ESPAGUETIS AMB TOMÀQUETS AL FORN

En la meva darrera publicació deia que, entre d'altres aplicacions dels tomàquets al forn, a Itàlia els mengen amb pasta, especialment amb espaguetis, els Spaguetti con i pomodori al forno, vet aquí dons aquesta recepta.

Partim dons dels ingredients de la recepta anterior afegint-hi 320 grams d'espaguetis, parmesà i sal.

Anem controlant el punt de cocció dels tomàquets al forn. 

Els tomàquets els podríem tenir fets amb antelació, en aquest cas, només ens caldria escalfar la platera abans d'acabar el plat.

Coem la pasta en abundant aigua amb sal fins a tenir-la al dente, l'escorrem i la passem directament a la platera amb els tomàquets calents.

Ho barregem bé amb el formatge acabat de ratllar, si calgués hi podem afegir una mica de l'aigua de coure la pasta.

Servim de seguida. 

ESPAGUETIS AMB SALSA AMATRICIANA

Amatrice és una localitat del centre d'Itàlia que ha donat nom a una de les salses amb que s'acompanya la pasta, el sugo all'amatriciana.

Els ingredients que empraven els pastors de la zona eren bàsicament la cansalada, el formatge d'ovella i el bitxo. Quan portaren la salsa a Roma per vendre els seus formatges i carns de porc i d'ovella, hi afegien el tomàquet, tan al gust de la capital. Avui són tots aquests i només aquests els ingredients que porta la salsa.

La salsa amatriciana és molt fàcil i ràpida de preparar, de tal manera que gairebé en començar a cuinar-la ja podem posar al foc l'aigua per coure la pasta.

Per a quatre persones ens caldrà: 320 grams d'espaguetis, 350 grams de tomàquet, 100 grams de cansalada, un bitxo, vi blanc sec, 100 grams de formatge pecorino romano (en el seu defecte un bon formatge sec d'ovella), pebre negre, oli i sal.

Comencem tallant la cansalada a tires fines. En una paella només amb unes gotes d'oli la saltem ràpidament. Així que el greix transparenti hi afegim el bitxo sencer -si agrada molt el picant el trinxem finament- pebre negre i un got de vi blanc. Deixem reduir i reservem.

A la mateixa paella hi incorporem el tomàquet sense pell i trossejat, si fos de conserva potser hi haurem d'acabar posant una mica de sucre per compensar-ne l'acidesa. Anem remenat fins a tenir la salsa de tomàquet al punt, moment en que hi tornem a posar la cansalada, ara sense el bitxo, remenem bé i ja hi podem afegir els espaguetis que haurem cuinat al dente amb aigua salada.

Hi ratllem el formatge d'ovella al moment de servir.

RIGATONI FARCITS DE CARBASSA

Estem acostumats als canelons i a la lassanya fets amb carn, amb peix o verdures, una preparació diferent, no tan coneguda, és la de farcir pasta grossa.

En els últims anys, especialment en el dinar de Nadal, s'està optant per farcir els galets amb la carn d'olla. En cru es farceixen els galets amb la carn de la pilota, quan el caldo està bullint s'hi afegeixen els galets farcits i en els 14-15 minuts de la cocció ho tenim tot a punt.

En la recepta d'avui farcirem rigatoni, una pasta en forma de cilindre amb unes estries a la part exterior. Com que a diferència dels galets els rigatoni estan oberts per ambdós costats no els farcirem en cru per tal de no perdre la pasta en coure's. 

Així dons els courem menys que al dente, els deixarem refredar i els farcirem. Acabarem el plat al forn amb el que tot plegat acabarà d'agafar el seu punt.

El farcit, al igual que el dels canelons, pot ser tan variat com es vulgui. En aquesta proposta els farcirem de carbassa rostida al forn, molt més gustosa que no pas  bullida.

Per a quatre persones necessitarem:

Per al farcit, 250 grams de carbassa, mig porro, una pastanaga, mantega, oli, sal i pebre.

Per a la pasta, 250 grams de rigatoni del número 24, formatge ratllat per gratinar, 40 grams de farina, 40 grams de mantega, 300 cl. de llet, sal i nou moscada.

