dijous, 14 de maig del 2015

LLENGUA DE VEDELLA AMB CIGRONS


Ens caldrà una llengua de vedella, una ceba, claus d'espècia, llorer, tres porros, dos pebrots verds, mig quilo de tomàquet triturat, mig quilo de cigrons cuits, pebre negre, sucre, sal i oli.


Comencem per coure la llengua. La posem amb abundant aigua freda a l'olla de pressió, amb un parell de fulles de llorer i una ceba amb claus d'espècia adherits. La tindrem durant una hora. Si ho féssim en una olla normal hem de contar una mica més del doble de temps.

Una vegada cuita, encara en calent, li traiem la pell dura que l'envolta raspant-la amb un ganivet. La tornem a posar a l'aigua calenta i deixem que es refredi per si sola, d'aquesta manera no s'enfosqueix la carn. Una vegada freda la posem a la nevera o millor en comencem la congelació per poder-la tallar amb més facilitat.

Trinxem els porros i tallem el pebrot a daus. En una cassola amb dues cullerades d'oli sofregim el porro, a foc suau, fins que comenci a agafar color. Ara hi incorporem el pebrot i continuem el sofregit durant quatre-cinc minuts més abans d'afegir-hi el tomàquet, una cullerada de sucre, sal i pebre. Anem remenant sovint, sempre a foc suau, fins que tinguem la salsa ben confitada.

Tallem la llengua a llesques de mig centímetre i la incorporem a la cassola. Hi posem un parell de gots d'aigua i ho fem coure  durant deu minuts. Ara hi posem els cigrons, rectifiquem si cal de sal i ho deixem tres o quatre minuts més tot plegat.

Aquest és d'aquells plats que guanyen deixant-los reposar, millor d'un dia per l'altre.  

dilluns, 11 de maig del 2015

ARRÒS CALDÓS D'ESCAMARLANS

L'altra tarda, l'amic Jaume Caball, patró de la barca d'arrossegament Costa Mediterrània, em va dir: Manel, no voldries pas quatre escamarlans una mica xafats? A bodes em convides!


Viure una jornada de pesca convivint amb els pescadors, veure la sortida del sol des d'alta mar, observar com treballen, escoltar les seves vivències, és un experiència que cal viure.

Quan es lleva la xarxa, pel propi pes, hi ha peix que pot quedar lleugerament xafat el què fa que comercialment no tingui sortida. Això no vol dir que s'hagi de llençar, els pescadors bé que l'aprofiten.

És justament el què he fet i el resultat és d'escàndol.


Per a quatre persones he fet servir un quilo aproximadament d'escamarlans, 400 grams d'arròs bomba, peix de roca, quatre cebes, api, tres tomàquets, dues nyores, tres grans d'all, un crostó de pa, ametlles i avellanes torrades, vi blanc sec, pebre vermell picant, oli, sucre i sal.

La feina va començar amb la tria dels escamarlans tot separant el cap del cos. Pelem dues cebes i les tallem a trossos regulars.

Comencem fent un bon brou de peix. Posem dues cullerades d'oli en una olla mitjana i comencem sofregint la ceba, ho fem a foc moderat, volem que agafi color sense cremar-se. En aquest punt hi afegim un dels tomàquets fet a trossos i una tija d'api també tallada, deixem que continuï el sofregit uns minuts més. Ara hi incorporem els caps dels escamarlans i el peix de roca. Mentre va sofregint, amb la mà de morter, anem xafant tant els escamarlans com el peix, convé treure tota la substància. Hi afegim un got de vi blanc sec i deixem reduir. Emplenem gairebé l'olla d'aigua i així que arrenqui el bull la hi tenim durant gairebé mitja hora a foc moderat. Finalment passem tot el contingut pel colador xinès. 

Si preparem el brou el dia abans, el deixem temperar i el guardem a la nevera.

