diumenge, 24 de febrer del 2019

PASTANAGA NEGRA, CARXOFES I OU POCHÉ

La pastanaga negra o morada és una varietat poc coneguda. De fet és la pastanaga originària i prové de l'Orient Mitjà. Els àrabs varen difondre el seu conreu i  consum i no fou fins al segle XVII que, mitjançant  l'empelt i l'encreuament de diferents varietats, es van obtenir les primeres pastanagues de color ataronjat.

El color fosc, morat, li ve de l'antocianina, un colorant natural amb bons efectes antioxidants.

L'ús a la cuina és el mateix que el de la pastanaga més coneguda i tant es pot menjar en amanides, com en cremes, estofats, arrosos o dolços.



Avui la rostirem amb mel i amb unes carxofes cruixents i un ou poché o escalfat obtindrem un plat molt gustós.


Per a quatre persones ens caldrà una pastanaga grossa o dues de mitjanes, dues carxofes, quatre ous, mel, oli, sal i pebre.

Pelem la pastanaga i la tallem a llesques de mig centímetre de gruix.

En un bol barregem mel, oli, sal i pebre i amb aquest preparat untem bé la pastanaga.

L'enfornem a 180º durant uns tres quarts d'hora. A mitja cocció la girem.

Mentre, netegem les carxofes de fulles dures, la tallem finament i la mantenim en aigua amb llimona o julivert per tal de que no s'oxidi i ennegreixi.

En una paella amb abundant oli calent fregim ràpidament les carxofes que préviament hem escorregut i assecat. Les deixem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés oli.

Escaldem els ous fàcilment emprant l'aparell de silicona de la casa Lékué.

Muntem el plat amb la base de carxofes cruixents, la pastanaga negra rostida amb mel i l'ou poché.


dilluns, 11 de febrer del 2019

ALBERGÍNIES EN ESCABETX

Les albergínies en escabetx resulten un excel·lent acompanyament tant en plats de carn com de peix i si les posem damunt de torrades de pa tenim un aperitiu o una tapa, també poden formar part d'un assortit d'entrants variats.

En podem fer per un consum concret o, en més quantitat, per tenir-les en conserva. 


Amb les quantitats indicades a continuació surten dos pots de conserva, per fer-ne més només hem d'incrementar els ingredients mantenint la proporció.

Hem emprats dues albergínies grans o tres de mitjanes, una tassa de vinagre de poma, dues tasses d'oli de gira-sol o de llavors, tres tasses d'aigua, sal, pebre negre, dos grans d'all, dues fulles de llorer, orenga, pebre vermell dolç o picant en funció del gust i cristalls de sal pel moment de servir.

Esbandim les albergínies, els hi traiem la cua i les tallem a llesques de 4-5 mil·límetres de gruix. Les salem, col·loquem damunt d'un escorredor i deixem reposar durant gairebé una hora per tal de que perdin l'amargor. Les esbandim i assequem.

Les posem en una paella o cassola amb el vinagre, l'oli i l'aigua. Així que arrenqui el bull, abaixem la intensitat del foc i continuem la cocció fins que estiguin toves.

Salpebrem, hi afegim els alls laminats i la resta de condiments, llorer, pebre vermell i orenga. Continuem la cocció durant uns minuts més.


Si les fem per consumir de seguida no cal afegir-hi més oli. 

Si les volem conservar les posem en calent en pots esterilitzats, que acabem d'emplenar d'oli, tapem i girem de cap per avall fins que hagin refredat.


Avui les presentem amb unes torrades i uns grans de cristalls de sal.