Comencem escalfant el forn a 200º per rostir la carbassa. Pelem les verdures i en fem una bresa, a grans talls. La posem en un recipient que pugui anar al forn, salpebrem i hi afegim una nou de mantega i ho reguem amb un petit fil d'oli. No ens cal afegir cap mena de líquid, amb els propis sucs es courà tot potenciant els sabors.

Ho mantenim al forn durant una hora, cada quart ho girem i remenem. Passat aquest temps ho triturem ràpidament, no cal que quedi especialment fina.

El fabricant de la pasta ens diu que cal coure-la en abundant aigua salada durant dotze minuts per tenir-la al dente. Nosaltres només ho farem durant 10 minuts. La colarem i remullarem amb aigua freda per tallar la cocció.

Estenem la pasta damunt d'un drap de cuina.

Ajudant-nos amb una màniga pastissera farcim els rigatoni amb la carbassa rostida. 

Preparem una salsa beixamel deixant fondre la mantega i afegint-hi la farina. Remenem durant un minut llarg per tal de coure la farina. Ara hi anem afegint la llet que tindrem a punt d'ebullició, continuem remenant, salpebrem i hi ratllem una punta de nou moscada. Ha de coure uns deu minuts.

Posem una base de salsa beixamel a cada una de les cassoletes individuals i hi col·loquem els rigatoni farcits.

Cobrim amb la resta de salsa i finalment amb el formatge ratllat.

Ho posem al gratinador del forn fins que el formatge hagi fos i agafi un bonic color daurat.

ESPAGUETIS AMB ANXOVES

Aquesta és una recepta de pasta llarga, ràpida de preparar i amb un gust especial que pot ser o no picant en funció dels gustos.

Per a quatre persones ens caldrà 350 grams d'espaguetis (també podrien ser tallarines), quatre anxoves dessalades, un gra d'all, quatre tomàquets madurs, un bitxo (optatiu), julivert, oli i sal.

Comencem llescant finament l'all. Trinxem la polpa dels tomàquets sense pell ni llavors. Trinxem també les anxoves dessalades.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim l'all i el bitxo, si no ens agrada el picant no l'hi posem i si agrada molt, n'hi posem dos.

Així que comenci a enrossir l'all hi incorporem les anxoves i acte seguit el tomàquet, salem lleugerament. Deixem a foc suau que es vagi fent la salsa, remenant sovint.

Mentrestant en una olla amb aigua abundant i sal coem la pasta just fins que estigui al dente. L'escolem i la incorporem a la paella amb la salsa de tomàquet i anxoves, hi afegim julivert trinxat i el barregem bé durant dos o tres minuts per tal de que s'amalgamin els diferents ingredients.

Ho servim seguidament.

PASTA LLARGA A LA TARONJA

Fa pocs dies en el bloc que comparteixen les toscanes Natalia i Pina suggerien uns espagueti amb mascarpone a la taronja. La Lia assegurava que és una barreja de senzillesa i bondat especialment delicada al paladar. La proposta em va semblar molt engrescadora i vet aquí que no he tardat gens a fer la meva versió.

Per a quatre persones ens caldràn 350 grams de pasta llarga (espaguetis o tallarines), dues taronges, 150 grams de mascarpone, una tassa de llet, 30 grams de mantega, sal, pebre i parmesà.

Rentem bé les taronges i les assequem. Ratllem la pell d'una d'elles i n'espremem el suc.

Posem en una paella antiadherent unes gotes d'oli i la mantega, a foc suau, deixem què es fongui. Ara hi afegim la ratlladura de taronja, anem remenant amb una espàtula de fusta o de silicona durant uns minuts deixant que la mantega agafi tot el sabor de la taronja.

Hi incorporem el mascarpone i continuem remenant-ho fins que es fongui i quedi tot incorporat. En aquest punt hi afegim el suc de taronja i la llet. Així que arrenqui el bull tapem la cassola i ho deixem coure durant uns tres minuts. Salpebrem i continuem remenant-ho uns instants més.

