POLLASTRE A LA PROVENÇAL

Per a quatre persones ens caldrà quatre talls de pollastre, dues patates mitjanes, una ceba grossa de Figueres, olives negres, dos grans d'all, herbes provençals, julivert, brou de pollastre, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Comencem rentant i assecant bé el pollastre. Pelem les patates i les fem a llesques d'aproximadament mig centímetre de gruix. Pelem les cebes i les tallem a juliana.

Salpebrem el pollastre i en una paella amb una mica d'oli l'enrossim per tots els costats i els reservem. A la mateixa paella sofregim la ceba fins que esdevingui transparent. La posem en una platera que pugui anar al forn i a sobre hi posem el pollastre. 

Fem una picada amb l'all i el julivert, la deixatem amb un got de brou de pollastre i mig de vi blanc i ho aboquem per sobre del pollastre. Ho enfornem a 200º durant uns vint minuts.

Mentre, a la paella anterior fregim ràpidament les patates, just fins que vulguin agafar color. Enretirem el pollastre, posem les patates i hi tornem el pollastre a sobre, ho reguem amb el mateix suc de la cocció, finalment hi afegim les olives i les herbes provençals. Tornem la platera al forn i la deixem fins que el pollastre estigui fet. Ho sabrem perquè la carn es desenganxa de l'ós.

Ens haurà quedat un pollastre cruixent i molt gustós.

QUICHE D'ALBERGÍNIA, PORROS I OLIVES NEGRES

La quiche és un pastís salat francès que, com la majoria de pastissos, coques, pizzes, ... admeten una gran varietat de ingredients. La quiche més coneguda és l'originària de la regió de la Lorena feta amb amb ceba trinxada i cansalada fumada tallada. 

La base tradicional del pastís és la pasta brisa tot i que també es pot fer amb pasta fullada. Aquesta és la versió que us proposo.

Els ingredients emprats són, una làmina de pasta fullada, un porro, una albergínia, 50 grams de cansalada fumada, un grapat d'olives negres sense pinyol, 200 ml. de nata per cuinar (18% de matèria grassa), dos ous, formatge ratllat, nou moscada, sal i pebre.

Comencem pelant l'albergínia i tallant-la a petits daus, la salem i deixem durant mitja hora llarga dins d'un escorredor, per tal de que perdi l'amargor. L'esbandim bé sota el raig d'aigua i l'assequem.

Preescalfem el forn a 200º.

Netegem el porro i tallem la part blanca a rodanxes fines. Tallem les olives a llesques.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim l'albergínia, quan estigui tova hi afegim el porro, salpebrem i continuem la cocció. Quan gairebé ho tinguem a punt hi incorporem la cansalada fumada tallada a trossos petits, barregem bé i continuem sofregint durant cinc minuts més.

En un bol batem els ous amb la nata,  ratllem una mica de nou moscada i hi incorporem el porro amb l'albergínia, la cansalada i les olives, finalment hi afegim 50 grams de formatge ratllat.

Estirem la massa en un motlle rodó (si es de silicona no cal greixar-lo ni posar-hi paper de forn), la punxem repetidament amb una forquilla per tal de que la massa no creixi en coure's al forn. Hi posem el farcit vigilant de que no quedi ple, en coure creix una mica.

L'enfornem entre 20 i 30 minuts, varia en funció del forn. Sabrem que està cuita quan en punxar-la amb un escuradents aquest surt sec.

Aquest és un plat que tant es pot servir calent, com tebi o fred i el podem acompanyar d'una amanida d'enciams variats.

POLLASTRE A LA SICILIANA

Tot va ser sentir a parlar del Pollo alla siciliana, com posar-me a buscar-ne informació detallada. Amb aquesta tasca sempre interessant i fructífera he arribat a la conclusió que parlar de pollastre a la siciliana seria com dir pollastre a la catalana, a la valenciana o a la francesa. No es pot de cap manera generalitzar i en el tema dels rostits ja sabem que cada cuina és un món particular i hi ha tantes variants com cuineres o cuiners.

Aquesta recepta que proposo és doncs una de les moltes que he trobat i el què m'ha fet decidir és l'ús d'ingredients molt habituals en la cuina siciliana on les herbes, els sabors i aromes de la terra són tan preuats.

