporem els espinacs.

Batem els ous i els barregem amb els xampinyons i espinacs que hem precuinat.

Emplenem els motlles -si són de silicona no cal untar-los amb cap greix- i ho enfornem a 180º fins que els flams hagin quallat, ho sabrem si al punxar-los amb un escuradents aquest surt sec.

Ho podem acompanyar amb alguna salsa o senzillament amb unes llesques de pa sucat en tomàquet.

POLLASTRE AMB ESPINACS I FORMATGES

Per a quatre persones ens caldrà dos pits de pollastre, dos manats d'espinacs, formatge cremós per untar, formatge mozzarella ratllat, dos grans d'all, herbes provençals, oli, sal i pebre.

El pollastre, sense pell i filetejat prim, el deixem marinar col·locant-lo en un recipient amb els alls trinxats, un manat d'herbes provençals, sal, pebre i oli, durant mitja hora. El girem i deixem una mitja hora més.

Rentem els espinacs i els saltem ràpidament en una paella amb una mica d'oli. Si fossin congelats, els descongelem.

Escorrem bé els talls de pollastre i els col·loquem en una safata apta per anar al forn. Els untem amb el formatge cremós, a sobre hi distribuïm els espinacs i finalment cobrim amb la mozzarella.

Ho enfornem a 200º durant 25-30 minuts.

Ho servim calent, en aquest cas ho he fet acompanyat d'arròs de verdures.

MANDONGUILLES AMB CLAVELLADA I ESPINACS

A la cuina tradicional és fàcil trobar plats en els que es combinen la carn, el peix i productes de l'hort. Entre els més coneguts trobem les mandonguilles amb sèpia i pèsols, el pollastre o conill amb gambes o escamarlans, els calamars farcits de carn i espinacs, i tants d'altres. Acostumen a ser plats espectaculars, de festa grossa, per sucar-hi pa.

En aquesta línia avui preparem una cassoleta de mandonguilles amb clavellada (també coneguda com a rajada, escrita o bastina) i espinacs tendres.

Per a quatre persones ens caldrà dues aletes de clavellada, 400 grams de carn picada de porc i vedella, un manat d'espinacs tendres, dues cebes mitjanes, dos tomàquets, pa, llet, un ou, alls, avellanes i o ametlles torrades, julivert, brou de verdures, farina, oli, sal i pebre.

Comencem preparant les mandonguilles. En un bol posem la carn picada, l'ou, un gran d'all i julivert trinxats finament, la molla d'una llesca de pa remullada en llet, sal i pebre. Ho barregem bé, formem les mandonguilles, les enfarinem i fregim en oli ben calent, just fins que comencin a agafar color, s'acabaran de coure a la cassola. Les reservem.

Esbandim en aigua els espinacs i el tallem a grans trossos. Escaldem durant un minut els tomàquets, els traiem la pell i les llavors i els picolem. Pelem i trinxem les cebes. Pelem tres grans d'all.

Esbandim també la rajada, l'assequem amb paper de cuina i tallem cadascuna de les aletes en dos talls. 

Posem un raig d'oli en una cassola ampla. Quan estigui calent hi posem els alls, una llesca de pa i les fulles d'unes branques de julivert. A mesura que agafin color, vigilant que no es cremin, ho reservem. Amb això més els fruits secs farem la picada.

En el mateix oli sofregim la ceba a foc suau. Quan hagi agafat un bonic color daurat hi incorporem el tomàquet, salpebrem i continuem el sofregit, sense presses. Així que el tinguem fet hi afegim les mandonguilles i les cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure durant uns quinze o vint minuts abans de posar-hi la picada, els espinacs i la clavellada, que no necessita gaire cocció. Rectifiquem, si cal,  de sal i ho deixem coure cinc minuts més.

Si ho deixem reposar abans de servir no li fem cap mal, al contrari, el plat ho agraeix.

XAI ESTOFAT AMB TOCS DE LA CUINA GREGA

El meu post anterior, Turnedó de xai amb carxofa confitada i salsa romesco, estava dedicat a la carn d'anyell i de xai, a resultes de l'assistència al cooking show organitzat per la gent de Interovic

Entre les mostres que ens van obsequiar hi havia un coll tallat a llesques que comercialitzen amb el nom de "collares"

El coll juntament amb la ventresca són les parts del xai millors per a aquest plat.

