RISOTTO AL RADICCHIO

El radicchio és una verdura pròpia del Veneto que pot tenir formes i colors diversos, pot ser arrodonida o allargada i els colors van del blanc fins al morat passant pel verd, ara bé la més apreciada és el radicchio rosso, de color morat amb els nervis blancs.

En el passat no era una verdura molt apreciada pel seu gust lleugerament amargant, si bé en les darreres dècades ha esdevingut molt més popular. Tant es pot consumit amanit en cru com cuit, a la planxa, formant part  de plats de pasta o d'arròs, com a acompanyament de carns,... fins i tot es fa una cervesa aromatitzada al radicchio.

Parlant de risottos amb en Dario, el meu subministrador de productes italians amb parada al mercat del Lleó a Girona, em va comentar que ell preferia acabar el risotto de radicchio amb caciocavallo més que amb els més habituals parmesà o grana padano, la cremositat d'aquest formatge dóna un millor equilibri en boca a la lleugera amargor de la verdura.

El resultat és senzillament espectacular. 

Per a quatre persones hem hagut de menester, un radicchio no massa gran, una ceba de Figueres, 320 grams d'arròs carnaroli, brou vegetal, una copa de vi blanc sec, farigola fresca, mantega, caciocavallo, oli, sal i pebre.

Escalfem el brou de verdures, aquest està fet amb ceba, all, api i pastanaga.

Pelem i trinxem finament la ceba.

Descartem les primeres fulles de radicchio, el tallem per la meitat i eliminem també el cor blanc central. Tallem les fulles a juliana fina.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim la ceba a foc suau, lentament, fins que quedi ben daurada. És important fer el sofregit sense presses, en aquest plat amb tant pocs ingredients és fonamental.

Quan al tinguem a punt, apugem el foc, posem l'arròs i el deixem perlar durant un parell de minuts. Hi incorporem el vi blanc i el deixem reduir. A partir d'ara hi anem afegint cullerots de brou bullint a mesura que l'arròs el vagi absorbint. Salpebrem. Remenem constantment. Cinc minuts abans d'acabar la cocció hi afegim el radicchio.

Quan tinguem l'arròs al punt, fora del foc, hi incorporem una nou de mantega i 4 o 5 cullerades de caciocavallo acabat de ratllar. Ho remenem bé de manera que es s'incorporin els gustos i doni cremositat al plat.

Servim amb unes fulles de farigola fresca.

NAP NEGRE AL ROCAFORT AMB AROMA DE FARIGOLA

Per a quatre persones ens caldran dos naps negres, dos tomàquets d'amanir, 100 grams de formatge rocafort, farigola fresca, escates de sal marina i oli extra verge d'oliva.

Pelem els naps i els tallem a rodelles de menys d'un centímetre de gruix. Per a aquest plat només aprofitarem la part més ampla del nap, la resta la reservem per a altres aplicacions.

Untem amb oli una platera d'anar al forn abans de posar-hi el nap, el reguem amb un fil d'oli i l'enfornem a 200º durant mitja hora. 

Tallem finament el formatge i l'escampem per sobre els naps, també hi posem fulles de farigola fresca. Ho gratinem abans de servir.

L'acompanyem amb tomàquet, també amb unes fulles de farigola, escates de sal i un raig d'oli d'oliva.

BOTIFARRA DEL PLA DE L'ESTANY AMB XAMPINYONS A L'AROMA DE FARIGOLA

No fa massa dies l'Olga ens mostrava aquesta recepta de XAMPINYONS A L'AROMA DE TIMÓ que em va semblar molt interessant, tant per la bona pinta que fa el plat com per la senzillesa en la seva preparació. Prenent dons la idea, avui els he preparat com a acompanyament d'unes botifarres del Pla de l'Estany.

Per a dues persones en caldran dues botifarres del Pla de l'Estany, botifarres de qualitat, dos xampinyons grans, farigola fresca, formatge per gratinar, cristalls de sal, pebre negre i oli extra verge d'oliva.

Comencem punxant les botifarres i coent-les al microones a màxima potència durant cinc minuts.

Rentem sota l'aixeta els xampinyons i els tallem a llesques.

