ARRÒS CALDÓS DE CONGRE I GALERES

El congre és un peix blau que trobem a la taula de diferents cultures i que havia sigut molt consumit també a casa nostra si bé, degut a la gran quantitat d'espines, cada vegada és menys apreciat en la cuina moderna. 

El dividim en tres parts, el cap, la part de la panxa i la cua. La part central només té l'espina dorsal, la cua està plena d'espines i l'emprarem juntament amb el cap per fer un molt saborós brou de congre.

El congre emprat feia aproximadament 1'7 quilos. El tall central ha pesat 550 grams, 330 el cap i la resta correspon a la cua.

La galera és un crustaci amb poca carn però també molt saborós, juntament amb el congre donaran a l'arròs una  gran intensitat d'aroma.

Per el brou a més del congre hem hagut de menester: una ceba grossa, una branca d'api, dos grans d'all, julivert, llorer, vi blanc sec i oli.

Amb el congre que tenim obtindrem més de 3 litres de brou, el que no emprem en l'arròs el tindrem per a d'altres aplicacions.

Pelem la ceba i l'all i en fem una bressa amb la branca d'api. Tallem la cua del congre a rodanxes de tres-quatre centímetres.

En una olla mitjana enrossim el congre amb oli d'oliva, ho fem a foc fort i el reservem. Abaixem una mica la intensitat del foc i a la mateixa olla sofregim l'all i la ceba remenant sovint. Passats uns minuts hi afegim l'api. Quan les verdures agafin color ho desglacem amb un got de vi blanc i el deixem reduir abans de tornar-hi a posar el peix i uns 5 litres d'aigua freda. 

Així que arrenqui el bull abaixem la intensitat del foc i el deixem coure durant poc més de mitja hora. Apaguem el foc i hi afegim unes branques de julivert i un parell de fulles de llorer deixant-ho en infusió amb l'olla tapada.

Per a l'arròs per a quatre persones, a més del congre i del brou, ens caldrà vuit galeres, 320 grams d'arròs bomba, tres cebes tendres, un gra d'all, oli, sal i pebre.

Comencem traient la pell al congre amb el què el plat guanyarà en finor, l'espina central i tallant els filets a daus regulars.

A la cassola on farem l'arròs, amb una cullerada i mitja d'oli enrossim ràpidament les galeres i les reservem.

Trinxem finament tant l'all com les cebes i ho sofregim en el mateix oli, ara a foc mitjà durant tres o quatre minuts, fins que vulgui començar a agafar color. Ara hi incorporem l'arròs i ho salpebrem. Apugem la intensitat del foc ho anem mullant amb cullerots del brou que tindrem bullint a mesura que el vagi absorbint. Passats 14 minuts abaixem la intensitat del foc i hi incorporem tant el congre com les galeres. Acabem la cocció i ho deixem reposar durant un parell de minuts abans de servir.

TOMÀQUETS FARCITS A LA GREGA

L'escriptor grec Petros Màrkaris és un dels més destacats autors mediterranis de novel·la negra, de l'alçada de Manuel Vázquez Montalbán o de l'italià Andrea Camilleri. A l'igual que el català i l'italià se serveixen dels seus personatges, el detectiu Pepe Carvalho i el comissari Salvo Montalbano respectivament, per criticar la societat actual, el grec ho fa en boca del comissari Kostas Kharitos. Un altre element comú en tots tres és que a través dels seus personatges parlen sovint de gastronomia.

Acabo de llegir el llibre "Suïcidi perfecte" en el què Adrianí prepara els tomàquets farcits que tan entusiasmen al seu marit, el comissari. No he pogut estar-me de cuinar-los  i a fe que són bons.

Per a quatre persones ens caldran 12 tomàquets de penjar, una ceba gran o dues de mitjanes, 200 grams de carn picada de xai, 50 grams de formatge feta, orenga, julivert, sucre, sal i pebre.

Comencem tallant la part superior dels tomàquets i buidar-los amb l'ajut d'una cullereta. Els deixarem de cap per avall per tal de que escorrin l'aigua. Reservem les tapadores.

Trinxem la ceba ben finament. Trinxem igualment la polpa que hem tret de l'interior dels tomàquets. Tallem el formatge a daus molt petits. Trinxem el julivert.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim a foc moderat la ceba. Quan transparenti i comenci a estar tova i afegim la carn picada, salpebrem i continuem el sofregit remenant sovint fins que la carn estigui cuita. 

En un bol posem el sofregit, la polpa del tomàquet, el formatge, el julivert i l'orenga i ho remenem bé per barrejar tots els ingredients.

Abans de farcir els tomàquets posem un pessic de sucre a l'interior de cadascun d'ells per reduir-ne l'acidesa. Els farcim seguidament amb la massa preparada i els cobrim amb les tapes que hem reservat.