Així doncs per a quatre persones he emprat un pollastre tallat a octaus, quatre tomàquets de penjar, un bon grapat d'olives negres, dues cullerades soperes de tàperes, dos grans d'all, dos bitxos, anet fresc, vi blanc sec, oli i sal.

Comencem rentant els tomàquets i en fem sis o vuit talls de cadascun. Rentem també els bitxos. Xafem els grans d'all amb la pell.

Posem un petit rajolí d'oli a la cassola o paella on farem la cocció. Quan estigui calent hi posem els alls i els bitxos i els sofregim durant dos o tres minuts abans de posar-hi també el pollastre. Deixem que comenci a rossejar per tots costats abans d'afegir la resta d'ingredients, el tomàquet, les olives, les tàperes, salem i ho perfumem amb unes branques d'anet fresc. Ho reguem amb un parell de copes de vi blanc sec i deixem evaporar.

Després ho mig cobrim amb aigua, tapem la cassola i a foc suau deixem coure durant aproximadament mitja hora.  Ara hi afegim unes noves branques d'anet.

Amb la cassola destapada apugem la intensitat del foc, girem el pollastre i continuem la cocció durant uns altres 25-30 minuts. Abans de servir-lo enretirem els alls i els bitxos.

Es pot servir calent de seguida o tal com passa amb la majoria de rostits, deixar-lo reposar unes hores i escalfar-lo abans de servir. El plat ho agraeix.

TERRINA DE CONILL AMB OLIVES

Per a la terrina ens caldrà un conill, 250 grams de pernil en un sol tall, 400 grams de carn picada de porc (podríem barrejar-la amb carn de vedella), 200 grams d'olives farcides, una ceba de Figueres, tres grans d'all, la molla d'una llesca gran de pa, un ou, un got de vi ranci, sal, pebre i farigola fresca.

Per a l'acompanyament ens caldran endívies, nous i crema de llet.

Comencem remullant la molla de pa amb el vi ranci.

Desossem el conill i triturem la carn. Pelem i trinxem finament tant la ceba com els alls. Separem les fulles d'un parell de branques de farigola fresca. Tallem el pernil a bastonets.

En un gran bol posem les carns de conill i de porc o porc i vedella, la molla xopa, l'ou batut, la ceba i els alls trinxats i les fulles de farigola, salpebrem i ho treballem bé amb les mans per tal de barrejar tots els ingredients.

Un un motlle de terrina col·loquem una primera capa de carn, a sobre unes fileres de pernil i olives, més carn, més pernil i olives i, per acabar una nova capa de carn trinxada.

Tapem la terrina i l'enfornem al bany Maria a 200º durant una hora i mitja. Deixem refredar i reposar unes quantes hores.

Trinxem unes quantes nous i les posem en un cassó amb la crema de llet, a foc suau. Anem remenant i deixant reduir fins a obtenir la consistència de salsa volguda.

Servim la terrina amb les endívies i acompanyem amb la salsa de nous.

AMANIDA D'ALBERGÍNIES I TOMÀQUET

Per a quatre persones ens caldran dues albergínies, quatre tomàquets, tres grans d'all, formatge parmesà. olives negres, alfàbrega, sal, pebre i oli extra verge d'oliva.

Comencem tallant l'albergínia al llarg en llesques no excessivament primes, la posem en un escorredor, salem i la deixem suar durant mitja hora llarga.

L'esbandim i assequem bé amb paper de cuina. Fem l'albergínia, a la planxa ben calenta regada amb un fil d'oli, durant uns minuts per cada costat. La deixem temperar.

Tallem també a llesques el tomàquet i els alls.

En una platera anem posant una capa d'albergínia, sal, pebre, all, alfàbrega i un bon raig d'oli; hi anem fent capes de la mateixa manera. A sobre hi posem el tomàquet amb el mateix amaniment. Per acabar hi posem olives negres i uns encenalls de parmesà.

Ho deixem reposar durant una hora abans de servir per tal de què els sabors es barregin entre si.

