FILET DE PORC AMB XAMPINYONS I SALSA DE MOSTASSA

Per a quatre-sis persones ens caldran dos filets de porc, 200 grams de xampinyons, dues cebes grosses de Figueres, mostassa a la mel, crema de llet, brou de pollastre o de verdures, orenga, vi ranci, oli, farina, sal i pebre.

Tallem els filets  a rodanxes d'un centímetre de gruix. Salpebrem i en una paella amb un parell de cullerades d'oli els fem pels dos costats. Reservem.

Pelem i trinxem les cebes. Netegem i llesquem els xampinyons.

A la mateixa paella sofregim la ceba a foc moderat fins que comenci a enrossir. Ara hi incorporem els xampinyons, salem lleugerament, i continuem la cocció fins que hagin absorbit l'aigua que deixen anar.

Ara hi afegim una cullerada curulla de farina, remenem durant un parell de minuts i hi posem una tassa de vi ranci. Deixem evaporar l'alcohol, ho cobrim amb el brou i esperem a que redueixi a la mitat.

En aquest moment hi posem un petit raig de crema de llet i una cullerada de mostassa a la mel. Remenem abans de tornar la carn a la paella, hi afegim orenga i deixem coure tot plegat durant quatre-cinc minuts més.

Servim de seguida.

POLLASTRE AMB MOSTASSA I CERVESA

Per a quatre persones ens caldrà un pollastre tallat a octaus, una cervesa petita, dues cebes de Figueres, mostassa, cama-secs, farina, oli, sal i pebre.

Cobrim els cama-secs amb aigua per rehidratar-los.

Pelem  les cebes i les tallem a juliana fina.

Polim el pollastre de possibles restes de plomes, el salpebrem i en una cassola ampla el fregim en oli calent fins que agafi color per tots els costats. Reservem.

Retirem l'excés de grassa que haurà deixat el pollastre i a foc més suau sofregim la ceba fins a tenir-la daurada. 

Ara és el moment d'incorporar-hi un parell de cullerades rases de farina, deixem coure durant un parell de minuts tot remenant-la. Hi incorporem la ceba i l'aigua de remullar els cama-secs. Continuem remenant per començar a lligar la salsa abans de tornar-hi a posar el pollastre. Tapem la cassola i deixem coure a foc suau durant mitja hora llarga.

En aquest punt hi afegim una cullerada de mostassa i els bolets. Remenem, corregim si cal de sal i deixem coure tot plegat durant deu minuts més, ara amb la cassola destapada.

Podem servir immediatament o bé, com passa amb la majoria de rostits, deixar reposar, fins i tot d'un dia per l'altre i escalfar-ho abans de servir, el plat hi sortirà guanyant.

POLLASTRE A LA MOSTASSA AMB SALSA DE TARONJA

Per a quatre persones necessitarem un pollastre tallat a octaus, mostassa, dues taronges, oli, sal i pebre.

Salpebrem el pollastre i el daurem en una cassola amb dues cullerades d'oli. 

Fem que el pollastre escorri bé l'oli,  l'untem amb mostassa i el deixem reposar ben bé durant mitja hora.

Enretirem la major quantitat d'oli de la cassola, hi tornem a posar el pollastre més el suc de dues taronges i la mateixa quantitat d'aigua. Tapem la cassola i ho fem coure durant cinc quarts a foc suau girant-lo de tant en tant.

Passat aquest temps destapem la cassola i si cal, deixem reduir la salsa. 

Com la majoria de guisats el podem servir seguidament o tenir-ho preparat i escalfar-ho just abans de servir.

FIDEUS AMB CONILL A LA MOSTASSA

Per a quatre persones ens caldrà un conill fet a talls petits, 350 grs. de fideus, dos porros, dues pastanagues, 150 grs, de pèsols desgranats, vuit xampinyons, un tomàquet madur, tres grans d'all, llorer, romaní, mostassa a l'antiga, un parell de carquinyolis, vi ranci, brou de verdures, oli, sucre, sal i pebre.

Netegem els porros els tallem primer per la meitat de dalt a baix i seguidament en fem talls d'un parell de dits. Pelem les pastanagues i en fem llesques no massa gruixudes. Netegem els xampinyons i els fem a quatre o sis talls cadascun. Escaldem el tomàquet, li traiem la pell i les llavors i el trinxem. 

Salpebrem el conill i l'enrossim amb poc oli. Fem el mateix amb els alls una fulla de llorer i una branca de romaní. També els reservem.

A la mateixa cassola, si cal amb una mica més d'oli, sofregim primer el porro, posteriorment hi anem afegint la pastanaga primer, després els xampinyons i finalment els pèsols. Quan ho tinguem sofregit hi afegim el tomàquet, una punta de sucre per matar-ne l'acidesa, sal i pebre i en continuem la cocció.

Mentre, preparem una picada amb els alls, el llorer i el romaní reservats, els carquinyolis, i el fetge del conill. Hi incorporem una bona cullerada de mostassa a l'antiga i ho deixatem amb un got de vi ranci.

Tornem el conill a la cassola, hi incorporem la picada i ho cobrim bé amb el brou de verdures. Ho deixem coure durant un quart abans de posar-hi els fideus. Continuem la cocció fins que els fideus estiguin al dente. Deixem reposar durant un parell de minuts abans de servir.

CONILL A LA MOSTASSA

Per a quatre persones hem emprat dues cebes, vuit espatlles de conill, mig petricó de llet, dues cullerades soperes de mostassa a l'antiga, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Pelem la ceba i la tallem a juliana. Salpebrem el conill i el fregim a foc fort en una cassola amb molt poc oli, ha d'agafar color per tots costats. El reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc moderat, sofregim la ceba. L'anem remenant sovint. Així que agafi color hi reincorporem el conill i hi posem dos gots de vi blanc. Deixem reduir.

En aquest punt hi posem la mostassa i ho mig cobrim amb aigua, tapem la cassola i deixem coure durant mitja hora. De tant en tant girem el conill. Hi afegim la llet i ho deixem un quart més.

És d'aquells plats que guanyen si els deixem reposar, encara que sigui d'un dia per l'altra i els escalfem abans de servir.

MELMELADA DE CEBA I MOSTASSA

Melmelada senzilla de preparar i que podem emprar com a acompanyament de plats tan de carn com de peix a la planxa. Una altra aplicació és amb torrades i formatge gratinat.

Per a quatre persones ens caldran 4 cebes mitjanes, dues cullerades de mel, dues cullerades de mostassa fina, oli i mantega.

Tallem les cebes a juliana ben fina. En un cassó hi posem un rajolí d'oli suau i hi fem fondre una cullerada de mantega. A foc suau sofregim la ceba amb el casso tapat, el vapor que desprengui la ceba n'ajudarà la cocció sense menester gaire oli. Remenem de tant en tant. Si quedés massa sec hi afegim una mica d'aigua. La ceba de mica en mica anirà agafant color.

Quan hagi agafat un color marró fosc, hi posem la mostassa i la mel, ho remenem bé i deixem temperar.

En no portar gaire sucre, només la dolçor de la mel, no la podem conservar gaires dies i sempre a la nevera. És interessant doncs, fer només la quantitat que necessitem en cada moment.