Mentre haurem bullit la pasta. Així que estigui al dente la incorporem a la paella amb la salsa, també hi afegim un cullerot de la mateixa aigua de coure-la. Ho remenem a consciència perquè s'amalgamin tots els sabors. 

Enretirem la paella del foc i ho servim. Acabem el plat ratllant al moment formatge parmesà i la pell de la segona taronja.

TALLARINES AMB PATÉ DE POP A LA GALLEGA

Tafanejant en una botiga de productes selectes vaig trobar un paté de pop a la gallega, producte que no coneixia, em vaig animar a comprar-ne i vet aquí la primera aplicació que he preparat.

La pasta lliga amb gairebé tot, així doncs he preparat unes tallarines amb porro i el paté, la combinació ha sigut un encert.

Per a quatre persones he emprat 400 grams de tallarines, un porro, paté de pop a la gallega, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

Comencem netejant el porro de les arrels i la primera capa, eliminem també les fulles verdes. Tallem el tronc en cilindres d'uns 10 centímetres i els fem a juliana fina.

En una paella amb una cullerada d'oli, saltem el porro -que hem salpebrat- a foc viu fins que es comenci a estovar, no ha de quedar massa fet. 

Mentrestant en una olla amb abundant aigua, sal i un petit raig d'oli, coem la pasta fins que estigui al dente. L'escorrem i la incorporem seguidament a la paella amb el porro i ho acabem de saltar tot plegat durant un parell de minuts més.

Ja podem muntar el plat amb la pasta, hi ratllem al moment formatge parmesà i l'acabem amb una porció de paté.

CEPS A LA BORDELESA AMB PASTA

Fa molt pocs dies, la M. Àngels en el seu bloc VISCALACUINA ens parlava de siurenys a la bordelesa, un plat de temporada del què em va cridar l'atenció que portava pa ratllat. Aprofitant que tinc bolets frescos, aquesta és la meva versió, a la que hi he afegit pasta per a convertir-lo en un molt complert primer plat.

Per a quatre persones ens caldrà: 4 ceps mitjans, 300 grs. de pasta, all, julivert, llimona, pa ratllat, llavors de sèsam, oli, sal i pebre.

En un recipient amb abundant aigua amb sal, coem la pasta fins que estigui al dente.

Netegem bé els bolets i els tallem a llesques. Trinxem tres grans d'all i unes branques de julivert, espremem el suc de mitja llimona.

Saltem els bolets en una paella fins que s'hagi evaporat l'aigua que deixen anar, ho reguem amb una cullerada d'oli i hi incorporem l'all trinxat. Continuem la cocció durant un parell o tres de minuts abans d'afegir-hi el julivert, una cullerada de pa ratllat barrejat amb llavors de sèsam, el suc de llimona, sal i pebre. 

Ho saltem dos minuts més, hi afegim la pasta ben escorreguda, unes voltes més i ja tenim el plat a punt per servir.

FIDEUS AMB CONILL A LA MOSTASSA

Per a quatre persones ens caldrà un conill fet a talls petits, 350 grs. de fideus, dos porros, dues pastanagues, 150 grs, de pèsols desgranats, vuit xampinyons, un tomàquet madur, tres grans d'all, llorer, romaní, mostassa a l'antiga, un parell de carquinyolis, vi ranci, brou de verdures, oli, sucre, sal i pebre.

Netegem els porros els tallem primer per la meitat de dalt a baix i seguidament en fem talls d'un parell de dits. Pelem les pastanagues i en fem llesques no massa gruixudes. Netegem els xampinyons i els fem a quatre o sis talls cadascun. Escaldem el tomàquet, li traiem la pell i les llavors i el trinxem. 

Salpebrem el conill i l'enrossim amb poc oli. Fem el mateix amb els alls una fulla de llorer i una branca de romaní. També els reservem.

A la mateixa cassola, si cal amb una mica més d'oli, sofregim primer el porro, posteriorment hi anem afegint la pastanaga primer, després els xampinyons i finalment els pèsols. Quan ho tinguem sofregit hi afegim el tomàquet, una punta de sucre per matar-ne l'acidesa, sal i pebre i en continuem la cocció.