L'estofat de xai es troba a la cuina de molts països, a tota la conca mediterrània, també a Irlanda on l'Irish Stew és el plat nacional. En aquest bloc n'he fet de diverses maneres, avui li donarem un toc de la cuina grega, incloent-hi api, espinacs i orenga. 

Per a quatre persones, a més del coll de xai he hagut de menester una patata grossa o dues de mitjanes, quatre pastanagues, un tall d'api, espinacs frescos, orenga, vi ranci, farina, oli, sal i pebre.

Pelem la patata i les pastanagues i les partim a grans talls. Pelem i trinxem els alls. Amb el tronc d'api en fem una juliana fina. Rentem bé sota el raig de l'aixeta les fulles de mig manat d'espinacs. Esbandim i assequem bé la carn.

En una cassola ampla amb tres cullerades d'oli sofregim ràpidament la carn que prèviament hem salpebrat. Així que hagi agafat color hi incorporem els alls vigilant de que no es cremin. En aquest punt hi afegim dues cullerades de farina i remenem constantment durant dos minuts, cal que cogui la farina. Ara hi afegim un got de vi ranci i deixem reduir.

És el moment de posar-hi les patates, les pastanagues i l'api i pràcticament ho cobrim d'aigua. Ho deixem coure durant mitja hora abans de posar-hi els espinacs, l'orenga, rectificar si cal de sal i deixar-ho uns minuts més.

Aquesta mena de plats agraeix que el deixem reposar, fins i tot es pot preparar el dia abans i escalfar-lo abans de servir. És per sucar-hi pa.

CALAMARS FARCITS D'ESPINACS I PANSES

Per a quatre persones ens caldran vuit calamars no massa grossos, 50 grams d'espinacs, panses sense pinyols, dues cebes de Figueres, dos tomàquets madurs, avellanes, brou de verdures, dos grans d'all, julivert, farina, oli, sal i pebre.

Comencem posant les panses en remull. Netegem bé els calamars procurant que no se'ns trenquin. Trinxem finament les aletes i les potes. 

Si els espinacs són frescos els rentem bé i els tallem, si fossin congelats, els posem en aigua bullent fins que es descongelin.

Trinxem una de les cebes i en una paella amb una mica d'oli la sofregim lleugerament. Quan transparenti hi afegim les potes i aletes de calamar, salpebrem i continuem la cocció. Arribats al punt en què s'ha absorbit l'aigua que deixen anar hi incorporem els espinacs. Ho saltem ton plegat durant un parell de minuts. Acabem el farcit posant-hi les panses escorregudes.

Amb l'ajut d'una cullereta anem farcint els calamars , els tanquem amb uns escuradents. Els enfarinem i els fregim amb poc oli, just fins que comencin a agafar una mica de color. Els reservem.

Aprofitant part d'aquest oli que haurem colat, en una cassola sofregim l'altra ceba trinxada, a foc suau i remenat sovint, sense presses. Mentrestant escaldem els tomàquets, traiem la pell i les llavors i en trinxem la carn. Quan la ceba agafi color hi incorporem el tomàquet, salpebrem i continuem la cocció fins a tenir la salsa al nostre gust.

Posem els calamars a la cassola i gairebé els cobrim amb el brou de verdures calent. Deixem coure a foc moderat durant una mitja hora.

Preparem una picada amb unes avellanes, all i julivert, la deixatem amb suc de la pròpia cocció i l'incorporem quan faltin uns cinc minuts per tenir el plat a punt.

TRIANGLES DE PASTA BRICK AMB POMA I BOTIFARRÓ

La pasta brick és una massa molt fina feta bàsicament amb farina, oli de gira-sol, aigua i sal que admet farciment tant salat com dolç i si ho acabem al forn el resultat es cruixent i delicat alhora.

Per treballar-la, sense que se'ns assequi abans d'hora i es trenqui, convé que la part de pasta que no treballem al moment la mantinguem tapada amb un drap de cuina humit.

