La paraula fricassé, com tantes d'altres, prové de la cuina francesa i originàriament era un plat a base de carn blanca a talls, saltejada i sofregida amb verdures, la salsa s'acostumava a espessir amb ou. La internacionalització del plat ha fet que es pugui trobar amb molts tipus de carn o peix i també només amb verdures, amb ou o sense, podríem parlar d'un estofat de curta cocció.
Aquest plat amb albergínies prové de la cuina italiana, la Fricassea di melanzane.
Per a quatre persones ens caldran dues albergínies, 25 grams de mantega, una ceba, mig quilo de tomàquets, julivert, un gra d'all, una llimona, dos ous, oli, sal i pebre.
Comencem tallant l'albergínia a llesques no massa primes, de gairebé un centímetre, la salem i deixem suar en un escorredor durant mitja hora.
Tallem la ceba a juliana fina. Trinxem l'all i el julivert. Pelem els tomàquets, traiem les llavors i el tallem a daus petits. Esbandim l'albergínia i l'assequem amb paper de cuina.
En una cassola amb tres cullerades d'oli i la mantega, a foc suau, sofregim la ceba durant uns minuts. Quan transparenti i vulgui començar a agafar color hi incorporem l'albergínia, el tomàquet, l'all i el julivert, ho salpebrem i barregem. Deixem coure, ara a foc moderat, fins que l'albergínia estigui feta. Apaguem el foc.
Batem els ous i hi incorporem el suc de la llimona. Ho afegim a la cassola tot remenant amb energia per tal de que, amb la mateixa escalfor, es faci l'ou però sense arribar a quallar.
Ho servim calent.
ResponElimina-Els fogons del pare- L'albergínia, un ingredient molt mediterràni.
Com deia Manuel Vázquez Montalbán; si la mediterrànea fos una nació, a la bandera portería una albergínia.
Els ous posats al damunt del plat final, serveixen per sucar-hi un bon tros de pa.¡¡ Salutacions¡¡ :O)
El pa no hi pot faltar!
EliminaGràcies, Josep.
Un plat molt adequat en homenatge a Itàlia!
ResponEliminaQue bones són i com diu en Josepb... patrimoni del Mediterrani!
Una manera, una altra d'assaborir les albergínies,
EliminaSalut!