ALETES DE POLLASTRE AMB ARBEQUINES

Per a quatre persones ens caldran 600 grs. d'aletes de pollastre, dues patates, dues cebes, tres pastanagues, dos tomàquets madurs, olives arbequines, dos grans d'all, julivert, llorer, romaní, pebre vermell, oli, sucre i sal.

Comencem netejant bé el pollastre eliminant qualsevol resta de plomes, pelem les patates i pastanagues i les fem a grans talls, tallem la ceba a juliana, pelem i eliminem les llavors del tomàquet i el trinxem petit, trinxem també l'all i el julivert.

En una paella o cassola ampla amb un petit raig d'oli, daurem el pollastre i el reservem, fem el mateix amb les patates i pastanagues.

A la mateixa paella, ara a foc suau, sofregim la ceba. Quan comenci a agafar color hi afegim el tomàquet, un polsim de sucre i sal, dues fulles de llorer i una branqueta de romaní, i deixem que es vagi fent a poc a poc, remenem de tant en tant. Quan tinguem la salsa de tomàquet al nostre gust, hi reincorporem el pollastre, les patates i les pastanagues, afegim una cullerada de pebre vermell i passat un minut ho mig cobrim d'aigua. A foc moderat continuem la cocció. Passat un quart hi posem una vintena d'olives. Si cal rectifiquem de sal.

Quan gairebé hagi reduït del tot hi afegim l'all i el julivert. Tapem la cassola i ho deixem reposar uns minuts abans de servir.

CONILL AMB OLIVES I SALSA D'AMETLLES

Per a quatre persones ens caldrà un conill tallat en vuit talls, una ceba, dos grans d'all, 60 grams d'ametlles, 100 grams d'olives sense pinyol, 1 got de vi blanc sec, farigola fresca, oli, sal i pebre.

Salpebrem el conill i l'enrossim en una cassola amb un raig d'oli. El reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc baix, sofregim la ceba tallada juliana i l'all. Anem remenant sovint fins que comenci a agafar color.

Passem el sofregit al got de la batedora amb el fetge del conill, les ametlles i el vi blanc. Ho triturem ben fi.

Tornem el conill a la cassola, afegint-hi el sofregit triturat, les olives, sal, fulles de farigola fresca i un got d'aigua. Posem la cassola a foc mitjà fins que comenci a bullir, aleshores tapem la cassola i abaixem el foc al mínim perquè aguanti el punt de cocció. 

Deixem que vagi fent el xup-xup durant uns 30 - 40 minuts, fins que el conill estigui tendre.

És d'aquells plats que guanyen deixant-los reposar, fins i tot d'un dia per l'altre. En aquest cas el tornaríem a escalfar abans de servir.

COCA DE SARDINES AMB PORRO I ALBERGÍNIA

Ens caldrà una massa de pizza o de pasta de full, una albergínia, un  porro, quatre sardines, tomàquet triturat, olives, dos grans d'all, sucre, oli, sal i pebre.

Netegem les sardines d'escates i espines i les fem a filets. Tallem el porro a juliana. Trinxem l'all.

Escalivem l'albergínia, ho podem fer al caliu, al forn o al microones. La pelem i la tallem a tires fines.

En una cassoleta escalfem un petit raig d'oli i sofregim els alls trinxats. Així que comencin a agafar color hi posem quatre cullerades de tomàquet triturat, un polsim de sucre i sal. Anem remenant de tant en tant, si cal hi afegim miques d'aigua fins a obtenir una salsa de tomàquet.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim el porro. Quan comenci a transparentar hi afegim l'albergínia i en continuem la cocció tot plegat durant cinc minuts més.

Punxem la massa amb una forquilla i la pintem amb la salsa de tomàquet, a sobre hi posem la barreja de porro i albergínia. Salpebrem. Ho enfornem a 180º durant deu minuts.  Aleshores hi posem les sardines i les olives, ho reguem amb un fil d'oli extra verge d'oliva i en continuem la cocció durant cinc minuts més.

Deixem temperar  abans de servir.

.

ESTOFAT DE BOU NOVELL AMB OLIVES

Amb el nom de bou novell es coneix i comercialitza la carn de bou jove, de raça frisona, criat i engreixat íntegrament a la comarca del Pla de l'Estany.

