Per a quatre persones he necessitat: un conill d'aproximadament 1,5 Kg. 1 ceba grossa, tres pastanagues, 8 xampinyons, mitja cabeça d'alls, un parell d'unces de xocolata negra, un grapat de panses de Corint, brou de carn (o de verdures, o aigua), un grapat d'ametlles torrades, vi ranci, oli, sal i pebre negre.Salpebrem el conill i el fregim a la cassola amb oli ben calent durant uns minuts fins que ha agafat color. El reservem.
Deixem temperar una mica l'oli, si n'hi ha massa, en traiem, i allà mateix sofregim la ceba tallada a juliana i els alls amb pell, a foc suau i amb la cassola tapada. Remenem sovint. Quan la ceba hagi agafat un bonic color, enretirem els alls i hi posem les pastanagues a grans talls tot continuant la cocció durant uns 10 minuts més. Aleshores hi incorporem els xampinyons tallats, i el conill reservant-nos però el fetge. Ho reguem amb un got de vi ranci, deixem reduir durant dos o tres minuts i ho cobrim amb el brou, si no en tinguéssim amb aigua. Tapem la cassola i ho deixem coure a foc suau durant una hora.
Preparem una picada amb els alls pelats, el fetge, les ametlles i la xocolata. Quan porti aproximadament mitja hora de cocció hi incorporem la picada i les panses, rectificant de sal i pebre.
Una vegada cuit el conill, deixar reposar abans de servir.
M'agraden els plats de fer xup-xup i m'agrada el teu blog. Amb el teu permís, t'enllaçarem en el nostre per poder visitar-te tot sovint.
ResponEliminaFins aviat
Hola Glòria, benvinguda a casa teva o millor encara a la teva cuina. Qualsevol plat que et vagi bé, ja el pots agafar. Si em fas saber la teva opinió, ja em donaré per ben pagat.
ResponEliminaSi mai volguessis preparar alguna cosa que no ho trobis i m'ho fas saber procuraré contestar-t'ho, si es que ho sé i ho he provat abans, es clar. El bloc el tinc obert des de fa pocs mesos i vaig pujant-hi plats segons els vaig fent i fotografiant.
Salut.
Ups!!! M'he n'he passat!! Al contrari que els amics del café de nit, t'he enllaçat directament al meu blog... Catxis!!!
ResponEliminaBé, si t'he de ser sincer: no puc amb el conill. Només me'l menge en "l'arròs i conill", un arròs sec que fa la meua tieta Leonor. Però, fora d'ací, no m'agrada. Em resulta molt curiós l'ús de la xocolata en els plats salats. Potser ho provaré. Salutacions
Francesc, en el tema de gustos... no hi ha res escrit. Em sembla que tots tenim algun producte que no hi ha manera que ens agradi... per sort tenim tanta varietat per triar!
ResponEliminaLa xocolata, sense ser d'ús cotidíà s'acostuma a posar en la cocció de plats d'animals de cacera amb carns dures i que requereixen d'una llarga maceració. La veritat és que jo no en soc un fanàtic.
Bona Nit!!!
ResponEliminaEncantada de coneix et...
Jo amb xocolata, només hi fet pollastre amb escamarlans..el conill,encara no li fet mai, ho provaré.
Però soc molt rara de gustos i les barreixes amb salat i dolç , no m´agrada gaire.
La xoxolata sola o amb pa ...ummm
Hola Dolors, gràcies per passar, benvinguda!. El resultat és bastant similar. Com has vist en els ingredients la quantitat de xocolata que hi vaig posar és petita. Ajuda a espessir i a enfosquir la salsa i hi deixa el toc, però sense que predomini massa el gust.
ResponEliminaSi el pollastre amb escamarlant et va agradar, el conill penso que també.
Salut.