TRUITES DE BACALLÀ

Fa pocs dies la MaryLou del bloc Pa amb tomàquet, ens va mostrar una recepta de truita de bacallà amb pebrot verd, que jo no havia tastat mai, i tenia una pinta impressionant. Li vaig comentar que la faria.

A casa, però, no a tothom agrada el pebrot, així és que n'he fet dues versions:

La primera amb els ingredient següents (per a truites individuals): 125 grs. de bacallà esqueixat, un pebrot verd, una ceba tendra, dos ous, all, julivert, oli i sal.

Durant 24 hores dessalem el bacallà, canviant-ne l'aigua tres vegades.

Tallem la ceba a juliana i el pebrot a talls regulars.

En una paella amb una mica d'oli sofregim la ceba a foc suau i amb la paella tapada. Així que comença a canviar de color hi afegim el pebrot i en continuem la cocció. Quan el pebrot també ha canviat de color i afegim el bacallà i a foc més viu ho anem saltant fins que absorbeixi la mica d'aigua que hagi deixat.

En aquest moment hi posem els ous batuts, sal, un trinxat d'all i julivert i fem la truita.

Per a la segona, els ingredients són els mateixos substituint el pebrot per una patata mitjana.

Seguim el mateix procediment mantenint però la cocció de la ceba i la patata fins que aquesta es desfaci (no ha de quedar fregida), si calgués, sempre amb la paella tapada, hi afegim una mica d'aigua.

La resta és igual, bacallà, més endavant all, julivert, sal i els ous.

Totes dues han quedat boníssimes, i fins hi tot en opinió de qui no és amant del pebrot. Ep!, qui diu que no podria ser també una bona tapa, presentada a talls?

TERRINA DE CONILL AMB OLIVES

Els francesos són el reis de les terrines i dels patés, els agraden i en fan una gran varietat. Fa uns anys, una amiga de Paris em va deixar un llibre de receptes especialitzat en el tema i, em vaig dedicar a traduir-ne alguna, aquelles que pensava em seria fàcil de trobar els diferents ingredients.

Com que el conill m'agrada molt, aquesta és la que he fet més vegades. Els més complicat és desossar el conill, especialment si per a fer la terrina el volem aprofitar tot. Si ho voleu fer més senzill, aconsellaria de comprar dos conills i desossar la carn de cuixes i espatlles reservant tota la banda del costellam per a altres usos.

Els ingredients que ens calen són un conill (la recepta original parlava de conill de bosc, jo l'ha faig amb conill de granja), una lliura de carn picada de porc, un quart de quilo de pernil o cansalada viada en un sol tall, mitja lliura d'olives sense pinyol, la molla d'una llesca gruixuda de pa, un ou, un got de vi de Porto, sal, pebre negre, fulles de farigola fresca i mantega.

Comencem remullant la molla de pa amb el vi.

Desossem i trinxem la carn de conill i la barregem i amassem amb la carn de porc, l'ou, el pa xop de vi, sal, pebre i les fulles de farigola fresca.

Tallem el pernil o cansalada a bastonets.

Untem un motlle (jo ho he repartir en dos de petits) amb mantega i hi anem dipositant una capa de farcit, a sobre unes tires de pernil i d'olives tot posat al llarg, més farcit, més olives i pernil i acabem amb una darrera capa de farcit.

Tapem la terrina amb paper d'alumini i la posem al forn a 200º al bany Maria, durant una hora i mitja. Quan ja porti una hora, és possible que s'hagi després aigua de la carn de porc i encongit, ho traiem del forn, escolem l'aigua i ho tornem a enfornar, ara sense tapar perquè agafi una mica de color.

Deixar reposar al menys d'un dia per l'altra. L'he servida damunt unes torradetes i acompanyada d'una amanida d'endívies i nous.

CAMEMBERT AMB PINYA ARREBOSSAT, AMB SALSA DE CEBA DE FIGUERES CARAMELITZADA AL VI DE PORTO

Aquest plat tan pot ser un entrant com una tapa.

En caldrà formatge camembert en porcions, una per cap, pinya, farina, ou i farina de galeta. Per a la salsa, ceba de Figueres, pinya, vi de Porto, oli, mantega i sucre.

Comencem preparant la salsa, un una cassoleta amb un raig d'oli sofregim a foc suau la ceba de Figueres trinxada, remenant tot sovint fins que ens agafi un color ben daurat, aleshores hi afegim retalls de pinya, una cullerada de sucre i ho deixem uns minuts més al foc.

Hi afegim una copa de vi de Porto i ho triturem amb el braç elèctric. A continuació ho tornem al foc i deixem reduir. Quan tingui la consistència de salsa que ens agrada, hi afegim una bola de mantega que ens hi donarà lluentor.