Ara sí, anem per l'arròs. Aquest plat té dos secrets, el primer és que el peix, en aquest cas els escamarlans siguin ben frescos, l'altra és fer el sofregit ben lentament, sense presses, els comensals ho agrairan.

Pelem i trinxem les cebes i els alls. Escaldem els tomàquets i en traiem la pell i llavors. Posem les nyores en remull. Traiem les cloves dels escamarlans, menjar el plat sense entrebancs és tot un luxe.

En una cassola catalana hi posem tres de cullerades d'oli, a foc suau sofregim la ceba i els alls, quan hagin agafat color hi afegim el pa i continuem el sofregit. Ara hi posem el tomàquet trossejat i una mica de sucre. Continuem sofregint lentament fins que quedi ben concentrat. En aquest punt hi posem una cullerada petita de pebre vermell picant, hi aporta un punt interessant (si no agradés, n'hi posem de dolç), la carn de les nyores, salem i hi posem el brou de peix preparat. 

Deixem coure i reduir fins a quedar aproximadament un litre i mig de caldo. Ara hi afegim les ametlles i avellanes torrades i amb el braç elèctric de la batedora ho trinxem acuradament. 

Hi posem l'arròs i deixem coure durant uns deu minuts a foc alegre. Hi afegim els escamarlans pelats i continuem la cocció durant set minuts més, ara a foc suau. Deixem reposar un parell de minuts abans de servir.

dimecres, 6 de maig del 2015

CREMA DE PASTANAGA AL ROCAFORT AMB ALLS TENDRES


Per a quatre persones ens caldrà mig quilo de pastanagues, una ceba grossa, una patata, quatre alls tendres, 50 grams de formatge rocafort, oli, pebre i sal.

Comencem pelant la ceba, les pastanagues i la patata, traiem la primera capa, la part més verda i les arrels dels alls. Trinxem la ceba, tallem les pastanagues i la patata a daus i els alls a talls d'un centímetre.

En una olla petita amb una mica d'oli sofregim la ceba, així que agafi color hi incorporem la patata i la pastanaga, continuem el sofregit durant uns minuts més. Ho cobrim just amb aigua, salpebrem i deixem coure durant gairebé mitja hora.

Ho triturem amb el braç elèctric i hi afegim el formatge rocafort, ho tornem al foc remenant-ho fins que el formatge hagi fos i s'hagi incorporat a la pastanaga.

En una paella ben calenta, amb unes gotes d'oli, saltem ràpidament els alls tendres.

Servim la crema amb els alls incorporant-hi uns cristalls de sal marina.

divendres, 24 d’abril del 2015

PÈSOLS A LA FRANCESA AMB SÈPIA


Per a quatre persones ens caldran dues sèpies mitjanes, 400 grams de pèsols desgranats, una ceba, mig enciam, mantega, farina, sucre, oli, sal i pebre.

Netegem les sèpies i les fem a talls petits. Pelem i trinxem la ceba. Netegem l'enciam i el tallem a juliana fina.

En una cassola amb un parell de cullerades d'oli, fregim lleugerament la sèpia, així que hagi evaporat l'aigua que desprèn, la reservem.

A la mateixa cassola fonem uns 50 grams de mantega i sofregim la ceba fins que comenci a canviar de color. Ara hi afegim un altre tall de mantega i quan hagi fos hi incorporem un parell de cullerades rases de farina. Ho remenem amb una cullera de fusta durant un parell de minuts. En aquest punt hi tornem a posar la sèpia, els pèsols i l'enciam. Hi posem una cullerada petita de sucre, salpebrem i ho mig cobrim d'aigua. Així que arrenqui el bull ho deixem coure durant 20 minuts.

dilluns, 20 d’abril del 2015

GALTA DE PORC A LA TARONJA


Per a quatre persones en caldrà quatre galtes de porc, quatre taronges, tres cebes de Figueres, brou de carn, mantega, sucre, sal, pebre i oli.

