Fa anys vaig tastar un xai amb melmelada de dàtils, segons em van dir, la recepta venia de la cuina libanesa. He intentat de cercar-ne alguna recepta, sense èxit, així doncs he tirat pel dret.
El resultat només m'ha fet preguntar perquè no ho havia provat abans!
Per a quatre persones m'ha calgut, una cuixa de cabrit, en talls d'uns 200 grs. cadascun; 20 cebetes petites de Figueres, no n'he trobat de les mes habituals, les anomenades "del platillo"; 2 patates, 100 grs. de dàtils una vegada tret el pinyol, 2 cullerades de sucre, una cullerada de suc de llimona, brou de carn, romaní, oli, sal i pebre negre.
He començat pelant las cebetes i posant-les a confitar en oli d'oliva suau, també pot ser amb oli de girasol, i una branqueta de romaní. Cal procurar que no arribi a bullir l'oli. Si tenim un forn que es pot programar a una temperatura d'entre 60 i 80º millor, si no, amb el foc al mínim cal estar amatents, si comença a fregir, enretirar el cassó del foc, deixar temperar i tornem-hi. Quan comencin a agafar color, ja estan al punt.
Per preparar la melmelada, tallar els dàtils ben petits i posar-los en un casso amb el sucre, el suc de llimona i el doble de volum d'aigua. Ho posarem durant uns 10 minuts a foc alt. Aleshores enretirem el cassó del foc i amb la batedora ho triturem, continuant seguidament la cocció, ara a foc suau fins que hagi evaporat tota l'aigua.
Salpebrar el cabrit i en una paella amb l'oli ben calent fregir-lo per tots els costats, ha de fer crosta i agafar color de torrat. El passem en una platera d'anar al forn i l'enfornem a uns 180º, l'anem mullant amb brou de carn i cada quart d'hora li donem la volta. Passada la primera mitja hora l'untem amb melmelada de dàtils, operació que repetim en tornar-lo a girar.
Tallem les patates a llesques ben fines. En una cassoleta que pugui anar al forn hi posem unes gotes d'oli i hi anem distribuint les patates, salpebrant-les, anem fent successives capes i a sobre hi posem un altre raig d'oli. Les enfornem entre 20 i 25 minuts.
Muntem el plat amb les cebetes caramelitzades, les patates i el cabrit, que tornem a cobrir amb melmelada de dàtils. Aconsello deixar més melmelada en una salsera, al mig de la taula, segurament al final de l'àpat no en quedarà.
El resultat només m'ha fet preguntar perquè no ho havia provat abans!
Per a quatre persones m'ha calgut, una cuixa de cabrit, en talls d'uns 200 grs. cadascun; 20 cebetes petites de Figueres, no n'he trobat de les mes habituals, les anomenades "del platillo"; 2 patates, 100 grs. de dàtils una vegada tret el pinyol, 2 cullerades de sucre, una cullerada de suc de llimona, brou de carn, romaní, oli, sal i pebre negre.
He començat pelant las cebetes i posant-les a confitar en oli d'oliva suau, també pot ser amb oli de girasol, i una branqueta de romaní. Cal procurar que no arribi a bullir l'oli. Si tenim un forn que es pot programar a una temperatura d'entre 60 i 80º millor, si no, amb el foc al mínim cal estar amatents, si comença a fregir, enretirar el cassó del foc, deixar temperar i tornem-hi. Quan comencin a agafar color, ja estan al punt.
Per preparar la melmelada, tallar els dàtils ben petits i posar-los en un casso amb el sucre, el suc de llimona i el doble de volum d'aigua. Ho posarem durant uns 10 minuts a foc alt. Aleshores enretirem el cassó del foc i amb la batedora ho triturem, continuant seguidament la cocció, ara a foc suau fins que hagi evaporat tota l'aigua.
Salpebrar el cabrit i en una paella amb l'oli ben calent fregir-lo per tots els costats, ha de fer crosta i agafar color de torrat. El passem en una platera d'anar al forn i l'enfornem a uns 180º, l'anem mullant amb brou de carn i cada quart d'hora li donem la volta. Passada la primera mitja hora l'untem amb melmelada de dàtils, operació que repetim en tornar-lo a girar.
Tallem les patates a llesques ben fines. En una cassoleta que pugui anar al forn hi posem unes gotes d'oli i hi anem distribuint les patates, salpebrant-les, anem fent successives capes i a sobre hi posem un altre raig d'oli. Les enfornem entre 20 i 25 minuts.
Muntem el plat amb les cebetes caramelitzades, les patates i el cabrit, que tornem a cobrir amb melmelada de dàtils. Aconsello deixar més melmelada en una salsera, al mig de la taula, segurament al final de l'àpat no en quedarà.
M'apunto la recepta, a mi m'encanta la barreja de dolç-salat, la provo segur... a més no havia sentit mai a parlar de la melmelada de dàtils...!! Mersi!
ResponEliminaHola Mandarina,
ResponEliminaEstic content que ho vulguis probar, segur que t'agradarà.
Salut.
Demà faré braons i agafaré com a referencia la teva recepte però amb alguna variació... ja t'explicaré. Marta d'Oix
ResponElimina