ROTLLETS DE CARBASSÓ

Aquest plat tant pot ser un entrant com formar part de diferents propostes per a un sopar informal. Fet al forn, sense fregits, resulta molt saludable i saborós.

Per a quatre persones ens caldran dos carbassons, 150 grams de mozzarella, 50 grams de pernil, oli sal i pebre.

Esbandim en aigua els carbassons, els assequem i tallem les puntes.

Els tallem al llarg amb la mandolina, els talls han de ser prims, aproximadament d'un parell de mil·límetres, si fossin gruixuts serien de mal enrotllar. 

No emprarem ni els primers ni els darrers talls. Amb una ceba grossa i aquests retalls podem preparar una truita de ceba i carbassó, però això ja són figues d'un altre paner.

Tallem el pernil a talls de l'amplada del carbassó i d'uns quatre centímetres de llarg. Fem el mateix amb la mozzarella.

Damunt de cada tall de carbassó posem un tall de pernil i un de mozzarella, l'enrotllem i els punxem amb broquetes de fusta.

Untem amb oli una platera per anar al forn, hi dipositem les broquetes amb els rotllets de carbassó, les salpebrem lleugerament i acabem finalment amb un fil d'oli.

Ho enfornem a 200º durant deu minuts. Els tenim durant dos minuts més amb calor dalt i baix. El carbassó no queda excessivament fet, lleugerament cruixent i amb el formatge fos, tot plegat es desfà a la boca.

SALTAT DE VERDURES AMB OU ESTRELLAT

A partir del tradicional ou ferrat amb patates surt aquest plat amb més verdures, aquelles que més ens agradin, jo l'he fet amb patates, ceba i carbassó.

L'únic secret és a l'hora de fer els ous ferrats, han de ser poc fets de manera que el rovell quedi líquid.

Per a quatre persones ens caldrà quatre patates mitjanes, dues cebes morades, un carbassó gran, quatre ous, oli, sal i pebre.

Pelem les patates i les cebes, rentem i despuntem el carbassó. Ho tallem tot a juliana no gaire fina.

Posem les verdures en una paella amb un parell de cullerades d'oli quan aquest estigui calent.

Salpebrem i ho cuinem a foc mitja, remenant o saltant sovint, fins que estigui cuit i agafi un color daurat.

Finalment fem els ous fregits, tal com queda dit, vigilant que el rovell sigui poc fet.

Emplatem les verdures amb l'ou a sobre i, en el moment de servir, trenquem l'ou amb una cullera.

CARBASSONS A L'ESTIL HASSELBACK

Durant l'estiu del 1953 el cuiner suec Leif Elisson, quan treballava al restaurant Hasselbacken, va idear una manera diferent de fer les patates al forn. Es tracte d'iniciar uns talls paral·lels a les patates sense arribar al fons -creant un efecte acordió- i amanir-les amb mantega fossa, farines de galetes i d'ametlles, abans de coure-les al forn.

A partir de la recepta inicial se n'han fet un bon nombre de versions i no només amb patates, també amb moniato, amb carbassa, amb remolatxa o fins i tot amb pit de gall d'indi, també amb carbassó. Vet aquí dons la meva proposta.

Per a quatre persones ens caldran dos carbassons grans o quatre de petits, 50 grams de tires de cansalada fumada, 25 grams de mantega, un gra d'all, 50 grams de formatge ratllat per gratinar, sal i pebre.

Esbandim els carbassons, els tallem les puntes i si són grans els partim per la meitat.

Per aconseguir el tall propi de l'estil hasselback sense arribar a tallar del tot el carbassó, el col·loquem entre dos bastonets xinesos o similars, un a cada costat, en fer els talls no permetran que el ganivet arribi al fons.

Fonem la mantega i hi incorporem l'all trinxat ben petit, una punta de sal i pebre.

Col·loquem els carbassons en una platera per anar al forn i hi posem la barreja anterior procurant que també penetri entre els talls. 

Ho enfornem a 200º durant 35 minuts. Mentre, en una paella sense gens d'oli, daurem els talls de cansalada.

Quan tinguem els carbassons introduïm la cansalada entre les llesques i per sobre el formatge ratllat. Ho tornem a enfornar uns minuts més fins que el formatge hagi fos.

CARBASSONS RODONS FARCITS

Els carbassons rodons són ideals per a farcir. En aquesta proposta el farcim amb gambes i botifarra negre.

Per a quatre persones ens caldrà: quatre carbassons rodons, un porro, vuit gambes, 100 grs. de botifarra negre, formatge per a gratinar, llet, farina, oli, sal i pebre negre.