La pasta brick és similar a la filo, si bé no s'asseca tan ràpidament i permet treballar-la millor. Fins no fa massa aquestes pastes es trobaven fàcilment als supermercats francesos, més difícilment a casa nostra. Afortunadament ara és més habitual de trobar-ne.

Avui la farcirem amb poma i botifarró de ceba i l'acompanyarem amb una salsa d'espinacs.

Per a quatre persones ens caldran vuit rectangles de pasta brick, una ceba, una poma, un botifarró de ceba, dues mates d'espinacs, mantega, oli i sal.

Comencem preparant el farciment. Trinxem la ceba ben petita, pelem la poma i la tallem a dauets molt petits, pelem el botifarró i esmicolem la seva carn.

En una paella amb una mica d'oli sofregim la ceba, l'anem remenant sovint fins que s'estovi i vulgui agafar color. Ara hi afegim la poma continuant la cocció, ho mullem amb una mica d'aigua. Quan la poma estigui ben tova hi incorporem el botifarró i continuem la cocció durant uns tres minuts més, de manera que s'incorporin bé tots els ingredients.

Rentem bé els espinacs. Posem un pot al foc amb un got d'aigua i una punta de sal, així que arrenqui el bull hi posem els espinacs, quan torni a arrencar el bull, apaguem el foc, tapem el foc i deixem que es vagi temperant.

En un cassó a foc suau desfem mantega. Tallem la pasta brick formant rectangles d'uns 12 x 20 centímetres (no tallarem el següent fins a tenir acabat el triangle anterior, quan menys estona li toqui l'aire millor). Amb un pinzell de cuina, pintem la pasta amb la mantega fosa.

Col·loquem una mica de farcit en una de les cantonades, dobleguem l'altra cantonada per sobre del farcit formant un triangle, anem repetint el plegament fins que no quedi més pasta, la segellem pintant-la novament amb mantega. Fem el mateix formant set nous paquets triangulars.

Passem els espinacs al got de la batedora elèctrica juntament amb la resta de farcit que ens hagi sobrat. Ho trinxem de manera que quedi una salsa ben fina. La tornem al cassó a foc suau perquè redueixi l'excés d'aigua. Hi incorporem una punta de mantega que li donarà lluentor.

Escalfem el forn a 200º. Posem els triangles en un recipient que pugui anar al forn i els deixem coure durant aproximadament uns deu minuts, fins que estigui cruixent i comenci a agafar color.

Ho servim immediatament, acompanyat amb la salsa d'espinacs.

BACALLÀ AMB ESPINACS I FRUITS SECS

Per a quatre persones ens caldran 8 talls de bacallà d'uns 100 grs. cadascun, 250 grs. d'espinacs, dues cebes, tres grans d'all, un grapat de panses i un de pinyons, vuit dàtils, vi ranci, farina, oli, sal i pebre.

Comencem dessalant el bacallà. El tindrem a la nevera amb aigua durant 30-36 hores, canviant l'aigua dues vegades al dia. L'escorrerem bé i l'assecarem amb paper de cuina.

Traiem els pinyols dels dàtils i els fem a talls d'un centímetre. Just cobrim amb vi ranci els dàtils i les panses deixant-ho en maceració durant una hora. Saltem els pinyons en una paella sense gens d'oli, fins que vulguin començar a agafar color.

Enfarinem els talls fe bacallà i els fregim a foc mitjà durant un parell de minuts per cada cara. Els passem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

Pelem les cebes i les tallem a juliana. Fem el mateix amb els alls i el tallem a llesques fines. Rentem els espinacs en aigua abundant i els trossegem lleugerament.

En una olla escalfem aigua amb una punta de sal, així que arrenqui el bull hi incorporem els espinacs i els escaldem durant un parell de minuts. Els escorrem bé.

En una paella amb poc oli sofregim la ceba. Quan comenci a transparentar hi afegim els alls, salpebrem i, tot remenant, continuem la cocció durant uns minuts. Així que comenci a agafar color hi afegim els espinacs, els dàtils, les panses, el vi de maceració i el bacallà. Deixem que cogui plegat fins que redueixi el vi ranci.

