AMANIDA TÈBIA DE CONFIT D'ÀNEC AMB SALSA ROMESCO

Per a la salsa romesco he emprat una cabeça d'alls, una vintena d'ametlles i d'avellanes torrades, sis llesques de pa torrat, sis nyores, quatre tomàquets madurs, una tassa de vinagre blanc, cinc tasses d'oli d'oliva, sal i pebre.

Posem les nyores en remull en aigua tèbia durant un parell d'hores. Després les buidem de llavors i en traiem la polpa.

Escalivem els alls i els tomàquets. Ho pelem i traiem la llavor del tomàquet.

Passem tots els ingredients al got de la batedora elèctrica i ho treballem fins que quedi ben fina. Si quedés massa espessa hi podem posar més oli o bé una mica de l'aigua en què hem remullat les nyores. És convenient deixar-la reposar i rectificar, si cal de sal.

Pel que fa a l'amanida i per a quatre persones he fet servir dues cuixes d'ànec confitades, mitja escarola, dos gotims de raïm, olives arbequines, sal i pebre.

Netegem, tallem l'escarola i la mantenim en remull fins el moment d'emplatar en què prèviament la centrifugarem perquè perdi tota l'aigua.

Pelem els grans de raïm. Escalfem al microones l'ànec confitat per poder separar-lo del seu greix, treure la pell i l'os i esqueixar-ne la carn. Això ho farem just abans de servir perquè mantingui l'escalfor.

Per servir posem al plat un llit d'escarola, salpebrem, al centre hi col·loquem l'ànec, el raïm i les olives i, a sobre, una cullerada de salsa romesco. La resta la servirem en una salsera perquè es pugui afegir a voluntat.

PEUS DE PORC AMB CREMA DE CARBASSA

Per a quatre persones ens caldrà quatre peus de porc, mitja ceba, claus d'espècia, un parell de fulles de llorer, farigola, mitja lliura de carbassa, una patata, una làmina de formatge de fondre, mantega, pebre i sal.

Comencem per coure els peus. Els posem en una olla amb aigua i els fem arrancar el bull per blanquejar-los. Passats cinc minuts tirem aquesta aigua on ja hauran quedat força impureses, esbandim els peus i els tornem a posar a l'olla amb força aigua, la mitja ceba a la que hi haurem clavat uns quants claus d'espècia, el llorer i una branca de farigola. Els courem durant dues hores i mitja. Si els fem a la olla a pressió ràpida amb tres quarts en tindrem prou.

En calent desossem els peus i, encara tebis, cadascun dels peus els emboliquem amb una làmina de film fent-los girar sobre si mateixos aguantant els dos extrems, per aconseguir com un botifarró ben premsat. Quan estiguin temperats els posem durant mitja hora al congelador.

Mentre, pelem i tallem la patata i la carbassa i ho coem amb aigua i sal durant vint minuts. Passats els quals ho colem i triturem fi amb el braç elèctric. Ho passem a un petit cassó i tornem a escalfar fent-hi fondre el formatge i una nou de mantega.

Tallem cadascun dels botifarrons amb els peus en quatre talls, salpebrem i els passem per una paella ben calenta només untada amb oli, per tal de que agafin calor i color.

Emplatem sobre un llit de la crema de carbassa amb els quatre talls de peus. Cal servir-ho immediatament.

ESPATLLA DE CABRIT A LA MENTA

Per a quatre persones he fet servir dues espatlles de cabrit, quatre cebes de Figueres, romaní, menta fresca, vi ranci, oli, sal i pebre.

Escalfem el forn a 180º. Tallem la ceba a juliana. Tallem la menta a tires fines i les posem en un bol a macerar amb una copa de vi ranci.

Posem la ceba en una plata d'anar al forn. A sobre hi posem les espatlles salpebrades a les que prèviament ja haurem marcat un tall aproximadament per la meitat. Ho reguem en oli i ho enfornem. Les anem girant cada 10/15 minuts.

Quan la ceba estigui ja feta, hi incorporem una branca de romaní i un parell de tasses d'aigua. Modifiquem el forn passant a la funció de grill amb ventilació, amb això aconseguirem el torrat de la superfície sense que es ressequi massa. En total al forn les tindrem cinc quarts.

Reservarem les espatlles i la ceba. Colarem el suc, ho desgreixarem afegint-hi el vi i la menta. Ho posarem al foc que arrenqui el bull i redueixi una mica abans de servir.

GALTES DE PORC AL FORN

Per a quatre persones he necessitat 4 galtes de porc, una ceba grossa, dues pastanagues, un pebrot verd, quatre tomàquets madurs, quatre patates mitjanes, brou de carn, 4 grans d'all, farigola, llorer, vi blanc sec, pebre negre, oli i sal.

Escalfem el forn a 200º. Pelem i tallem les verdures a grans trossos. Polim, netegem i assequem les galtes i les salpebrem.

Col·loquem les galtes en un recipient de parets altes que pugui anar al forn, les reguem amb un raig d'oli i les enfornem deixant-les daurar. Durant tot el procés de cocció aproximadament cada deu minuts ho remenarem i girarem les galtes.

Aleshores hi posem la ceba i deixem també que agafi color. En aquest punt hi afegim la pastanaga, el pebrot, els alls i les herbes. Passat uns 10 minuts hi incorporem els tomàquets .

Quan tinguem el sofregit a punt hi posem una copa de vi blanc sec i deixem reduir abans de salar i posar-hi un got de brou de carn.

Una hora més tard, les galtes ja seran toves, ho traiem del forn. Separem les galtes i passem totes les verdures i el suc de cocció al got del braç elèctric. Ho triturem bé i passem per un colador de malla fina. Si cal ho rectifiquem de sal.

Mentre haurem fregit les patates i les tindrem reservades damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

Arriba el moment d'emplatar les galtes amb les patates i ho cobrim amb la salsa.

ARRÒS CREMÓS DE CARBASSA AMB CANYELLA I FORMATGE DE BÚFALA

Fa uns dies la Natalia, una gran cuinera toscana que comparteix el bloc de cuina Provare per Gustare, va publicar la recepta d'un risotto de carbassa amb canyella, em va semblar una combinació interessant. Aquí està la meva versió.

Per a quatre persones he fet servir 300 grs. de carbassa, una ceba de Figueres, 300 grs. d'arròs bomba, 100 grs. de botifarra negre, 150 grs. de formatge semi-sec elaborat amb llet de búfala, vi blanc sec, brou de verdures, canyella en pols, oli i sal.

Trinxem la ceba, tallem la carbassa a talls petits reservant-ne uns quants daus, tallem també la botifarra negra igualment a talls petits.

Posem una cullerada d'oli a una cassola ampla i a foc suau sofregim la ceba. Quan comenci a transparentar-se hi afegim la carbassa llevat dels daus reservats. Continuem la cocció remenant sovint. Quan la carbassa estigui ja tova salem i hi afegim la botifarra negra continuant el sofregit durant uns tres minuts més.

