El que coneixem com a tripa de bacallà de fet no són els budells sinó un òrgan de flotació del bacallà. La veixiga o bufeta natatòria és una de les parts també aprofitades del bacallà.
Per a quatre persones he necessitat, 4 tripes de bacallà, una botifarra negra, quatre salsitxes crues, una ceba, mig quilo de cigrons cuits, 200 grs. de tomàquet sense pell ni llavors, oli, sucre, sal, pebre i julivert.
Per a dessalar la tripa l'he tinguda 24 hores a la nevera amb aigua, canviant-la un parell de vegades.
En un pot amb aigua he posat a coure la tripa durant un quart. Una vegada cuita. reservo la tripa i l'aigua de cocció que haurà agafat par de la gelatina del bacallà.
En una cassola amb un raig d'oli he posat a sofregir la ceba, tallada petita, remenant sovint fins que ha començat a agafar color. En aquell moment hi he posat el tomàquet, una cullerada petita de sucre i sal. Amb el foc suau he anat confitant la salsa de tomàquet. Quan quedava massa resseca hi anava afegint de mica en mica aigua de la cocció del bacallà.
Quan la salsa estava al punt hi he afegit les salsitxes tallades, tot remenant ha continuat la cocció durant uns cinc minuts més. Aleshores li ha tocat el torn a la botifarra negra, també tallada, als cigrons cuits i al bacallà que haurem tallat a daus, una mica de pebre i ho he cobert just amb l'aigua reservada. Ha continuat la cocció durant uns altres cinc minuts. Abans de servir hi he posat julivert trinxat per sobre i ho he deixat reposar uns minuts amb la cassola tapada.
Agafant el suggeriment del bon amic Jordi C. perquè no presentar-ho com una tapa?, tot és qüestió de quantitat.
Per a quatre persones he necessitat, 4 tripes de bacallà, una botifarra negra, quatre salsitxes crues, una ceba, mig quilo de cigrons cuits, 200 grs. de tomàquet sense pell ni llavors, oli, sucre, sal, pebre i julivert.
Per a dessalar la tripa l'he tinguda 24 hores a la nevera amb aigua, canviant-la un parell de vegades.
En un pot amb aigua he posat a coure la tripa durant un quart. Una vegada cuita. reservo la tripa i l'aigua de cocció que haurà agafat par de la gelatina del bacallà.
En una cassola amb un raig d'oli he posat a sofregir la ceba, tallada petita, remenant sovint fins que ha començat a agafar color. En aquell moment hi he posat el tomàquet, una cullerada petita de sucre i sal. Amb el foc suau he anat confitant la salsa de tomàquet. Quan quedava massa resseca hi anava afegint de mica en mica aigua de la cocció del bacallà.
Quan la salsa estava al punt hi he afegit les salsitxes tallades, tot remenant ha continuat la cocció durant uns cinc minuts més. Aleshores li ha tocat el torn a la botifarra negra, també tallada, als cigrons cuits i al bacallà que haurem tallat a daus, una mica de pebre i ho he cobert just amb l'aigua reservada. Ha continuat la cocció durant uns altres cinc minuts. Abans de servir hi he posat julivert trinxat per sobre i ho he deixat reposar uns minuts amb la cassola tapada.
Agafant el suggeriment del bon amic Jordi C. perquè no presentar-ho com una tapa?, tot és qüestió de quantitat.
manel, quina delícia el teu bloc, és fantàstic! quin descobriment!, no sabia que fossis tan bon cuiner, felicitats! és ben bé el que cercava, l'aniré seguint amb molt interès.
ResponEliminabona nit!
maria
Una pregunta el dessalar el bacallà a la nevera té alguna diferència a dessalar-lo a la temperatura ambient?
ResponEliminaAquest plat és d'aquells que fa "joc" amb el bacallà a la llauna, no sé l'associo amb els bars dels mercats. Ja em vé salivera.
Salut
Maria, benvinguda a casa teva... a la teva cuina. Desitjo que alguna idea et pugui anar bé. Salut.
ResponEliminaManel.
Jordi, tot el que sigui peix és important mantenir-lo en fresc fins el moment de cuinar-lo ja que es pot deteriorar ràpidament.
ResponEliminaAl dessalar el bacallà, perd el conservant, la sal.
Ara a l'hivern no seria tan important com a l'estiu... però tots tenim calefaccions.
Per la melositat d'aquesta part del bacallà, en boca, em recorda un plat, perquè no una tapa, de tripa amb cap i pota.
Salut.
Que bo Manel!!!
ResponEliminaTots els dilluns em sorprens amb lo publicat el cap de setmana.
Fantastic plat, ja faig salibera.
Petonarros!
Hola Núria,
ResponEliminaNo sé si va ben bé així, de fet no ho controlo. Quan faig un plat diferent del centenar força llarg que tinc mostrats, el publico. Aquest que comentes té uns deu mesos d'antiguitat.
És un bon plat, sí senyora. Un petò.