Durant l'estiu del 1953 el cuiner suec Leif Elisson, quan treballava al restaurant Hasselbacken, va idear una manera diferent de fer les patates al forn. Es tracte d'iniciar uns talls paral·lels a les patates sense arribar al fons -creant un efecte acordió- i amanir-les amb mantega fossa, farines de galetes i d'ametlles, abans de coure-les al forn.
A partir de la recepta inicial se n'han fet un bon nombre de versions i no només amb patates, també amb moniato, amb carbassa, amb remolatxa o fins i tot amb pit de gall d'indi, també amb carbassó. Vet aquí dons la meva proposta.
Per a quatre persones ens caldran dos carbassons grans o quatre de petits, 50 grams de tires de cansalada fumada, 25 grams de mantega, un gra d'all, 50 grams de formatge ratllat per gratinar, sal i pebre.
Esbandim els carbassons, els tallem les puntes i si són grans els partim per la meitat.
Per aconseguir el tall propi de l'estil hasselback sense arribar a tallar del tot el carbassó, el col·loquem entre dos bastonets xinesos o similars, un a cada costat, en fer els talls no permetran que el ganivet arribi al fons.
Fonem la mantega i hi incorporem l'all trinxat ben petit, una punta de sal i pebre.
Col·loquem els carbassons en una platera per anar al forn i hi posem la barreja anterior procurant que també penetri entre els talls.
Ho enfornem a 200º durant 35 minuts. Mentre, en una paella sense gens d'oli, daurem els talls de cansalada.
Quan tinguem els carbassons introduïm la cansalada entre les llesques i per sobre el formatge ratllat. Ho tornem a enfornar uns minuts més fins que el formatge hagi fos.
A partir de la recepta inicial se n'han fet un bon nombre de versions i no només amb patates, també amb moniato, amb carbassa, amb remolatxa o fins i tot amb pit de gall d'indi, també amb carbassó. Vet aquí dons la meva proposta.
Per a quatre persones ens caldran dos carbassons grans o quatre de petits, 50 grams de tires de cansalada fumada, 25 grams de mantega, un gra d'all, 50 grams de formatge ratllat per gratinar, sal i pebre.
Esbandim els carbassons, els tallem les puntes i si són grans els partim per la meitat.
Per aconseguir el tall propi de l'estil hasselback sense arribar a tallar del tot el carbassó, el col·loquem entre dos bastonets xinesos o similars, un a cada costat, en fer els talls no permetran que el ganivet arribi al fons.
Fonem la mantega i hi incorporem l'all trinxat ben petit, una punta de sal i pebre.
Col·loquem els carbassons en una platera per anar al forn i hi posem la barreja anterior procurant que també penetri entre els talls.
Ho enfornem a 200º durant 35 minuts. Mentre, en una paella sense gens d'oli, daurem els talls de cansalada.
Quan tinguem els carbassons introduïm la cansalada entre les llesques i per sobre el formatge ratllat. Ho tornem a enfornar uns minuts més fins que el formatge hagi fos.
Quina manera tan xula de menjar carabassó...m'agrada i molt!
ResponEliminaPtnts
Glòria
La presentació és certament espectacular.
EliminaUna abraçada, Glòria.
Todo un arte. Me encanta el roquefort la miel y tu dulzura
ResponEliminaTu sí que tienes arte, lo llevas en la sangre y se escapa por todos tus poros. Transmites sentimientos, que no es poco.
EliminaUn beso.