Mentre, preparem una picada amb els alls, el llorer i el romaní reservats, els carquinyolis, i el fetge del conill. Hi incorporem una bona cullerada de mostassa a l'antiga i ho deixatem amb un got de vi ranci.

Tornem el conill a la cassola, hi incorporem la picada i ho cobrim bé amb el brou de verdures. Ho deixem coure durant un quart abans de posar-hi els fideus. Continuem la cocció fins que els fideus estiguin al dente. Deixem reposar durant un parell de minuts abans de servir.

PASTA AMB BACALLÀ, ALLS TENDRES I OLIVES ARBEQUINES

Per a quatre persones ens caldrà: mitja lliura de bacallà esqueixat, 300 grs. de pasta, un manat d'alls tendres, una ceba, olives arbequines, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

24 hores abans esqueixem el bacallà i el mantenim en remull, a la nevera, canviant-li l'aigua tres vegades.

Trinxem la ceba, netegem els alls i els fem a talls d'un centímetre.

En una paella amb una cullerada d'oli, sofregim la ceba a foc suau. Quan comença a voler agafar color, hi afegim els alls tendres, el bacallà escorregut i les olives, salpebrem i continuem la cocció uns minuts més.

Mentre, en una olla amb abundant aigua amb sal bullint, coem la pasta fins a tenir-la al dente.

Escorrem la pasta i l'afegim a la paella amb el bacallà i els alls. Hi ratllem formatge parmesà remenant-ho fins que hagi fos. Servim immediatament.

CASSOLADA DE FIDEUS AMB GAMBES I CLAVELLADA

La clavellada, també coneguda com a rajada o bastina, és un peix romboïdal molt apreciat a la cuina, del que se n'aprofiten només les aletes que els pescadors a la barca se n'encarreguen de tallar i pelar. Les seves espines són cartilaginoses.

Per a quatre persones ens caldrà dues aletes de clavellada, una dotzena de gambes mitjanes, mig quilo de fideus, dues patates mitjanes, quatre grans d'all, un tomàquet madur, una llesca de pa del dia anterior, una fulla de llorer, julivert, brou de peix, oli i sal.

Comencem blanquejant la rajada. La posem dins d'aigua bullent i l'escaldem durant un parell de minuts. La rentem en aigua freda i damunt la fusta de treball, amb el dors de la fulla del ganivet sense fer massa pressió per a no trencar les espines, anem descarnant les aletes. Amb aquesta operació ens quedarà només la carn de la rajada, sense les espines, que en trencar-se fàcilment són una nosa el trobar-se-les al plat.

En una cassola hi posem tres cullerades d'oli i quan estigui calent hi posem els alls que vagin agafant color. Aleshores hi afegim el llorer, el julivert, el pa i el tomàquet tallat a grans trossos. Quan tot hagi agafat color, ho passem al morter i en fem la picada.

En el mateix oli hi posem les patates pelades i tallades, la picada i ho cobrim amb el brou de peix. Passats uns deu minuts hi afegim els fideus, salem i continuem la cocció. Cinc minuts més tard hi posem la carn de la clavellada i les gambes. Amb cinc minuts més ja tindrem la cassola de fideus a punt.

SPAGHETTI AL NERO DI SEPPIA

Fa uns anys, quan vàrem visitar els nostres amics Patrizia i Benedetto, a Marsala, ens van preparar aquest plat com a benvinguda.

Ells són uns autèntics fans dels spaghetti, però sempre amb salsa de tomàquet, a l'oest de Sicília majoritariament és així. Quan els havíem preguntat si no els menjaven mai de cap altre manera, ens digueren que sí, amb sèpia i la seva tinta. Recordant la conversa ens esperaven amb aquest plat a taula. Aquest?, de fet ben bé no, ja que la sorpresa va ser que la Patrizia el va fer amb les sèpies senceres. Per comoditat a l'hora de menjar ho prefereixo així:

Per a quatre persones he fet servir tres sèpies mitjanes, una ceba grossa, un gra d'all, un parell de cullerades de tomàquet fregit, vi blanc sec, un bitxo, 400 grs. de spaghetti, julivert, oli, sal i pebre.

