ARRÒS AMB CANANES DE FONS

La canana és un cefalòpodes semblant al calamar si bé de carn més dura i no tan apreciat i, per tant, més econòmic. Tanmateix a la cuina dóna molt bon rendiment, essent molt indicat en plats de cocció lenta.

A la peixateria és fàcil trobar la canana rossa. De vegades també se'n troba de negra que al nord del Cap de Creus és coneguda com a canana de fons. Aquesta és de tonalitats més fosques i de mida més gran, fàcilment entre cos i potes pot fer un parell de pams. 

En ser la canana, tal com queda dit, més dura que el calamar, no havia agafat mai canana de fons, pensant que, en ser més grossa que la rossa, seria encara més dura. No fa massa dies, el meu peixater, de família de pescadors, em va comentar que anava errat, la de fons és de més ràpida cocció i fins i tot ell, a casa, la fa sovint a la romana o a l'andalusa, com si es tractés de calamar. Així dons en vaig agafar una, passava del mig quilo... i en va sortir un arròs dels bons que he menjat.

Per a dues persones necessitem una canana de fons, 300 grams de musclos de roca, una ceba grossa de Figueres, un pebrot verd, un pebrot vermell escalivat, dos grans d'all, un tomàquet madur, 200 grams d'arròs bomba, brou de peix, oli, sal i pebre.

Comencem netejant la canana i tallant-la a trossos regulars. Obrim els musclos al vapor i una vegada oberts i temperats separem la carn i eliminem les cloves. Pelem i trinxem la ceba i els alls. Tallem petit el pebrot verd i a tires el vermell. Ratllem el tomàquet.

Posem un petit raig d'oli a la cassola i a foc suau, sense presses, sofregim la ceba. La remenem sovint fins que comenci a agafar un bonic color rosat. Ara és el moment d'incorporar-hi els alls, el pebrot verd i les cananes, salpebrem. Un quart més tard hi posem el tomàquet. De mica en mica el sofregit es va espessint, gairebé com una melmelada.

Mentre hem escalfat el brou de peix deixant-lo a punt d'ebullició.

Ara incorporem l'arròs a la cassola, ho remenem durant un parell de minuts abans de posar-hi el brou, una mica més del doble que el volum de l'arròs. Els primers set minuts ho fem coure a foc fort, hi incorporem els musclos i el pebrot vermell i abaixem la intensitat del foc durant els darrers deu minuts de cocció. 

Només ens cal deixar-ho reposar uns minuts més abans de servir.

MUSCLOS AL ROCAFORT

Aquesta és una recepta de la cuina francesa, fàcil i ràpida de preparar i que només demana una cosa, tenir pa per sucar amb la salsa.

Per a quatre persones ens caldrà un quilo llarg de musclos, tres escalunyes (si no en tenim podem fer servir dues cebes de Figueres), 75 grams de formatge rocafort, 50 cl. de crema de llet, julivert, vi blanc sec, mantega, sal i pebre.

Comencem netejant els musclos sota el raig de l'aixeta. 

Fondrem una nou de mantega en un cassó gran i hi afegim les escalunyes trinxades finament. Ho remenem fins que transparenti. Hi afegim la crema de llet i el formatge trencat a bocins petits. Anem remenant a foc suau fins que s'hagi fos el formatge. 

Trinxem les fulles d'un parell de branques de julivert. Les afegim a la salsa i salpebrem tot continuant la cocció.

Mentre escalfem mig got de vi blanc en una cassola i hi afegim els musclos. Tapem i deixem que s'obrin.

Traiem el líquid que hagin deixat els musclos i hi afegim la crema de rocafort per sobre. Ho deixem al foc durant tres o quatre minuts més. Servim de seguida.

MUSCLOS AMB PARMESÀ ACABATS AL FORN

Aquesta és una recepta relativament habitual a la cuina italiana, gens complicada d'elaborar i que ens proporciona un entrant diferent o, perquè no, una tapa interessant.

Els ingredients que necessitem per a una trentena de musclos són: musclos, 1 o 2 grans d'all, julivert, una cullerada sopera de pa ratllat, dues cullerades soperes de parmesà ratllat i vi blanc sec.

Comencem netejant els musclos traient-los les barbes i esbandint-los bé en aigua freda. 

Posem els musclos amb un rajolí de vi en una cassola, la tapem i a foc alt els mantenim fins que s'obrin les valves.

Fora del foc si hi ha algun musclo que no s'hagi obert, l'eliminem. Traiem també la meitat de les valves sense carn. Colem el líquid que hagin deixat.

Rentem el julivert i pelem els alls. Els trinxem finament i els barregem en un bol amb el pa ratllat i la meitat del formatge ratllat. Hi incorporem una mica del propi líquid d'obrir els musclos per fer una pasta més o menys homogènia. No hi posem gens de sal, tant els musclos com el parmesà ja en porten.

Amb una cullereta anem disposant aquesta barreja en cadascun dels musclos, els col·loquem en una platera d'anar al forn i repartim la resta de parmesà per sobre.

Ho enfornem a 200º durant deu, dotze minuts. Els servim immediatament.

FIDEUS ENCEBATS AMB CANANETES I MUSCLOS

A la peixateria vaig trobar cananes de mida petita, no m'ho vaig pensar dues vegades. Cefalòpode més tendra que els de mida gran i  igualment econòmic.

