Per a quatre persones he emprat 3 patates grosses, 100 grs. de farina, 25 grs. de mantega, un ou, 150 grs. de formatge ratllat (barreja de cheddar, gouda, emmental i parmesà) 200 grs, de gambeta pelada, 250 grs. de tomàquet pelat i sense llavors, una ceba, oli, sucre, sal, pebre i orenga.
Bullim el patates amb pell en abundant aigua amb sal. Així que estiguin cuites, les deixem temperar, les pelem i les passem pel passapurés. Hi afegim la mantega, la farina i l'ou i ho mesclem bé.
Preescalfem el forn a 220º. Trinxem ben petita la ceba i el tomàquet. En un paella amb una mica d'oli sofregim la ceba fins que comenci a agafar color, aleshores hi afegim el tomàquet, sal i sucre i anem remenant de tant en tant fins a carametlizar la salsa. Aleshores hi incorporem les gambetes i ho deixem fer tot plegat durant uns deu minuts més.
Untem amb oli la safata d'enfornar i hi dipositem el puré de patates allisant la superfície -és millor fer porcions individuals que serà de més bon emplatar-. Cobrim la patata amb la barreja de formatges i la salsa de tomàquets amb les gambetes. Salpebrem, hi posem un polsim d'orenga i un rajolí d'oli d'oliva. Ho enfornem durant un quart i mig i ja ho podem servir de seguida.
Una proposta deliciosa sens dubte i ben original!
ResponEliminaSobre todo original. Nunca se me hubiera ocurrido poner como base de una pizza patata.
ResponEliminaY se ve rica, rica.
Besets
Apa, quina xulda de pizza original!! Aquesta en l'apuntem segur!
ResponEliminaUna abraçada
Sandra
Una pizza la mar d’original, me l’apunto
ResponEliminaUna abraçada
Hola he dado con tu blog, a través de un blog amigo y me ha entrado la curiosidad.
ResponEliminaSoy profesional de la cocina y por eso , al ver la foto no me he podido resistir y aquí estoy echando una buena ojeada.
Está muy pero que muy bien y espero poder seguir visitándote, es todo un placer leerte.
Un saludo
Maria Ângels,
ResponEliminaJo també en vaig valorar l'originalitat.
Salut!!
* * * * * * * * *
Reme,
De fet no hauriem de parlar de pizza, però amb això deixo la idea de que, com en les pizzes autèntiques, les possibilitats de combinació són infinites.
Una abraçada.
* * * * * * * * *
Sandra,
Ja saps, pots fer la cobertura que més us agradi.
Una abraçada.
* * * * * * * * *
Sión,
Endavant, ja em sabràs dir.
Petons.
* * * * * * * * *
Elena,
Es un honor leer tus palabras. Siempre eres bienvenida.
Saludos.
Quina recepta més original!! No se m'hauria ocorregut mai usar la creïlla com a base d'una pizza. No cal dir que me l'apunte!! Fantàstica!
ResponElimina