Haurem deixat durant un parell d'hores el formatge al congelador. Això ens permetrà treure la pell amb un ganivet ben esmolat sense que se'ns desfaci. Per els més entesos i amants del camembert ens estalviem aquest pas, treure-li la pell és un pecat.

Tallem unes llesques de pinya el més finament possible i posant-hi al damunt el triangle de formatge en retallem un parell de talls per porció. Fem com un entrepà de pinya amb el formatge al mig.

Cada tall el passem per farina, ou batut i farina de galeta i en una paella amb força oli molt calent, però molt, en fem una ràpida fregida; compte perquè sens pot cremar de seguida. Ho posem damunt de paper de cuina perquè perdi l'excés d'oli.

Emplatem amb una base de la salsa de ceba de Figueres caramel·litzada amb pinya al vi de Porto i el camembert arrebossat a sobre. Servir-ho de seguida calent.

En tallar-lo vessarà el formatge fos. La combinació de gustos és espectacular.

POLLASTRE A L'ALLET

Per a quatre persones ens caldrà un pollastre a talls petits, tres patates, quatre grans d'all, un bitxo, julivert, vi blanc, oli, sal i pebre.

Pelem i tallem les patates a daus regulars i les fregim en oli força calent. Així que agafin color les reservem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

Salpebrem el pollastre i el posem a daurar en una paella amb una mica d'oli. L'anem girant de manera que agafi color uniformement. Aleshores hi posem els alls i el bitxo ben trinxats. Un parell de minuts més tard hi incorporem les patates i un got de vi blanc. Quan hagi reduït hi posem julivert trinxat i ja ho podrem servir.

Si no agradés massa picant, no posar-hi el bitxo.

LLUÇ AL VERMUT BLANC AMB IDIAZABAL

Per a quatre persones he necessitat dos lluços de palangre d'uns 600 grs. cadascun, un quart de quilo de pèsols desgranats, 4 patates, una ceba, mig pebrot vermell, cansalada viada, 100 grs. de formatge Idiazabal, un got de vermut blanc sec, brou de peix, farina, oli i sal.

Tallem el lluç a rodanxes, reservant el cap i les aletes per a fer-ne el brou de peix.

Salem i enfarinem el lluç i en fem una fregida ràpida en abundant oli ben calent. El reservem damunt de paper de cuina.

En una cassola amb una mica d'oli, a foc moderat, sofregim la ceba trinxada fins que comenci a agafar color. Hi incorporem el pebrot tallat a daus. Passats tres o quatre minuts hi posem uns daus de cansalada seca (si fos crua la deixarem fer una mica), el vermut i en continuem la cocció fins que hagi reduït.

En aquest punt hi posem els pèsols i les patates tallades a daus, cobrint-ho amb brou. Quan porti uns deu minuts hi posem el peix i cinc minuts més tard uns daus de formatge.

Així que les patates estiguin cuites ja tenim el plat a punt de servir.

SALMOREJO AMB FUET

Aquest és un plat eminentment estiuenc, refrescant i complert.

Per a quatre persones ens caldrà 800 grs de tomàquets madurs, dues llesques da pa del dia anterior, un gra d'all, quatre ous, 50 grs. de fuet, sal, oli i vinagre.

En el got de la trituradora elèctrica posem el tomàquets tallats, l'all, el pa sense la crosta, sal, dues cullerades de vinagre i quatre cullerades d'oli extra verge d'oliva. Cal triturar-ho i passar-ho per un colador fi. Tastem i si cal ho posem a punt de vinagre i/o sal. Ho reservem a la nevera.

Fem els ous passats per aigua, entre tres i quatre minuts. Tallem el fuet a daus ben petits.

En el moment de servir posem l'ou a la base, ho cobrim amb el tomàquet ben fresc i pel damunt hi posem el fuet.

Aquest és un plat de la zona de Còrdova i el més habitual és ratllar l'ou dur per sobre i acompanyar-lo amb pernil, fregit o no.

Pel meu gust el fet de no fer l'ou dur fa que en trencar-lo amb la cullera el rovell s'escampi i es barregi amb el tomàquet donant unes bones sensacions en boca.

TALLARINES AMB RAP I TROMPETES

Per a quatre persones ens caldran quatre cues de rap d'uns 25-30 cm., una lliura de tallarines, quatre patates mitjanes, trompetes de la mort, tres grans d'all, dos tomàquets, una ceba, una fulla de llorer, una llesca de pa, julivert, brou de peix, oli i sal.

Pelem les cues de rap i de cada una en fem dos filets.

Amb la pell, les espines, la ceba, un tomàquet i julivert en farem un brou.

Ara que no és temporada de bolets, he fet servir trompetes seques. Una hora abans les he posat en aigua a rehidratar.

Pelem les patates i les trenquem. A la cassola amb oli en fem una primera fregida fins que comencin a agafar color. Les reservem damunt de paper de cuina.