He començat netejant i trossejant les sèpies, reservant les bosses de tinta en una tassa amb aigua, de fet n'he obtingut només dues doncs la tercera estava trencada. Trinxem la ceba, l'all, el julivert i el bitxo.

En una paella amb oli, a foc suau, sofregim primer la ceba i així que agafi color hi afegim l'all. Quan ja estiguin tendres hi incorporem la sèpia tot apujant el nivell del foc. Ho remenem sovint. Quan s'hagi begut l'aigua que ha després la sèpia hi posem mitja copa de vi blanc i deixem reduir. Ara és el moment de posar-hi el tomàquet, el bitxo i la tinta de la sèpia, prèviament haurem foradat les bosses amb la punta del ganivet. Salpebrem i a foc suau deixem fer durant una hora. Si cal hi afegirem una mica d'aigua.

Coem la pasta amb abundant aigua amb sal fins que estigui al dente. L'escorrem i l'afegim a la paella amb la sèpia. Remenem bé durant un parell de minuts i ja podem servir amb julivert trinxat per sobre.

Grazie, Patrizia.

LLAÇOS AMB BACALLÀ, MUSCLOS I ALLS TENDRES

Per a quatre persones he necessitat una lliura de pasta, es aquest cas llaços, 300 grs. de bacallà esqueixat, una vintena de musclos, un manat d'alls tendres, oli, sal i pebre.

Comencem dessalant el bacallà esqueixat, vigilant que no hi quedi cap espina. El tenim 24 hores en remull canviant tres vegades l'aigua. Abans de començar la cocció es convenient tastar-lo per veure el punt de sal que manté.

Posem el bacallà en una olla amb aigua bullint, a partir de que torni a arrencar el bull el deixem tres minuts i el reservem.

Obrim els musclos al vapor. Els traiem de la clova i en reservem l'aigua que desprenguin.

Coem la pasta en aigua bullent i una mica de sal, fins que quedi al dente.

Pelem els alls tendres i els tallem a llesques d'un centímetre aproximadament de gruix.

Els saltem en una paella amb una mica d'oli. Així que comenci a agafar color hi afegim el bacallà escaldat, la pasta escorreguda, els musclos i una mica del líquid que hem reservat. Salpebrem i ho saltem tot plegat durant uns tres minuts abans de servir calent.

TALLARINES AMB RAP I TROMPETES

Per a quatre persones ens caldran quatre cues de rap d'uns 25-30 cm., una lliura de tallarines, quatre patates mitjanes, trompetes de la mort, tres grans d'all, dos tomàquets, una ceba, una fulla de llorer, una llesca de pa, julivert, brou de peix, oli i sal.

Pelem les cues de rap i de cada una en fem dos filets.

Amb la pell, les espines, la ceba, un tomàquet i julivert en farem un brou.

Ara que no és temporada de bolets, he fet servir trompetes seques. Una hora abans les he posat en aigua a rehidratar.

Pelem les patates i les trenquem. A la cassola amb oli en fem una primera fregida fins que comencin a agafar color. Les reservem damunt de paper de cuina.

Enretirem gairebé tot l'oli de la cassola i amb el que queda fregim els alls fins que quedin ben foscos però sense arribar-se a cremar. També hi fregim la fulla de llorer, el pa, el tomàquet i julivert. Amb tots aquests ingredients en fem una picada.

Tornem les patates a la cassola amb les trompetes, ho cobrim el doble de volum amb l'aigua d'hidratar els bolets i brou de peix. Així que arrenqui el bull hi posem les tallarines que he trencat en tres trossos, fan de més bon menjar, la picada i sal. Passat uns cinc minuts hi afegim el rap. Quan la pasta estigui al dente, apaguem el foc i deixem reposar un parell de minuts abans de servir.