Ara és el moment d'incorporar-hi l'arròs. Deixem que es torri durant un parell de minuts sense parar de remenar abans de posar-hi una copa de vi blanc sec i deixar reduir. A partir d'ara anem afegint de mica en mica el brou de verdures que tindrem bullint. Anem remenant i afegint més líquid a mesura que el vagi absorbint .

Passats 17 minuts hi incorporem una cullerada de canyella en pols i el formatge trossejat, apartem la cassola del foc i remenem enèrgicament fins que s'hagi fos del tot, així ens agafarà una bona cremositat.

A part, en una paella petita amb un rajolí d'oli ben calent haurem saltat els daus de carbassa reservats. Amb ells acompanyarem el plat.

CONILL AMB CAQUIS

La tardor ens porta entre d'altres productes els caquis. El consum del caqui és molt recomanable pel seu alt contingut en vitamines A i C, ric en potassi, sucres i glucosa i és un bon antioxidant.

A la cuina la elaboració de plats de tota mena incloent-hi fruites com un ingredient més és una pràctica força comuna, si bé que aquesta fruita sigui el caqui ja no és tan habitual. Avui, amb els primers de la temporada he preparat aquest conill

Per a quatre persones he fet servir: un conill, tres cebes de Figueres, dues pastanagues, quatre grans d'all, tres caquis, un quart de quilo de mongeta blanca cuita, vi ranci, brou vegetal, oli, sal i pebre.

Tallem el conill a talls regulars i el salpebrem. Pelem les cebes i pastangues i les fem a grans talls. Pelem els alls.

En una cassola de parets altes amb oli calent rossegem el conill i el reservem. A la mateixa cassola, ara a foc moderat sofregim la ceba i tres dels alls fins que comencin a agafar color moment en el que hi afegim la pastanaga, salem les verdures continuant el sofregit.

Quan el tinguem a punt hi reincorporem el conill i una copa de vi ranci, deixem uns minuts que redueixi hi ho just cobrim amb el brou de verdures. A foc suau deixem que vagi coent. A la mitja hora, retirem el conill de la cassola. Passem totes les verdures, el suc de cocció i el fetge del conill al got de la batedora elèctrica i ho treballem fins que quedi una salsa ben fina.

Tornem a posar a la cassola tant el conill com la salsa i hi incorporem els caquis que haurem pelat i trossejat. Continuarem la cocció a foc lent durant mitja hora més.

Trinxem l'altre gra d'all ben petit i el posem en una paella amb una mica d'oli fins que comenci a agafar color, moment en que hi posem les mongetes ja cuites. Ho saltem durant tres o quatre minuts.

Emplatem el conill amb les mongetes i una mica de la salsa.

CARBASSA ROSTIDA AL FORN AMB GAMBES

Per a quatre persones he necessitat mig quilo de carbassa, un porro, dues pastanagues, 24 gambes pelades, mantega, oli, sal i pebre.

Preescalfem el forn a 200º. Pelem tant la carbassa com el porro i les pastanagues i ho tallem a talls regulars. Ho posem en un recipient que ens permeti anar al forn. Salpebrem i hi posem un parell de nous de mantega i un raig d'oli.

Ho enfornem durant aproximadament una hora. Cada quart, però, remenem bé les verdures. No cal afegir-hi cap mena de líquid, amb els seus propis sucs s'anirant coent potenciant enormement els sabors.

Mentrestant en una paella amb un petit raig d'oli ben calent, saltem les gambes salpebrades durant un parell de minuts. En reservem vuit per a la decoració del plat i la resta les tallem petites.

Una vegada tenim ben rostida la verdura, la triturem ràpidament amb el braç elèctric, no ha de quedar un puré fi, així notarem en boca les diferents textures. Hi afegim les gambetes tallades.

Ho servim en bols posant-hi a sobre de les verdures les dues gambes reservades, un raig d'oli extra verge d'oliva i uns cristalls de sal grossa per acabar de potenciar-ne els sabors.

MANDONGUILLES DE POP AMB PÈSOLS.

Per a les mandonguilles he fet servir un pop de quilo i mig que tindrem congelat, una ceba petita, un gra d'all petit, un tomàquet pera, la molla de dues llesques de pa, dos ous, llet, julivert, sal, pebre i farina. Per a l'acompanyament, mig quilo de pèsols, una ceba gran, un pebrot verd, brou vegetal, oli i sal.

La nit anterior traiem el pop del congelador i el deixem en un recipient amb reixeta a la nevera, a l'endemà estarà descongelat.

Posem el pop, sense res més a l'olla a pressió ràpida i el coem entre dotze i quinze minuts. Una vegada temperat, el passem per la màquina de triturar. Si no en tenim és preferible trinxar-lo a ganivet que passar-ho per la trituradora elèctrica, no volem un puré de pop.

Pelem el tomàquet, li traiem les llavors i el piquem finament. Trinxem la ceba i la sofregim fins que comenci a canviar de color. Trinxem el l'all i el julivert ben petits. Suquem la molla de pa en llet.

En un bol posem tots els ingredients més els ous, salpebrem i ho amassem. Anem fent les mandonguilles, les enfarinem i fregim.

Trinxem una ceba grossa i també la sofregim. Quan canviï de color hi afegim el pebrot que haurem tallat petit, quan ja tinguem el sofregit fet hi posem els pèsols, salem i ho cobrim amb brou de verdures. Deixem coure a foc suau. Als deu minuts hi incorporem les mandonguilles i ho acabem de deixar tot plegat cinc minuts més.

PASTÍS DE CLAVELLADA I XAMPINYONS AMB PEBROT ESCALIVAT

De la clavellada, rajada o escrita en consumim només les aletes que habitualment ja trobem a la peixateria netes i pelades. Les espines no són tals, sinó cartílags.

Avui farem un pastís de clavellada i xampinyons, ideal per a tenir fet i menjar fred o bé escalfar-ho abans de servir. Amb pebrot escalivat farem una tapa original o també el podem servir com a entrant.

He fet servir tres ales de clavellada, uns 800 grs., dues cebes de Figueres, una vintena de xampinyons, dos pebrots vermells, 200 ml. de nata baixa en greixos, quatre ous, oli, sal, pebre i nou moscada.

Rentem la clavellada sota l'aixeta, l'escorrem i assequem amb paper de cuina. Trinxem la ceba. Netegem els xampinyons i els fem a quarts.

En una paella ben calenta amb un rajolí d'oli, marquem la clavellada per ambdós costats i la reservem. Quan s'hagi refredat amb el dors d'un ganivet desprenem la carn de la rajada dels cartílags, d'ambós costats - si ho féssim amb el tall del ganivet, fàcilment sens trencarien els tendrums i després ens costaria més de separar-los de la carn-.