Rentem els carbassons, els tallem la tapa i amb una cullera de postres anem buidant el seu interior, deixant una capa aproximadament de mig centímetre de gruix amb la pell. Els bullim en abundant aigua i sal durant 10-12 minuts i els reservem.

Netegem i trinxem la part blanca del porro. També trinxem la carn que hem tret dels carbassons.

En una paella amb unes gotes d'oli, marquem les gambes durant un minut per cada cara. Les reservem. 

A la mateixa paella saltem la botifarra que hem tallat a daus petites. També la reservem.

Ara és el moment de sofregir a foc mitjà el porro. si cal hi afegim una mica més d'oli. Quan hagi transparentat hi incorporem el carbassó, salpebrem i continuem la cocció tot remenant de tant en tant.

Quan el sofregit estigui a punt hi posem una cullerada de farina, la deixem torrar durant un parell de minuts tot remenant i hi anem incorporant llet de mica en mica, sense deixar de remenar. No ha de quedar líquid. També hi posem formatge ratllat, les gambes pelades i tallades petites i la botifarra negre. 

Amb aquest preparat farcim els carbassons, posem una mica més de formatge a sobre i els gratinem  just abans de servir.

TRUITA DE CARBASSÓ, FORMATGE DE CABRA I OLIVES NEGRES

Per a quatre persones he fet servir dos carbassons mitjans, una branca de farigola, cinc ous, 100 grs. de formatge de cabra, 50 grs. de parmesà, olives negres sense pinyol, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem tallant el carbassó a llesques fines i fregint-lo amb poc oli juntament amb la branqueta de farigola. Remenem sovint fins que agafi color. Traiem la farigola i salpebrem.

A part batem els ous, i hi incorporem les olives llescades, els formatges trossejats i el julivert trinxat. Ho afegim a la paella i a foc mitjà fem la truita fins que hagi quallat.

És un plat que tant es pot servir immediatament com deixant reposar i menjar-la freda.

ARRÒS AMB SAMFAINA

Per a quatre persones he necessitat dues cebes, dos pebrots verds, un carbassó mitjà, tres tomàquets, dos grans d'all, 350 grs. d'arròs bomba, herbes provençals, pebre negre, sucre, sal i oli.

Pelem la ceba i la tallem a juliana fina. Rentem el pebrot, el buidem de filaments i llavors i el tallem també a juliana. Rentem el carbassó i el tallem a tires petites. Llesquem els alls. Fem un petit tall en forma de creu als tomàquets i els escaldem durant un parell de minuts, una vegada refredats els traiem la pell i les llavors i els trinxem ben petits.

En una cassola amb una mica d'oli comencem sofregint la ceba. Quan comenci a esdevenir transparent hi afegim l'all i el pebrot. Un parell de minuts després, el carbassó. Quan tot estigui tou és el moment de posar-hi el tomàquet, una mica de sucre, sal, pebre i herbes provençals (barreja de sajolida, alfàbrega, farigola i fonoll). A foc suau deixem que es vagi concentrant.

Quan tinguem la samfaina feta hi posem gairebé un litre d'aigua, deixem que arrenqui el bull i amb el foc fort hi posem l'arròs. Passats uns minuts abaixem el foc, rectifiquem, si cal, de sal i deixem que continuï la cocció. Quan porti 16 minuts des de que hi hem posat l'arròs, apaguem el foc i el deixem reposar amb la cassola tapada amb un drap de cuina durant tres o quatre minuts abans de servir.

CREMA DE CARBASSÓ AL ROCAFORT

Per a quatre persones ens caldrà: tres carbassons mitjans, una ceba, dues patates, rocafort, oli, sal i pebre.

Pelem la ceba i les patates i rentem els carbassons. Ho tallem a grans talls.

En una olla amb una mica d'oli comencem sofregint la ceba fins que vulgui començar a enrossir, aleshores hi posem les patates i el carbassó, salpebrem i hi posem aigua sense acabar de cobrir, el carbassó ja en desprèn molta. Així que arrenqui el bull ho deixem a foc suau durant uns vint minuts.

Ho passem per un colador, reservant el líquid, i ho triturem amb el braç elèctric, afegint si cal una mica del propi líquid de cocció fins a obtenir la densitat de crema que ens agrada.

Ho tornem al foc afegint-hi un bon tall de formatge rocafort, remenant fins que s'hagi ben fos. Ara és el moment de rectificar de sal si és que calgués, no abans per què el formatge ja en porta i ens podríem passar.

Els formatges blaus tenen un gust molt intens que no agrada tothom. El podríem tranquil·lament substituir per un altre tipus de formatge i el resultat seria una crema amb un gust més suau.

Amb el líquid de cocció reservat en podríem fer una sopa, un arròs,... no deixa de ser un brou suau de verdures