Per a quatre persones ens caldrà: una entrama (onglet a la cuina francesa) de bou novell (podria ser carn de vedella), dues patates, dues pastanagues, dos grans d'all,  una vintena d'olives, farina, vi blanc sec, oli, sal, pebre i llorer.

Netegen l'entrama de possibles tels (és un tall proper al diafragma) i el fem a talls regulars. Pelem les patates i les pastanagues fent-les també a talls d'una mida similar. Trinxem els alls.

En una cassola de base ampla escalfem oli i fregim la carn fins que hagi agafat color. En aquest moment hi afegim els alls, remenant-ho amb una cullera de fusta fins que comencin a voler agafar color. Aleshores hi posem un parell de cullerades de farina i continuem remenant durant un parell de minuts abans de posar-hi un got de vi blanc. Salpebrem i deixem reduir.

Ara és el moment de cobrir-ho d'aigua i deixar que vagi coent a foc suau, amb la cassola tapada, durant un quart. Hi afegim les patates, les pastanagues, les olives i un parell de fulles de llorer. Continuem la cocció durant uns vint minuts més, sempre a foc suau. Si calgués hi afegim una mica més d'aigua.

Deixem reposar una estona abans de servir.

 

CONILL AMB OLIVES

Per a quatre persones ens caldrà: un conill tallat a octaus, un ceba grossa, dues pastanagues, un tomàquet, dos grans d'all, olives verdes sevillanes i trencades, farigola, llorer, vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Pelem la ceba, la pastanaga, els alls i el tomàquet i en fem una bresa.

En una cassola de parets altes amb un raig d'oli calent, fregim el conill prèviament salpebrat, fins que agafi color i el reservem. En el mateix oli, ara a foc més suau hi fem el sofregit, tot començant per la ceba. Quan comenci a transparentar-se hi afegim l'all i la pastanaga. Quan ho tinguem sofregit hi afegim el tomàquet, salpebrem i en continuem la cocció fins a tenir el sofregit a punt.

Aleshores hi incorporem el conill, un parell de fulles de llorer, una branca de farigola, i gairebé ho cobrim amb una meitat de vi blanc sec, he emprat un macabeu, i l'altra meitat d'aigua. Deixem que vagi fent xup-xup durant una hora.

Enretirem el conill excepte el fetge i les herbes. Amb el braç de la batedora elèctrica trinxem les verdures i el fetge fins que quedi ben fi. Ho podríem passar pel colador xinès, però m'agrada que es noti en boca la textura a més del gust. Hi tornem a posar el conill i les olives deixant-ho coure tot plegat un quart més.

És d'aquells plats per a sucar-hi pa i que deixats reposar guanyen en gust.

PASTA AMB BACALLÀ, ALLS TENDRES I OLIVES ARBEQUINES

Per a quatre persones ens caldrà: mitja lliura de bacallà esqueixat, 300 grs. de pasta, un manat d'alls tendres, una ceba, olives arbequines, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

24 hores abans esqueixem el bacallà i el mantenim en remull, a la nevera, canviant-li l'aigua tres vegades.

Trinxem la ceba, netegem els alls i els fem a talls d'un centímetre.

En una paella amb una cullerada d'oli, sofregim la ceba a foc suau. Quan comença a voler agafar color, hi afegim els alls tendres, el bacallà escorregut i les olives, salpebrem i continuem la cocció uns minuts més.

Mentre, en una olla amb abundant aigua amb sal bullint, coem la pasta fins a tenir-la al dente.

Escorrem la pasta i l'afegim a la paella amb el bacallà i els alls. Hi ratllem formatge parmesà remenant-ho fins que hagi fos. Servim immediatament.

TRUITA DE CARBASSÓ, FORMATGE DE CABRA I OLIVES NEGRES

Per a quatre persones he fet servir dos carbassons mitjans, una branca de farigola, cinc ous, 100 grs. de formatge de cabra, 50 grs. de parmesà, olives negres sense pinyol, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem tallant el carbassó a llesques fines i fregint-lo amb poc oli juntament amb la branqueta de farigola. Remenem sovint fins que agafi color. Traiem la farigola i salpebrem.

A part batem els ous, i hi incorporem les olives llescades, els formatges trossejats i el julivert trinxat. Ho afegim a la paella i a foc mitjà fem la truita fins que hagi quallat.