En una altra paella amb oli sofregim la ceba. Quan comenci a voler canviar de color hi afegim els xampinyons. Al moment en que estiguin cuits hi incorporem el peix, sal, pebre i hi ratllem nou moscada.. Ho deixem cinc minuts més que s'acabi de coure tot plegat.

Un un bol gran posem tot aquest preparat, els ous i la nata líquida i ho triturem amb el braç elèctric. Rectifiquem, si cal de sal.

Ho col·loquem en un motlle i ho enfornem al bany Maria a 160º durant tres quarts i mig.

Aprofitem el forn per escalivar els pebrots que haurem untat amb oli i embolicat en paper d'alumini.

Una vegada fet, -si clavem un escuradents al pastís ha de sortir sec,- ho deixem temperar. També deixarem reposar el pebrot sense desembolicar, després el pelarem amb facilitat.

Ho conservem a la nevera fins el moment de servir.

TEMPURA DE BADOCS FARCITS AMB BRANDADA DE BACALLÀ

 
Per a quatre persones he fet servir un quart de quilo de bacallà, una patata mitjaneta, vuit badocs o flors de carbassonera, dos grans d'all, oli de gust suau, llet, 150 grs. de farina, sal i aigua freda.

El dia anterior esqueixem el bacallà procurant que no quedi cap resta de pell ni d'espines, el posem en remull i el mantenim a la nevera. Canviem l'aigua cada 8 hores. L'escorrem bé.

Pelem la patata i la tallem petita. La fem bullir en aigua lleugerament salada durant un quart d'hora. Aleshores hi incorporem el bacallà. Així que torni a arrencar el bull ho deixem uns cinc minuts més. Ho escorrem i en un bol ho xafem bé amb una forquilla.

Llesquem l'all i el posem a confitar amb oli a foc molt suau, per anar bé no hauria de fregir. Passat uns vint minuts enretirem l'all i anem incorporant aquest oli aromatitzat a la patata i bacallà i ho treballem amb la forquilla. També hi anem afegint llet per amorosir-ho. La consistència ha de quedar com si es tractés d'un puré de patates. (Si tenim pressa ho podem fer amb el braç elèctric a una velocitat mitjana).

Preparem la tempura barrejant farina amb aigua ben gelada. Ho batem bé amb les varetes metàl·liques. Ha de quedar una massa que rellisqui lentament de la fulla d'un ganivet. Si fos massa líquida hi afegim més farina.

Farcim els badocs amb la brandada, els passem per la farina diluïda i els fregim en un cassó amb oli ben calent. Mig minut per cada costat. El passem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli i els servim encara calents.

SUQUET D'ESCÓRPORA I GAMBES

Per a quatre persones he fet servir quatre escórpores mitjanes, vint-i-quatre gambes vermelles petites, quatre patates grosses, mitja cabeça d'alls, dos tomàquets madurs, una ceba, api, una pastanaga, llaurer, dues llesques de pa, julivert, oli i sal.

Comencem escatant les escórpores i de cada una fer-ne dos filets. Pelem les patates i les trenquem -comencem el tall i acabem trencant-les-.

Amb els caps i les espines del peix, la ceba, l'api i la pastanaga, preparem un fumet.

En una cassola fonda amb oli sofregim els alls pelats. Quan agafin un color marró però amb compte de que no es cremin, els reservem. En el mateix oli sofregim dues fulles de llaurer, el pa, els tomàquets i unes branques de julivert. Quan estigui, amb aquests elements -el tomàquet pelat- i els alls, fem una picada.

En la mateixa cassola hi posem les patates. Passats un parell de minuts hi afegim la picada i ho cobrim amb el fumet i deixem arrancar el bull. Als deu minuts hi posem l'escórpora i cinc minuts més tard les gambes. Deixem tres o quatre minuts més i ja podrem servir.

ARRÒS CREMÓS DE RAP I CAMAGROCS

Anant per la comarca de la Garrotxa buscant material per a un nou post per al meu bloc de propostes d'itineraris, a més del material fotogràfic que m'interessava, vaig tenir la sort de trobar els primers camagrocs de la temporada, no gaires però en ser inesperats van tenir el valor d'un petit tresor. Aquí en tenim l'aplicació.

Per a quatre persones he fet servir quatre cues mitjanes de rap, dues cebes, un porro, dos grans d'all, camagrocs, 350 grs. d'arròs bomba, mantega, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

Netegem les cues de rap de pell i espines i de cadascuna en fem dos filets i aquests els fem a daus.

Amb les restes del rap, una ceba, els alls i les parts verdes del porro, preparem un brou de peix.

Trinxem l'altra ceba i el porro. Netegem els bolets.

En una cassola ampla, amb oli a foc suau sofregim la ceba remenant sovint. Quan comenci a canviar de color hi afegim el porro i en continuem la cocció. Quan el sofregit estigui fet hi posem el rap i l'arròs remenant-ho durant un parell de minuts abans de salpebrar-ho i d'anar-hi posant brou que tindrem ja en ebullició. No deixem de remenar i afegint més líquid a mesura que ho demani.

Passats cinc minuts hi incorporem els bolets i continuem la cocció dotze minuts més. Hi posem una cullerada de mantega i parmesà ratllat, ho apartem del foc i remenem enèrgicament perquè el plat agafi cremositat.

SALMOREJO DE SÍNDRIA AMB PERNIL

El salmorejo clàssic és un plat que podríem dir d'estiu, fresc, sense complicacions i que ja tenim a punt, a la nevera, avui proposo una petita-gran variant, per a donar-li encara un plus de frescor.

Substituïm el tomàquet per la síndria, el vinagre pel suc de llimona i hi incorporem menta fresca, que és el que li donarà aquest toc de frescor extra.

 
Per a quatre persones he fet servir mitja síndria, el suc de mitja llimona, 50 grs. de pernil, una llesca de pa de pagès sense la crosta, un gra d'all, pebre negre, sal, oli extra verge d'oliva i menta fresca.

En un recipient de mida mitjana anem posant la síndria pelada i sense llavors, el pa sense la crosta i trossejat, el gra d'all, el suc de llimona, sal, pebre i menta fresca. Ho triturem amb la batedora elèctrica i hi anem incorporant una tassa d'oli. Ho passem per un colador de malla fina i ho reservem a la nevera fins el moment de servir.

Per emplatar posem sobre la síndria uns encenalls de pernil i ho decorem amb unes fulles de menta fresca.

CONILL AL LLAURER

Fa uns dies una companya fotògrafa francesa que es presenta amb el nom de L'Angevine, em va demanar un lapin au laurier. No, no el tenia, però li ho vaig prometre, i... le voilà

 

Per a quatre persones he necessitat un conill, dues cebes, quatre grans d'all, mitja lliura de cansalada crua, deu xampinyons, quatre pastanagues, una quinzena de fulles de llaurer, herbes provençals, ginebrons, vi blanc, farina, oli, sal i pebre.

