Aquesta és una de les receptes més conegudes de bacallà a Portugal i porta el nom del cuiner que la va fer per primera vegada i la va popularitzar.
N'he fet una segona versió, diguem-ne light, sense ous, per a aquelles persones que no en puguin menjar massa. Aquesta segona versió ja no seria pròpiament la recepta tradicional però fins el darrer moment es prepara tot alhora. Com que ho he fet així les mostraré una darrera l'altra.
Per a quatre persones cal mig quilo de bacallà, tres patates grosses, una ceba grossa, dos grans d'all, vuit ous, olives negres, julivert, oli, sal i pebre.
Dessalem el bacallà durant 24 hores canviant l'aigua tres vegades. L'escaldem durant un parell de minuts, el deixem reposar i en traiem la pell i les espines tot esqueixant-lo.
Tallem les patates a tires ben fines, patates palla. Les fregim i així que comencin a enrossir les reservem damunt de paper de cuina.
Tallem la ceba a juliana i el all el trinxem. En una paella amb un rajolí d'oli ho saltem fins que comenci a transparentar, aleshores hi incorporem les patates i el bacallà, ho salpebrem i deixem coure tot plegat entre 6 i 8 minuts.
Batem els ous i els incorporem a la paella, tot remenant fins que comenci a quallar. No hauria de quedar absolutament quallat. Ho enretirem del foc i hi posem olives negres i julivert trinxat.
Servir immediatament.
Per a la versió "light" substituïm els ous per formatge light.
Ho preparem tot igual, jo ho he fet tot junt, i en el moment en que hi incorporaríem els ous, posem el saltat de ceba, patates i bacallà en cassoletes individuals per anar al forn, hi afegim les olives i el julivert i unes llesques de formatge.
Ho gratinem fins que es fongui el formatge i agafi una mica de color.
Mare de déu quina cosa més bona, no s´escapa.
ResponEliminaM´agrada més amb el formatge comm ho has fet tu.
Un petó.
M'has guardat un bocinet de cada?..home, ja saps que el peix és la meva menja preferida...Bé, un altre cop no em deixes més remei que copiar la recepta!...em dones molta feina,eh?, BONA feina.Una abraçada Manel.
ResponEliminaGloria,
ResponEliminaJo he fet les dues versions alhora. La tradicional que trobo boníssima i la segona, amb el formatge per a qui no podia menjar ous.
Ha estat una iniciativa sobre la marxa i va agradar força. Jo la vaig tastar i la veritat vaig trobar que el formatge light té molt poc sabor. Una altra vegada la faré amb un tipus de formatge més saborós, que doni gust al plat.
Una abraçada.
* * * * * * *
Mercè,
Et vaig telefonar i comunicaves, així que vaig tornar a taula ja no en quedava, hahaha.
Un petonàs.
Hola aquest plat deliciós, al meu país per conèixer el bacallà es cuina tradicionalment per Nadal. Però no puc esperar que el període de Nadal a provar-ho! Puc comprar algunes de bacallà i se sent. Aviat
ResponEliminaPina
Espero que la traducció és correcta :)
Ciao buonissimo questo piatto, sai a nel mio paese il merluzzo viene cucinato, per tradizione, nel periodo di natale. però non posso aspettare che arriva il periodo di Natale per provarlo! Compro un pò di merluzzo e lo provo. A presto
Pina
Manel,
ResponEliminaPer a nosaltres ja ets un referent pel que fa al bacallà.
Obrigado.
Ai!!! amb lo que m'agrada el bacallà i aquesta recepta no la coneixia!! l'apunto ràpidament!!
ResponEliminaPetonets
Pina,
ResponEliminaDa noi il merluzzo veniva mangiato soprattutto per Quaresima quando non si mangiava carne, ma oggi se ne mangia durante tutto l'anno.
Grazie per scrivere in catalano. Un abbraccio.
Manel
* * * * * *
Josep,
Agraeixo amb el que val el compliment.
Saudaçao.
* * * * * *
MaryLou,
És bona, bona.
Una abraçada.
HOLA MANEL, GUAPO TU
ResponEliminaQUIN PLAT DE 10..., LA VERITAT ES QUE AMB UN BON TROS DE BACALLÀ ES PODEN FER MERAVELLES
PETONETS SUSANNA
Susanna,
ResponEliminaAixò ho saben prou bé els nostres veins portuguesos. Diuen que tenen més de 365 receptes de bacallà, si volen no en repeteixen cap en tot un any.
Aquestà l'he menjada allà i aquí. és boníssima.
Petons.
M’apunto a les dues maneres, ha d’estar boníssim les provaré
ResponEliminaUna abraçada
Sión,
ResponEliminaLa primera és la tradicional, és d'èxit garantit.
La segona, pel meu gust, guanyaria amb un formatge que tingués gust, el light és tan insípid!
Petons.