Fa uns dies tot veient la recepta de fricandó al bloc AL POT PETIT..., em vaig adonar que no he publicat encara cap recepta d'aquest plat tradicional de la nostra cuina tot i que el faig de tant en tant.
La Conxita en la seva proposta segueix els consells del cuiner Joan Roca, jo des da fa anys ho faig seguint les indicacions d'un altre mestre de la cuina catalana, en Josep Lladonosa, cal dir que ambdues propostes són força similars.
Per a quatre persones ens caldrà un quilo de vedella (tapa plana, cap de mort, jarret...), dues cebes, dues pastanagues, tres tomàquets madurs, brou de carn Aneto, tres grans d'all, farigola, llorer, cama-secs, ametlles torrades, dues galetes maria, vi blanc sec, farina, oli, sal i pebre.
Comencem tallant els peus dels cama-secs, són molt llenyosos, i els tenim en remull durant un parell d'hores.
Tallem la vedella en forma de petits bistecs, la salpebrem i enfarinem. Els enrossim en oli calent i reservem damunt de paper de cuina.
A la mateixa cassola sofregim a foc moderat una bressa de ceba i pastanaga, quan agafin color hi incorporem els tomàquets pelats i tallats a daus. Salem i continuem el sofregit, remenant sovint, fins que quedi al nostre gust. Ara hi posem una cullerada de farina i, tot remenant, la deixam coure durant un parell de minuts, moment en el que hi posem una copa de vi blanc sec i el deixem reduir.
Tornem la vedella a la cassola amb dues fulles de llorer i una branca de farigola i ho cobrim amb el brou de carn. Podríem posar-hi simplement aigua, o un brou casolà, m'agrada el resultat que dóna el de la firma Aneto.
Ho tenim a foc suau, just perquè mantingui l'ebullició, durant una hora llarga.
Preparem una picada amb les ametlles, els alls i les galetes. Colem els bolets i els saltem ràpidament en una paella amb unes gotes d'oli.
Enretirem la carn i les herbes aromàtiques. Trinxem les verdures amb el braç elèctric i passant-les pel colador xinés tornem la salsa a la cassola amb la carn. Hi afegim la picada i els cama-secs i ho deixem fent xup-xup durant uns minuts més i, si cal, rectifiquem de sal.
Com molts guisats de carn, aquest és un plat que millora deixant-lo reposar.
Ooooiixxxx, quina cosa més bona! Els cama-secs donen un toc molt especial!
ResponEliminaPetonets,
Olga
Són la gràcia del fricandó.
EliminaUna abraçada.
Un plat tradicional que m'agrada i moltísssim.
ResponEliminaJa en som dos, Lolines.
EliminaUna abraçada.
M'encanta aquest plat
ResponEliminaPetons.
Gràcies pel comentari.
EliminaUna abraçada.
Ja tinc recepta per diumenge vinent, que boooo!
ResponEliminaNo és que sigui un plat de festa grossa, però sí un plat que fa festa.
EliminaBon dia, Manel,
ResponEliminaM'encanta aquest plat, els bolets l'atorguen un toc exquisit. Vaig escriure un post sobre aquest plat,també boníssim!
Fins aviat,
Una abraçada,
Vinc de veure el teu treball, Fina, com és habitual a casa teva, una feina impecable.
EliminaEnhorabona!
És un plat que fem de tant en tant i a casa ens encanta!!!! I hi suquem sempre un parell de bones llesques de pa!
ResponEliminaPtnts
Glòria
Tens raó, Glòria, el pa és un dels ingredients imprescindibles.
EliminaUna abraçada.