dijous, 31 de maig de 2018

CIGRONS AMB CANANA DE FONS I BRANDADA DE BACALLÀ

No fa massa dies la Marta, en el seu bloc CuinaDiari, va publicar una recepta de "Calamars amb cigrons i brandada de bacallà". Em va agradar la proposta d'incorporar la brandada de bacallà a l'hora de servir el plat i no he trigat a fer la meva versió.

Aquesta setmana a la peixateria vaig trobar una canana de fons acabada d'arribar de la llotja i de seguida li vaig trobar l'aplicació. 

La canana negra, al nord de la Costa Brava coneguda com a canana de fons, dóna un resultat tan bo com el calamar i és molt més econòmica. En la recepta "Arròs amb canana de fons" en parlava a bastament.


Per a la brandada de bacallà ens caldrà: dos talls de bacallà, un gra d'all, oli de gust suau (pot ser de gira-sol) i llet.

Per als cigrons necessitarem: Una canana de fons, 500 grams de cigrons cuits, tres cebes de Figueres, quatre grans d'all, quatre tomàquets madurs, julivert, caldo de peix, oli, sal i pebre.

Per fer la brandada primer ens caldrà dessalar el bacallà, per això el tindrem en aigua a la nevera durant 48 hores, canviant-la dues vegades al dia.

Pelem i llesquem l'all. Escorrem bé el bacallà i l'esqueixem procurant que no quedi ni pell ni espines.

En una paella amb un bon raig d'oli posem a fregir l'all a foc mitjà, just fins que comenci a agafar color. El reservem. Afegim el bacallà al mateix oli, ara amb el foc al mínim, tapem la paella i el deixem tres o quatre minuts.

Posem el bacallà amb l'oli i l'all al got de la batedora i a mitjana potencia ho triturem afegint-hi de mica en mica llet tèbia fins a obtenir la textura desitjada.

Netegem bé la canana i la tallem a daus. Pelem i trinxem les cebes i els alls. Escaldem el tomàquets, els traiem la pell i les llavors i també els trinxem. Esbandim i trinxem el julivert.

En una cassola amb dues cullerades d'oli sofregim la ceba i l'all a foc suau. Quan transparenti i vulgui agafar color hi incorporem el tomàquet, una mica de sal (no massa ja que la canana té de per si el gust fort) i pebre. Continuem el sofregit remenant de tant en tant fins que estigui ben confitat.

Ara hi afegim la canana, remenem i ho deixem coure uns minuts abans de gairebé cobrir-ho amb el caldo de peix. Tapem la cassola i deixem coure durant uns tres quarts. 

En aquest punt hi incorporem els cigrons i el julivert, remenem bé i continuem la cocció durant un quart d'hora més.

Servim el plat amb la brandada de bacallà.



7 comentaris:

  1. En esta receta me anoto
    Me encanta La Pizza la normal con tomate y queso
    Lo tuyo hoy dan ganas de probarlo y más si lo cocinas vos...
    .Ya te he dicho te contrato como Chef que hable español bajito un beso y saludos querido

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me gusta eso de pizza normal... una pizza admite tantas variantes.
      Un beso.

      Elimina
  2. Quina passada de plat, amb calamar o amb canana ha d'estar boníssim!

    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, la combinació és excel·lent.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. En cualquier lugar en La Habana en Miami en tu tierra jaajajajajajajajaj! nos divertiriamos barato en cualquier idioma siempre vos cocinando!!!!!
    besos vannnnnnnnnnnn

    ResponElimina
  4. Un gran plat! i contundent! :)
    Segur que serà molt bo!
    :) bon diumenge Manel,
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plat complert, amb poca cosa més d'entrant fas el fet.
      Una abraçada, Fina.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.