El dia abans tallem el conill a talls regulars, pelem les cebes i pastanagues i les fem a grans talls. Ho posem a marinar amb les fulles de llaurer, baies i fulles de ginebra i cobert de vi blanc.

A l'endemà, colem la maceració, separant el conill, les cebes i pastanaga, les herbes i el líquid. Trinxem cinc de les fulles de llaurer i tallem la cansalada a daus. Netegem els xampinyons i els tallem a quarts.

En una cassola gran amb oli daurem el conill i el reservem. En el mateix oli sofregim la ceba, la cansalada, el llaurer trinxat i una cullerada sopera d'herbes provençals. Quan el sofregit està al punt hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem durant un parell de minuts. Reincorporem el conill a la cassola, les verdures, pastanaga, ceba i xampinyons, salpebrem i ho cobrim amb la meitat del suc de la maceració i l'altra meitat d'aigua. Deixem arrencar el bull i aleshores tapem la cassola i a foc suau deixem que vagi coent durant una hora.

Aquest és dels plats que deixats reposar guanyen en sabor. Ho tornem doncs a escalfar abans de servir.

SPAGHETTI AL NERO DI SEPPIA

Fa uns anys, quan vàrem visitar els nostres amics Patrizia i Benedetto, a Marsala, ens van preparar aquest plat com a benvinguda.

Ells són uns autèntics fans dels spaghetti, però sempre amb salsa de tomàquet, a l'oest de Sicília majoritariament és així. Quan els havíem preguntat si no els menjaven mai de cap altre manera, ens digueren que sí, amb sèpia i la seva tinta. Recordant la conversa ens esperaven amb aquest plat a taula. Aquest?, de fet ben bé no, ja que la sorpresa va ser que la Patrizia el va fer amb les sèpies senceres. Per comoditat a l'hora de menjar ho prefereixo així:

Per a quatre persones he fet servir tres sèpies mitjanes, una ceba grossa, un gra d'all, un parell de cullerades de tomàquet fregit, vi blanc sec, un bitxo, 400 grs. de spaghetti, julivert, oli, sal i pebre.

He començat netejant i trossejant les sèpies, reservant les bosses de tinta en una tassa amb aigua, de fet n'he obtingut només dues doncs la tercera estava trencada. Trinxem la ceba, l'all, el julivert i el bitxo.

En una paella amb oli, a foc suau, sofregim primer la ceba i així que agafi color hi afegim l'all. Quan ja estiguin tendres hi incorporem la sèpia tot apujant el nivell del foc. Ho remenem sovint. Quan s'hagi begut l'aigua que ha després la sèpia hi posem mitja copa de vi blanc i deixem reduir. Ara és el moment de posar-hi el tomàquet, el bitxo i la tinta de la sèpia, prèviament haurem foradat les bosses amb la punta del ganivet. Salpebrem i a foc suau deixem fer durant una hora. Si cal hi afegirem una mica d'aigua.

Coem la pasta amb abundant aigua amb sal fins que estigui al dente. L'escorrem i l'afegim a la paella amb la sèpia. Remenem bé durant un parell de minuts i ja podem servir amb julivert trinxat per sobre.

Grazie, Patrizia.

GUATLLES ESCABETXADES EN AMANIDA TÈBIA

Per a quatre persones he fet servir vuit guatlles, tres cebes, quatre pastanagues, quatre grans d'all, un enciam petit, escarola, un tomàquet, anacards, pebre negre, vinagre de xerès, oli, sal, farigola, orenga i llorer.

Comencem el plat el dia abans ja que és convenient deixar-lo reposar.

Acabem de netejar bé les guatlles, que no quedin petites plomes. Les esbandim i assequem amb paper de cuina. Tallem les cebes a juliana fina. Pelem i tallem les pastanagues.

Salpebrem les guatlles i en una cassola ampla amb oli ben calent les enrossim, girant-les perquè agafin color per tot arreu. Les reservem.

En la mateixa cassola, a foc més moderat, sofregim la ceba. Quan comenci a agafar color hi afegim els alls amb pell i la pastanaga i ho deixem uns minuts amb la cassola tapada, remenant però de tant en tant.

Una vegada estofada la verdura hi reincorporem les guatlles, una branca de farigola, un parell de branques d'orenga, unes fulles de llorer, sal i pebre negre en gra. Hi afegim un got de vinagre i amb la cassola destapada ho deixem que redueixi. Aleshores hi posem un parell de gots d'aigua i ho deixem coure tot plegat durant una hora. A mitja cocció donarem la volta a les guatlles.

Abans de servir, tornarem la cassola al foc afegint-hi una tassa d'aigua i quan arrenqui el bull ho tindrem quatre o cinc minuts, girarem les guatlles i quatre o cinc minuts més per tal que agafin una mica d'escalfor.

Prepararem un llit d'enciam i escarola, hi posarem a sobre les guatlles, verdura de l'escabetx, uns talls de tomàquet i anacards. Amanim i ja podem servir.

És d'aquells plats que ja tenim gairebé preparats i que només ens caldran uns minuts per servir.

ARRÒS CREMÓS DE BACALLÀ AMB ROMESCO

El dia anterior havia fet salsa romesco per a una amanida amb escarola i bacallà esqueixat. Quan faig salsa romesco acostumo a fer-ne més i després la combino amb altres menges.

En aquest cas he preparat un arròs cremós de bacallà al qual he incorporat, com a picada, la salsa romesco. Us animo a tastar-ho, ja m'ho sabreu dir.

Per a la salsa romesco vaig emprar una cabeça d'alls, una vintena d'ametlles i d'avellanes torrades, sis llesques de pa torrat, sis nyores, quatre tomàquets madurs, una tassa de vinagre blanc, cinc tasses d'oli d'oliva, sal i pebre.

Posem les nyores en remull en aigua tèbia durant un parell d'hores. Després les buidem de llavors i en traiem la polpa.

Escalivem els alls i els tomàquets. Ho pelem i traiem la llavor del tomàquet.

Passem tots els ingredients al got de la batedora elèctrica i ho treballem fins que quedi ben fina. Si quedés massa espessa hi podem posar més oli o bé una mica de l'aigua en què hem remullat les nyores.

És convenient deixar-la reposar i rectificar, si cal de sal.

Per a l'arròs he fet servir, per a quatre persones, 350 grs. d'arròs bomba, 300 grs. de bacallà dessalat i esqueixat, una ceba mitjana, fumet de bacallà, salsa romesco, formatge parmesà, olives negres, julivert, oli i sal.

Esqueixem el bacallà i el tenim en remull durant 36 hores a la nevera, canviant-li l'aigua tres vegades. Reservem la pell i les espines amb el que prepararem un fumet.

Trinxem la ceba i la posem a sofregir amb poc oli remenant sovint. Quan comença a agafar color hi incorporem el bacallà i deixem que es faci tot plegat uns minuts més.

