El clafotís és un pastís propi de la cuina occitana, s'acostuma a fer amb cireres tot i que també hi ha versions amb prunes.
Podem també trobar receptes en que les cireres son senceres, amb pinyol, o bé, tal com la que proposo, sense el pinyol, el que la fa de més bon tallar, repartir i menjar.
Es pot pendre tebi o fred. En el primer cas el podem fer en motlles individuals servint-los en el mateix motlle. Si el volem servir fred es pot fer en un motlle més gran i, una vegada temperat, treure el pastis curosament i servir-lo en porcions.
Necessitem mig quilo de cireres ben madures, tres ous, 100 grams de sucre morè, 100 grams de farina, 60 grams de mantega, un quart de litre de llet i 25 grams de vainilla ensucrada.
Escalfem el forn a 180º.
Rentem les cireres i en traiem el pinyol.
Posem la mantega en un cassó petit a foc suau per tal de que es fongui. Quan estigui mig fossa l'enretirem del foc i s'acabarà de fondre amb l'escalfor acumulada sense agafar més temperatura.
Amb un pinzell de cuina untem bé el motlle amb mantega fosa, tant el fons com les parets. Hi posem una bona cullerada de sucre i l'anem movent de manera que es vagi adherint a la mantega. Traiem el sucre sobrer. Ara hi col·loquem les cireres repartides per tota la superfície.
Posem els ous en un bol i els batem, hi incorporem el sucre i sense deixar de remenar hi posem la farina tamisada, continuem batent per eliminar qualsevol grumoll, finalment hi afegim la llet i la mantega fosa que ja s'haurà temperat. Una vegada ben barrejat ha de quedar una mescla espessa i cremosa alhora.
Incorporem el líquid al motlle amb les cireres. El contingut ha d'arribar fins a uns dos centímetres de l'alçada del motlle, cal tenir en compte que durant la cocció la massa pujarà tot i que finalment tornarà a la mida original. Ho enfornem durant tres quarts d'hora.
Abans de servir ho enfarinem amb la vainilla ensucrada.
Cal aprofitar el temps de les cireres, aquesta em sembla una molt bona proposta!
ResponEliminaJo no sóc gaire de postres dolços i no n'acostumo a preparar. A partir de veure'n una fotografia em vaig animar a buscar informació i aquesta és la meva versió.
EliminaHa agradat i molt, he de dir que a mi també.
Que bona deu estar!
ResponEliminaNo soc de fer gaires coses amb cireres , potser perquè ja m'agraden tal qual , però aquest fa molt bona pinta! :)
A mi que les postres dolces no em diuen gaire res em va agradar.
EliminaNo es difícil, así que lo haré con ciruelas que me gustan menos que las cerezas. Buena idea quitarles el hueso, sino, la sorpresa puede ser desagradable. ¿Puedo prescindir de la vainilla azucarada? Es por dar trabajo. ;)
ResponEliminaHola Mercedes,
EliminaSi no tienes a mano o no te gusta el gusto de la vainilla, pués no la ponemos, puedes substituirla por azúcar lustre, o sencillamente sin nada.
quina bona pinta!! aquesta temporada no n'he fet cap... i m'agrada molt! gràcies per fer-m'hi pensar! bona setmana!
ResponEliminaGràcies a tu, Teresa.
EliminaUna abraçada.
Saps una cosa...sóc tan fan de les coques amb cireres que a casa no he fet mai clafoutis. N'he menjat decomprada però no la he fet mai, potser ja comença a ser hora que hi posi remei hheheh :-)
ResponEliminaPtnts
Glòria
Ara és l'època, és temps de cireres.
EliminaUna abraçada.