Untem una platera per anar al forn amb una mica d'oli i hi posem els tomàquets i un parell de tasses d'aigua. Ho tapem amb paper d'alumini.

Ara ho enfornem a 190º durant una hora. Quan falti un quart enretirem el paper d'alumini. Si s'hagués evaporat tota l'aigua n'hi afegim una mica més.

Servim calent.

Una recepta molt popular a Grècia de tomàquets farcits, el plat anomenat "Domates yemistés", enlloc de formatge i sovint de carn picada porten arròs que es comença a coure al final del sofregit durant molt pocs minuts i s'acaba de fer al forn. He optat per aquesta altra versió ja que en el llibre l'Adrianí no parla en cap moment d'arròs i en canvi sí de ceba, molta ceba, tal com li agrada al comissari.

CREMA D'ESPÀRRECS AMB ESCOPINYES

Fa molt pocs dies la Glòria, en el seu interessant bloc No tot són postres... a la cuina, proposava una saborosa crema d'espàrrecs amb escopinyes preparada amb la thermomix.

Em va agradar la combinació d'ingredients i l'he volgut preparar d'una manera més tradicional. Vet aquí doncs la meva versió.

Per a quatre persones he emprat 200 grams d'espàrrecs blancs en conserva, 20 escopinyes, 1 ceba mitjana, una patata petita, 100 ml. de nata per cuinar 18% MG, mantega, oli, sal i pebre rosa.

Pelem la ceba i la trinxem. Pelem la patata i la llesquem finament. Tallem els espàrrecs a grans trossos i reservem el líquid de la conserva. Obrim les escopinyes al vapor, eliminem les cloves i les reservem.

En un cassó amb unes gotes d'oli i una punta de mantega sofregim la ceba a foc mitjà tot remenant sovint. Quan transparenti hi incorporem la patata i continuem el sofregit uns minuts més. 

Ara hi afegim els espàrrecs amb el seu líquid i també el que han deixat les escopinyes, la nata, salem lleugerament, tapem el cassó i el deixem coure a foc suau durant uns vint minuts.

Ho triturem amb el braç elèctric durant una estona, ha de quedar una crema ben fina. Sempre ho podem passar pel colador xinès.

Xafem uns grans de pebre rosa.

Ho servim amb les escopinyes, unes gotes d'oli d'oliva extra verge  i el pebre rosa.

GRÀCIES, GLÒRIA

CUIXA D'INDIOT AL CURRI

No fa massa dies la casa Aneto va tenir la gentilesa de fer-me arribar la mostra d'alguns dels seus productes, entre els quals un caldo de verdures de cultiu ecològic.

M'ha anat molt bé per cuinar una cuixa d'indiot al curri.

Amb una cuixa d'indiot n'he tingut suficient per a tres persones. A més he emprat el caldo de verdures de cultiu ecològic, dues cebes, dues pomes, curri, farina, oli i sal.

Comencem per desossar la cuixa d'indiot, també podem haver-ho demanat a la carnisseria. Tallem la carn a talls regulars.

Pelem les cebes i les tallem a juliana fina. Pelem les pomes i de cadascuna d'elles en fem vuit talls.

Salem i enfarinem la carn. La fregim lleugerament en una cassola amb un raig d'oli i la reservem.

Al mateix recipient, ara a foc moderat, sofregim la ceba, tot remenant-la sovint fins que agafi color. En aquest punt hi reincorporem la carn. També hi posem la poma, una cullerada de curri, salem i just ho cobrim amb el caldo de verdures.

Quan arrenqui el bull tapem la cassola i mantenim el foc al mínim perquè mantingui l'ebullició. Ho tenim així durant uns 40 minuts. Si cal ho rectifiquem de sal. Els darrers minuts apugem la intensitat del foc i destapem la cassola per controlar que la salsa quedi al punt que desitgem.

SARD IMPERIAL AL FORN AMB VERDURETES

El sard imperial (Diplodus cervinus) es diferencia del sard per cinc bandes de color marronós que recorren transversalment el seu cos i per la boca petita voltada de llavis gruixuts i carnosos. Pot arribar a sobrepassar els 4 quilos de pes. La seva carn forta i molt saborosa el fa un peix molt apreciat a la cuina.

Ahir vaig tenir l'ocasió de poder comprar-ne un acabat de sortir de les xarxes del tresmall, més fresc impossible, feia 1'3 quilos de pes i amidava 45 centímetres de llarg.

Per a tres persones, a més del sard imperial, he emprat un manat d'espàrrecs verds,  una carxofa i una pastanaga grosses i un altre manat de mongeta tendra, dos grans d'all, sal, oli i pebre rosa.

El primer pas es treure l'escata del peix i separar la carn de les espines, n'he fet sis talls.