Hi posem l'arròs i el deixem sofregir un parell de minuts, moment en el que hi posem la salsa romesco i salpebrem, amb moderació doncs la salsa ja és potent. Hi anem afegint el fumet, que tenim ja bullint, tantes vegades com ens el vagi demanant. Remenem sovint.

Tallem les olives a rodanxes, trinxem el julivert i ratllem el formatge. Quan faltin un parell de minuts hi posem les olives i l julivert. Quan estigui al punt apartem la paella del foc i hi posem el formatge remenant-ho bé per a obtenir la cremositat del plat.

CONILL AMB PRÉSSEC

Una manera diferent de fer el conill, un plat amb contingut, que no anomenaríem d'estiu si no fos que és ara quan tenim els millors préssecs de vinya.

Per a quatre persones necessitem: un conill a talls regulars, dos préssecs de vinya, mitja ceba, un porro, una pastanaga, un tomàquet madur, dos grans d'all, ametlles torrades, nous, llorer, farigola, vi ranci, brou de verdures, farina, mantega, oli, sal i pebre.

Trinxem la ceba, el porro i la pastanaga. Pelem i traiem la llavor del tomàquet. Pelem els préssecs i la carn la tallem a grills. Escalfem el brou de verdures.

Salpebrem i enfarinem el conill posant-lo en una cassola amb un raig d'oli calent, i els dos grans d'all, fins que agafi color. Ho reservem. Amb el fetge del conill, els alls, un grapat de nous i un d'ametlles torrades farem una picada.

A la mateixa cassola i a foc més suau sofregim la ceba, la pastanaga, el porro i les pells del préssec. Quan agafi color hi posem el tomàquet, una fulla de llorer i una branca de farigola. Quan tinguem el tomàquet cuit hi posem el vi ranci i deixem reduir. Seguidament hi posarem el conill, la picada i ho cobrirem amb el brou ja bullint i ho deixarem coure tot plegat durant dos quarts i mig.

Ja es podria pensar en servir-ho, però és d'aquells plats que deixats reposar guanyen en sabor.

En una paella fonem la mantega i fregim els talls de préssec.

Abans de servir escalfem la cassola amb el conill. El retirem, així com la farigola i el llorer.. Amb la batedora elèctrica, trinxem les verdures.

Emplatem el conill amb els talls de préssec i en una salsera servim la salsa de la cocció.

FILET DE PORC FARCIT A LA TARONJA AMB REDUCCIÓ DE RATAFIA

Per a quatre persones ens caldrà dos filets de porc, formatge per fondre, vuit llesques de taronja ensucrada, una poma golden, el suc d'una taronja, nous, un got de ratafia, un gra d'all, mantega, oli, sal i pebre.

Pelem la poma, la tallem petita i en un cassó amb una cullerada de mantega l'anem coent a foc moderat.

Amb un ganivet ben esmolat anem obrint els filets en espiral fins a aconseguir una superfície de menys d'un centímetre de gruix. Els salpebrem.

Al centre de cada filet hi col·loquem una capa de formatge, les llesques de taronja i la poma cuita. L'emboliquem sobre si mateix i amb cordill de cuina lliguem, primer els extrems perquè no se'ns desfaci, i després l'acabem de lligar com un tall rodó.

Pre-escalfem el forn a 190º. En una paella amb una mica d'oli ben calent hi posem el gra d'all fins que agafi color i deixi el sabor a l'oli, l'enretirem i hi posem els filets. Els anem girant per tal de que agafin color per tots els costats. Els passem a una plata, els reguem amb el suc de taronja i els enfornem entre deu minuts i un quart, en funció de si ens agrada la carn més o menys feta. Els deixem reposar a temperatura ambient durant un parell d'hores.

Desglacem els sucs de la cocció amb la ratafia i ho passem a cassó deixent-ho reduir. Quan ja comenci a tenir la textura de salsa que ens agradi, hi afegim un grapat de nous i les deixem caramelitzat amb la pròpia salsa.

En fred llesquem els filets i abans de servir els posem tres minuts al forn per tal de que tornin a agafar temperatura. Emplatem amb la salsa de ratafia i nous.

PIZZA DE PATATA AMB GAMBETES

Per a quatre persones he emprat 3 patates grosses, 100 grs. de farina, 25 grs. de mantega, un ou, 150 grs. de formatge ratllat (barreja de cheddar, gouda, emmental i parmesà) 200 grs, de gambeta pelada, 250 grs. de tomàquet pelat i sense llavors, una ceba, oli, sucre, sal, pebre i orenga.

Bullim el patates amb pell en abundant aigua amb sal. Així que estiguin cuites, les deixem temperar, les pelem i les passem pel passapurés. Hi afegim la mantega, la farina i l'ou i ho mesclem bé.

Preescalfem el forn a 220º. Trinxem ben petita la ceba i el tomàquet. En un paella amb una mica d'oli sofregim la ceba fins que comenci a agafar color, aleshores hi afegim el tomàquet, sal i sucre i anem remenant de tant en tant fins a carametlizar la salsa. Aleshores hi incorporem les gambetes i ho deixem fer tot plegat durant uns deu minuts més.

Untem amb oli la safata d'enfornar i hi dipositem el puré de patates allisant la superfície -és millor fer porcions individuals que serà de més bon emplatar-. Cobrim la patata amb la barreja de formatges i la salsa de tomàquets amb les gambetes. Salpebrem, hi posem un polsim d'orenga i un rajolí d'oli d'oliva. Ho enfornem durant un quart i mig i ja ho podem servir de seguida.

CALDERETA DE PEIX AMB SALSA VERDA

Aquest és un bon plat de peix, ràpid de preparar i d'èxit garantit. Estem acostumats al lluç amb salsa verda, doncs la base és la mateixa, afegint-hi patata que absorbeix bé els gustos i altre tipus de peix, el que trobem fresc quan anem a la peixateria.

 

Per a quatre persones he fet servir: un lluç no massa gran, quatre rogers, cloïsses i un bon grapat de gamba vermella petita, dues patates grosses, all, fumet de peix, vermut blanc sec, farina, oli, sal i pebre.

Netegem el peix d'escates, budells, cap, i aletes. Els rogers els fem a filets i el lluç als tallem a rodanxes, n'han sortit vuit. Obrim al vapor les cloïsses i en reservem el líquid que desprenen. Pelem les patates i les llesquem. Trinxem els alls i fem el mateix amb el julivert.

En una cassola amb bastant oli ben calent fem una primera fregida a les patates, només que agafin color i les reservem. Enretirem la major part de l'oli de la cassola que aprofitarem per altres fregides.

A la cassola, ara a foc suau hi posem l'all trinxant, així que vulgui agafar color hi posem dues cullerades soperes de farina i amb una cullera de fusta no deixem de remenar durant un parell de minuts. Hi afegim un got de vermut blanc, deixant-lo reduir una mica.

