Per a quatre persones ens calen 10 carxofes, 200 grs. de pèsols desgranats, 5 grans d'all, oli sal i pebre.Pelem les carxofes i les tallem fines, mantenint-les en aigua amb llimona i/o julivert per evitar-ne l'oxidació.
Tallem els alls ben petits.
En una paella amb una mica d'oli, entre una i dues cullerades, hi sofregim l'all fins que comenci a canviar de color. Aleshores hi afegim les carxofes ben escorregudes i a foc viu ho anem saltant, durant uns 4 o 5 minuts. Aleshores hi posem els pèsols sal i pebre i deixem que continuï la cocció a foc suau i amb la paella tapada. Ho remenem de tant en tant. Si quedés massa sec hi podem posar unes gotes d'aigua. Amb un quart d'hora més n'hi haurà prou.
Manel,
ResponEliminaUn plat senzill, boníssim i saludable.
Una abraçada
Tens raó, Josep... i senzill, sense complicacions, gairebé és més entretingut pelar i tallar les carxofes que la propia cocció.
ResponEliminaSalut.
Això , és de les poques verdures que m´agraden i no ho faig mai....demà mateix ho penso fer..
ResponEliminala carxofa costa de coure i a tu t´ha quedat perfecta , hi has posat una mica d´aigua , o és bullida ? ..ho vaig a tornar a llegir.
Acabo de descobrir el teu bloc, te aniré seguin, tens plats molt interessants, aquet esta boníssim tot i la seva senzillesa
ResponEliminaUna abrasada
ELS PEIXOS, Ni aigua ni bullida. El secret ès, a part de treure les parts dures de la carxofa, tallar-la fina, aixì amb poca cocció, n'hi ha prou. He posat que si es veu molt reseca durant la cocció s'hi pot afegir un fil d'aigua. Jo no ho vaig necessitar.
ResponEliminaEl fet de coure-ho amb els pèsols i la paella tapada, fa que la pròpia aigua de les verdures no s'evapori sino que n'ajuda la cocció.
Ja em diràs, segur que serà un èxit.
Salut.
Manel.
* * * * * *
FEM UN MOS.
Gràcies doncs i ens seguirem mútuament. Cuinar i menjar bé no està en absolut en contra de la senzillesa.
Salut.
Manel.
Quin plat més rebò!!! M'agraden moltíssim les carxofes i els pésols!!! Aquesta me l'apunte!!!
ResponEliminaEn aquests fogons i aquesta taula es menja molt rebé, m´hi quedo, tot i que els pèsols i jo estem una mica barallats les carxofes em tornen boja, les facis com les facis.
ResponEliminaI fent un repàs per la teva cuina m´he quedat amb la tripa de bacallà que mai l´he fet i no se cm fer-la però que sempre em quedo amb les ganes quan la veig a la bacallaneria , ah i com no el conill amb xocolata que ñés un dels meus plats favorits , aquesta cuina m´agrada , si senyor, m´agrada i molt!
salutacions
FRANCESC,
ResponEliminaEndavant, ja em diras el què!
* * * * * *
MAI,
Agraeixo molt aquestes paraules de lloança, sigues molt benvinguda.
Si els pèsols no et dieun rés, prova-ho, si et sembla, amb alls tendres i carxofes. El procés seria el mateix, tallant els alls a llesques d'una mida similar als pèsols.
Ens anirem seguint. Una abraçada.
Manel.