Comencem polint i netejant les galtes, les assequem en paper de cuina. Pelem i trinxem la ceba. De cada taronja tallem dues llesques d'uns tres mil·límetres de gruix de la part central; pelem i tallem la resta.

Salpebrem la carn i la posem en una cassola de parets altes amb tres cullerades d'oli d'oliva, enrossim les galtes i les reservem. 

A la mateixa cassola, ara a foc suau comencem a enrossir la ceba. Quan agafi color hi reincorporem les galtes i hi afegim el brou fins a mitja alçada. Amb la cassola tapada, a foc no massa alt, deixem que vagi fent el xup-xup. Cada quart d'hora girem les galtes.  A la mitja hora hi afegim la taronja, excepte les llesques que hem reservat, i continuem la cocció durant mitja hora més.

Ara traiem la carn i passem la ceba, taronja i líquid de cocció al got de la batedora elèctrica, ho triturem finament, ho passem pel colador xinès i reincorporem a la cassola. Hi tornem també les galtes. Ho deixem reposar.

Escalfem una paella i a foc suau hi fonem una nou de mantega. Hi posem els discs de taronja, els ensucrem lleugerament i deixem caramelitzar pels dos costats. Els reservem.

Uns minuts abans de servir, escalfem la carn i la salsa. 

Muntem el plat amb les galtes, les napem amb la salsa de taronja i acompanyem amb un parell de talls de taronja carametlitzada.

dijous, 16 d’abril del 2015

CALÇOTS AL FORN

No sempre tenim la possibilitat de fer un foc a terra o en una barbacoa per poder preparar els calçots a la brasa, a la manera tradicional. Això no ens ha d'impedir de poder gaudir d'aquesta menja tan nostra, tan bona. Els farem al forn i el resultat no ens decebrà.


Els ingredients per a la salsa són una cabeça d'alls, un gra d'all, una nyora, tres-quatre tomàquets madurs, un grapat d'ametlles i un altra d'avellanes torrades, una llesca de pa del dia anterior, vinagre, oli i sal. Ep!, també necessitarem calçots, és clar.

Escalfem al forn a 250º i escalivem els tomàquets i la cabeça d'alls. Deixem la nyora en remull.

Netegem els calçots de la primera capa -acostuma a venir bruta de terra- i de les arrels. Els col·loquem damunt la graella del forn. Posem a la banda de baix del forn la safata coberta amb paper d'alumini i just a sobre la reixa amb els calçots. Als vint minuts els donem la volta i els tornem a enfornar durant vint minuts més. En treure'ls del forn els mantenim embolicats amb paper de diari fins al moment de servir.

Posarem al morter la carn de la nyora, les ametlles i les avellanes, la llesca de pa xopa de vinagre i el gra d'all. Ho treballem amb la mà de morter fins que quedi ben picat, ara hi incorporem la carn dels tomàquets i la dels alls escalivats i mig got d'oli d'oliva, ho continuem treballant afegint-hi més oli de mica en mica fins a tenir la consistència desitjada. Aquest procés també el podem fer amb la batedora elèctrica que serà bastant més ràpid.


dimecres, 1 d’abril del 2015

FIDEUDA DE VERAT

Parlant amb la Vicenta, a la seva peixateria del Mercat Central de València, em va comentar una de les menges habituals dels pescadors de la zona, una cassola de fideus amb verat. Em va agradar allò què em va explicar i vet aquí la meva proposta.


Per a quatre persones ens caldran dos verats mitjans, 500 grams de fideus, un pebrot verd, quatre grans d'all, dues nyores, un grapat d'avellanes torrades, una llesca de pa, julivert, dues fulles de llorer, oli i sal.

El primer pas i més important és netejar bé els verats, procurant que no quedi cap espina, ni les grosses ni les petites de la línia lateral, això ens permetrà menjar el plat sense cap mena d'entrebanc. De cada peix obtenim quatre filets que tallem en tres talls cadascun d'ells.  El reservem a la nevera.