Aprofitant el cap i les espines he preparat un brou de peix que he congelat per a futures aplicacions.

Preparem les verdures. No aprofitem la part més llenyoses dels espàrrecs. Pelem la carxofa i la fem a llesques. Pelem la pastanaga i la tallem a bastonets. Despuntem la mongeta tendra  i en fem grans talls. Pelem i llesquem els alls.

En una olla en abundant aigua bullint escaldem les verdures durant un parell de minuts. Les passem a un recipient amb aigua i gel per trencar la cocció i que mantinguin el color.

En una paella ben calenta regada amb unes gotes d'oli marquem el peix, primer pel costat de la pell i després pel de la carn. Només ha d'agafar color, l'acabarem al forn.

Passem el peix a una platera amb la pell cap a baix, el salem lleugerament i l'enfornem a 200º durant uns quinze-vint minuts.

Mentre, en una paella amb una mica d'oli daurem els alls i els reservem. Seguidament anem saltant ràpidament les diferents verdures.

Muntem el plat amb les verdures, a sobre dos talls de sard, els alls reservats, pebre rosa xafat i escates de sal marina.

COCA AMB FORMATGES

Per a la gent a qui agrada el formatge aquesta és una bona variant de la famosa "pizza ai quattro formaggi" feta amb aquella combinació de formatges que més patxoca ens faci. Jo n'he combinat cinc.

Ens caldrà una massa de pizza finíssima, tomàquets madurs, un bitxo, olives negres, oli, sal i orenga.

Ep! diria que em descuido d'alguna cosa, ah, sí, els formatges! En aquesta ocasió he fet servir, sec de vaca i ovella, rocafort, parmesà, mozzarella i idiazabal fumat. 

Comencem preparant la salsa de tomàquet. En un cassó amb unes gotes d'oli a foc suau anem cuinant el tomàquet trinxat sense pells ni llavors al que hi hem afegit un bitxo i una punta de sal. El remenem sovint fins que tinguem la salsa de tomàquet al nostres gust. Enretirem el bitxo.

Escalfem al forn a 240º, si en tenim, amb l'opció de forn amb aire calent.

Ratllem el formatge sec de vaca i ovella i tallem menuts els altres quatre tipus de formatge.

Estenem la massa sobre paper de forn i pintem tota la superfície amb la salsa de tomàquet. a sobre hi disposem una capa del formatge ratllat i a continuació hi posem la resta de formatges.

Ara hi distribuïm les olives.

Ho enfornem durant uns deu minuts, Si el forn és convencional, segurament li hem de tenir una mica més.

Així que surt la coca del forn hi posem l'orenga pel damunt.

RISOTTO DE VERDURES AMB CACIOCAVALLO

Un dels risottos que m'ha quedat gravat a la ment pel seu sabor intens, diferent a la majoria, estava acabat amb formatge caciocavallo.

En la meva anterior entrada ja vaig parlar d'aquest formatge que m'ha costat molt de trobar a casa nostra, no és dels que més s'importen ni de bon tros. Ara he pogut finalment cuinar un risotto amb aquest formatge i val a dir que el seu gust ha impressionat a qui l'ha tastat.

De les varietats d'arròs amb que es preparen els risottos n'hi ha tres que són les més emprades, l'arbòrio, el carnaroli i el vialone nano. Avui he optat pel carnaroli que té una major concentració de midó amb el què la cremositat final del plat és més gran.

Per a quatre persones ens caldrà un ceba gran, una o dues pastanagues, 100 grams de pèsols desgranats, mig porro, 320 grams d'arròs carnaroli, vi blanc sec, brou de verdures, caciocavallo, mantega, oli, sal i pebre.

Trinxem la ceba finament, pelem la pastanaga i la tallem a daus petits, Tallem el porro a tires molt fines. Ratllem el formatge.

Escalfem el brou de verdures al punt d'ebullició.

En una paella ampla posem, a foc mitjà, unes gotes d'oli i una nou de mantega. Quan s'hagi fos hi posem la ceba trinxada i l'anem remenant sovint fins que comenci a canviar de color. Ara hi incorporem la pastanaga continuant el sofregit fins que s'estovi una mica, moment en el que fi incorporem els pèsols i continuem el sofregit durant dos o tres minuts més. En aquest punt hi posem l'arròs, apugem el foc, i l'anem remenant durant un parell de minuts fins que es perli.

Salpebrem i hi afegim una copa de vi blanc sec i tot remenant esperem a que hagi evaporat. A partir d'ara anem incorporant el brou de verdures de mica en mica, sense deixar de remenar,  a mesura que el líquid sigui absorbit n'hi afegim més. Passats deu minuts abaixam una mica la intensitat del foc i continuem el procés de cocció fins que l'arròs estigui al dente. Apartem el recipient del foc i hi incorporem quatre cullerades de formatge ratllat remenant amb energia de manera que el formatge es fongui i s'incorpori plenament al plat donant-li cremositat.