Servim les verdures amb el bacallà i acompanyem amb els pinyons per sobre.

BACALLÀ CONFITAT AMB ESPINACS I SALSA DE TOMÀQUET

Aquesta tant pot ser una recepta per a un segon plat com per a una tapa, en aquest cas les quantitats ens serviran per a vuit persones enlloc de les quatre habituals.

Per a quatre persones ens caldran vuit talls de bacallà, una lliura d'espinacs, sis tomàquets madurs, tres grans d'alls, un grapat de panses de Corint i un altre de pinyons, oli, sal i sucre.

Dessalem el bacallà tenint-lo en remull a la nevera durant tres dies, cada dotze hores canviem l'aigua.

Netegem i esbandim bé els espinacs. Els escaldem durant un parell de minuts en aigua bullint a la que hi haurem posat un mica de sal. Els remullem amb aigua freda i els reservem.

Pelem els tomàquets, els traiem les llavors i els trinxem finament. A foc suau anem fent la salsa de tomàquet amb una mica d'oli, sal i sucre.

Posem les panses en remull durant una hora. Saltem ràpidament els pinyons en una paella sense gens d'oli, just fins que comencin a agafar color.

Confitem el bacallà en una cassola cobert amb oli d'oliva de gust suau i els alls llescats. El tindrem a 80º durant 4-5 minuts, és important que no arribi a fregir. Passat aquest temps el traiem del foc i deixem que es vagi temperant en el mateix oli.

Muntem el plat amb una base de salsa de tomàquet, un llit d'espinacs ben escorreguts, el bacallà i l'acabarem amb les panses i els pinyons.

ESPINACS EN SALSA VELOUTÉ

La salsa velouté té els seus orígens a la cuina francesa, és similar a la beixamel substituint la llet per brou, sigui de verdures, de carn o de peix, en funció del plat que volem preparar.

Avui proposo preparar uns espinacs amb aquesta salsa i formatge, per tal de donar una gran melositat al plat.

Per a quatre persones ens caldrà un parell de manats d'espinacs tendres, una ceba de Figueres, 50 grs. de botifarra negra, formatge scamorza (pot ser un altre tipus de formatge que fongui bé), panses, pinyons, farina, brou de verdures, oli, sal i pebre.

Posem les panses en remull. Netegem bé els espinacs, els escaldem durant un minut i els passem a un colador, a continuació els trinxem a ganivet. Pelem la botifarra negra i la fem a dauets. Fem també el formatge a daus.

En una paella al foc, sense oli, torrem un manat de pinyons. Així que comencin a agafar color els reservem. A la mateixa paella fem el mateix amb els daus de botifarra. També la reservem. Escalfem el brou de verdures.

Ara posem una cullerada d'oli a la paella i sofregim a foc suau la ceba ben trinxada. Remenem sovint durant deu minuts, no ha d'agafar color. Aleshores hi incorporem un parell de cullerades soperes de farina, deixem coure durant dos minuts remenant constantment. Ara hi anem incorporant de mica en mica brou calent, sense deixar de remenar. Quan tinguem la salsa lligada hi afegim els espinacs, la botifarra, les panses i el formatge. Salpebrem i continuem remenant durant deu minuts. Si cal hi afegim una mica més de brou.

Al moment de servir decorem el plat amb els pinyons.

CREMA D'ESPINACS A LA CATALANA

A partir dels tradicionals espinacs a la catalana, amb panses i pinyons, en farem una crema.

Per a quatre persones ens caldrà un quilo i quart d'espinacs frescos, un got de llet, un grapat de panses i un de pinyons, oli i sal.

Rentem bé els espinacs i els escorrem. Deixem les panses i els pinyons en remull.

Posem una olla amb aigua i sal al foc. Així que bulli hi incorporem els espinacs i ho deixem coure durant 4-5 minuts. 

Una vegada escorreguts de l'aigua de bullir, hi posem la llet i ho triturem finament. Ho tornem al foc, ara suau hi ho deixem coure amb la llet durant un parell de minuts més. Corregim si cal de sal.

Escorrem els pinyons i les panses i els saltem durant uns pocs minuts en una paella sense oli.