FIDEUS A L'ALL CREMAT

El passat mes d'octubre ja vaig mostrar la recepta de RAP A L'ALL CREMAT AMB PATATES I ARRÒS, tot fent una variant agoserada de les receptes de peix a l'all cremat tant habituals a la comarca del Garraf. La bona acollida que va tenir entre els que la van tastar m'ha animat a continuar amb aquest joc. Aquí tenim doncs el que seria una altra variant amb fideus, com uns fideus a la cassola a l'all cremat.

Per a quatre persones he fet servir quatre cuetes de rap, quatre cananes, una trentena de gambes mitjanetes, quatre patates, mig quilo de fideus, mitja cabeça d'alls, un tomàquet, dues llesques de pa, dues fulles de llorer, brou de peix i sal.

Netegem el peix, el rap el fem a filets, les espines ens ajudaran a fer el brou i les cananes les tallem a petits daus.

En una cassola amb oli sofregim els alls pelats fins que quedin ben foscos sense arribar a cremar-se i els reservem. En el mateix oli fregim el pa, el llorer sense el nervi central i el tomàquet. Amb tots aquests ingredients prepararem la picada.

A la mateixa cassola fem una primera fregida a les patates que haurem començat tallant i acabant trencant. També les reservem. Continuem ara amb les cananes.

Una vegada s'hagin begut el propi suc que deixaran anar, hi posem la picada, les patates i el rap i ho cobrim a bastament amb brou de peix. Quan porti cinc minuts bullint hi podem els fideus i ho salem. Passats uns minuts hi posem les gambes per sobre i n'acabem la cocció.

ROSSEJAT DE FIDEUS AMB FORMATGE BLAU

Per a quatre persones he necessitat una lliura i mitja de fideus, quatre carxofes, una ceba, dos grans d'all, un pebrot vermell, dos tomàquets madurs, un tronc d'api. vuit aletes de pollastre, vuit talls de costelló de porc, formatge blau d'Osona, brou de verdures, un got de vi blanc macabeu sec, pebre negre, oli, sucre i sal.

En una cassola amb una mica d'oli he rossejat la carn salpebrada. Quan ha agafat color l'he reservat.

A la mateixa cassola, deixada temperar una mica i a foc suau he fet el sofregit primer la ceba trinxada, quan agafa color els alls també trinxats. Un parell de minuts més tard les carxofes, l'api i el pebrot, així com el got de vi sal i pebre. Quan les verdures han estat ben estofades ha sigut el moment de posar-hi els tomàquets sense pell ni llavors i tallats ben petits i una culleradeta de sucre. Deixem concentrar remenant-ho sovint.

A part en una paella ben calenta hi he posat els fideus i un petit raig d'oli fins que han quedat rossejats. Cal remenar sovint.

Teníem el brou bullint.

Quan el sofregit està al punt, hi tornem a posar la carn, els fideus i el brou cobrint just els fideus. A mesura que es vagi absorbint n'hi afegim més. Quan els fideus estan al dente hi posem el formatge blau, remenant enèrgicament perquè es fongui i reparteixi el gust i la cremositat a tot el plat. Deixem reposar un parell de minuts abans de servir.

FIDEUS A LA CASSOLA DE TARDOR A PRIMAVERA

Avui en dia, la congelació d'aliments ens permet no només gaudir de tot una serie de productes durant tot l'any, sinó també de poder fer combinacions amb elements de diferents èpoques.

Ara que ja podem sortir al camp i recollir espàrrecs de marge per a consumir-los frescos, us proposo uns fideus a la cassola que a més porta carxofes, una fruita-flor-verdura d'hivern i bolets assortits, congelats des de la tardor.

Per quatre persones caldrà: quatre ales de pollastre, 150 grs. de cansalada, mitja lliura de gambes pelades, mitja lliura d'assortit de bolets, quatre carxofes, una ceba, un manat d'espàrrecs de marge, 150 grs. de tomàquet triturat, una lliura i mitja de fideus, brou de pollastre o de verdures, oli, sal, sucre i pebre negre.

Posem a sofregir el pollastre i la cansalada fins que agafin color i ho reservem.

En el mateix oli deixat temperar una mica i a foc suau comencem a sofregir la ceba fins que comenci a voler agafar color. Hi afegim les carxofes. Passats uns minuts hi afegim els bolets descongelats. Deixaran anar aigua, així que hagi reduït és el moment de posar-hi el tomàquet, una mica de sucre, sal i pebre.