Per a quatre persones he necessitat 600 grams de cananes petites, tres quarts de quilo de musclos de roca, mig quilo de fideus, quatre cebes, julivert, oli i sal.

Comencem netejant les cananes i de cadascuna fer-ne tres talls, les potes i el cos tallat per la meitat. 

Netegem seguidament els musclos i els posem en una olla amb un dit d'aigua per obrir-los al vapor. Una vegada oberts i temperats, traiem les closques i colem el líquid que han deixat anar.

Pelem les cebes i les tallem a juliana. En una cassola amb un petit raig d'oli, a foc suau, confitem la ceba tot remenant-la sovint. Ha d'agafar un bonic color marronós.

Quan tinguem la ceba confitada hi afegim les cananes. Continuem la cocció durant un quart més. Salem molt lleugerament, amb compte ja que tant la canana com el musclo porten sal i fàcilment ens podria quedar un plat salat. També hi incorporem els fideus, deixant coure tot plegat un parell de minuts abans de posar-hi l'aigua reservada d'obrir els musclos. Així que els fideus estiguin al dente ja podem servir.

Adornem el plat amb julivert trinxat.

CASSOLA D'ARRÒS MAR I MUNTANYA

Per a quatre persones ens caldrà: 350 grs. d'arròs bomba, dues sèpies mitjanes, mig quilo de musclos de roca, una ceba, un porro, un pebrot verd, trompetes de la mort, brou de peix, oli, sal i pebre.

Comencem netejant la sèpia tenint en compte de reservar una de les salses, i les tallem a daus. Obrim els musclos al vapor, en traiem una de les valves i reservem el suc que deixin anar. 

Com que ara no es època de bolets frescos, he emprat trompetes seques. Les posem en remull en aigua tèbia durant una hora. Reservem també l'aigua.

Trinxem la ceba. Netegem el porro traient les arrels, la primera capa i la part verda; el fem a talls d'un centímetre. Netegem i tallem el pebrot.

En una cassola amb un rajolí d'oli sofregim la ceba, a foc suau, sense presses. Quan hagi agafat un bonic color daurat hi incorporem el pebrot i el porro, tot continuant la cocció durant uns minuts més abans d'afegir-hi la sèpia i la salsa reservada.

Així que tinguem el sofregit a punt, és el moment de posar-hi l'arròs que deixem sofregir durant un parell de minuts. Aleshores hi posem els bolets, amb el seu líquid i també els d'obrir els musclos, més brou de peix, en total tres vegades el volum d'arròs. Salpebrem i deixem coure els primers deu minuts a foc fort, i set minuts més a foc suau.

Hi incorporem els musclos i tapem la cassola amb un drap de cuina, deixant-ho reposar tres minuts abans de servir.

LLAÇOS AMB BACALLÀ, MUSCLOS I ALLS TENDRES

Per a quatre persones he necessitat una lliura de pasta, es aquest cas llaços, 300 grs. de bacallà esqueixat, una vintena de musclos, un manat d'alls tendres, oli, sal i pebre.

Comencem dessalant el bacallà esqueixat, vigilant que no hi quedi cap espina. El tenim 24 hores en remull canviant tres vegades l'aigua. Abans de començar la cocció es convenient tastar-lo per veure el punt de sal que manté.

Posem el bacallà en una olla amb aigua bullint, a partir de que torni a arrencar el bull el deixem tres minuts i el reservem.

Obrim els musclos al vapor. Els traiem de la clova i en reservem l'aigua que desprenguin.

Coem la pasta en aigua bullent i una mica de sal, fins que quedi al dente.

Pelem els alls tendres i els tallem a llesques d'un centímetre aproximadament de gruix.

Els saltem en una paella amb una mica d'oli. Així que comenci a agafar color hi afegim el bacallà escaldat, la pasta escorreguda, els musclos i una mica del líquid que hem reservat. Salpebrem i ho saltem tot plegat durant uns tres minuts abans de servir calent.

LLUÇ AMB MUSCLOS I SALSA VERDA

Per a quatre persones ens cal un lluç d'aproximadament un quilo, mig quilo de musclos, tres patates, una ceba, un gra d'all, julivert, brou de peix, farina, oli i sal.

Pelem les patates i les llesquem. En una paella amb oli ben calent, els fem agafar una mica de color. Les reservem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

En una cassola amb unes gotes d'aigua i perfectament tapada obrim els musclos al vapor. Així que s'hagin obert ho enretirem del foc. Traiem la carn de dins les valves i colem el líquid que han deixat.

En una cassola amb una mica d'oli sofregim la ceba i l'all ben trinxats. Així que comenci a voler canviar de color, hi posem una bona cullerada de farina. Amb les varetes de batre ho anem remenant durant dos o tres minuts perquè la farina es cogui, aleshores, de mica en mica i sense parar de remenar hi anem afegint el suc d'obrir el musclos, obtindrem una salsa espessa. Hi incorporem les patates cobrint-ho amb brou de peix i ho deixem coure durant uns cinc minuts, aleshores hi incorporem el lluç i sal. Continuem la cocció durant uns deu minuts més. Hi afegim els musclos, julivert trinxat i si cal rectifiquem de sal. Un parell de minuts més tot plegat i ja podem servir.