Posem les nyores a rehidratar en aigua durant una hora. Amb una cullereta recuperem la carn.

Ara és el moment de preparar el brou. Ho fem posant dos litres i mig d'aigua a l'olla i afegir-hi el cap sense brànquies i les espines dels verats i dues fulles de llorer. Ho deixem bullir durant gairebé mitja hora i ho colem.

Llesquem els alls. Tallem el pebrot a tires. A la paella amb quatre cullerades d'oli fregim els alls fins que agafin color, també ho fem amb el pa i el julivert. Ho passem al morter amb la carn de les nyores i les avellanes. Preparem la picada. 

En el mateix oli fregim durant un parell de minuts el pebrot i el reservem. Ara hi rossegem els fideus. Quan hagin agafat color ho passem per un colador per escórrer tot l'oli. Reincorporem els fideus a la paella, també hi posem la picada, sal i seguidament un litre i quart de brou que tindrem ja a punt de bullir.

Als cinc minuts hi posem els talls de verat i les tires de pebrot. Continuem la cocció fins a tenir els fideus al seu punt.

Aquest plat es pot acompanyar amb allioli. 



dilluns, 30 de març del 2015

TALLARINES AMB PATÉ DE POP A LA GALLEGA

Tafanejant en una botiga de productes selectes vaig trobar un paté de pop a la gallega, producte que no coneixia, em vaig animar a comprar-ne i vet aquí la primera aplicació que he preparat.

La pasta lliga amb gairebé tot, així doncs he preparat unes tallarines amb porro i el paté, la combinació ha sigut un encert.


Per a quatre persones he emprat 400 grams de tallarines, un porro, paté de pop a la gallega, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

Comencem netejant el porro de les arrels i la primera capa, eliminem també les fulles verdes. Tallem el tronc en cilindres d'uns 10 centímetres i els fem a juliana fina.

En una paella amb una cullerada d'oli, saltem el porro -que hem salpebrat- a foc viu fins que es comenci a estovar, no ha de quedar massa fet. 

Mentrestant en una olla amb abundant aigua, sal i un petit raig d'oli, coem la pasta fins que estigui al dente. L'escorrem i la incorporem seguidament a la paella amb el porro i ho acabem de saltar tot plegat durant un parell de minuts més.

Ja podem muntar el plat amb la pasta, hi ratllem al moment formatge parmesà i l'acabem amb una porció de paté.


dimecres, 11 de març del 2015

BACALLÀ CUIT A BAIXA TEMPERATURA AMB CREMA DE PÈSOLS

Cuinar a baixa temperatura té la virtut de preservar els nutrients i el gust dels aliments i també de ser més saludable en no aportar gairebé greixos afegits. L'elaboració del plat és relativament ràpida i sense massa complicacions. 

Avui acabarem el plat de dues maneres diferents. Volia acompanyar el bacallà amb camagrocs, un dels bolets més perfumats i que, en la meva opinió, donen personalitat al plat, però com que algú dels comensals no pot menjar bolets, he fet una segona versió, amb carxofes, som-hi!



Per a quatre persones ens caldrà quatre talls de bacallà, una ceba, una patata, 150 grams de pèsols desgranats, una tassa petita de llet, un gra d'all, oli, sal i pebre rosa.

Per a l'acompanyament he fet servir camagrocs, una carxofa petita i 25 grams de pernil a daus.

Si el bacallà és salat l'haurem prèviament dessalat mantenint-ho durant 72 hores a la nevera amb aigua que hem canviat dues vegades al dia. L'assequem amb paper de cuina.