Enretirem gairebé tot l'oli de la cassola i amb el que queda fregim els alls fins que quedin ben foscos però sense arribar-se a cremar. També hi fregim la fulla de llorer, el pa, el tomàquet i julivert. Amb tots aquests ingredients en fem una picada.

Tornem les patates a la cassola amb les trompetes, ho cobrim el doble de volum amb l'aigua d'hidratar els bolets i brou de peix. Així que arrenqui el bull hi posem les tallarines que he trencat en tres trossos, fan de més bon menjar, la picada i sal. Passat uns cinc minuts hi afegim el rap. Quan la pasta estigui al dente, apaguem el foc i deixem reposar un parell de minuts abans de servir.

POPETS AMB SAMFAINA

Per a quatre persones he necessitat un quilo de popets, una ceba grossa, un pebrot, una albergínia, 4 grans d'all, un quart de quilo de tomàquet triturat, herbes provençals, julivert, oli, sucre i sal.

Netegem bé els popets traient-los la boca i els ulls. Tallem la ceba a juliana i l'albergínia i el pebrot a tires allargades. Llesquem els alls.

Posem els pops en una cassola amb unes gotes d'oli, tapada i deixem que es vagin fent amb la pròpia aigua que desprenen. Quan estiguin ben tendres els reservem.

Comencem a preparar la samfaina. En una cassola amb poc oli i a foc moderat sofregim la ceba. Quan comenci a agafar color hi afegim els alls. Un parell de minuts més tard hi incorporem el pebrot i passats uns minuts l'albergínia. Quan la verdura estigui ben tova hi posem el tomàquet, una cullerada petita de sucre, sal i les herbes. A foc suau deixem anar concentrant. Quan quedi sec hi posem una tassa d'aigua, els pops i continuem la cocció tot plegat uns minuts més.

Abans de servir hi posem julivert trinxat per sobre.

Aquest plat pot funcionar molt bé com a tapa.

SALMÓ A LA TARONJA

Per a quatre persones ens caldrà quatre talls de salmó, dues cebes, dues taronges, olives negres, tàperes, orenga, sucre, sal i oli.

La part més llarga de la preparació d'aquest plat és caramelitzar la ceba. La tallem a juliana i en una paella amb molt poc oli l'anem fent a foc moderat, de fet com més lentament la fem millor ens quedarà. Quan s'enfosqueixi hi posem una cullerada sopera de sucre i deixem que caramelitzi.

Esbandim les tàperes perquè perdin el gust de vinagre i les tallem per la mitat. Tallem també les olives negres.

Salem el salmó i en una paella antiadherent ben calenta el fem a la planxa. Interessa que agafi una mica de color, un parell de minuts per cada costat.

El passem a la paella amb la ceba, hi posem el suc de les taronges i orenga. Deixem que es faci tot plegat durant 4 o 5 minuts. A mitja cocció girem el salmó i hi incorporem les tàperes i les olives. Si abans d'hora quedés massa sec hi posaríem més suc de taronja.

BACALHAU À BRAZ

Aquesta és una de les receptes més conegudes de bacallà a Portugal i porta el nom del cuiner que la va fer per primera vegada i la va popularitzar.

N'he fet una segona versió, diguem-ne light, sense ous, per a aquelles persones que no en puguin menjar massa. Aquesta segona versió ja no seria pròpiament la recepta tradicional però fins el darrer moment es prepara tot alhora. Com que ho he fet així les mostraré una darrera l'altra.

Per a quatre persones cal mig quilo de bacallà, tres patates grosses, una ceba grossa, dos grans d'all, vuit ous, olives negres, julivert, oli, sal i pebre.

Dessalem el bacallà durant 24 hores canviant l'aigua tres vegades. L'escaldem durant un parell de minuts, el deixem reposar i en traiem la pell i les espines tot esqueixant-lo.

Tallem les patates a tires ben fines, patates palla. Les fregim i així que comencin a enrossir les reservem damunt de paper de cuina.

Tallem la ceba a juliana i el all el trinxem. En una paella amb un rajolí d'oli ho saltem fins que comenci a transparentar, aleshores hi incorporem les patates i el bacallà, ho salpebrem i deixem coure tot plegat entre 6 i 8 minuts.

Batem els ous i els incorporem a la paella, tot remenant fins que comenci a quallar. No hauria de quedar absolutament quallat. Ho enretirem del foc i hi posem olives negres i julivert trinxat.

Servir immediatament.

Per a la versió "light" substituïm els ous per formatge light.

Ho preparem tot igual, jo ho he fet tot junt, i en el moment en que hi incorporaríem els ous, posem el saltat de ceba, patates i bacallà en cassoletes individuals per anar al forn, hi afegim les olives i el julivert i unes llesques de formatge.

Ho gratinem fins que es fongui el formatge i agafi una mica de color.