És un plat que tant es pot servir immediatament com deixant reposar i menjar-la freda.

TERRINA DE CONILL AMB OLIVES

Els francesos són el reis de les terrines i dels patés, els agraden i en fan una gran varietat. Fa uns anys, una amiga de Paris em va deixar un llibre de receptes especialitzat en el tema i, em vaig dedicar a traduir-ne alguna, aquelles que pensava em seria fàcil de trobar els diferents ingredients.

Com que el conill m'agrada molt, aquesta és la que he fet més vegades. Els més complicat és desossar el conill, especialment si per a fer la terrina el volem aprofitar tot. Si ho voleu fer més senzill, aconsellaria de comprar dos conills i desossar la carn de cuixes i espatlles reservant tota la banda del costellam per a altres usos.

Els ingredients que ens calen són un conill (la recepta original parlava de conill de bosc, jo l'ha faig amb conill de granja), una lliura de carn picada de porc, un quart de quilo de pernil o cansalada viada en un sol tall, mitja lliura d'olives sense pinyol, la molla d'una llesca gruixuda de pa, un ou, un got de vi de Porto, sal, pebre negre, fulles de farigola fresca i mantega.

Comencem remullant la molla de pa amb el vi.

Desossem i trinxem la carn de conill i la barregem i amassem amb la carn de porc, l'ou, el pa xop de vi, sal, pebre i les fulles de farigola fresca.

Tallem el pernil o cansalada a bastonets.

Untem un motlle (jo ho he repartir en dos de petits) amb mantega i hi anem dipositant una capa de farcit, a sobre unes tires de pernil i d'olives tot posat al llarg, més farcit, més olives i pernil i acabem amb una darrera capa de farcit.

Tapem la terrina amb paper d'alumini i la posem al forn a 200º al bany Maria, durant una hora i mitja. Quan ja porti una hora, és possible que s'hagi després aigua de la carn de porc i encongit, ho traiem del forn, escolem l'aigua i ho tornem a enfornar, ara sense tapar perquè agafi una mica de color.

Deixar reposar al menys d'un dia per l'altra. L'he servida damunt unes torradetes i acompanyada d'una amanida d'endívies i nous.

SALMÓ A LA TARONJA

Per a quatre persones ens caldrà quatre talls de salmó, dues cebes, dues taronges, olives negres, tàperes, orenga, sucre, sal i oli.

La part més llarga de la preparació d'aquest plat és caramelitzar la ceba. La tallem a juliana i en una paella amb molt poc oli l'anem fent a foc moderat, de fet com més lentament la fem millor ens quedarà. Quan s'enfosqueixi hi posem una cullerada sopera de sucre i deixem que caramelitzi.

Esbandim les tàperes perquè perdin el gust de vinagre i les tallem per la mitat. Tallem també les olives negres.

Salem el salmó i en una paella antiadherent ben calenta el fem a la planxa. Interessa que agafi una mica de color, un parell de minuts per cada costat.

El passem a la paella amb la ceba, hi posem el suc de les taronges i orenga. Deixem que es faci tot plegat durant 4 o 5 minuts. A mitja cocció girem el salmó i hi incorporem les tàperes i les olives. Si abans d'hora quedés massa sec hi posaríem més suc de taronja.

BACALHAU À BRAZ

Aquesta és una de les receptes més conegudes de bacallà a Portugal i porta el nom del cuiner que la va fer per primera vegada i la va popularitzar.

N'he fet una segona versió, diguem-ne light, sense ous, per a aquelles persones que no en puguin menjar massa. Aquesta segona versió ja no seria pròpiament la recepta tradicional però fins el darrer moment es prepara tot alhora. Com que ho he fet així les mostraré una darrera l'altra.

Per a quatre persones cal mig quilo de bacallà, tres patates grosses, una ceba grossa, dos grans d'all, vuit ous, olives negres, julivert, oli, sal i pebre.

Dessalem el bacallà durant 24 hores canviant l'aigua tres vegades. L'escaldem durant un parell de minuts, el deixem reposar i en traiem la pell i les espines tot esqueixant-lo.