Hi reincorporem les patates i brou de peix i el de les cloïsses, que les cobreixin bé. Deixem arrencar el bull, passats uns deu minuts hi posem el peix, salpebrem. Passats quatre minuts més, hi posem les cloïsses i les gambes, així com el julivert trinxat. Ho deixem un parell de minuts acabant de coure tot plegat i ja tenim el plat a punt de servir.

TRUITA DE CARBASSÓ, FORMATGE DE CABRA I OLIVES NEGRES

Per a quatre persones he fet servir dos carbassons mitjans, una branca de farigola, cinc ous, 100 grs. de formatge de cabra, 50 grs. de parmesà, olives negres sense pinyol, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem tallant el carbassó a llesques fines i fregint-lo amb poc oli juntament amb la branqueta de farigola. Remenem sovint fins que agafi color. Traiem la farigola i salpebrem.

A part batem els ous, i hi incorporem les olives llescades, els formatges trossejats i el julivert trinxat. Ho afegim a la paella i a foc mitjà fem la truita fins que hagi quallat.

És un plat que tant es pot servir immediatament com deixant reposar i menjar-la freda.

ARRÒS AMB SAMFAINA

Per a quatre persones he necessitat dues cebes, dos pebrots verds, un carbassó mitjà, tres tomàquets, dos grans d'all, 350 grs. d'arròs bomba, herbes provençals, pebre negre, sucre, sal i oli.

Pelem la ceba i la tallem a juliana fina. Rentem el pebrot, el buidem de filaments i llavors i el tallem també a juliana. Rentem el carbassó i el tallem a tires petites. Llesquem els alls. Fem un petit tall en forma de creu als tomàquets i els escaldem durant un parell de minuts, una vegada refredats els traiem la pell i les llavors i els trinxem ben petits.

En una cassola amb una mica d'oli comencem sofregint la ceba. Quan comenci a esdevenir transparent hi afegim l'all i el pebrot. Un parell de minuts després, el carbassó. Quan tot estigui tou és el moment de posar-hi el tomàquet, una mica de sucre, sal, pebre i herbes provençals (barreja de sajolida, alfàbrega, farigola i fonoll). A foc suau deixem que es vagi concentrant.

Quan tinguem la samfaina feta hi posem gairebé un litre d'aigua, deixem que arrenqui el bull i amb el foc fort hi posem l'arròs. Passats uns minuts abaixem el foc, rectifiquem, si cal, de sal i deixem que continuï la cocció. Quan porti 16 minuts des de que hi hem posat l'arròs, apaguem el foc i el deixem reposar amb la cassola tapada amb un drap de cuina durant tres o quatre minuts abans de servir.

COCA DE PORROS, ALLS TENDRES I EMMENTAL

Per a quatre persones he necessitat pasta de full, quatre porros, dos manats d'alls tendres, formatge emmental, oli i sal.

Comencem estirant la pasta de full sobre una superfície empolsinada amb farina i tallant-la en forma quadrada o rectangular. La punxem amb una forquilla.

Netegem els porros i els alls tendres i ho tallem petit. Tallem el formatge a llesques fines.

En una paella amb una mica d'oli i a foc moderat sofregim els porros, passats uns minuts hi afegim els alls tendres i sal. Remenem sovint fins que ho tinguem cuit.

En una plata d'anar al forn damunt de paper de forn hi posem la pasta de full sobre la que hi repartim els alls tendres i el porro. Ho cobrim amb formatge emmental.

Ho enfornem a 220º durant un quart i mig. Deixem temperar uns moments, sense deixar que refredi i ja la podem servir.

AMANIDA TÈBIA D'ESCABETX DE TONYINA

Per a quatre persones he fet servir tres quarts de quilo de tonyina -la punta de la cua-, quatre cebes, dos pebrots verds, quatre pastanagues, quatre grans d'all, mig enciam, dos tomàquets, nous, pebre negre en gra, vinagre de poma, oli, sal, pebre, romaní i llorer.

Comencem traient els quatre filets de la tonyina, deixant-los sense pell ni espines i els tallem a daus. Tallem les cebes a juliana fina. Pelem i tallem les pastanagues a llesques fines. Netegem i tallem el pebrot a daus.

En una cassola amb oli fregim la tonyina salpebrada, just que agafi color i la reservem. Abaixem el foc i en el mateix oli comencem sofregint la ceba i els alls amb pell. Quan esdevingui transparent la ceba hi afegim el pebrot i uns minuts més tard la pastanaga. Salem i ho deixem estofar amb la cassola tapada.

Una vegada estofada la verdura hi reincorporem la tonyina, una branca de romaní, un parell de fulles de llorer i pebre negre en gra. Hi afegim mig got de vinagre de poma i amb la cassola destapada ho deixem uns minuts que redueixi. Aleshores hi posem un got d'aigua i ho deixem coure tot plegat entre dos quarts i dos quarts i mig. Deixem temperar.

Els plats d'escabetx guanyen d'un dia per l'altre. Si ho haguéssim previst, abans de muntar el plat ho escalfem de nou sense que arribi a bullir.

Netegem l'enciam i el tallem a juliana. Tallem també els tomàquets a llesques fines.

Emplatem sobre un llit d'enciam hi posem la tonyina i les verdures de l'escabetx amb el tomàquet al costat, unes nous i ho reguem amb el mateix suc de la cocció.

ARRÒS CREMÓS AMB CARXOFES, SALSITXES I PROVOLONE

Per a quatre persones he fet servir 350 grs. d'arròs bomba, tres carxofes, una ceba, quatre salsitxes petites, mitja lliura de formatge provolone, mantega, vi blanc sec, brou de verdures, oli, sal i pebre.

Comencem trinxant la ceba. Pelem les carxofes i les llesquem ben fines, les mantindrem en aigua i unes branques de julivert perquè no ennegreixin -no ho he fet amb llimona perquè no interessa que l'arròs n'agafi el gust-. Ratllem el provolone. Fem les salsitxes a talls d'entre un i dos centímetres. Fem arrancar el bull al brou de verdures.

En una cassola amb una cullerada de mantega i un raig d'oli, a foc moderat, comencem a sofregir les salsitxes. Quan agafin color hi afegim la ceba fins que esdevingui transparent, aleshores hi posem les carxofes i continuem la cocció durant cinc minuts més.

Hi posem l'arròs i el deixem torrar tot remenant durant un parell de minuts, moment en que ho reguem amb una copa de vi blanc sec apujant el nivell del foc fins que evapori. Salpebrem i tornem a moderar el foc anant posant de mica en mica el brou que ja tenim bullint. No hem de deixar de remenar. Passats uns 17-18 minuts, ho enretirem del foc posant-hi el provolone ratllat. Amb una cullera de fusta ho remenem bé de manera que vagi agafant la cremositat del formatge.

