Fa més de quatre anys vaig publicar una recepta de PARMIGIANA D'ALBERGÍNIES, en la que parlava dels origens sicilians d'un plat que, amb els anys, s'ha anat estenen per altres zones d'Itàlia, en especial per la Campània i l'Emília-Romanya, o sigui pels voltants de Nàpols, Bolonya i Parma.
Tot llegint el llibre "Il più e il meno" del napolità ERRI DE LUCA, per a mi un dels escriptors italians actuals més interessants, vaig trobar una perla gastronòmica. En un relat de vivències autobiogràfiques explica els records entranyables de les albergínies a la parmigiana tal com les preparaven a casa seva.
He volgut preparar-les el més fidelment possible, vet aquí el resultat.
En la versió catalana del llibre, traduïda per Albert Pejó, el paràgraf diu així:
""Segons les instruccions detallades de la iaia Emma i de la seva jove, la Liliana.
Les preparaven coent les hortalisses tres vegades. Primer tallaven les albergínies a làmines
i les posaven al sol, la més potent de les flames, perquè perdessin l'aigua i concentressin el sabor.
Després les fregien, i la cuina s'inundava d'una olor de festa.
L'última cocció era al forn, després d'haver-les dipositat per capes, cada una coberta de salsa de tomàquet, d'alfàbrega. mozzarella i un grapat de parmesà.
Tres coccions eren necessàries per elaborar l'àpat que més encaixa, per a mi, amb la paraula casa.
Ara que la mare no hi és, practico l'abstinència d'aquest menjar; és un exili alimentari. En comptes d'anar al cementiri, el dol el faig a taula.""
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.