Tallem les patates a tires ben fines, patates palla. Les fregim i així que comencin a enrossir les reservem damunt de paper de cuina.

Tallem la ceba a juliana i el all el trinxem. En una paella amb un rajolí d'oli ho saltem fins que comenci a transparentar, aleshores hi incorporem les patates i el bacallà, ho salpebrem i deixem coure tot plegat entre 6 i 8 minuts.

Batem els ous i els incorporem a la paella, tot remenant fins que comenci a quallar. No hauria de quedar absolutament quallat. Ho enretirem del foc i hi posem olives negres i julivert trinxat.

Servir immediatament.

Per a la versió "light" substituïm els ous per formatge light.

Ho preparem tot igual, jo ho he fet tot junt, i en el moment en que hi incorporaríem els ous, posem el saltat de ceba, patates i bacallà en cassoletes individuals per anar al forn, hi afegim les olives i el julivert i unes llesques de formatge.

Ho gratinem fins que es fongui el formatge i agafi una mica de color.

QUICHE MAR I MUNTANYA

Avui podríem parlar d'una quiche o pastís salat d'origen francès, que ens permet infinitat de variants i, com no, una bona manera de practicar la cuina d'aprofitament. Aquelles petites cues d'ingredients que ens queden sovint a la nevera i no en fem prou per a fer-ne un plat individualitzat.

He fet servir una làmina de pasta de full (també s'acostuma a fer amb pasta brisa), una ceba, un porro, una cua de rap (aproximadament 200 grs.), una vintena de gambes pelades, 100 grs. de formatge tendre, 10 petites salsitxes de porc amb tòfona, un grapat d'olives negres, dos ous, 200 ml. de crema de llet, oli, sal i pebre.

Estenem la pasta de full i amb una forquilla l'anem punxant per tota la seva superfície. Sense treure el paper que porta la col·loquem dins del motlle (si no fos pel paper de forn caldria untar el motlle amb mantega).

Tallem la ceba ben petita, el porro, el formatge i les olives a llesques, i el peix a petits talls.

En una paella amb una mica d'oli comencem sofregint la ceba. Quan comenci a transparentar hi posem el porro i més endavant primer el rap i després les gambes. Ho salpebrem i deixem coure tot plegat durant uns cinc minuts.

En una paella amb unes gotes d'oli saltem les salsitxes, només fins que agafin una mica de color.

En un bol hi posem els ous ben batuts, la crema de llet i ho salpebrem. Hi incorporem el farcit que hem sofregit i una vegada ben barrejat ho posem al motlle. Seguidament hi repartim el formatge, les salsitxes i les olives.

Ho enfornem a uns 180º fins que estigui cuit. En clavar-hi un escuradents ha de sortir net.

CALAMARS FARCITS AMB ESPÀRRECS I OLIVES NEGRES

Per a quatre persones he necessitat 6 calamars d'uns 200 grs. la peça, un ceba, un manat d'espàrrecs verds, 150 grs. d'olives negres sense pinyol, dos ous, un gra d'all, oli, sal i pebre.

Netegem els calamars i els donem la volta amb compte que no es trenquin. Tallem ben petit les potes i les aletes.

Fem els ous durs. Escaldem els espàrrecs en aigua i sal durant dos o tres minuts.

En una paella amb una mica d'oli fregim les potes i aletes del calamar, fins que hagin absorbit l'aigua que deixaran anar. Aleshores hi posem la ceba remenant sovint fins que comenci a canviar de color. En aquest punt hi incorporem els espàrrecs tallats petit, excepte les puntes que les reservem. Salpebrem. Passat uns minuts hi posem la meitat de les olives i els ous, tot trinxat. Ho remenem durant un minut i ja tenim el farciment a punt.

Farcim els calamars deixant aproximadament un dit sense acabar de farcir. No cal posar-hi cap escuradents ja que en haver-los girat tenen tendència a tancar-se amb la calor.

Escalfem una paella antiadherent i acabem de donar color a les puntes d'espàrrec reservades. Després hi posem els calamars i els anem girant que es facin per tots costats. Només han d'agafar color perquè no quedin massa ressecs.

Amb la resta d'olives, un gra d'all i oli extra verge d'oliva, fem una olivada tot passant-ho per la batedora elèctrica.