No parlo de risotto perquè he fet sevir el nostre arròs bomba i no les varietats italianes. A casa nostra d'arròs cremós se n'ha fet també sempre.

PORRADA

Fa uns dies la Maria Àngels del bloc VISCA LA CUINA ens proposava la recepta de la porrada. Ens explicava que era d'origen medieval i d'alguna manera similar al que avui coneixem com a vichysoisse, però amb un parell d'elements diferenciadors importants, no porta cap derivat làctic tipus nata o crema de llet i en canvi si que porta ametlles, tot plenament vegetal. Com a idea em va semblar molt interessant i avui us presento la meva versió.

 

Per a quatre persones he emprat un manat de porros, dues patates mitjanes, brou vegetal, farina d'ametlla, oli, sal i menta fresca.

 

Comencem netejant els porros i tallant la part blanca a rodelles. Pelem les patates i les tallem a daus. Rentem la menta fresca.

En una olleta amb una cullerada d'oli comencem sofregint el porro i la patata, remenem sovint. Així que vulgui començar a agafar color hi posem un parell de cullerades de farina d'ametlla, ho remenem durant uns moment i just ho cobrim amb el brou de verdures, també ho salem. Deixem que es vagi fent a foc moderat durant un quart i mig.

Ho deixem temperar perquè no es cogui la menta i així li aporti un plus de frescor. Posem la menta a l'olla reservant-ne algunes fulles per a la presentació. Ho triturem amb el braç elèctric.

És d'aquells plats que tan els podem servir tebis com freds. Gràcies Maria Àngels.

UNA MALA EXPERIÈNCIA

Ahir vàrem anar a Barcelona a fer el turista i al trobant-nos a Montjuïc ens vàrem atansar fins al recentment inaugurat centre comercial de les Arenes.

Dalt de la terrassa circular hi ha un restaurant italià, el Rossopomodoro. Era l'hora de dinar i ens venia de gust una pizza ja que feia temps que no en menjàvem...

Semblava que estèssim a Itàlia, molts cambrers, tal com allà és habitual, tots ells joves i italians que parlaven alguna cosa d'espanyol i menys de català, al menys l'entenien. Per cert, algun d'ells bastant poca-solta. He llegit que és una cadena de restaurants amb origen a Nàpols i que s'ha estès per tot el país i també està obrint locals a l'estranger.

Vàrem demanar un parell de pizzes diferents, passats 3-4 minuts des de que el cambrer en va prendre nota ja les teníem a taula, a algú li sona allò de 3 minuts de microones...?

El tomàquet no estava cuit, el formatge no estava fos, tenia l'aparença d'un tall de coca de crema que ens ha sobrat del dia anterior, es començava a clivellar.

En arribar a casa, ens vàrem trobar el regalet... una molt forta descompisició!

Ha estat la "nostra" mala experiència.

POLLASTRE AMB FAVES I CARXOFES

Per a quatre persones he necessitat un pollastre trossejat, quatre carxofes mitjanes, un quilo i quart de faves, dos tomàquets madurs, dues cebes tendres, dos grans d'all, julivert, llorer, oli, sal i pebre negre.

Netegem les carxofes i de cada una en fem vuit talls, les tenim en aigua amb julivert o llimona perquè no ennegreixin. Pelem les faves. Trinxem bé la ceba. Del tomàquets en traiem la pell i les llavors i els tallem ben petit.

En un pot bullim les carxofes entre 6 i 8 minuts, no han de quedar cuites del tot. Reservem tan les carxofes com l'aigua de la cocció.

Salpebrem el pollastre i el fregim en una cassola amb un parell de cullerades d'oli ben calent. Així que agafi color el reservem. Si ha deixat anat molt de greix en traiem de la cassola.

Amb poc oli dons i a foc suau sofregim la ceba tot remenant sovint. Quan canvii de color hi afegim el tomàquet i el deixem que es vagi concentrant. Reincorporem a la cassola el pollastre reservant-ne el fetge, ho cobrim amb l'aigua de coure les carxofes, hi afegim un parell de fulles de llorer i en continuem la cocció a foc mitjà.

Preparem una picada amb els alls, el julivert i el fetge del pollastre.

Passat uns 20 minuts hi afegim les faves, les carxofes i la picada. Si quedés massa eixut hi posem una mica més d'aigua. Rectifiquem, si cal, de sal i acabem la cocció uns 20 minuts més.

És d'aquells plats que deixats reposar, fins i tot, d'un dia per l'altre són més bons que servits immediatament.

PASTÍS DE SEITONS I PATATES

Fa unes setmanes la Natalia del bloc Provare Per Gustare va suggerir aquesta recepta que preparava la seva mare. Em va semblar una molt bona combinació i li vaig assegurar que la provaria, aquí està doncs, també us la recomano, no us decebrà.

Per a quatre persones he fet servir un quilo de seitons ben frescos, quatre patates mitjanes, tres grans d'all, julivert, pa ratllat, oli, sal i pebre.

He començat netejant els seitons traient-los el cap, els budells i l'espina, procurant que quedin oberts com un llibre. Els esbandim bé i deixem escórrer completament. Pelem les patates i les llesquem finament. Trinxem ben petit l'all i el julivert.

Untem amb oli una plata per anar al forn, i hi distribuïm una capa de patates i a sobre una capa de seitons, salpebrem, hi posem all i julivert i reguem amb oli. Continuem amb una segona capa igual que la primera i a més de la sal, el pebre, l'all i el julivert i escampem pa ratllat per sobre i un altre raig d'oli.

Ho enfornem a 180º durant uns tres quarts, la superfície ens ha de quedar cruixent. Deixem temperar una mica abans de servir.

La Natalia ens deia que, si en queda, a l'endemà en fred és igualment bo. Aquest aspecte no el puc confirmar... no n'ha sobrat.

Gràcies Lia.

MAGRET D'ÀNEC AMB ESPÀRRECS VERDS I SALSA DE TARONJA I MANDARINA

Per a quatre persones necessitem dos magrets d'ànec, una dotzena espàrrecs verds, sis talls de taronja confitada, quatre mandarines grans, una ceba grossa de Figueres, oli, sal i pebre.

El més entretingut és la salsa, així que comencem trinxant la ceba i enrossint-la en un pot amb unes gotes d'oli a foc molt suau. Ho remenem sovint.

Tallem a trossos petits quatre dels talls de taronja, en reservem els altres dos per a la decoració. Espremem les mandarines.

Així que la ceba comenci a quedar daurada hi afegim tant la taronja com el suc de mandarina i en continuem la cocció a foc suau. Passats un minuts ho triturem ben fi amb el braç elèctric i deixem que segueixi reduint fins a obtenir la consistència que ens agradi.

Escaldem els espàrrec durant un parell de minuts en aigua bullent i una vegada ben escorreguts, els salpebrem i els acabem de fer a la planxa.