Servim la crema d'espinacs amb les panses i pinyons.

CREMA DE CARXOFES I ESPINACS AMB IOGURT GREC

Per a quatre persones ens caldran una ceba, un porro, vuit carxofes, un manat d'espinacs, un iogurt grec, farina, oli i sal.

Pelem la ceba i el porro i ho llesquem. Pelem les carxofes, les tallem per la meitat, hi traiem el borrissol i les deixem en aigua i julivert perquè no ennegreixin. Rentem bé els espinacs i els escorrem.

En una cassola amb un raig d'oli, a foc suau, sofregim lentament la ceba i el porro. Quan la ceba transparenti hi afegim les carxofes excepte una que reservem. Continuem a foc suau durant cinc minuts més. Aleshores hi afegim els espinacs, ho remenem i ho deixem un parell de minuts més fins que perdin volum. Hi posem dues tasses d'aigua, salem i deixem coure durant cinc minuts.

Mentre, tallem ben fina la carxofa reservada, la salem i enfarinem lleugerament. La fregim en oli ben calent fins que quedin rosses. Ho reservem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

Triturem el contingut de la cassola, ho passem pel colador xinès. Hi afegim el iogurt grec i un raig d'oli d'oliva extra verge i ho remenem bé.

Servim la crema amb les carxofes cruixents.

FILET DE PORC FARCIT D'ESPINACS AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ

Per la comarca del Pla de l'Estany se'n diu filet, en altres zones en diuen secret o llaminera, es tracte d'una de les parts més preuades del porc. Avui el farem farcit d'espinacs a la catalana, acompanyat amb unes quenelles de poma i patata i regat amb una reducció de Pedro Ximenez.

Per a quatre persones ens caldrà: dos filets de porc, aproximadament un quilo, 200 grs. d'espinacs, un grapat de panses de Corint i un altre grapat de pinyons, quatre pomes, dues patates, oli, pebre, sucre, sal i un vas de Pedro Ximenez.

Netejarem els filets si porten adherida alguna pel·lícula blanca, i amb un ganivet ben esmolat l'anirem obrint en espiral fins a obtenir un rectangle. Si no ens hi veiem en cor ho podem demanar a la carnisseria que els preparin.

Al menys una hora abans posarem, per separat, en remull les panses i els pinyons, després agafaran més volum.

Courem els espinacs amb aigua i sal. Quan estiguin els escorrerem bé reservant part del líquid de la cocció.

En una paella amb un rajolí d'oli torrarem els pinyons. Quan comencin a agafar color hi afegim les panses i els espinacs, ho salpebrem i anem remenant durant dos o tres minuts. Ja tenim el farcit a punt.

En una olla amb aigua i sal coem les patates pelades i tallades petites, quan porti uns cinc minuts hi afegim les pomes també pelades i tallades. Quan estiguin cuites, les escorrem bé i amb una forquilla ho aixafem, com més fi millor. Si tenim un passapurés el podem emprar, però per tant poca cosa no sé si val la pena embrutar tant.

Estirem el filet, el salpebrem i hi posem els espinacs al centre. Amb compte l'anem embolicant sobre sí mateix com si fos un braç de gitano. Emprant cordill de cuina lliguem primer els dos extrems, perquè no perdi el farcit, i l'acabem de lligar com un tall rodó.

En una paella antiadherent amb un rajolí d'oli ben calent el marquem, donant-li la volta perquè ens agafi color per tots els costats. Ho reservem.

Aprofitant aquesta mateixa paella hi posem el puré de poma i patata, salpebrem i l'anem passant durant uns minuts. Agafarà gust del filet que hem passat primer.

Acabarem el filet al forn ben calent entre cinc i deu minuts, en funció de si ens agrada més o menys feta la carn. 

Per a la salsa, posem al foc un cassó amb tres cullerades de sucre, s'anirà liquant, no l'hem de tocar mentre quedi sucre per fondre i immediatament hi posem el vas de Pedro Ximenez i un altra vas del líquid de cocció dels espinacs, així com una mica de sal. Deixem reduir fins a obtenir la salsa amb l'espessor que ens agradi.