Muntem el plat amb els calamars tallat per la meitat, els espàrrecs i una mica d'olivada.

COCA AMB VERDURES, SALSITXES I OLIVES NEGRES

Avui he preparat aquesta coca, un deute que tenia amb una amiga, la Graciel·la, viatgera empedreïda i escriptora d'èxit de vendes assegurat. Em va di que li enviés per e-mail, penso que serà millor compartir-ho.

De coques salades se n'han fet sempre i gairebé a tot arreu, malgrat que la globalització ens porti a pensar gairebé només en la pizza. A casa nostra en tenim un exemple ben viu, la coca de recapta.

La manera de fer-la, els ingredients, es tan variada com permet la imaginació. És, sens dubte, un bon recurs per aprofitar allò que tinguem a la nevera, aquell producte que ens n'ha quedat poca quantitat per a fer-ne un àpat per sí sol. La podem preparar amb allò que agradi a qui l'ha de menjar, obviant allò que no ens acaba de fer el pes.

Podem, sens dubte, fer-nos nosaltres mateixos la massa, també ho podem fer amb massa que ja ens la venen a punt, sense complicar-nos la vida. Jo avui n'he fet servir d'aquesta.

Per a quatre persones he fet servir una làmina de pasta de full, salsa de tomàquet, una ceba, mig pebrot vermell, mitja albergínia, puntes d'espàrrec verd, un quart de quilo de bolets variats, quatre salsitxes, olives negres, mozzarella, orenga, oli, sucre i sal.

Amb els diferents ingredients he fet una primera cocció ràpida, els he anat saltant per separat, això m'ha permès, després, distribuir-los bé per tota la superfície de la coca.

Així doncs, he preparat una mica de salsa de tomàquet sofregint-lo amb una punta de sucre i sal.

La pasta de full, ja ve a punt per a usar, l'he punxada lleugerament amb una forquilla i hi he escampat una capa de salsa de tomàquet per sobre. Al damunt hi he anat distribuint primer la ceba i després la resta d'ingredients acabant amb la mozzarella a trossos petits i un bon polsim d'orenga.

Ho he enfornat a 200º als primers cinc minuts, desprès l'he regulat a 180º, estant-hi en total mitja hora.

CAPONATA SICILIANA AMB TALLARINES

La caponata, tal com la fan a Sicília, tan pot ser un primer plat com un bon acompanyament, i us recomano tastar-la senzillament damunt d'una llesca de pa del dia. En el plat d'avui ens serveix com a complement de la pasta, en aquest cas tallarines.



Per a quatre persones ens cal: una ceba grossa, tres grans d'all, una albergínia, un api, un quart de quilo de polpa de tomàquet, una vintena d'olives negres, un grapat de pinyons, un grapat de tàperes, 1/4 de got de vinagre, oli, sal, sucre i alfàbrega. Si l'acompanyem amb pasta, ens caldrà uns 100 grs. de pasta per cap, mantega o oli i sal.

Tallem l'albergínia a daus, la salem i la mantenim dins d'un colador al menys durant una hora, per tal de que perdi l'amargor. Posteriorment l'esbandim i assequem col·locant-la damunt d'un drap o paper de cuina. En una paella en oli calent la sofregim lleugerament i la reservem.

De l'api aprofitarem només els troncs, els tallem també a daus i els blanquegem, o sigui els fem arrancar el bull durant un parell de minuts, els refresquem amb aigua freda i també ho reservem.

En una cassola amb una mica d'oli sofregim la ceba tallada a juliana prima i els alls tallats ben petits. Quan canviïn de color hi posem les tàperes dessalades, els pinyons i les olives tallades i sense pinyol i ho deixem, a foc suau, durant uns deu minuts abans de posar-hi el tomàquet, sucre i sal,. Passats uns deu minuts hi afegim l'albergínia i l'api complementant la cocció durant uns altres deu minuts més. Hi posem el vinagre i continuem la cocció fins que hagi perdut la fortor del vinagre. Abans de servir hi podem posar unes fulles trinxades d'alfàbrega.

La pasta la coem amb abundant aigua, sal i un raig d'oli o mantega.