El Craterellus cornucopioides, conegut com a trompeta, trompeta de la mort, vaqueta negre, rossinyol negre... els noms populars varien molt d'una comarca a l'altra, és un molt bon comestible que tan es consumeix fresc a la tardor o assecat o en pols durant tot l'any. Desprèn un aroma i sabor força interessants.
Per a quatre persones he fet servir una lliura d'arròs, un bon grapat de trompetes seques, una ceba, mantega, formatge Grana Padano, pebre negre, oli i sal.
Una hora abans de començar a cuinar he posat a rehidratar les trompetes amb més d'un litre d'aigua. Aquesta aigua recollirà una part important del gust dels bolets i és amb la que els cuinarem.
Fem arrencar el bull a l'aigua dels bolets.
Trinxem la ceba i la sofregim a foc suau en una cassola, amb una cullerada de mantega i un rajolí d'oli, fins que canvii de color. Aleshores hi posem l'arròs i el deixem torrar durant un parell de minuts tot remenant, moment en que hi incorporem les trompetes, reservant-ne però alguna per a la decoració final. Salpebrem.
Hi anem posant líquid bullent de mica en mica, remenant durant tota l'estona. Quan tinguem l'arròs al dente, hi posem el formatge ratllat, remenem energicament perquè es fongui i doni la cremositat al plat i ja fora del foc el deixem reposar durant un parell de minuts.
A part hem saltejat en una paella la resta de trompetes amb les que decorem el plat.
invitante e squisito! complimenti!!!!
ResponEliminaAcabo de saber la notícia. L'Starbase del bloc -decuina- acaba de proposar el que tú acaves de fer, cuinar una recepta seva. Em sembla la millor manera de fer-li homenatge. Una recepta a tenir en compte i més tenint trompetes congelades!A reveure Manel.
ResponEliminaGràcies per aquesta entrada Manel.I gràcies Santi per tot el que ens has ensenyat.
ResponEliminaUn petó.
Bé és mereix un gran homenatge! sens dubte una gran pèrdua!!
ResponEliminamanel e lo si ricorda con le sue ricette...e la tua ricetta ne fa onore..conosco questi tipi di funghi e la prima volta che li vidi a casa di mia sorella gli dissi te sei matta che io mangi questa roba....ogni volta che li fà adesso gli raccomando sempre conservameli...il tuo e un risotto supoer eccellente..
ResponEliminaun abbraccio da lia
una gran perdua
ResponEliminapetons
Ara queda recordar-lo a través de la seva cuina, tal i com has fet tu!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
M'adhereixo al teu homenatge, que resti en el nostre record.
ResponEliminaSalutacions.
Joan
Un gran cuiner i que va tenir prou "collons" per plantar cara a tot un Adrià.
ResponEliminaPer fer això s'ha d'estar segur que la feina es fa ben feta.
I ell ho feia. Bona feina, i bona cuina.
Federica,
ResponEliminaSenz'altro è un buon risotto.
Ciao.
* * * * * * *
Mercè,
Per sort nostra ha deixat un bon llegat, en podrem gaudir, tot recordant-lo, per molt de temps.
Salut.
* * * * * * *
Dudu,
Gràcies també a tu i a tots aquells que notem una gran buidor a hores d'ara. L'omplenarem, sens dubte, a la cuina.
Una abraçada.
* * * * * * *
Teresa,
No n'hi ha massa de gent com ell... i se'n van! El recordarem als fogons.
* * * * * * *
Lia,
Il "mio" risotto, infatti è una ricetta di Santi Santamaria, pubblicata nella 5ª edizione della Guida Gallo, I migliori risotti dei più grandi ristoranti del mondo.
Un carissimo saluto.
* * * * * * *
Lídia,
Sens dubte. El recordarem per molt de temps.
* * * * * * *
Dolça,
Estic d'acord, és la millor manera. Penso que és la manera que ell deu voler que se'l recordi.
Una abraçada.
* * * * * * *
Joan,
Dels grans de casa nostra és el que millor s'adapta als meus gustos. Un mestre.
Salut.
* * * * * * *
Tu mateixa,
En la meva opinió, el problema no és en Ferran Adrià, ells sap el que es fa i té els millors assessors, el problema és tota la patoleia de gent que enlluernats en la seva "modernitat" volen fer el mateix, manipulant tot tipus de productes químics sense tenir ni idea de què tenen entre mans ni que realment suposa, aquest és el veritable perill. I crec saber de què parlo.
Totalment d'acord en que en Santi el que feia ho feia bé, molt bé, i amb els ingredients més frescos i millors.
Gràcies per la teva opinió.
Un plat bestial, encara recordo que quan fa uns mesos vam publicar un risotto de trompetes ens vas deixar un comentari al bloc dient que en Santi Santamaria el considerava els millors dels risottos... i no li faltava pas raó!
ResponEliminaUna abraçada,
Sandra
Fantàstic plat, el conec per ma de les seves publicacions però ma l´havia fet, saps? en tinc en una bossa que em va portar un bon amic , els vaig a posar a hidratar i aj se que faré per dinar, seguirem amb l´homenatge.
ResponEliminasalutacions i felicitats per quest plat , considerat per ell com un dels millors
Sandra,
ResponEliminaUna de les grans virtuds d'en Santi va ser apropar productes de la terra, que no eren massa preuats, a les milors taules. Les trompetes, sens dubte, va ser un d'aquests. Segur que aquests dies sonen en el seu honor.
Petons.
* * * * * * *
Mai,
Estic convençut que t'agradarà,
Salut.
Un gran plat per mantenir viu un gran cuiner, si més no en la memòria!
ResponEliminaAlba,
ResponEliminaEn Santi és dels que ha deixat empremta, dels que ha fet història, el seu llegat és immens i ben documentat... jo no l'oblido.
Salut!
Ep!!!
ResponEliminaQue se m'havia escapat aquesta entrada...
Molt i molt bo, et pispo la recepta, un bon homenatge sense cap mena de dubte.
Un petonas manel.
Hola Manel, guapo tu
ResponEliminafa molts dies que no se res de la teva cuina, espero que no sigui pas per cap cosa dolenta,..els meus millors desitjos de retrobar-te aviat,
mentre mil petonets Susanna