Per muntar el plat, fem unes quenelles amb el puré. Deslliguem el filet i de cada un en fem quatre talls, dos per persona. Els col·loquem al plat i ho reguem amb la salsa.

Es tracta d'un plat d'una elaboració entretinguda, però que donarà un gran resultat.

PILOTA FARCIDA

A Itàlia hi ha tradició de preparar aquesta pilota farcida i la serveixen com a segon plat, el Polpettone, amb algun acompanyament.

L'elaboració no és complicada però tot plegat sí una mica llarga, l'esforç però val la pena.

Per a quatre persones ens caldrà: mig quilo de carn picada -està bé si és meitat de porc i meitat de vedella-, mitja lliura de ventresca tallada ben fina -la podem trobar ja tallada en sobres al supermercat, pot ser crua o curada-, 150 grs. d'espinacs, 100 grs. de gambes pelades, 100 grs. de formatge ratllat, una ceba, un ou, farina de galeta, orenga, oli, sal, pebre i un full de paper vegetal per enfornar.

Comencem preparant el farcit. En una paella en una mica d'oli sofregim la ceba fins que comenci a canviar de color, aleshores hi afegim els espinacs prèviament escaldats, el formatge ratllat i les gambes, sal i pebre. Deixem uns cinc minuts remenant-ho sovint.

En un bol gran de treball posem la carn picada, l'ou, 3 o 4 cullerades soperes de farina de galeta, una cullerada d'orenga, sal i pebre, i ho treballem amb les mans fins a tenir-ho tot ben barrejat.

De la ventresca en retallem la pell dura. Pre-escalfem el forn a 150º.

En una superfície de treball hi posem el full de paper vegetal mullat en aigua. a sobre hi anem posant els talls de ventresca un a a tocar de l'altre. Al damunt hi posem la carn picada fent un rectangle i al centre hi repartirem el farcit. Amb l'ajut del paper ho enrotllem prement-ho bé i ho col·loquem en un motlle rectangular.

Ho enfornem. Passada una hora ho traiem del motlle donant-li la volta, ho tornem a posar deixant-ho però destapat de paper perquè s'acabi de daurar bé. Ho tornem a enfornar durant mitja hora més.

Si ho deixem refredar serà de més bon tallar a llesques sense que se'ns trenqui.

Ho podem acompanyar de moltes maneres, jo ho he acompanyat amb un puré de patates a les fines herbes.

No cal dir que el farcit pot ser tan variat com vulguem... la imaginació al poder!

ARRÒS CREMÓS D'ESPINACS I GORGONZOLA

Per a quatre persones cal, mig quilo d'espinacs congelats o bé un quilo de frescos, una ceba grossa o dues de mitjanes, una lliura d'arròs, 100 grs. de formatge gorgonzola, 30 grs. de mantega, 50 grs. de formatge sec ratllat. brou vegetal, oli i sal.

Si disposem d'espinacs frescos, cal netejar-los i esbandir-los. Si fossin mot tendres, els posarem a l'arròs així mateix, si fossin ja fets, els escaldaríem amb aigua i sal. Si féssim servir espinacs congelats, posar-los a descongelar en una olla amb aigua i sal, després aquesta aigua ens podria servir com a brou vegetal.

En una paella anti-adherent, al foc, sense gens d'oli, hi farem unes làmines cruixents de formatge ratllat. La forma tan pot ser regular com irregular. Les farem servir com a decoració del plat.

Trinxarem la ceba ben fina i en farem un sofregit. Quan comenci a canviar de color, afegir-hi l'arròs i deixar-lo torrar durant un parell de minuts. Aleshores hi posarem els espinacs escorreguts, si són molt tendres, els posarem en cru al mateix moment de posar-hi l'arròs.

A continuació hi anirem posant, de mica en mica, el brou vegetal que tindrem bullint. L'arròs cremós s'ha d'anar remenant suau i continuament durant la cocció. Cal anar afegint líquid a mesura que el vagi absorbint.

Quan faltin uns 5 minuts hi posarem la mantega i el gorgonzola, continuant remenant fins al final.

Emplatar i posar-hi a sobre el formatge cruixent.