Quan el sofregit estigui a punt hi posem les gambes, el pollastre, la cansalada i ho cobrim amb el brou. Així que arrenqui el bull hi posem els fideus. Passats cinc minuts hi posem els espàrrecs. Quan els fideus estiguin al dente, enretirem la cassola del foc i ho deixem reposar durant un parell de minuts abans de servir.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB COSTELLÓ DE BONÍTOL

Fa uns dies vàrem anar a fer el turista a Barcelona, i per fer-ho ben fet, ens vàrem arribar a la Boqueria.

En una de les parades de peix, de fet de peix blau, vaig trobar una part de la tonyina que la venien per separat... les espines trossejades. No ho havia vist mai i la peixatera em va comentar que se'n feien per exemple uns fideus a la cassola, i igual que hi posem costelló de porc, posant-hi l'espina de la tonyina, que per cert encara tenia força carn.

No en vaig comprar perquè fins el vespre no tornàvem a casa i no teníem on conservar-ho en condicions, però sí que me'n vaig endur la idea.

Pels meus barris això no es coneix i vaig encarregar un bonítol. Quan li ho vaig comentar a la meva peixatera em va dir que no ho havia sentit a dir mai.

Del bonítol en vaig fer quatre filets. Amb el cap, les pells i les aletes en vaig fer un brou per a cuinar els fideus, i em vaig reservar el fetge i les espines on hi quedava una mica de carn.

Així doncs, per aquests fideus per a quatre persones vaig fer servir: les espines d'un bonítol, el fetge, brou del mateix peix, una lliura de fideus grossos, una ceba grossa, 150 grs. de tomàquet natural triturat, 6 carxofes, dos grans d'all, un grapat d'avellanes, oli, sucre i sal.

En una cassola amb un raig d'oli sofregim les espines tallades a trossos regulars i el fetge fins que agafin color i ho reservem.

En el mateix oli i a foc més suau sofregim la ceba ben trinxada, fins que comenci a agafar color. Aleshores hi afegim el tomàquet, sal i sucre i l'anem confitant remenant sovint. Si abans d'estar ben confitat quedés massa sec hi posem una mica de brou.

Quan tenim el sofregit a punt, hi posem les carxofes tallades i ho deixem coure durant uns deu minuts, aleshores hi tornem a afegir les espines, els fideus, ho cobrim amb el brou i deixem que vagi fent xup-xup. A mitja cocció dels fideus hi posem la picada feta amb els alls, el fetge i les avellanes.

Quan tinguem els fideus al dente, apaguem el foc i amb la cassola tapada ho deixem reposar uns moments abans de servir.

Són uns fideus diferents a com els havia menjat fins ara, el fetge a la picada li transmet un sabor potent i es qüestió d'anar escurant les espines.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB CAÇÓ I CALAMARS

El caçó. és un peix similar a la mussola, no massa habitual als nostres mercats, ho és més en altres regions al sud de la Península. Té una única espina central, similar una mica al rap i el venen ja pelat, feina que fan els mateixos pescadors dalt de la barca. La seva carn és d'un blanc rosat i bastant insípida.

Depenent de l'indret de la nostra costa pren altres noms com moixina o gat.

Per a quatre persones ens cal: un calamar gran, mig quilo de caçó, una ceba petita, mig pebrot vermell, dos tomàquets madurs, dos grans d'all, mig quilo de fideus, julivert, brou de peix, oli, sucre i sal.

Una vegada net els peix, el tallem, el calamar a talls regulars i el caçó a rodanxes.

En una cassola amb oli calent fregim lleugerament el peix, així que agafi color el reservem damunt paper de cuina per tal que absorbeixi l'excés d'oli.