Amb un ganivet ben esmolat fem uns talls en diagonal al costat de la pell del magret i seguidament uns altres de creuats, dibuixant com una graella, no hem d'arribar a tallar la carn. El salpebrem.

En una paella ben calenta posem el magret, sense oli, ja en deixa anar de la pròpia grassa, primer pel costat de la pell, entre 5 i 7 minuts, fins que quedi enrossit, el girem i el deixem entre 2 i 3 minuts més pel costat de la carn.

Per emplatar, tallem el magret a talls de màxim un centímetre de gruix. La carn ha de ser rosadeta ja que si el fem massa queda molt eixuta i endurida. Si no agradés tan rosat, una vegada tallat, a la mateixa paella en que l'hem fet, passem durant un moment cadascun dels talls.

El moment de servir hi posem uns cristalls de sal per sobre, en potenciarem el sabor.

SÈPIA AMB PÈSOLS I ALLS TENDRES

Ara estem en la bona època pels pèsols frescos i els alls tendres i ens n'hem d'aprofitar.

Per a quatre persones he fet servir dos quilos de pèsols frescos del Maresme, un manat d'alls tendres, dues sèpies mitjanes, un tomàquet, una ceba grossa de Figueres, dos grans d'all, julivert, un got de vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Desgranem els pèsols; tallem els alls tendres, netegem les sèpies reservant-ne la salsa i les tallem a daus; trinxem la ceba ben petita i tallem a daus petits el tomàquet sense pell ni llavors, l'haurem escaldat en aigua bullent durant un minut.

En una cassola amb una mica d'oli, a foc viu, sofregim la sèpia, així que s'hagi begut l'aigua que desprèn, la reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc suau sofregim la ceba fins que comenci a agafar color. Hi afegim el tomàquet i deixem que vagi confitant. Quan el tinguem a punt hi afegim la sèpia, els pèsols i els alls tendres i hi posem el vi blanc i deixem reduir. Aleshores hi posem aigua sense arribar a cobrir del tot i ho salpebrem. Deixem que vagi fent a poc a poc.

Mentre preparem una picada amb l'all, el julivert i la salsa de la sèpia. Ho deixatem amb un cullerot de l'aigua de la cocció i ho incorporem a la cassola. Ho deixem uns minuts que cogui tot plegat i ja podem servir.

CONILL AMB CARXOFES I XAMPINYONS A LA MANERA DE LA NOGUERA

A la comarca de la Noguera, acostumen a fer les picades amb nous enlloc d'ametlles i/o avellanes, en tenen i les aprofiten. Les nous aporten color a la salsa.

Per a quatre persones he fet servir un conill, tres carxofes, vuit xampinyons mitjans, una ceba, un tomàquet madur, dos grans d'all, una llesca de pa, un grapat de nous, julivert, una copa de vi ranci, brou de carn o de verdures, una branca de farigola, una fulla de llorer, un bitxo, farina, oli, pebre i sal. Per a l'acompanyament arròs llarg.

Pelem i tallem les carxofes en quatre o sis talls i les escaldem durant tres minuts en aigua amb sal. Les deixem escórrer bé. Després les enfarinem i fregim amb abundant oli calent.

Salpebrem i enfarinem el conill. En una cassola amb oli calent el fregim superficialment, volta i volta i el reservem. En el mateix oli fregim els alls i la llesca de pa; també els reservem per a la picada.

A la mateixa cassola, a foc mitjà, sofregim la ceba trinxada, tot remenant sovint durant mig quart. Aleshores hi incorporem les carxofes, el tomàquet ratllat, el bitxo, el llorer i la farigola. Ho deixem coure tot plegat mig quart més.

Mentre preparem la picada amb els alls i el pa fregits, les nous, el fetge del conill i julivert. Una vegada feta la deixatem amb el vi ranci.

En una paella amb unes gotes d'oli saltem ràpidament els xampinyons tallats a quarts.

Incorporem a la cassola el conill, la picada i els xampinyons i gairebé ho cobrim amb el brou. Rectifiquem de sal. Ho deixem a foc suau que vagi fent durant mitja hora llarga.

Per acompanyar el plat bullim arròs llarg.

Aquest plat convé deixar-lo reposar com a mínim una hora i no li va gens malament haver-lo preparat el dia abans.

SALTAT D'ALLS TENDRES, CARXOFES I BOTIFARRA NEGRA

Per a quatre persones necessitem un manat d'alls tendres, sis carxofes, 150 grs. de botifarra negra, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Pelem les carxofes deixant-les en aigua i unes branques de julivert o uns talls de llimona per evitar-ne l'oxidació.

En un pot amb aigua bullint les escaldem durant tres minuts, les escorrem i reservem.

En una paella amb una cullerada d'oli, calent saltem els alls tendres que haurem tallat a talls d'entre un i dos centímetres, així que comencin a voler agafar color hi afegim la botifarra tallada a daus i ho saltem durant un parell de minuts. Aleshores hi afegim les carxofes escaldades, sal, pebre i una copa de vi blanc. Deixem reduir a foc viu i ho servim seguidament.

Les verdures ens quedaran al dente oferint-nos millor tot el seu sabor.

A SANTI SANTAMARIA

Fa uns mesos vaig mostrar una recepta inspirada en el mestre que avui ens ha deixat, Santi Santamaria, qui a més d'excel·lent cuiner va tenir la valentia de dir el que molts pensem però que segurament és politicament incorrecte.

Avui torno a mostrar-la. Va per tu, Santi!!

El Craterellus cornucopioides, conegut com a trompeta, trompeta de la mort, vaqueta negre, rossinyol negre... els noms populars varien molt d'una comarca a l'altra, és un molt bon comestible que tan es consumeix fresc a la tardor o assecat o en pols durant tot l'any. Desprèn un aroma i sabor força interessants.

Per a quatre persones he fet servir una lliura d'arròs, un bon grapat de trompetes seques, una ceba, mantega, formatge Grana Padano, pebre negre, oli i sal.

Una hora abans de començar a cuinar he posat a rehidratar les trompetes amb més d'un litre d'aigua. Aquesta aigua recollirà una part important del gust dels bolets i és amb la que els cuinarem.

Fem arrencar el bull a l'aigua dels bolets.

Trinxem la ceba i la sofregim a foc suau en una cassola, amb una cullerada de mantega i un rajolí d'oli, fins que canvii de color. Aleshores hi posem l'arròs i el deixem torrar durant un parell de minuts tot remenant, moment en que hi incorporem les trompetes, reservant-ne però alguna per a la decoració final. Salpebrem.

Hi anem posant líquid bullent de mica en mica, remenant durant tota l'estona. Quan tinguem l'arròs al dente, hi posem el formatge ratllat, remenem energicament perquè es fongui i doni la cremositat al plat i ja fora del foc el deixem reposar durant un parell de minuts.

A part hem saltejat en una paella la resta de trompetes amb les que decorem el plat.