La pastanaga negra o morada és una varietat poc coneguda. De fet és la pastanaga originària i prové de l'Orient Mitjà. Els àrabs varen difondre el seu conreu i consum i no fou fins al segle XVII que, mitjançant l'empelt i l'encreuament de diferents varietats, es van obtenir les primeres pastanagues de color ataronjat.
El color fosc, morat, li ve de l'antocianina, un colorant natural amb bons efectes antioxidants.
L'ús a la cuina és el mateix que el de la pastanaga més coneguda i tant es pot menjar en amanides, com en cremes, estofats, arrosos o dolços.
Avui la rostirem amb mel i amb unes carxofes cruixents i un ou poché o escalfat obtindrem un plat molt gustós.
Per a quatre persones ens caldrà una pastanaga grossa o dues de mitjanes, dues carxofes, quatre ous, mel, oli, sal i pebre.
Pelem la pastanaga i la tallem a llesques de mig centímetre de gruix.
En un bol barregem mel, oli, sal i pebre i amb aquest preparat untem bé la pastanaga.
L'enfornem a 180º durant uns tres quarts d'hora. A mitja cocció la girem.
Mentre, netegem les carxofes de fulles dures, la tallem finament i la mantenim en aigua amb llimona o julivert per tal de que no s'oxidi i ennegreixi.
En una paella amb abundant oli calent fregim ràpidament les carxofes que préviament hem escorregut i assecat. Les deixem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés oli.
Escaldem els ous fàcilment emprant l'aparell de silicona de la casa Lékué.
Muntem el plat amb la base de carxofes cruixents, la pastanaga negra rostida amb mel i l'ou poché.
Llàstima que aquestes pastanagues costin de trobar, almenys a Reus que no tenim un mercat tan ben assortit com la Boqueria. Si les encarreguen les podem aconseguir 😉
ResponEliminaAquest plat és magnífic
Jo el faré amb ou pochê així serà una mica més sa!
Ptnts
Glòria
M'has fet adonar de l'errada, l'ou l'he fet poché, escalfat, no fregit.
EliminaUna abraçada
Bon dia Manel,
ResponEliminaNo les he tastat mai aquesta varietat de pastanagues, les imagino dolcetes. M'agrada la combinació amb carxofes i l'ou.
També m'agraden els estris de Lekue, el disseny, els colors i les idees :) Tinc l'estoig i algun altre, el de l'ou li demano a la meva germana per fer un plat aviat.
Gràcies per fer me pensar-hi.
També gràcies per aquesta combinació deliciosa!
Bon cap de setmana!
Una abraçada
f.
Sí Fina, són un pèl més dolces que les més conegudes però sense exagerar.
EliminaAquest puntet també les fa ideals per preparar un suc natural de pastanaga.
Una abraçada.