Fem el mateix amb el calamar. Quan hagi absorbit la seva pròpia aigua a foc més suau hi sofregim la ceba i l'all ben trinxats. Passats tres o quatre minuts hi afegim el pebrot tallat a daus petits i deixem que vagi sofregint. Quan hagi agafat un bon color, és el moment de posar-hi el tomàquet, sense pell ni llavors i també tallat ben petit una culleradeta de sucre i sal i deixem que vagi confitant. Si veiem que queda massa sec i encara no té el punt de cocció que ens interessa hi posem una mica de brou de peix.

Quan el sofregit el tinguem al nostre gust hi posem els fideus, tot remenant uns instants i aleshores hi posem el caçó i ho cobrim amb el brou de peix que tindrem ja bullint. Quan els fideus estiguin al dente, rectifiquem, si cal de sal, hi posem julivert ben trinxat i, ja fora del foc i amb la cassola tapada, ho deixem reposar durant un parell de minuts abans de servir.

PASTA AMB SALSA DE FORMATGE BLAU D'OSONA

Avui em ve de gust presentar-vos una recepta gens complicada emprant el que segurament va ser el primer formatge blau comercialitzat a Catalunya, el Blau d'Osona del Molí de la Llavina.

Per a quatre persones ens caldrà una lliura de pasta, jo l'he fet amb plomes, 2 patates mitjanes, una branca d'api -tronc i fulles-, 150 grs. de formatge blau d'Osona -de no tenir-ne es podria fer amb un roquefort o gorgozola, aquest més cremós-, 20 olives negres, 6 tomàquets cirera i sal.

Comencem pelant la patata, tallant-la petita així com l'api. En una cassola ho fem bullir, amb una mica de sal, fins que la patata estigui cuita. Traiem l'excés de l'aigua de la cocció, hi afegim el formatge esmicolat i ho passem per la batedora fins a tenir la consistència de salsa que ens interessi, cas de ser massa espessa hi afegirem aigua de la pròpia cocció. Rectifiquem si cal de sal, és millor no haver-ne posat massa en la cocció de la verdura ja que el formatge ja en porta.

Traiem el pinyol de les olives i les llavors del tomàquet, ho tallem tot petit.

En abundant aigua amb sal coem la pasta fins a tenir-la al dente.

En una paella barregem la pasta amb la salsa, el tomàquet i les olives negres. Ho barregem i deixem fer un ràpid xup-xup durant un parell de minuts abans de servir.

CAPONATA SICILIANA AMB TALLARINES

La caponata, tal com la fan a Sicília, tan pot ser un primer plat com un bon acompanyament, i us recomano tastar-la senzillament damunt d'una llesca de pa del dia. En el plat d'avui ens serveix com a complement de la pasta, en aquest cas tallarines.



Per a quatre persones ens cal: una ceba grossa, tres grans d'all, una albergínia, un api, un quart de quilo de polpa de tomàquet, una vintena d'olives negres, un grapat de pinyons, un grapat de tàperes, 1/4 de got de vinagre, oli, sal, sucre i alfàbrega. Si l'acompanyem amb pasta, ens caldrà uns 100 grs. de pasta per cap, mantega o oli i sal.

Tallem l'albergínia a daus, la salem i la mantenim dins d'un colador al menys durant una hora, per tal de que perdi l'amargor. Posteriorment l'esbandim i assequem col·locant-la damunt d'un drap o paper de cuina. En una paella en oli calent la sofregim lleugerament i la reservem.

De l'api aprofitarem només els troncs, els tallem també a daus i els blanquegem, o sigui els fem arrancar el bull durant un parell de minuts, els refresquem amb aigua freda i també ho reservem.

En una cassola amb una mica d'oli sofregim la ceba tallada a juliana prima i els alls tallats ben petits. Quan canviïn de color hi posem les tàperes dessalades, els pinyons i les olives tallades i sense pinyol i ho deixem, a foc suau, durant uns deu minuts abans de posar-hi el tomàquet, sucre i sal,. Passats uns deu minuts hi afegim l'albergínia i l'api complementant la cocció durant uns altres deu minuts més. Hi posem el vinagre i continuem la cocció fins que hagi perdut la fortor del vinagre. Abans de servir hi podem posar unes fulles trinxades d'alfàbrega.

La pasta la coem amb abundant aigua, sal i un raig d'oli o mantega.