Mentre en una altra paella amb una mica d'oli hem saltejat el porro.

Emplatem l'arròs acompanyant-lo del porro cruixent i hi espolsem més caciocavallo ratllat.

SECRET DE PORC DUROC ACABAT AL FORN AMB CACIOCAVALLO

Fa molt de temps que anava darrera del caciocavallo, un formatge veritablement gustós tant per ser menjat directament com aplicat a la cuina. Després de demanar-ho en diverses ocasions finalment els n'han servit a la Bottega Toscana del Mercat del Lleó de Girona. Aquest és un formatge fet amb llet sencera de vaca.

De les diferents varietats m'han servit el caciocavallo silano, amb DOP i un estricte control de producció. Les vaques de les que s'obté la llet pasturen lliurament per l'altiplà Silà a la Calabria.

El secret de porc Duroc és una carn magra molt fina de sabor, ideal per fer a la planxa, a la brasa o a la llosa.

Amb aquest parell d'ingredients més orenga, oli, pebre i sal preparem un plat sense cap complicació i molt gustós.

Filetegem el secret de porc o bé demanem que ens ho facin a la carnisseria.

També llesquem finament el formatge.

Salpebrem la carn i la fem a la planxa ben calenta que haurem untat només amb unes gotes d'oli. La cocció és molt ràpida, un minut per cada costat.

La passem a una platera d'anar al forn, la cobrim amb formatge i a sobre hi posem fulles d'orenga.

Només ens falta gratinar-ho lleugerament per tal de que es comenci a fondre el formatge. Ho servirem seguidament.

ESCÓRPORA AL FORN A LA MANERA GREGA

Fa una setmana, en un dels portals de fotografia que sovintejo, el fotògraf grec Chris Logothetis va publicar imatges d'una platera amb un peix a punt d'enfornar. 

Em van cridar l'atenció tant la forma com el fons del que s'hi veia. Pel que fa als ingredients n'hi ha un parell que per a mi eren una novetat en aquest tipus de plat, una base de fulles d'api i canyella en branca. Pel que fa a la forma, la ceba i les patates no eren la base sobre la que hi anava el peix sinó que l'acompanyaven. Tot plegat em va fer pensar a provar-ho i a la peixateria vaig trobar una bonica escórpora de palangre, doncs cap a la cuina falta gent.

Per a dues persones he emprat una escórpora d'uns 650 grams, fulles d'api, una patata grossa, tres cebes de Figueres petites, un tomàquet, llorer, canyella en branca, oli, sal i pebre.

L'escórpora és un peix que no té escata, per tant ens limitem a netejar-la de tripes i la deixem sencera. Pelem la patata i les cebes i les fem a grans llesques, també llesquem el tomàquet. 

Escalfem el forn a 220º.

Untem amb oli la platera on l'enfornarem. Fem una base de fulles d'api i a sobre hi posem el peix salat per fora i per dins. Anem col·locant al costat els altres ingredients, la patata, el tomàquet i la ceba, unes fulles de llorer i unes branques trencades de canyella. Ho salpebrem i reguem amb oli. 

Ja només cal enfornar-ho durant aproximadament 40 minuts. Tots els ingredients ja estaran cuits. En obrir el forn l'olor de l'api impregna els sentits. 

Servim els plats procurant treure totes les espines, no n'hi ha masses. Finalment ho reguem amb un fil d'oli extra verge d'oliva.

El resultat és espectacular, la canyella hi aporta un toc diferent molt interessant.

BACALLÀ A LA MANDARINA

No fa massa dies en el bloc "La Cuina de l'Olga" se'ns mostrava la recepta de "Gotets de mandarina, bacallà i avellanes" que em va semblar molt interessant i vaig dir-me que era qüestió de provar-ho. Vet aquí doncs la meva versió, com que encara estem a la tardor li he afegit magrana que aporta color i alhora un punt de dolçor que contrasta i bé amb l'acidesa de la mandarina i el gust del bacallà.

Els ingredients emprats són, bacallà dessalat i esqueixat, mandarines, avellanes, magrana, julivert i oli extra verge d'oliva.

El dia abans comencem esqueixant el bacallà i posant-lo en remull. L'aigua la canviem tres vegades.

Pelem les mandarines, desgranem la magrana, trinxem el julivert i al morter piquem lleugerament les avellanes, no ha de quedar una pasta. 

Al moment de servir col·loquem els grills de la mandarina, el bacallà ben escorregut entre mig, ho reguem amb l'oli d'oliva i continuem posant-hi les avellanes, la magrana i finalment el julivert.

Més senzill de preparar no pot ser.

Gràcies, Olga.