Comencem amb la crema de pèsols. Pelem la ceba i la patata i les tallem petites. En una cassoleta amb una mica d'oli, a foc no massa fort, comencem sofregint la ceba. Quan canviï de color hi afegim la patata i continuem la cocció. Així que transparenti hi incorporem els pèsols i just ho cobrim amb aigua, també hi posem un polsim de sal. Deixem que cogui durant un quart d'hora llarg abans de passar-ho al got de la batedora i trinxar-ho fins que quedi ben fi, per assegurar-ho ho passem pel colador xinès. Ho tornem al foc afegint-hi la llet, ho remenem bé i deixem fer un parell de minuts més.

En un cassó o paella molt petita posem un parell de cullerades d'oli i un gra d'all pelat. Ho posem durant uns deu minuts a foc molt suau, no ha d'arribar a fregir, només pretenem aromatitzar l'oli. Deixem temperar.

Per cuinar el bacallà tallem quatre quadrats de paper film. Pintem amb un pinzell de cuina els talls de bacallà amb l'oli aromatitzat i en fem quatre paquets individuals, embolicant-los amb el film.

Posem una olla al foc amb bastant aigua, fins que arribi a 60º, és bo control·lar la temperatura. Hi posarem el bacallà durant un quart.

Amb la mà de morter xafem uns grans de pebre rosa, no han de quedar massa trinxats.

Per a l'acompanyament de bolets, com que ara estem fora de temporada fem servir camagrocs secs. Prèviament doncs els hem tingut una estona en aigua tèbia per rehidratar-los. Els assequem bé en paper de cuina i emprant una paella petita amb unes gotes d'oli els saltem a foc viu.

Per a l'acompanyament de carxofes, la polim de fulles dures i la tallem a llesques fines. L'escaldem en aigua amb una mica de sal durant tres minuts. L'escorrem bé. En una paella sense gens d'oli saltem els daus de pernil durant uns tres minuts i els reservem. A la mateixa paella, ara amb unes gotes d'oli, saltem les carxofes.

Muntem el plat amb un llit de crema de pèsols i el bacallà a sobre. Hi posem unes escates de sal marina, unes gotes d'oli extra verge d'oliva i pebre rosa. Com a acompanyament hi afegim bé els camagrocs bé les carxofes amb pernil.


dilluns, 2 de març del 2015

PASTÍS DE CARBASSA, PORRO I RECUIT

Tot navegant per internet en busca d'informació sobre Stromboli, una de les illes Eòlies que vaig tenir l'ocasió de visitar el 2003, he arribat al bloc "Strombolino" de la Silvia, una mare toscana preocupada perquè els seus dos petits mengin habitualment verdura variada. Sense ser el seu un bloc pròpiament de cuina, hi he trobat la recepta d'un pastís de carbassa i porro. M'ha agradat el què hi he llegit i el què hi he vist i com que disposava de tots els ingredients, vet aquí la meva versió.


Per a quatre persones ens calen 300 grams de carbassa sense pell ni llavors, dues patates mitjanes, un porro, 200 grams de recuit, dos ous, formatge parmesà, mantega, oli, sal i pebre. 

Comencem rentant les patates i fent-les bullir amb la pell. Quan estigui cuites les pelem i les xafem amb una forquilla.

Netegem i trinxem la part blanca del porro, fem la carbassa a talls petits. En una paella ampla amb un petit raig d'oli, sofregim a foc moderat el porro i la carbassa, salpebrem i tapem la paella. Remenem de tant en tant. Quan la carbassa estigui tova, amb una forquilla l'anem xafant mentre continua la cocció. En total ho tenim gairebé tres quarts.

Batem els dos ous i hi incorporem el recuit, ho barregem bé fins a obtenir una massa cremosa.

Afegim a les verdures, la patata xafada i l'ou amb el recuit i ho barregem bé.

Pintem un motlle de pastisseria amb mantega fossa i l'emplenem amb el preparat. L'enfornem a 180º amb l'opció de forn amb ventilador durant 40 minuts. 

Deixem temperar durant uns minuts, desemmotllem el pastís i just en el moment se servir hi ratllem formatge parmesà.