En una safata de servir que pugui anar al forn col·loquem les botifarres amb la banda més blanca -la que ha quedat a sota- cara amunt, els xampinyons, les fulles de farigola, uns cristalls de sal, pebre negre acabat de moldre i el formatge per gratinar. Ho reguem amb un bon raig d'oli d'oliva.

Ho posem al forn en funció de gratinar durant uns minuts, fins que es fongui el formatge i agafi tot plegat un bonic color.

Directament ho portem a taula.

Gràcies, Olga.

ARRÒS CREMÓS DE CARXOFES AL PERFUM DE FARIGOLA

Els italians ens han ensenyat a fer grans arrosos amb ben pocs ingredients, un "risotto ai carciofi" és un magnífic primer plat de temporada. 

En no tenir a mà arròs de les varietats carnaroli, arborio o vialone nano, les pròpies del risotto, ho farem amb arròs bomba, aquest és el motiu pel què no parlo de risotto sinó d'arròs cremós. 

Per a quatre persones ens caldrà 320 grams d'arròs bomba, dues carxofes, una ceba de Figueres grossa, una branca de farigola fresca, llimona, mantega, formatge parmesà, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Pelem i polim les carxofes, els cors tallats a grills els mantenim en aigua i llimona perquè no ennegreixin. Separem unes fulles de farigola.

Posem una olla al foc amb gairebé dos litres d'aigua freda, amb els troncs i les fulles externes de la carxofa i la resta de farigola. Així que arrenqui el bull la mantindrem a foc suau durant uns tres quarts, així obtindrem el brou de carxofa i farigola.

Trinxem finament la ceba i la sofregim en una paella amb poc oli i a foc suau, remenant de tant en tant, fins que transparenti. Ara és el moment d'afegir-hi les carxofes, salpebrem i continuem el sofregit. Així que la carxofa estigui tova hi incorporem l'arròs, el deixem torrar durant un parell de minuts sense deixar de remenar. Hi posem mig got de vi blanc i deixem evaporar. 

Anem afegint el brou preparat, de cullerot en cullerot a mesura que el vagi absorbint. Remenem durant tota la estona, els primers set minuts a foc alegre, després abaixem la intensitat del foc i continuem la cocció durant deu minuts més. 

Apartem la paella del foc i hi posem una nou de mantega i parmesà ratllat. Ho remenem intensament per donar la cremositat al plat.

Servim l'arròs amb les fulles de farigola que tenim reservades.

SOPA DE FARIGOLA AMB PILOTILLES

Amb l'arribada dels primers freds les sopes venen més de gust. De sopes tradicionals n'hi ha una bona colla, una és la sopa de farigola, una altra és la sopa amb pilotilles que els osonencs anomenen sopa torrada. La combinació d'una i l'altra ens duu a aquesta variant, molt aromàtica, tant per la farigola com pel toc de canyella que afegim a les mandonguilles.

Per a quatre persones necessitarem els següents ingredients:

Per a les pilotilles: 300 grams de carn picada de vedella i de porc, un ou, all, julivert, pa ratllat, farina, canyella, sal i pebre.

Per a la sopa: quatre grans llesques de pa sec, farigola fresca, dos ous, dos grans d'all, oli, sal i un litre i mig d'aigua.

Comencem fent les pilotilles. Barregem la carn picada, amb l'all i el julivert trinxats, l'ou, sal, pebre, un petit polsim de canyella i pa ratllat. Ho treballem bé i en fem mandonguilles petites. Les enfarinem i fregim en oli ben calent.

Posem una olla al foc amb l'aigua, un petit raig d'oli, la farigola, sal i els dos alls xafats sense treure'ls la pell. Ho deixem coure uns minuts, enretirem els alls i la farigola abans de ficar-hi el pa esmicolat. Mentre va coent l'anem batent manualment de manera que vagi agafant una textura melosa. Ara hi afegim les mandonguilles i ho deixem coure vint minuts més. Quan pràcticament la tinguem feta hi incorporem els ous batuts. Així que hagin quallat ja tindrem la sopa a punt de servir.

Podem decorar el plat amb una branqueta de farigola fresca.